7/29/2019 22 - octubre 2008

1/24

1

3a poca - nm. 22 - octubre - 2008

100 anys de Costa Brava: el nostre tros

Editorial

El mes passat, el dia 12 de setembre, es va celebrar el centenaride lencertat nom de Costa Brava que el periodista FerranAgull va donar a aquesta extraordinria riba que, des de Blanesfins a Portbou, dibuixa uns paisatges grandiosos, per quesemblen fets a la humana mesura, amb les seves platges iplatgetes entre estmballs, les illes i illots, coves i cales.

Es diu sovint que el terme de Torroella t de tot, muntanyes, riu,

platja, aiguamolls, dunes, bosc... i s ben cert. Per all que lidna nom i magnificncia s el Montgr, i ran de mar les

conseqncies paisatgstques del masss sn la costa i les illes: el

nostre tros de Costa Brava.

Potser alguns dels nostres lectors no coneixen del tot aquest do

que ens ha fet la natura. Segur que tots han vist el Molinet i els

penya-segats rocosos de tons vermellosos que el segueixen. Per

la nostra costa contnua molt ms enll, al cap de la Barra, la

punta de les Salines, lilla del Dui, la Punta Grossa, lilla Pedrosa, el

Castell (obert a sota pel pas de la Foradada, no hi ha cap ms

accident com ell en tota la costa catalana). A laltra banda la cala

Farriola, el Salt del Pastor (el penyal ms elevat, ms de cent

metres), la punta del Mil, i el clos monumental de cala Montg.

7/29/2019 22 - octubre 2008

2/24

2

Montg! ... Antiga meravella feta malb: de la banda de Torroellano shi va deixar edificar, per ms enll la construcci de casetesi xalets en minscules urbanitzacions i cmpings ha estatdevastadora. Shi posen pegats, per la vella esplendor s

irrecuperable. Un dest que ens fa pensar en laltra banda delmasss, en la destrucci sistemtica que ocasiona la pedreradUll, que ni el futur Parc Natural no ser capa de protegir.

Torroella ha vist salvades, en canvi, afortunadament, les Medes, a1.500 metres de la costa. La proximitat daquesta i de ladesembocadura del Ter, amb la influncia de vents i corrents,facilita la gran varietat despcies que els submarinistes que ensvisiten vnen a admirar. Tamb hem rebut prcticament verge elpatrimoni natural de tot el tros de costa, per no ha estat senserisc: un delirant projecte, a la dcada dels seixanta del seglepassat, intentava transformar-ne un extens espai, a mig camentre lEstartit i Montg, en una gran urbanitzaci, amb els seus

hotels, restaurants, camps de tennis, xalets, etc.

Ara, amb el projecte de Parc Natural, aquesta mena de perillssemblen definitivament limitats. Una bona rbrica al centenaridaquest nom tan escaient de Costa Brava.

Consell de redacci

La Festa del Masos. Organitzada perlAssociaci de Masos de Torroella ilEstartit, sha celebrat la festa anual dels

masos. Els actes tingueren lloc al voltant

Notcies de Santa Maria del Mar: missa a lermitaamb la participacidel grup coral ElsPasserells delEstartit, i sardanesi aperitiu, a

http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num22/1.jpg','Festa%20dels%20masos',450,338,1,0);http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num22/1.jpg','Festa%20dels%20masos',450,338,1,0);http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num22/1.jpg','Festa%20dels%20masos',450,338,1,0);

7/29/2019 22 - octubre 2008

3/24

3

lesplanada, amb la Principal deBanyoles. Un any ms: enhorabona!

Ramon Llull i lencontre entre cultures.A Can Quintana Museu de laMediterrnia, tingu lloc la inauguracide lexposici, dedicada a Ramon Llull(1232-1316). An a crrec de JosepGiralt, director dExposicions de lInstitutEuropeu de la Mediterrnia, quecomplet amb una visita comentada alexposici, que ens condueix al llarg dela vida i lobra de Llull. Lexposici neix alcomplir-se els 700 anys de lestada i

empresonament de Ramn Llull a laciutat algeriana de Bugia. Reflecteix unencontre, real,entre dos cultures.Llull, no en va, esproclamava enplena edat mitjana,com a Raimundus,christianus arabicus (cristi i rab). Autor

de 250 obres sobre les matries msdiverses, intellectual, escriptor encatal, llat i rab, capa de viatjar enmissi al Prxim Orient i al Magrib. I depolemitzar, amb els savis i pensadorsmusulmans, amb esperit cientfic imissioner! En uns moments en qu laMediterrnia era solcada tant pelcomer com pel conflicte i la guerra. Lespresentacions, una en plafons amb textsi imatges, i laltre, informtica,immillorables. Visiteu-la!

Inauguraci de lexposici de Puntes al

Coix i

Trobada

de

Puntaires .

Inaugurada per lalcalde de Torroella,Joan Margall, les puntairestorroellenques han exposat, a la capellade Sant Antoni, les seves darreres obres.Creades amb fil, boixets, habilitat i desig

de mantenir viva una tradici moltcentenria. Enamoren.

Lavantprojecte del Parc Natural del

Montgr, les Medes i el Baix Ter.A CanQuintana tingu lloc lacte, limitat a dueshores, en qu es project un vdeo,sexpos lavantprojecte del parc i escontestaren les preguntes dels

nombrosos assistents. An a crrec deSalvador Grau Tort, redactor tcnic delavantprojecte i cap del Servei dePlanificaci de la Direcci General deMedi Natural del Departament de MediAmbient, i dEmili Santos Bach, directordels Serveis Territorials de Medi Ambientde la Generalitat a Girona. El torn depreguntes i respostes dur noms una

hora, possiblement temps insuficient.Quant al vdeo, la sensaci que donava,exposadapelsassistents,era queparlava dequelcom jadecidit, nodun projecte. Sobre lavantprojecte, lespreguntes reflectien els dubtes de lagent i dels propietaris assistents:expropiaci? Emili Santos va negar laintenci de la Generalitat d'expropiarcap finca; prdua de valor de lesfinques? usos? perill de no caure enl'altre extrem, tot prohibit; larrs de

Pals? futures zones industrials? la

http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num22/2.jpg','Encontre%20entre%20cultures',450,338,1,0);http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num22/3.jpg','Puntes%20del%20coix%C3%AD',450,300,1,0);http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num22/4.jpg','Avantprojecte%20del%20Parc%20Natural',450,300,1,0);http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num22/4.jpg','Avantprojecte%20del%20Parc%20Natural',450,300,1,0);http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num22/3.jpg','Puntes%20del%20coix%C3%AD',450,300,1,0);http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num22/2.jpg','Encontre%20entre%20cultures',450,338,1,0);

7/29/2019 22 - octubre 2008

4/24

4

pedrera dUll? Grau va afirmar que lapedrera s un problema i no es veu lapossibilitat econmica de cancellar laconcessi; qu es vol protegir? en quinaextensi? a Torroella, 4.500 hectrees,

el 68% del terme municipal; massa?oposici daltres ajuntaments? s'ha

exposat suficientment? democrtic?

sha demanat prou la participaci dels

interessats? les Medes, vedat tancat?

noms podran fer-s'hi treballs cientficsde recerca i activitats de maneig del'espai protegit i de gesti i mantenimentdel far. I aix com a resum, que, com tot

resum, s incomplert. Esperem que lesallegacions presentades, el seu estudi, lamaterialitzaci en el projecte definitiu iun ben meditat reglament dusos, portina bon fi el Parc del Montgr, les Medes iel Baix Ter.

LOnze de Setembre. Diada Nacional de

Catalunya. La diada de lOnze deSetembre va arribar entre ressons defesta i ensenyes, al castell, alajuntament i a les finestres i balcons demoltstorroellencs iestardidencs. A un i

altre nuclihan estatmolt variats els actes amb qu escelebrava la Diada de Catalunya.

A Torroella

Trobada de Puntaires a la Plaa de

Quintana i Combis, que sempre atrauen

linters per la meravella de les sevespuntes.

Lexili del Baix Empord al 1939.Conferncia a crrec de Jordi Gaix Molt

a lauditori de Can Quintana. Presentatper lalcalde, Joan Margall, i amb unaintroducci de lhistoriador Joan Badia. Ala pregunta de si recordar o oblidar? elconferenciant destac que el franquismeva construir tot un imaginari, clima imemria per substituir i amagar els fets

reals delexili i la

repressi.Amb milersdafusellats

(entre ellsel president

Llus Companys) i represaliats. Noms larecuperaci de la memria histrica haperms que, desprs de la transici,

loblit i la complaena no fos total. Lexiliva estar format essencialment perhomes (60%), joves, dedat mitjana duns30 anys, desquerra, llibertaris, empleatsindustrials o agrcoles. De lEmpord,unes 1.500 persones; de Torroella, unes70. Un bon treball per completar elconeixement dels fets i la nostra prpiahistria.

El cant dels Segadors al jard de Can

Quintana. Pel Cor Anselm Viola, ambmembres dela Coral delRecer i delpblic que hiassistia.

http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num22/5.jpg','La%20Diada,%20Ensenyes%20a%20l%C2%B4Ajuntament',450,301,1,0);http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num22/7.jpg','Cor%20Anselm%20Viola',450,301,1,0);http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num22/6.jpg','L%C2%B4exili%20al%20Baix%20Empord%C3%A0',450,300,1,0);http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num22/5.jpg','La%20Diada,%20Ensenyes%20a%20l%C2%B4Ajuntament',450,301,1,0);

7/29/2019 22 - octubre 2008

5/24

5

Dinar del Recer i sardanes i ball amb el

conjunt Trnsit. Davant el Recer tingulloc un dinar dedicat essencialment a lagent gran de Torroella. I a la tarda,sardanes per la cobla Foment del

Montgr. Magnfic per a una diada quecommemora que lany 1714 Catalunyava perdre les seves llibertats nacionals amans de les tropes de Felip V.

I a lEstartit.

Pirates amb un clik. Inauguraci delexposicisobre elspirates a la nostracosta, on es pot veure una recreaci de

lEstartit iles illesMedes amb

larepresentaci duna

batalla

naval ambvaixells pirates. El diorama de 40m2 aplega 500 figuretes de Playmbil i50 vaixells.

Cercavila de Gegants i Grallers.

Cantada dhavaneres i cremat amb el

grup Terra Endins. El cremat i leshavaneres nopodien faltar alEstartit marineren una diada comla quecelebrvem.

Presenten al Registre Municipal 1.200

firmes de vens dels Griells.Manifestenl'estat d'aband de la urbanitzaci on en30 anys no shi ha fet res. I aix ho vanexposar a l'alcalde, Joan Margall, que

estava acompanyat per la regidorad'Urbanisme, Caterina Matas. Es vainformar els vens de la tramitaci delprojecte d'urbanitzaci de l'mbit, quees preveu executar el,2010.

Noves millores en el transport pblic al

Baix Empord. Amb la signatura delconveni subscrit per 29 dels 36 municipis

del Baix Empord i la Generalitat,representada pel director general deTransport Terrestre, Manel Villafant, els

taxistespodran

coordinarels serveisen tots el

29 termes.Al mateixtemps, es van presentar les millores detransport pblic ja en marxa. Pel que fa aTorroella i lEstartit, amb viatges directesentre aquestes poblacions i Girona,mitjanant dos nous autobusosllanadora.

Un bon finanament, per a fer qu?Aquest era el ttol de la conferncia queofer el president del Parlament deCatalunya, Ernest Benach, encommemoraci de la Diada, del seu

carcternecessriament

reivindicatiu i delaniversari de la

http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num22/9.jpg','Grup%20Terra%20Endins',450,264,1,0);http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num22/12.jpg','Ernest%20Benach',300,450,1,0);http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num22/11.jpg','Millores%20en%20el%20servei%20d%C2%B4autobusos',450,301,1,0);http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num22/9.jpg','Grup%20Terra%20Endins',450,264,1,0);http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num22/8.jpg','Batalla%20naval',450,338,1,0);

7/29/2019 22 - octubre 2008

6/24

6

mort de Josep Irla i Bosch, president deCatalunya a lexili. Record que el dficitfiscal, lany2005,fou segons uns o altresclculs de 14.800 o 17.000 milionsdeuros. Tradut a pessetes, per fer-ho

ms entenedor, superen els 2,5 bilions,amb b. Per la xifra no s rellevant.Limportant s que els pobres de lesregions ms productives paguen als ricsde les regions menys productives. ACatalunya hi ha 1.300.000 persones persota del llindar de la pobresa. El sistemaens perjudica a tots nosaltres i s injust.Hem de demanar que es compleixi

lEstatut. Per a fer qu? sanitat, educaci(ms de 98.000 joves de 16 a 24 anysque no estudien ni treballen),estructures, suport social (Llei dedependncia...). Hem de fer unaCatalunya millor! En el torn depreguntes, en recordarem algunes:unitat de partits, Tribunal

Constitucional, tancament de caixes,insubmissi fiscal, no aprovaci delpressupost (no s efectiu, ja que esprorrogarien els actuals, que no sonbons per a Catalunya), lEstatut.... Coma resum, va manifestar que es donenavui totes les circumstncies perqusarribi a un acord.

La variant de Torroella de Montgr. Hafinalitzat lestiu i no tenim notcia certade quan es publicar lestudi informatiude la variant, anunciada pel conseller dePoltica Territorial i Obres Pbliques dela Generalitat, Joaquim Nadal, en la sevaltima visita a Torroella. Sha patit, unany ms, la congesti del trnsit, el colldampolla que representa Torroella i

tamb per a Torroella, per als seusvilatans, indstries i comer.

Jornades Europees del Patrimoni. Unmat en qu es gaud del nostre

patrimoni,lesglsiagtica deSant Gens ide lamsica. Enuna visitaguiada perlarquitecte Francesc Batlle i que es vacompletar amb un repertori de canonsa crrec de Mar Seriny, soprano, iAntoni Huertas, orgue.

Una mquina despavilar ocells de nit.Jordi Lara, fill de la Bisbal, escriptor,guionista, msic i home de televisi, haescrit aquest llibre, presentat a Can

Quintana, Museu de la Mediterrnia, perAntoni

Puigvert.Llibre entreassaig i

biografianovellada

sobre lasardana, el seu mon i els seus

compositors.Obriren lacte Antoni Roviras, leditorJosep Cots i Marina Rosell. La cantant,que ha visitat recentment la nostra vila,va fer que fos en veritat am; pel relatde la seva coneixena del lautor, de comva llegir el llibre, i no menys, amb lainterpretaci de tres canons,

acompanyada per Eduard Iniesta i la

http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num22/14.jpg','Presentaci%C3%B3%20del%20llibre%20de%20Jordi%20Lara',450,354,1,0);http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num22/14.jpg','Presentaci%C3%B3%20del%20llibre%20de%20Jordi%20Lara',450,354,1,0);http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num22/14.jpg','Presentaci%C3%B3%20del%20llibre%20de%20Jordi%20Lara',450,354,1,0);http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num22/13.jpg','Jornades%20Europees%20del%20Patrimoni',450,300,1,0);http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num22/14.jpg','Presentaci%C3%B3%20del%20llibre%20de%20Jordi%20Lara',450,354,1,0);

7/29/2019 22 - octubre 2008

7/24

7

inigualable tenora de Jordi Molina. Unacte ldic i cultural, per tots costats quedesitjarem es prodigus.

La Merc, redemptora de captius i

presos, patrona de malalts i dels que elscuiden. Lltim diumenge tingu lloclaudici de sardanes, amb la cobla Vilala Jonquera, al passeig de Vicen Bou,front de lHospital. Es celebra amb motiude la diada de la Merc, patrona dels

malalts i engaudeixen lespersones grans queresideixen alHospital i totsaquells per als quals

la sardana s vida i record.

Visita guiada a les illes Medes. I peracabar d'arrodonir el mes, l'ajuntamentva programar pel darrer cap de setmana

unes visites guiades, amb vaixell i a peu,per la Meda Gran. Era una de les poquespossibilitats detrepitjar lesMedes, ims quanen el futurparc

natural es preveu que noms puguinanar-hi cientfics i personal delmanteniment del far.

XLIV Aplec de la Sardana.Als jardins deJohn Lennon tingu lloc el 44 aplec,amb les cobles Mediterrnia, Ciutat deCornell i Foment. Una festa completa:

mat i tarda sardanes, esmorzar gratut i

possibilitat dun dinar popular a unspreus, diguem-ne, assequibles. Unatrentena de sardanes, a quina msencisadora i, com no, balladora.Lorganitzava la nostra Agrupaci

Sardanista Continutat. Que per moltsanys puguem gaudir daquest aplec aTorroella, bressol de la sardana llarga.

Pere Blasi i MarangesPersonatges Torroellencs

De petit, per all als anys quaranta, jotenia ocasi de parlar amb en JosepCapell, amb lEduard Vias, en Pere i enQuimet Castells, que eren molt msgrans que jo. No sabia ben b per qu,per els admirava. Tenien alguna cosa encom, indefinible. Els veia cultes,informats, coneixedors de mil temes, delmn i de la vila. Un dia vaig entendrequ els assimilava: tots havien tingut elmateix mestre, el senyor Blasi, enaquells moments un exiliat del qual apenes es parlava. Entremig hi haviahagut la guerra!

En Pere Capell mexplicava el tipusdeducaci que havia tingut el seugerm: directa, experimental, atractiva.Anaven a fora de la vila a conixerarbres, a la muntanya a parlar de

http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num22/16.jpg','Visita%20a%20les%20Medes',450,271,1,0);http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num22/16.jpg','Visita%20a%20les%20Medes',450,271,1,0);http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num22/16.jpg','Visita%20a%20les%20Medes',450,271,1,0);http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num22/16.jpg','Visita%20a%20les%20Medes',450,271,1,0);http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num22/15.jpg','Sardanes%20al%20Hospital',450,347,1,0);

7/29/2019 22 - octubre 2008

8/24

8

prehistria, al riu a mesurar la velocitatde laigua i el cabdal... Quina difernciaamb el nostre ensenyament tan ensopit,sempre tancats!

Feia molts anys, molts, el 1911, PereBlasi i Maranges havia arribat aTorroella. Era un mestre jove, fill dePuigcerd. Tenia vint-i-cinc anys i eracoratjs i dotat dautntica vocacidocent. Shavia trobat davant dunaherncia desoladora: un sistemadensenyament antic i desmotivador, iuna escola entaforada de mala maneradins dun convent mig runs. En deienlescola dels pobres. (Els que podienanaven a lescola privada dels germansgabrielistes).Malgrat les condicions desfavorables,Blasi va aconseguir millorar el nivell delensenyament, basat en els principispedaggics que sestenien per tot

Europa: afirmar la personalitat delalumne, inculcar-li sentit deresponsabilitat en relaci amb els seuspropis estudis, ajudar-lo a conixer elmn a partir dels seus entorns msprxims.

Dos anys desprs varen marxar deTorroella els gabrielistes, per leducaci

a lescola pblica va fer el relleu sense

problemes: Blasi havia aconseguitmillorar notablement els nivellsdensenyament.

Als anys vint va tenir lloc la remodelaci

de tots els espais del Convent.Respectant el claustre i envoltant-lo, esconstruiren aules noves, espaioses,dotades de bons finestrals, queestimulaven la dedicaci dels mestres ilestudi de la jovenalla. El claustre esdestin a pati desbarjo i all van crrer ivan saltar els vailets anys i panys entreles pedres venerables de les arcadesrenaixentistes.

Aviat es varen fer notar els resultatsduna educaci basada en la personalitati la responsabilitat dels mateixosalumnes, reflectits en activitats diverses:un observatori meteorolgic, una revistadels escolars, sortides als entorns de la

vila, dibuix del natural. Cal esmentarmolt especialment la collaboraci delmestre Blasi i els seus alumnes a lesrecerques prehistriques del doctorPericot, aix com les investigacions delmateix Blasi sobre les restes de lacivilitzaci romana a Torroella, o lacreaci dun Museu Escolar dun valorapreciable, entre daltres accions

pedaggiques.

7/29/2019 22 - octubre 2008

9/24

9

Ms enll de lescola, Blasi va ser unagitador cultural, que sacsej la vila imotiv una nova joventut, que port anivells insuperats encara. Al seu costat,Josep Castells, Eduard Vias, i molts

daltres, esdeveniren les figures senyeresdel Noucentisme entre nosaltres.Crearen un rgan de reuni i debat,lAteneu, situat als locals del Centre, alcarrer dUll, i des dall irradiaven lesseves inquietuds i entusiasme a lapoblaci. LAteneu va treure el dia 1 dedesembre de 1912 un peridic mensual,Mont-Gris, amb escrits en catal i en

castell. En plegar, don pas a un nouperidic, aquest quinzenal i totalmentescrit en catal: Emporion.

Blasiescrivia

molt, iescrivia

molt b,

sobreTorroella: laseva

histria, el seu entorn, el riu, lamuntanya, les hortes... Per les sevesinquietuds anaven ms enll. Granconeixedor de la geografia del pas, el1916 va escriure el llibre Geografiaelemental de Catalunya, editat lany

1922 i reeditat el 1931 i 1935, a nivell iabast dels escolars, que result una einamolt til per als mestres seguidors delscorrents de renovaci pedaggica i queentr a moltes escoles.

El 1931 Blasi va formar part de laPonncia encarregada de la divisiterritorial de Catalunya.El 1932 fou elegit diputat per EsquerraRepublicana i deix Torroella quan fou

nomenat director del Grup Escolar LlusVives, de Barcelona. Aqu era enyoratper una multitud dantics alumnes: PereCastells, Jaume Surroca, Joan Fuster,Josep Toms, Eduard Vias... molts delsquals foren nima del renaixementcultural de la vila quan se super latramuntanada fero de la guerra i lapostguerra.

Si quan jo era petit el seu recordperdurava, per amb la boca petita,perqu la vila es trobava en plenapostguerra, ara la nova bibliotecamunicipal porta el seu nom amb legtimorgull.

Jaume Bassa

No he vist encara prostitutes a lescarreteres del nostre Baix Empord talcom es troben a les comarques venes.Que no les tinguem ben b a casa no voldir que el tema no ens hagi docupar

perqu el panorama actual ssorprenent. A les carreteres del lAltEmpord, de la Selva i a moltes daltres,loferta a la vista s tan abundant que sisumem els nombrosos locals, tipus clubs,vol dir que assistim a un fenomen socialmai vist.

Prostituci

7/29/2019 22 - octubre 2008

10/24

10

Sempre hi ha hagut prostituci, per arael sexe ha passat a ser purament unamercaderia per consumircompulsivament, com aquell tipus declientela dels grans magatzems que

necessitacomprar almarge de lanecessitat outilitat delproducte. Empreocupaenormementque les

prostitutes deles carreterestinguin com aclients noismolt joves.Ning sospitar que aquests clientstinguin dificultats per trobar sexe gratuten una poca de tan fcil lligar. Sn joves

que acaben les llargues marxes de festa,sovint desprs de consum de productestxics, demanant, com a traca final, elsserveis de prostitutes a les qualsimposaran vexacions, insults imaltractaments. Els animals no fariencoses aix. Ells es creuen, perqu paguen,amos del cos ali.

s profundament decebedor que lticaprofessional de mitjans de comunicaciseriosos no els privi de publicardiriament anuncis illustrats de la msvariada oferta sexual. Sense anar mslluny, el dia que escric aquestes ratlles,el Diari de Girona publica dues pginessobre el tema. El Punt una, El Peridicodues, La Vanguardia dues, El Pas es

limita a uns pocs anuncis escrits i lnicque no publica cap anunci sobre el temas lAvui. Tot plegat s duna gravetattan gran que s inexplicable que hi hagitan poca contesta social. Ms encara

quan sabem que pel mig hi ha trfic depersones, que algunes prostitutes ho snobligades, enredades en el seu pasdorigen, que hi ha menors dedat entreelles i que exerceixen la prostitucisense la ms mnima seguretat sanitria.

Davant del panorama de la prostituci hiha diverses teories. Bsicament, per, hiha la posici abolicionista (molt lligada aalguns grups feministes) que noadmeten per a res la prostituci. s unacosa negativa i sha de perseguir semprei arreu. s una tesi que sha adoptat engran mesura, mitjanant lleis restrictives,a Sucia. Una segona visi s lareglamentarista que considera que

sempre ha existit la prostituci i que calrespectar la voluntat de cadasc mentresexerceixi en llibertat i en condicions deseguretat de tot tipus.

El tema s duna complexitat major queel que hom sospita en un primermoment. Les persones que vulguinajudar a solucionar el problema han de

tenir en compte que res es pot fer senseun estudi previ exhaustiu, ni senseescoltar les mateixes prostitutes. A lameva manera de veure, com tot, passaper una millora educativa i per iniciarcampanyes per avergonyir els clients,particularment la clientela frvola imasclista que galleja encara, com la cosa

7/29/2019 22 - octubre 2008

11/24

11

ms natural, de les seves pretesesproeses sexuals.

Joan Surroca i Sens

Novament ha comenat un nou cursescolar i, si hem seguit les notcies desetembre, hem vist que la poblaciescolar de Catalunya augmenta Algunscentres queden petits, altres han hagutde comenar el curs en mduls

prefabricats a lespera duna escola novai alguns, poquets, han hagut de tancar.

La situaci escolar al nostre

municipi

Els centres escolars del nostre municipisn dels que creixen en nombredalumnes i aix ens trobem amb unaescola pblica dinfantil i primria, aTorroella, de dues lnies que, a tots elsnivells, sha dampliar a tres lnies. Unaaltra escola dinfantil i primria, aLEstartit, duna lnia, que en algunsnivells sha hagut dampliar a dues. Uninstitut de Secundria Obligatria i

Batxillerat de quatre lnies que en algunsnivells ja no hi ha lloc per a cap ms

alumne i una escola concertada

dinfantil, primria i secundria de dueslnies plenes fins al mxim.

Fa un temps que es parla dampliar lesplaces escolars, per el Departament

dEducaci encara no ha decidit si feruna altra escola de Primria, un altrecentre de secundria obligatria o uncentre 3- 16 (infantil, primria isecundria).

Per altra banda a Ull, el municipi ve, hiha una escola on el nombre dalumnesva disminuint, a causa de la concentracidalumnat immigrant i la fugida delsautctons, molts dells cap als centresescolars de Torroella.

Aquesta situaci la trobem tamb alEstartit on, mentre augmenta lalumnatimmigrant disminueix l autcton.

Un casuna micadiferents el desecundria.Linstitutacull alumnat de tretze municipis del

Baix Ter i la distribuci dels nouvingutsnoms la pot fer amb la concertada, laqual tamb recull escolars daltresmunicipis com lEscala, Pals, La Bisbal,...

Com es pot veure es produeixen duessituacions diferents per relacionades:per una banda, els centres escolars delnostre municipi estan plens i per tant es

7/29/2019 22 - octubre 2008

12/24

12

necessita un nou centre de primria i unde secundria i per laltra, potser no esnecessitaria un nou centre de primria aTorroella si tota la poblaci escolardUll i de lEstartit es queds als seus

respectius centres de primria.

Cal que totes les parts que handintervenir en la decisi pensin b qus el millor per als joves estudiants,tenint en compte que la massificacidels centres, tant de primria com desecundria no ajuda a que hi hagi un bonclima de convivncia i de treball i que laconcentraci dalumnat immigrant enuns determinats centres no afavoreix nia la integraci, ni la bona convivncia deles diferents comunitats, ni la cohesisocial.

Montserrat Blai i Alabau

Afinals de setembre o els primers diesdoctubre s temps de verema. Deveimar, que en diem nosaltres. El sol desetembre ja ha fet madurar el ram i li hadonat aquella dolor que li cal perqusurti un bon vi, i els penjolls ja sn a puntper ser tallats. Les vinyes tenen unaspecte impressionant: els ceps sn enplena maduraci, carregats dels bonicsfruits, de bons colors, del verd clar, delverd fosc, del granat al vermell de lesfulles, i aquell color morat fosc delsrams. Quin goig fa veurels!, tanapinyats que no nhi caben ms!

La verema

Tamb en aquesta feina ha canviat forala manera de premsar els rams. No de

collir-los, a les vinyes petites, per s la

manera dextreuren el suc per elaborarels excellents vins que sobtenen alnostre pas. Shan arrancat moltesvinyes; en altres temps, gaireb totes lescases de pags tenien el seu tros de

vinya: la vinya, per al bon vi; lolivar, pertenir oli per a tot lany; el camp, persembrar i obtenir el pa; i el blat de moroi la userda, per mantenir el bestiar,ingredients insubstitubles i sans,productes mediterranis, que en diemara. Aix era indispensable a tota casade pags.

En temps de verema, com en daltresocasions, ens ajudvem tota la famlia, isobretot els cosins ens ho passvem

molt b, rem tota la mainada i eljovent. Era una mica carregs tallar tantsde rams sota un sol que encara escalfa

de valent. Per tot i que fiem feina, noparvem de parlar i dexplicar-nos elsltims esdeveniments, fossin ocorregutsal poble ho en daltres indrets. s clarque ms duna vegada sentem unadolorosa exclamaci dalg a qui haviapessigat una abella. Feia mal! El brunzirdaquests animalots sempre hi s

present a les vinyes.

7/29/2019 22 - octubre 2008

13/24

13

El dinar, el solem fer tots plegats a casa.Als joves ens agradava tanta gent! Quanja havem acabat de tallar els rams i elshavem anat tirant a les semalsescampades per tota la vinya, els

traslladvem a la casa i els buidvem a latina. La tina era un gran contenidor defusta on es dipositaven els rams de lessemals, els quals hi eren aixafats amb elspeus. El suculent i apreciat suc del ramsescorria per les petites escletxes quequedaven entre una fusta i laltra en undipsit destinat a aquest s. Del primerraig que sobtenia en diem el most: era

el vi ms bo, el del primer raig. El quequedava de la primera aixafada eraportat al trull per posar-lo a la premsa iacabar dextreure tot el suc que hiquedava. A tota la mainada ens agradavade pujar dalt de la tina i aixafar els rams.

Ens feienrentar els

peus bennets, i jaestvem

llestos percomenar

la dansadaixafar rams amb els peus. Eradivertidssim!

Ara, les cases que tenen vinya noms peral vi de lany i no volen portar els ramsal trull, disposen duna petita premsamanual, un dipsit dacer inoxidable,que s la tina, i un corr per aixafar elram, i es fan el vi a casa mateix. Vaiganar a casa dun familiar i vaig poderveure tot el procs per obtenir el vi. Vaigquedar parada de com shan simplificat

les coses en aquesta feina. Els rams snaixafats pel corr, mogut per un petitmotor installat damunt la tina,mitjanant el qual sextreu el primer raigde vi, el millor! El que queda del ram

aixafat es tira a la premsa manual, fetade bona fusta, que acaba dexprmer elram desprs de la primera aixafada.Dues persones poden fer tota la feinaque els permetr assaborir el seu propivi durant tot lany, una begudasanssima, sobretot per acompanyar elsprincipals pats del dia, i tamb per fer-lo provar al primer conegut que entri a la

casa, contents de poder oferir-li el bon vide lany.

Merc Pags

Les bombes de fragmentaci snbombes que estan compostes perrecipients que tenen en seu interior, enalguns casos, fins a 600 artefactesexplosius. Un cop llanades des davions,amb coets o msils, o bases terrestres,sobren i deixen anar de formaindiscriminada la totalitat de lessubmunicions que contenen. La municide dispersi s imprecisa i actua

indiscriminadament. Segons diu en unarticle, al nm. 412-413 de la revista Focfou, Tica Font, maten en el moment delbombardeig, per com que entre un 5 iun 30 per cent de les submunicions noexploten en limpacte, queden dispersespel territori, i amb el temps causen elmateix efecte que les mines antipersona.Un 98 per cent de les vctimes sn civils,especialment nens que les agafen pelsseus colors brillants.

Prohibides les bombes de

fragmentaci

7/29/2019 22 - octubre 2008

14/24

14

Diverses organitzacions socials fa anysque lluiten per a la seva eradicaci total.Fruit daquestes accions, el passat 28 demaig 109 governs, a Dubln, arribaven aun acord per a un text dun Tractat de

prohibici de les bombes defragmentaci. Finalment es va acordarun tractat sense excepcions que es

firmar a Oslo el proper mes dedesembre. Totes les bombes defragmentaci quedaran prohibides apartir de lentrada en vigor daquesttractat. Fins i tot, en els apartatsdassistncia a les vctimes i cooperaciinternacional, surten molt ms reforatsque en el tractat de mines antipersones.Totes maneres, veig que en larticlesuara esmentat, Tica Font diu entre elspunts febles del tractat tenim que untipus de bomba de fragmentaci nha

quedat exclosa, cosa que deixa la portaoberta a la generaci de noves bombes.Laltre punt feble s que permetparticipar en accions militars a estatsque han signat el tractat amb estats queno lhan signat. s a dir, permet quedintre de lOTAN pasos europeusparticipin amb EUA en operacionsconjuntes. Un altre punt feble s que

ESTATS UNITS, RSSIA, XINA, ISRAEL iPAKISTAN no han signat el tractat.Esperem que la decisi internacional deprohibir les bombes de fragmentaciinflueixi sobre aquests pasos de manera

que ms aviat que tard sadhereixin altractat de la prohibici de les bombes defragmentaci.

La campanya feta a Espanya per a laprohibici de bombes de fragmentacifou liderarada per GREENPEACE.Aquesta instituci va investigar a fons lasituaci de les bombes de fragmentacia Espanya i, fruit daix, descobriren quea Espanya hi ha dues empreses queprodueixen aquest tipus darmes. Larevista Greenpeacedel 2/08 en cita unade les dues que es diu: EXPALEXPLOSIVOS ALAVESES. Assenyalatamb que el Govern espanyol voliacontinuar produint aquestes bombe i

que fou perlacci directano-violenta iper lainformaci a laciutadania de lahipocresia delgovern queaquest

finalmentacced a signar el tractat.

Per acabar: la prohibici de les bombesde fragmentaci no ens estalvia decontinuar lluitant a favor deldesarmament ni de fer pressi peraconseguir que TOTS els estats signin i

compleixin el tractat.

7/29/2019 22 - octubre 2008

15/24

15

Nota: una part daquestes reflexions sntretes de la revista GREENPEACE2/08 que diu textualment en la sevapgina 3 . sautoritza la reproduccisense fins comercials dels continguts

daquesta publicaci citant-ne el seuorigen.

Vicen Fiol

Lelegncia de leri.

De Muriel Barbery

Llegim?

Leri s un animal que sembla el queno s. De la mateixa manera laprotagonista de la novel.la Lelegnciade leri

aparenta ser una corrent i ignorantportera descala, quan en realitat s un

a dona autodidacta en la cultura i elpensament ms refinat. Per no nomsella sembla el que no s, sin que totalescala s plena de famlies burgesesbenestants que viuen de cara a lesaparences. Entre ells hi ha una nenatmida i discreta, que en realitat s una

ment privilegiada. Tot aix canvia quanapareix un personatge nou a lescala,que far que les mscares comencin acaure.

Aquesta histria la trobarem narrada enforma de diari, no noms de la portera,sin tamb a travs de la nenasuperdotada. Daquesta manera veurem

com les dues protagonistes reflexionensobre la vida i la mort i tota la bellesa delart.

Hi ha algun captol una mica dens que es

reflexiona sobre filosofia pura i dura, nous desanimeu. Penseu que, com vaigllegir un dia, lElegncia de leris comdesembolicar un bomb, que un cop

lhas destapat s quan el pots assaborir.

http://www.elpais.com/articulo/cultura/personajes/solitarios/Muriel/Barbery/el

pepucul/20071005elpepicul_8/Tes

Enlla dun article del pas que parla delautora, del llibre i laltra novel.la que haescrit. Us convidem a llegir-lo!

Cristina Ruf

Reflexions

http://www.elpais.com/articulo/cultura/personajes/solitarios/Muriel/Barbery/elpepucul/20071005elpepicul_8/Teshttp://www.elpais.com/articulo/cultura/personajes/solitarios/Muriel/Barbery/elpepucul/20071005elpepicul_8/Teshttp://www.elpais.com/articulo/cultura/personajes/solitarios/Muriel/Barbery/elpepucul/20071005elpepicul_8/Teshttp://www.elpais.com/articulo/cultura/personajes/solitarios/Muriel/Barbery/elpepucul/20071005elpepicul_8/Teshttp://www.elpais.com/articulo/cultura/personajes/solitarios/Muriel/Barbery/elpepucul/20071005elpepicul_8/Teshttp://www.elpais.com/articulo/cultura/personajes/solitarios/Muriel/Barbery/elpepucul/20071005elpepicul_8/Teshttp://www.elpais.com/articulo/cultura/personajes/solitarios/Muriel/Barbery/elpepucul/20071005elpepicul_8/Tes

7/29/2019 22 - octubre 2008

16/24

16

Neocons, hipoteques i ensorrament

bancari

Ara fa un any, al nm. 11 daquesta 3apoca dEmporion, vaig escriure unareflexi sota el ttol Els neocons i la

resposta del planeta, que comenavaaix:

Els ltims anys, com s ben sabut, elsneocons han influt de forma decisiva alsEstats Units i arreu del mn. Deixant debanda els aspectes polticsultraconservadors, en el vessanteconmic, i simplificant, un neocon s

un ultraliberal, enemic de tota regulacidel mercat. Del mercat local i del global.El seu esquema s ben senzill: Nodeixeu que els governs interfereixin enels mercats, que ja es regulen per ellsmateixos. No poseu traves. Una fraseque en comporta de seguida una altra:Deixeu que el llop es mengi les ovelles... . Aquesta orientaci econmica tconseqncies terribles sobre les capesde poblacions ms desfavorides i sobreles condicions de la vida al planeta.

Larticle seguia amb altres reflexionssobre fins a quin punt els governshaurien de regular i vigilar el mercatlliure per evitar lespoliaci dels febles i

de lentorn natural.

Imaginava jo aleshores, i ho vaig dir, quelAdministraci Bush, sota lorientacidels neocons, estava dirigint el planetacap al caos. I com no podia ser daltramanera, la bola ha explotat precisament

en el terreny on sestava gestant elprocs sucida: a lentorn financer.

Resumint: bancs i promotorsimmobiliaris incitaven tothom, senseanalitzar prou si era solvent, a adquirirun habitatge amb garantia hipotecria. Aqui un dia o altre no podia pagar, per noembargar-lo, el banc li renovava el crdita ms termini i en condicions msoneroses, s clar. Els bancs venien elscrdits (barrejant bons i dolents) a altresentitats financeres, en forma de ttols,a canvi de nou diner, que servia percontinuar la roda. Els ttols es revenien aaltresbancs o

caixes,que elsdistribuen entreels seusclientsestalviadors en forma de paquets deFons dInversi. Naturalment, el procsha estat molt ms complex i sofisticat, i

evidentment cada operaci anavaacompanyada de les comissionscorresponents, que deixaven beneficissubstanciosos.

Quan els insolvents varen deixar depagar (les anomenades hipotequessubprime), lempastifament global

havia estat de dimensions descomunals.

7/29/2019 22 - octubre 2008

17/24

17

Cap entitat no sabia qui hauria derespondre, ni se sabia si podriarespondre, quan els estalviadors, un anyo altre, reclamessin els seus diners: lany2010, lany 2011... Cap banc no sabia si

el ve estava entrampat, cap banc nodeixava diners a un altre banc si ennecessitava (i si no mels pot tornar?).

Aquest setembre passat nhem vist lesprimeres conseqncies: algunesentitats, de dimensions colossals, varencomenar a trobar-se a les portes de lafallida. El govern dels EUA i la ReservaFederal no han tingut ms remei quedemanar al Congrs 700.000 milions dedlars per evitar el collapse del sistema,si s que s evitable. Algun cols(Lehman Brothers) ha caigut, altres hanestat intervinguts o ho seran. Lasocialitzaci ms gran de la histria.

Si no collapsa tot el sistema, els dinerssortiran, es pagar la factura entre tots iels ms febles la patiran ms. Perretornaran res els que shan enriquit deforma desmesurada?, deixaran de rebreles indemnitzacions pactades, dimportmultimilionari, els responsables, quanlEstat americ es faci crrec de lesentitats en fallida? Alg insinua que tot

ha estat una jugada gegantina de lesgrans mfies americanes, que han sabutprovocar i aprofitar la manca deregulaci del mercat financer reclamadapels neocons, els fonamentalistes delmercat lliure, i que els diners sn benguardats als paradisos fiscals.

Jaume Bassa

Lanomenat mosquit tigre (de nomcientfic Aedes albopictus) s unaespcie, per a nosaltres nova i

desconeguda de mosquit, que ens arribades dEuropa per que prov del sud-estasitic i que sest escampant per lesnostres contrades, primer a lreametropolitana de Barcelona i ara a laCosta Brava. No en va la costa catalana iespecialment la zona nord s des de faanys el lloc de la pennsula per on entrenms espcies invasores. Tot fa pensar, iho diuen els experts, que tard o dhoraconvisqui amb tots nosaltres, ja que s

una espcie en expansi, molt bencapacitada per adaptar-se, des del puntde vista gentic, fisiolgic i ecolgic. Defet, fa anys que ha conquerit mplieszones clides i tropicals daltrescontinents.

El mosquit tigre

El principal motiu que fa que avui parlemdel mosquit tigre s perqu lacabem dedetectar a lEmpord i perqu ensintrodueix diverses novetats pel que faals comportaments dels mosquits als

quals estem habituats.

7/29/2019 22 - octubre 2008

18/24

18

Aquest insecte est actiu i pica durant eldia i a ple sol principalment. Viu nomsen petites acumulacions daigua naturals(com forats darbres) o artificials; dreesurbanes o periurbanes. I a ms t

capacitat per transmetre malalties queserien noves per a nosaltres (dengue,febre groga i daltres).

Per tant, possiblement tindrem unmosquit la presncia del qual dependrsobretot de com les persones que vivim iens cuidem de les cases, patis i jardinssiguem capaos de mantenir tota menadandrmines sense aigua. Dalgunamanera ja no podr ser nomsladministraci la que vetllar perlabsnciademosquits,sin quetots hi

hauremdecollaborar. Aqu hem daclarir quelexperincia pels entorns de Barcelonaens diu que on la gent ha fet cas delsconsells municipals, les molsties hanprcticament desaparegut.

Una altra novetat que ens aporta aquest

mosquit s la forma en quladministraci gironina ha comenat alluitar contra la seva presncia aquestestiu del 2008. Ho hem vist als diaris i ala televisi: es tracta de retardar la sevaexpansi per les nostres terres o potserdevitar que sinstauri definitivament. Elmtode s anar eliminant els petits focus

que es detectin. Sabem que generalment

arriben en cotxe des duna zonainfestada (Barcelona o Frana, Itlia oSussa...) i que aquell adult, si pot, posarels ous en el primer punt daigua quetrobi quan el cotxe pari. Aix, posant

punts daigua que sn trampes devigilncia, es pot conixer i neutralitzarel punt de cria. s una experincia queens tindr atents dia a dia. Veurem perquantes temporades saconseguiraquest objectiu que ha de permetreestalviar diners i molsties.

Cal precisar que en contra hi tenim elcanvi climtic, la gran capacitatdaquesta espcie dexpandir-se i, com jahem comentat, el fet de trobar-nos enuna zona de gran intercanvi amb la restadel mn. Per exemple, els turistes quevnen per lAP7 o ser una reaimportant de segona residncia delrea metropolitana, etc.

Com a dades complementriesesmentarem que:

A Europa hi va arribar perprimera vegada el 1979 i va sera Albnia, probablementprovinent de la Xina. A Itlia, el1990 es va localitzar al port deGnova, en poc temps vacolonitzar tot el centre i el norddel pas. A Sant Cugat del Vallssel va detectar, per primeravegada, a la Pennsula Ibricalany 2004. Ara ja es troba enprop de 60 municipis catalans.

7/29/2019 22 - octubre 2008

19/24

19

Sha dispersat pel mnbsicament a travs de laiguade pneumtics utilitzats, derecipients de jardineria i enmitjans de transport. Com a

espcie nova, a molts pasos suna invasora que t xit, shaintrodut i dispersat de formaaccidental i involuntria,afavorida per lactivitathumana.

Les temperatures que li snfavorables sn les que tenimnosaltres des de finals de maigfins a finals de setembre. Laresta de lany queda inactiu,per els ous resisteixen el fred,s a dir, sn hivernants. Tcapacitat de vol molt reduda.

Mnica Martinoy

Ja fa temps, vaig comenar a recollir enfitxes les receptes de plats de cuina quehan tingut ms xit a la meva cuina. Lameva intenci no ha estat mai depublicar cap llibre, sin de tenir escrites iordenades aquestes receptes, que

moltes vegades corren per calaixos,carpetes, o diferents llocs, i que no estroben quan es busquen. Ara em plaudoferir-les a travs dEmporion, esperoque amb regularitat mensual, a qui lesvulgui conixer. Com veur qui shiinteressi, sn plats senzills, tant pels seusingredients -normalment, ms aviatpocs- com per la seva elaboracicasolana.

Cuina Torroellenca

Pollastre o vedella amb castanyes

Ingredients

Pollastre o vedella a trossets 50gr de pernil kg de castanyes palades i

bullides o un pot en conserva

1 ceba 1 tomata Oli Sal i pebre 1 got de vi ranci

Per a la picada

Ametlles Alls i julivert Farina Safr torrat

Preparaci

Es talla el pollastre a trossets, shi posauna mica de sal i pebre, i es fregeix enuna paella a foc viu fins que agafi colordaurat. Retirar el pollastre i posar-lo enuna cassola. A la mateixa paella on abanshem fregit el pollastre, shi afegeixen les

castanyes, i un xic doli. Fregir-hi

7/29/2019 22 - octubre 2008

20/24

20

primerament el pernil tallat a trossets,desprs la ceba trinxada, i quan siguidaurada, incorporem la tomata. Quanaquest sofregit sigui cuit, posar-lo aldamunt del pollastre, afegir el vi, i deixar

coure una estona amb la cassola tapada.Quan el vi shagi evaporat, afegir-hiaigua i deixar-lo coure fins que sigui bentendre. Finalment, afegir-hi la picada ideixar-ho coure uns minuts ms.

Panellets

Ingredients:

1kg. ametlles en pols 750 gr. de sucre 400 gr. de moniato bullit La ratlladura de dues llimones 4 clares dou (sense batre) 4 rovells dou batuts

Per al guarniment:

Pinyons Ametlles filetejades Coco ratllat

Caf soluble (Nescaf) Confitura de codony

Preparaci:

En un recipient shi posa lametlla, elsucre, el moniato, les ratlladures dellimona i les clares sense batre i tot aixes va treballant fins a obtenir una pastafina i consistent.

Aquesta s la pasta que farem servir perfer els panellets. Ara separarem la pasta

en tantes parts com diferents tipus depanellets es vulguin, i anirem fent bolesde la mida que es vulguin fer elspanellets.

Us en dono uns exemples:

De pinyons o ametlles: amb unpinzell es pinten les boles ambels rovells dou que shauranbatut i es fan rodar dins dunplat on hi haurem posat elspinyons o les ametllesfiletejades. Es pressionar unamica amb les mans perqu elpinyons o les ametlles quedinuna mica enganxats i al

collocar-los a la plata del fornno saltin

De coco o caf: safegeix elcoco o el caf a la pasta, abansde fer les boles.

De confitura de codony: esposa sobre les boles un tallet de

7/29/2019 22 - octubre 2008

21/24

21

confitura de codony,pressionant una mica perququedi enganxat a la massa i nosalti.

Un cop fets els diferents tipus depanellets, es prepara una plata quepugui anar al forn untada amb una micadoli i un pols de farina (es pot substituirla farina per una fulla de silicona), shiposen els panellets, es pinten una micaper sobre amb els rovells dou batuts i esposen al forn que prviament shaurescalfat a 180 graus. Es deixen coure de10 a 12 minuts i llavors es gratinen unamica perqu quedin una mica daurats.

Desitjo que us surtin b! Bonacastanyada!

Caterina Bosch

A l'aguait del nostre patrimoni

Qu li passa a la pobra Torra de les

Bruixes, que ni lOnze de setembre no

va tenir bandera?

Crida a la collaboraci

Racons que cal millorar. Feu-nos arribar

les vostres fotografies!

Any Rodoreda: Narraci inspirada en

lestil de Merc Rodoreda

Els joves escriuen

Venes xafarderes

Caram! Si que vas carregada de bosses!Que potser has anat al mercat?... ja, noera gaire difcil dimaginar, ja ja ja ... que,com van les coses? Ara ja deu tenir msdun any la Marta no? ... ui que la veiggran! ... hola petita! Qu et diuen, eh? Uiquina carona! I que bufona que ets! ...Ah, no vol papilles? Ai que bo! Aix quevol menjar del plat! ... Escolta! No sabrspas qu li passa a la del 2n? Ho dicperqu com que viviu a la mateixaplanta. ... Coses personals? B, per a mija saps que mho pots explicar, que sc

de confiana. ... Ja ho s, ja s queaquella vegada no vaig saber mossegar-me la llengua per, ja veurs que aquestcop ... No fotis! ... Ui, ho sento, per unmoment no he recordat que hi havia lanena! ... Per, en srio es volendivorciar? ... Aix que una altra vegadaamb el Porche? Aquest home no tremei, no naprendr mai! ... Nomestranya que es vulgui divorciar lapobra Maria. ... Ah, s! La del 4t ! ... Oh

nena! Agafar una depressi, a ella que liagraden tant les plantes i laltre diamexplicava que per tot aix de lasequera i del govern que no saben comarreglar-ho i posen restriccions iprohibeixen regar les plantes a la zonade Barcelona. I aix, que nosaltres somels que en gastem menys daigua, per,com que som ms ... B, doncs el que etdeia, que se li estan assecant els geranisque tenia de tots colors, i tamb, els

ficus, les orqudies, les azalees i el parell

7/29/2019 22 - octubre 2008

22/24

22

de bonsais! ... S dona! Els que cada diaels hi tallava les puntes de les fullesperqu creixessin ben maques! I la curaque hi tenia i que encara continua tenintper a totes aquestes plantes, ara resultaque se li converteixen en calers, calersper multes! ... S, s, i el dia que varenvenir els mossos anaven al seuapartament! Li volien cobrar uns 50euros, per quan varen entrar i varenveure la casa tan florida, de seguidavaren suposar que gastava ms aigua dela que es pensaven i li varen pujar lamulta a ms de 200 euros! ... la pobradona est ben desesperada i a sobre elmarit, com que es queixa de que no estdisposat a pagar ms multes com

aquestes, li ha fet llenar la meitat de lesplantes! ... Laltre dia vaig estar xerrantamb la del 1r, i mexplicava que fa poc esvaren comprar un gos ... s, molt maco itot el que vulguis, per ella nest benfarta! ... i no mestranya! ... i es que pertenir un gos tan gros se nhan de tenirganes,eh?! Ellaemcomentav

a queestavaperportar-loa lagossera,perquan elveudorminten el seu gran ja, creu que no ns

capa. ... jo personalment, crec que nose lhaurien ni dhaver comprat! ... Duc,em sembla que va dir que es deia Duc. ...Ai s noia, que testic aqu fent perdre eltemps, quan sc jo la que en tinc perpoder perdre, i no tu! ... Amb 30 anys,un fill, casada i amb una feina que et duutants de maldacaps! ... Ui! Ho sento, esque ledat em fa perdre la memria, esveritat que tens 28 anys, 2 fills i no estscasada, noms ajuntada. Ara et confonia

amb la del 5. ... A mi, aix de la jubilaciem va de meravella, per ledat ja notant!

Agns Rami i Feliu

Mor el mite dels ulls blaus

Cinema i Espectacles

El passat 27 de setembre va morir a laseva casa a Conneticut, als 83 anys,lactor Paul Newman, un dels darrersmites del cinema, lactor de la mirada

dels ulls blaus. Un cncer de pulm, vatancar per darrera vegada els ulls blausdun dels actors ms admirats de lahistria del cinema, una de les darreresllegendes de la interpretaci.

Lactor de pellcules tan famoses comLa gata sobre el taulat de zinc,

Exodo, Dos homes i un dest, Elcop, Cortina esquinada, Veredicte

final,entre moltes daltres, va guanyarloscar a la millor interpretaci lany1986 per El color del diner, pellculaen la qual compartia protagonisme ambun jove Tom Cruise. Un any abans haviaobtingut un oscar honorfic per tota laseva carrera i el 1994 va ser guardonat

amb loscar humanitari Jean Hersholt

7/29/2019 22 - octubre 2008

23/24

23

que otorga lAcademia de Holliwood.. Laseva darrera pellcula fou Cam deperdici (2003) de Sam Mendes.

A la seva vida privada, Newman fou un

gran aficionat a les carreres de cotxes iun convenut filantropa. Des de lany1992, destinava els beneficis de la sevaempresa de salses i amanides a diversescauses benfiques.

Casat amb Joanne Woodward des delany 1958 tenia cinc filles, dues erendel seu anterior matrimoni. Les sevesfilles lhan definit com: Devot marit,amors pare, avi adorador, dedicatfilantropa. Sempre i fins el final el papaha estat agrat de la seva bona fortuna.En les seves prpies paraules: ha sigutun privilegi ser aqu.

Robert Redford,l'home eternament unit

a Newman ms enll de Dos homes i undest i El cop ha ems una sentidanota: "Hi ha un moment en qu elssentiments van ms enll de lesparaules. He perdut un verdader amic.La meva vida, i aquest pas, sn millorsperqu ell era aqu".

Sally Fieldla coprotagonista de Newmana Sense malcia va deixar una de lesms belles elegies al mite: "Algunesvegades Du fa persones perfectes i PaulNewman n'era una".

7/29/2019 22 - octubre 2008

24/24

24

La pellcula del mes: Vicky CristinaBarcelona

Fet i fumut...!