Al novembre, els alumnes de quart vamrealitzar un “Itinerari lingüisticoliterari” pelsvoltants de l’ Institut: al Passatge dePermanyer, vam llegir i comentar frag-ments de poemes d’ Apel•les Mestres,vam anotar el lèxic d’arbres, arbustos iplantes a manera de petit d’ homenatgesimbòlic, ja que el poeta estimava molt lesplantes, flors i insectes del jardí de la sevacaseta d’aquest passatge, i també hi vamtreballar el lèxic i la història de l’esport

català a la seu de la Plataforma ProSeleccions Esportives Catalanes. A con-tinuació vam anar a les oficines de l’ InstitutRamon Llull, on vam anotar els títols d’o-bres d’autors catalans traduïts a d’altresllengües i on se’ns va detallar la tasca dedifusió de la llengua a l’exterior que aquestInstitut du a terme. Tot seguit vam visitarÒmnium Cultural, on el seu president, Sr. J.Porta, ens va informar sobre les activitats,entre d’altres, que organitzen per tal d’ aju-dar els immigrants a aprendre la llengua iconèixer el país. A la seu de la Plataformaper la Llengua vam conèixer un seguit demesures que es plantejaven, i que enspodem plantejar nosaltres, a l’hora defomentar l’ús de la llengua i de fer valer elsnostres drets lingüístics. Finalment vam vis-itar l’ Ateneu Barcelonès, entitat que hatingut un paper cabdal al llarg de la sevahistòria amb esdeveniments diversos rela-

cionats amb la llengua i la literatura del nos-tre país. A tot arreu ens van tractar d’allòmés bé, amb regals inclosos, i fins ens vandir que érem els primers visitants estudiantsque hi anàvem!

Enric Ticó, 4t ESO A

Institut d’Ensenyament Secundari Jaume Balmes

L’informatiunúm.14 març 2007

Arxiu MaragallI ara al febrer hem fet una sortida a laCasa-Museu “ Arxiu Maragall” en una visi-ta guiada per les estances de la casa onvan viure el poeta i la seva esposa ClaraNoble amb els seus... tretze fills!. Hi vampoder ampliar molt els nostres coneixe-ments de Modernisme: la relació del poetaamb les revistes de l’època: “Pèl &Ploma” ,“L’ Avenç”... amb el “Diario de Barcelona”,la seva relació epistolar amb escriptorscatalans com ara Verdaguer , VíctorCatalà (Caterina Albert i Paradís), castel-lans com Unamuno, els autors europeusde referència de la seva biblioteca-

Goethe, Novalis, Nietzsche... - els seusreferents musicals -Bach, Mozart,Beethoven, Wagner...- la relació del poetaamb entitats culturals de l’ època coml’Ateneu Barcelonès, l’ Orfeó Català...lesdiverses edicions de les seves ObresCompletes, els diversos guardons ambquè fou premiat en els Jocs Florals, etc.Actualment, l’ Arxiu depèn de la Bibliotecade Catalunya.Ah! I el poeta té una relació especial ambel nostre Institut: s’hi va examinar debatxillerat...i amb unes notes boníssimes!

Rubén Sospedra, 4t ESO C

Itinerari lingüisticoliterari

En portada: Itinerari lingüisticoliterari. Pàg. 1 Arxiu Maragall. Pàg. 1Esquiada: Esquiada 2007. Pàg. 2 L’esquiada. Pàg. 2 L’esquiada de 3r. Pàg. 3Sortides culturals: El Periódico al Bames. Pàg 4 Visita a La Vanguardia. Pàg. 5

Visita a Can Masdéu. Pàg. 6 Visita a Can Masdéu un altro modo de fare . Pàg. 6Reaccions químiques al Cosmocaixa. Pàg. 7 Visita a Fecsa - Endesa. Pàg. 7

Festa de Nadal: Programa concert de Nadal. Pàg. 8 Un tango genial. Pàg. 8Lectura de poemes a la festa de Nadal. Pàg. 9 Els pastorets. Pàg 9

Música: L’Ópera, una emoció. Sortida al Liceu. Pàg. 10 Música i móbils. Pàg 10 Breus. Pàg 10Cultura: Amors que maten. Pàg. 11 Cinema en anglès. Pàg 11 Obaba a Sitges. Pàg 11Cicles formatius: Busques una sortida????. Pàg 12Intercanvis: Intercanvi de francès. Pàg 13 Intercanvi de francès. Pàg 13Artícles: Fam a la cantonada. Pàg 14 La contaminació que produeixen els fàrmacs. Pàg 14

Concurs: Fem contes. Pàg 15 Contacontes. Pàg 15Contraportada: Visita a Girona. Pàg 16

Sumari

I2B

EEsquiada

Esquiada 2007:

El dimecres 24 de gener els alumnes de1r i 2n d’ESO marxàvem d’esquiada.Eren les sis del matí i tots anàvem ador-mits. Estàvem contents perquè havienanunciat que nevaria justament aquellstres dies.Vam arribar a les pistes unes quanteshores més tard i vam tenir un granembolic amb els esquís, els grups, etc.El primer dia va ser el més dur de tots,feia moltíssim fred i vent. A partir de lla-vors va anar millorant, dijous va semblarque queien alguns floquets de neu, idivendres, ja sense tant de fred, vamveure la llum del sol. Aquest va ser elmillor dia d’esquí, perquè tothom jasabia esquiar prou bé, havia milloratmolt el temps, i gaudíem al màxim, ja

que era l’últim dia. Estàvem esgotats,teníem ganes de dormir, però vamesquiar fins a l’últim moment.Quan ens ho vam passar millor va ser ales nits, a l’alberg. Era molt modern, l’a-cabaven de inaugurar, i més que unalberg semblava un hotel! Dijous vamfer el joc de nit, una cursa d’orientaciónocturna, on havíem de trobar set fitesamb una lot, una brúixola i un mapa. Idivendres vam fer la discoteca, onvàrem estar ballant durant dues horestot i que a alguns els va semblar poc.Aquestes colònies han passat volant,corre cap aquí, corre cap allà, ara anemcap a aquella pista... Però espero queles següents arribin ben aviat!

Míriam Pérez Poncelas2n d’ESO B

Vent, fred, alguna caiguda i molt esquí!

L’esquiadaAquest any, com a novetat per a nos-altres, els de primer, hem anat aesquiar durant tres dies a la Molina. Eldia 24 de gener a 2/4 de 7 del matí vasortir l’autocar. Tots estàvem mig ador-mits. Ens va costar suportar el principidel viatge però, al final, vàrem arribaramb moltíssimes ganes d’esquiar. Comque érem molts, va ser difícil acon-seguir tot el material. Un cop repartit,els monitors ens van dividir en grupsper nivells i durant dues hores ens vandonar les instruccions necessàries perpoder lliscar pistes avall. De seguida lesvam posar en pràctica i entre caigudes,relliscades i rialles vam aconseguirbaixar i tornar baixar per les pistes dediferents colors. Quan va ser l’hora dedinar, ben cansats i afamats vam anar alrestaurant de les pistes per recuperarenergies i seguir gaudint de l’esquí i dela neu. Cap a les 5, els autobusos ensvan portar cap a l’alberg “La Bruna”. Uncop superat el “descontrol” de maletes,

botes d’esquí, habitacions... vam acon-seguir dutxar-nos amb aigua bullent isopar grans racions de macarrons. Méstard vam posar a prova la nostra ori-entació amb ajuda de brúixoles,mapes...Al dematí següent, morts de son,vàrem anar a les pistes per seguiresquiant. L’horari va ser el mateix que eldel dia anterior, però la majoria de gents’ho va passar millor. A la nit, vam anara la “disco”de l’alberg. Ens ho vam pas-sar d’allò més bé ballant esbojarrada-ment fins a 2/4 d’una de la nit. Al matíens vàrem aixecar molt d’hora ja quevolíem aprofitar les últimes hores d’es-tada a la Molina.El viatge de tornada a Barcelona es vafer més pesat que el d’anada, ja que noteníem la mateixa il•lusió.En conclusió, podem dir que aquestaesquiada ha estat d’allò més divertida ientranyable.

Helena AgustíAurora Vélez1r ESO A

L’esquiada de 3r

EEsquí nòrdic

Molts comenten que aquesta ha estatla millor esquiada escolar de les sevesvides. Semblava que havia de passartot el contrari, que la falta de neu hoespatllaria tot. Però no va ser així. Vaser millor que el pla inicial: enlloc d’a-nar a una pista catalana, a l’últimmoment es va decidir de creuar la fron-tera per esquiar a França, l’únic lloc onla neu reunia les condicions mínimes, amés de tenir l’emoció afegida d’anar aun altre país d’una manera tan impro-visada.Tot i aquest canvi, la neu estava tanglaçada que només ens va permetreesquiar durant dues hores, que vananar acompanyades d’un tempsesplèndid i van ser molt divertides, tot ila mala fama que l’esquí de fons teniaentre els alumnes de tercer abans depracticar-lo. Després d’això, en vistaque no es podria tornar a esquiar, esvan organitzar per al dia següent duesactivitats: pel matí un raid d’orientació(cursa d’orientació que inclou provesintercalades) per la muntanya amb tiramb arc, i per la tarda una excursió quesens dubte va coronar l’esquiada de lamillor manera possible: una emocio-nant visita a la cova d’Anes. Per arribar-hi calia pujar una carena de muntanyaforça escarpada durant mitja hora, iaixò va ser força cansat. Però l’esforçva valer la pena per poder veure aque-lla meravella de la natura. Per tot arreuhi havia estalactites, estalagmites,columnes i forats misteriosos, fins hitot vam poder veure un petit rat-penatque hivernava abraçat a una estalactita,

i una ostra fossilitzada que es manteniade peu i ens arribava gairebé fins al pit.La part més emocionant de tot, però,va ser quan, ben endins de la cova, ensvan fer seure a tots al terra, i ens vancontar la història d’un home que l’any91 va decidir batre el rècord Guinessmundial de temps (nou mesos) dinsd’una cova sense comunicació ambl’exterior i sense cap mena de tecnolo-gia, ni tan sols foc per fer llum.Periòdicament, doncs, pujaven a lacova persones a dur-li el menjar i l’aiguanecessaris per a la seva supervivència,i metges per a revisar el seu estat desalut. Als sis mesos, els metges vandetectar que la salut mental de l’homecomençava a fallar, i se’l van endur almanicomi. Es diu que fa pocs anys,l’home va fugir del manicomi, i que araronda per la zona.Després, ens van proposar un exercici:apagar les lots i restar en silenci abso-lut durant cinc minuts, escoltant elsilenci i observant el no-res, valent-nosnomés del sentit del tacte per a saberquè passava al nostre entorn. Va seruna experiència molt curiosa per a gentde ciutat com nosaltres, potser fins i totel primer cop que molts de nosaltressentíem el silenci de veritat. A més,alguns de nosaltres vam pensar queaquell home ja era mort, però a d’altresse’ls va acudir que potser era a la covaen aquell moment, cosa que va donar aaquella estona una mica de màgia.Tot plegat va ser el respir ideal quenecessita la vida a la ciutat, i ningú enva quedar gens insatisfet.

Sara Espinosa3r ESO A

I3B

I4B

S

Els alumnes de 3r d’ESO de l’institut vàrem fer de redactorsde la nostra pròpia edició de El Periódico. La setmana abans,ens havien vingut a explicar com havíem de redactar una notí-cia, els trets més importants que hi havien d’aparèixer, lesseccions d’un diari... i també com funcionava la seva redac-ció. Llavors els alumnes ens vàrem repartir en seccions:Societat, Espectacles, Local,... Cada persona de cadascunade les seccions hauria de tenir per a la setmana següent unao dues notícies que, segons la secció, tractarien d’un tema od’un altre, però sempre proper a nosaltres o a l’institut. A partd’això, també havíem de triar de la classe dos fotògrafs, quefarien les fotografies el dia de la pràctica, i dos maquetadors,que serien els que distribuirien en l’espai de la pàgina les notí-cies que havíem redactat.Llavors va arribar el dia de fer de redactors del nostre propidiari. Tot just arribar al centre, ens vàrem col•locar per sec-cions en diferents taules. També vam triar un cap per a cadasecció. Cadascú de nosaltres, portava la notícia que haviaredactat. Un cop totes les seccions vam tenir triat el model depàgina, vam numerar les notícies i les vàrem distribuir en l’es-pai que ens donaven. Al darrera d’aquesta pàgina, vàremescriure els títols i subtítols corresponents a les notícies queanirien a cada pàgina, perquè així els maquetadors poguessincomençar a treballar. Un cop tot això enllestit, van repartir lescambres fotogràfiques als dos fotògrafs. Després d’aixòvàrem haver d’anar a l’aula d’informàtica a passar a l’ordi-nador les notícies que havíem redactat. Mentre uns passavenles notícies a l’ordinador, els maquetadors distribuïen elstítols, els subtítols, la data i el nom de la secció als models depàgina triats per a cadascuna. Alhora, els fotògrafs haviencomençat a fer algunes fotografies. Acabades de redactar lesnotícies, les passaren als ordinadors on treballaven elsmaquetadors que les distribuïren en els models de pàgina.

Un cop acabades de fer les fotografies es passaren als ordi-nadors dels maquetadors, i aquests les posaren al lloc cor-responent de la pàgina, amb un peu de foto adient. Ja nomésquedava fer la portada, i havíem de decidir les notícies que hianirien allà. Per això vam fer una reunió de portada, on cadasecció donava opinions sobre les notícies que volien que hisortissin. Un cop vàrem haver-nos posat d’acord, el maqueta-dor va acabar de muntar la portada. Només faltava una cosa:posar a la contraportada la fotografia de l’equip de redactorsdel diari i els noms d’aquests, és a dir, els alumnes de cadas-cun dels grups de 3r d’ESO. Vam imprimir el diari i, a més, ensvan regalar una llibreta, i una edició de El Periódico del dia.Van quedar uns diaris fantàstics!

Moisès Sánchez-Fortún3r ESO C

Sortides culturals

Agnès Bartolomé i Carla Bertolín1r Batxillerat D

El Periódico al Balmes

El passat dia 15 de novembre els alumnes de l’optativa deMitjans de Comunicació vam anar a visitar la rotativa del diariLa Vanguardia.El primer que ens van ensenyar va ser el magatzem, on esguarden les bobines de paper que després es faran servir perimprimir el diari. Cada dia se n’utilitzen unes 70, pesen entre1800-2000 kg. Al magatzem, tot ha d’estar ben organitzat perevitar accidents.Seguidament ens van portar a l’edifici de la rotativa. Laprimera màquina que vam veure va ser la que imprimia elsdiaris; en aquest cas el diari que imprimien era El MundoDeportivo. El guia ens va dir que d’aquí pocs anys aquestes

màquines es canviaran. Aquesta máquina és suïssa i la queimprimeix els diaris de La Vanguardia és alemanya.La tercera cosa que ens van ensenyar va ser com s’han depreparar les pàgines perquè dins de la màquina d’imprimir totquedi ben muntat i no s’hagi de perdre temps en el procésd’impressió.La tècnica que fan és la de l’offset, aquesta tècnica aportauna gran velocitat i fa que els colors es barreguin bé.L’inconvenient de l’Offset és que és sensible a la llum.Per acabar vam veure un video on ens van explicar mésdetalladament tot el procés que fan servir fins que els diarisarriben als quioscs.

Visita a la Vanguardia

Pau Ferrer2n ESO B

Durant els mesos d'octubre i novembre,els alumnes de 3r d'ESO vam estar par-ticipant en un concurs de la televisióanomenat Picalletres, que consistia enlletrejar paraules davant un equip con-trincant, i en fer-ho bé, es sumavenpunts al marcador de l'equip.Abans d'anar al programa vam estarpracticant molt a classe de català. Comque per a cada participació (que en vamfer vàries) només podien anar 3 concur-sants, vam triar els més traçuts enlletrejar.Al cap d'unes setmanes va arribar el dia!Els alumnes vam sortir de l'institut i vamcaminar fins als estudis de Locàlia, lacadena per la qual s’emetia el progra-ma. Un cop allí, els concursants vaentrar i van ser maquillats itranquil•litzats, ja que estaven moltnerviosos.Després el públic va entrar, i mentres'asseien a les grades, els concursants

es deixaven posar uns micròfons a laroba.3,2,1, aplaudiments i.... comença el pro-grama! El presentador presenta als con-cursants, que esperen nerviosos el seutorn. Primer nivell! Sona una música defons i el presentador diu la primeraparaula que un dels nostres concur-sants ha de lletrejar. Ganivet: G-A-N-I-V-E-T. Correcte! Tots aplaudim fort mentreel concursant sospira alleujat. Aixíarribem al final del programa, on lesparaules són molt complicades, comara "txetxenolèsguic" o "giottesc".S'acaben les paraules, fem el recompte,i... Victòria!Tots aplaudim molt fort, riem i felicitemals concursants. Ha estat una experièn-cia molt divertida i entretinguda, almateix temps que didàctica. Tots ensho hem passat molt bé, i a més hemrebut una bossa amb articles de Locàlia.Què més es pot demanar?

I5B

Sortides culturalsS

Ja fa temps, de fet abans de lesvacances d’hivern, que la professora decatalà ens va donar un llibre perquè ensel llegíssim: era “l’Alfagann ésFlanagan”. Ens va explicar, també, queens visitaria una noia per fer-nos pre-guntes sobre aquest mateix llibre i que,al dia següent, com no, hi hauria un

petit examen. A més a més, ens va dirque dies després hi hauria una xerradaamb els autors del llibre: Andreu Martíni Jaume Ribera, a quí podríem fer pre-guntes.Doncs així va passar. Primer va veniraquella noia i vam parlar sobre el llibre aclasse. Uns dies més tard, nosaltres

estàvem fent preguntes als creadorsd’aquest meravellós personatge, elFlanagan. Aquesta activitat la vam ferconjuntament amb altres instituts a labiblioteca Jaume Fuster de la plaçaLesseps dins dels actes de la Setmanade la Novel.la Negra de Barcelona.

El club de lectura d’en Flanagan

Martí Mendez3r ESO C

Picalletres

I6B

Un grup d’alumnes de religió i d’italiàvàrem visitar el Centre Mediambientalde Collserola el dimarts 30 de gener.L’antic hospital de leprosos, que por-tava cinquanta anys tancat i que éspropietat de l’Ajuntament deBarcelona, havia estat ocupat per ungrup de vint-i-cinc joves. Un dels prob-lemes més grans de la nostra societatés l’accés a l’habitatge: els preus ele-vats dels pisos i dels lloguers obliguenla joventut a cercar altres alternativesper a independitzar-se.Els guies de la visita ens mostrarentècniques d’agricultura ecològica,vàrem plantar uns arbres en una zonade la muntanya que havia patit unincendi i iniciàrem un debat entorn elcanvi climàtic i la justícia social.La jornada va ser molt profitosa, jaque vàrem aprendre moltes coses,entre les quals destacaria que es potser feliç sense caure en el consum-isme i que el principal és estimar elproïsme i cercar la justícia social.

JJordi PPérez 11r BBatx. CC

“I giovani di oggi non abbiamo niente per cui lottare”: questa èuna delle false verità più estese. Magari è così, ma il 30 gennaioscorso un guppo di studenti di Storia delle Religioni e Italianoabbiamo conosciuto un’altra realtà, siamo andati a CanMasdéu.

Il nostro percorso è cominciato subito dopo essere usciti dallametropolitana prendendo un cammino che si allontanava dallagiungla urbana barcellonese e che ci mostrava un antico leb-brosario che ormai da cinque anni è la casa di venticinque per-sone. Ci hanno mostrato la sistemazione degli orti, come è orga-

nizzata la vita giornaliera e le distribuzioni delle man-sioni nella casa. Gli abitanti di questa casa specialesono “squatters” (okupes), ma soprattutto sono per-sone che lavorano, sognano e hanno dei progetti, eche, come tanti altri, sentono la necessità di un mododi vita totalmente diversoda quello che regna oggi.Matteo, un laureato universitario italiano, ci ha amplia-mente informati sulla sostenibilità ecologica nell’econo-mia attuale. Dopo la visita abbiamo fatto un po’ di lavoro di gruppo,abbiamo ripiantato una parte della “Vall de CanMasdéu” che era stata distrutta da un incendio.La visita è stata molto interessante giacchè ci ha per-messo di constatare che c’è un altro modo di vivere edi scoprire un luogo dove andare a fare un giro in bici-cletta e partecipare in alcune delle diverse attività chepropongono.Per saperne di più visitate il sito di internet:www.canmasdeu.com

David JJerez 22n BBatx. BB

Sortides culturalsS

Visita a Can Masdéu

Visita a Can Masdéu: un altro modo di fare

I7B

El passat dia 24 de novembre, elsalumnes de 2n d’ESO vam anar a la seude la companyia FECSA-ENDESA alParal•lel, darrere de les TresXemeneies. Hi vam anar amb metro.Allà ens van explicar una mica la històriade FECSA, i vam fer un taller anomenat“Equipem casa nostra”, on vam apren-dre coses sobre els fusibles, la domòti-ca, la xarxa elèctrica… Finalment, vam

reflexionar sobre el que podem fernosaltres, des de casa, per estalviarenergia. A la sortida, ens van donar unabossa a cadascú amb un petit obsequi.La sortida va estar força bé, i vam apren-dre moltes coses. Després, a la classe

de tecnologia, vam treballar el dossierque ens havien donat a FECSA.

SSamuel NNel.lo 2n EESO AA

Sortides CulturalsS

El passat 13 de febrer, els alumnes de4t d’ESO vam anar al Cosmocaixa. Erauna sortida del seminari de Física iQuímica que constava de dues parts.Estàvem dividits en dos grups; mentreel primer grup feia experiments amb unquímic en un laboratori, l’altre grup visi-

tava el museu. Després es van inter-canviar els papers.Va ser una sortida entretinguda i didàc-tica.

Eugènia AAlmacellas ii SSònia PPérez 4t EESO CC

Reaccions químiques al Cosmocaixa

Visita a FECSA - ENDESA

I8B

Tot va començar el dia abans de l’espec-tacle. En broma, amb la meva amigaJúlia, vam començar a ballar un tangoquan tocaven les pianistes Sónia iEugènia i com que ens va agradar comquedava, vam decidir ballar-lo al concertde Nadal. Al dia següent, amb un parellde retocs, ja el teníem enllestit. Va seruna improvisació d’última hora però, toti així, va quedar prou bé i sobretot va sermolt divertit.

MMar FFerrer 44t EESO BB

Un tango genial

Festa de NadalF

El passat dia 21 de desembre de 2006,es va celebrar un concert a la salad’actes per celebrar el Nadal i el final detrimestre. Hi van participar alumnes desde 1r d’ESO fins a 1r de Batxillerat. Esvan fer dos torns, un per a primer cicle iun per a segon cicle i batxillerat. Al de primer cicle hi van participar algunsalumnes de 1r d’ESO fent petitesorquestres i tocant cançons nadalen-ques. Tot seguit van començar a tocar elsde segon cicle. Al final de l’actuació vamtenir una petita sorpresa, dues noies de4t d’ESO, la Júlia i la Mar, es van treure lavergonya de sobre i ens van oferir untango, acompanyades per un piano tocata quatre mans per la Sónia i l’Eugènia.Ens va sorprendre que hi vingués tantagent al concert per a segon cicle ibatxillerat, ja que era voluntari. Hi vantocar els mateixos alumnes menys els deprimer cicle. Les nostres ballarines ensvan tornar a demostrar el seu do per a ladansa. I no ens podíem oblidar l’actuació d’al-guns alumnes de 2n d’ESO acompanyatsper alguns professors, que van oferir alsalumnes de primer cicle l’obra de teatreEls Pastorets abans del pati.Aprofitem per agrair la participació i l’as-sistència de tots aquells que hi van anarvoluntàriament: sense ells no haguésestat possible aquest esdeveniment.

Clàudia TTraver GGarriga ii Laia FFerrer BBetorz, 44t dd’ESO BB

Programa Concert de Nadal

Alumnes dde 11r dd’ESOBoig pper ttú (P. Sala) (Sara Colakovic i Esther Escudero, flauta de bec;

Natàlia Martín, flauta travessera; Cora Barderi, clarinet; Claudia Bescós, guitarra i Maria Torres, piano)

Blues (L. Gottschalk) (Lucas Gottschalk, piano)Mentemi (A. Koch, P. Mykhaylychenko, P. Ramiro i R. Zhao) (Àgata Koch i Ruyi

Zhao, flauta de bec; Paula Ramiro, Trompa, Àgata Koch, culleres russes i Paula Mijailichenko, piano.

Santa NNit (F. Gruber) (Nora Celma, flauta de bec; Clàudia Geffner, flauta Joia een eel mmón (G.F. Haendel) travessera; Helena Agustí, clarinet; Nicolau

Duran, saxòfon; Marc Ferrer, violí; Guillem Martí, viola i Patricia Fernández i Laura Pérez, piano.)

Alumnes dde 22n ccicle dd’ESO

El pprimer ddisgust (R. Schumann) (David Balaguer, piano)Gymnopédie (Es Satie) (Laia Ferrer, violí i Clàudia Traver, piano)Vals (J. Brahms) (Laia Ferrer i Clàudia Traver, piano a 4 mans)Marxa tturca (W.A. Mozart) (Laia Ferrer, Eva Garcia i Clàudia Traver, piano a 6 mans)Kinderstücke nnº 66 (F. Mendelssohn) (Moisés Sánchez-Fortun, piano)Sartajena (C. Machado) (Carla Moret, flauta; Laia Casanellas i Sara Marchinha dde ccarnaval (C. Machado) Moret, guitarres; Maria Kopila i Sara

Espinosa, flautes i Àlex Morris, percussió)Un ssospir (F. Liszt) (Josep Cañones, piano)Minuet (G.Ph. Telemann) (Heura Cisa, violí; Eugènia Almacellas, Minuet (W.A. Mozart) viola i Sònia Pérez, piano)Musette (J.S.Bach)Concert pper aa vviolí nnº 11 (A. Kowmarowski) Eugeniu Casimov, violí.

I9B

Com cada any, l’últim dia del primertrimestre es va fer l’activitat “Venda depastissos solidaris”.Tots els alumnes de 1r i 2n d’ESO que hovam voler, individualment, en parelles oen petits grups, ens vam posar a cuinartota mena de pastissos, galetes i altresespecialitats.Després ens vam instal•lar al menjador ivam posar a la venda els més de 50pastissos en trossos que valien 0’50€.Professors i alumnes de l’Institut vancol•laborar en la compra de pastissos ial final es van aconseguir més de 200€que es van destinar a l’ONG UNICEF.

ÈÈliaBrugulat, BBerta FFerreri LLaura LLópez 22n EESO AA

Pastissos solidaris

Lectura de poemes a la festade Nadal

“Nadal” de Carles Riba, “Nadal a París”de Joan Margarit, “Josep” de CarlesTorner i “Pessebre” de Sam Abrams vanser els poemes que van ser llegits a laFesta de Nadal. Va ser ben senzill;després que la professora de català ensho demanés, l’Eugènia, la Sónia i jo vamanar llegint els diferents poemes nada-lencs acompanyats per la guitarra i elpiano. Tot plegat i amb l’ajuda d’un públicatent va esdevenir un moment molt acol-lidor.

Júlia TTerés GGelabert 44t EESO BB

Festa de NadalF

Aquest any, quan ens van proposar de ferl’obra del Conte de Nadal de CharlesDickens, obra de teatre que sempre repre-sentaven els alumnes de 2n d’ESO a lafesta de Nadal, ens va semblar una micarepetitiu i la vam voler canviar per Els pas-torets, una obra de llarga durada i forçadifícil.Vam estar assajant els divendres a latarda i algunes hores de pati i, finalment,després de molts nervis, el dia 20 vamrepresentar l’obra a la festa de Nadal del’AMPA. La sala d’actes estava plena defamiliars i d’alumnes grans de l’Institut.L’endemà, el dia 21, la vam tornar arepresentar davant els alumnes de 1r i 2nd’ESO a la festa de Nadal de l’Institut. Lesdues representacions van ser un èxit.

Ens ha agradat molt fer aquesta obraperquè ha estat diferent de la cada any iperquè ens ho vam passar molt bé alsassaigs i rèiem molt. A l’hora de la veritat vam treballar molt i vasortir una obra molt maca. També vaquedar bé gràcies als decorats, al teló i

als efectes de llums i só. Agraïm la col•laboració dels alumnes delcrèdit variable de teatre de 2n d’ESO, al’Albert i la Mireia que ens van ajudarmolt, al Ferran i l’Olga que ens van fer unteló molt elaborat i als intrèpids profes-sors que es van atrevir a pujar dalt del’escenari (Francesc, Isabel, Mireia iAlbert).Vam quedar tots plegats molt satisfetsperquè tothom ens va felicitar.

Carla SSantaló ((Banyeta), LLaia PPallàs(Jeret), LLeila AAkech ((Benjamí) ii

Irene MMoreno ((Somiela) 22n EESO AA

Els pastorets

I10B

El passat dimarts dia 30 de gener, elsalumnes de 3r d’ESO vam fer una sorti-da al Liceu de Barcelona amb l’objectiude conèixer una mica millor la sevahistòria i arquitectura, i d’endinsar-nosen el món de l’òpera.En arribar ens conduïren cap a la salaprincipal on ens van explicar de manera

breu les etapes més rellevants del teatrei les diverses tècniques de construccióutilitzades per a les reformes al llargdels anys. A continuació ens guiarenper un recorregut a la sala dels miralls, ifinalment ens vam quedar amb elsalumnes d’un altre institut al pis de baix,on vam veure un vídeo sobre els molts

aspectes que s’han de tenir en comptea l’hora de dur a terme la representaciód’una funció d’òpera.Tots vam sortir contents, sorpresos iamb ganes de visitar més sovint aquestlloc del qual coneixíem tant poc.

MMaria AAlmira ((3r EESO AA)

El passat dia 21 de gener els alumnesde primer de Batxillerat de l’optativad’Audicions Musicals vàrem anar alCaixafòrum en motiu d’una sortida pro-gramada des del departament de músi-ca. MÒBILS era el nom del taller que vaorganitzar Caixafòrum, amb l’objectiud’animar els joves a ser creatius i com-pondre les seves pròpies músiques peral telèfon mòbil.Vam sortir des de l’institut a les nou delmatí en direcció al Caixafòrum i quanvàrem arribar allà vam esperar en ToniMeler, la persona que ens explicava què

havíem de fer en tot moment.Seguidament ens va ensenyar un pro-

grama per poder compondre músicaper al nostre mòbil i per tant ser lesúniques persones del món en tenir-la.Va ser una experiència positiva però a lavegada, per la gent que no té mòbilspolifònics (que en quedem ben pocs),no ens va ser de gaire utilitat. Una vega-da més queda demostrat que la tec-nologia va molt ràpid i són pocs els quela poden seguir. Aquells que vulguiescoltar les nostres melodies, ho podenfer accedint a: http://tallermobils.googlepages.com/

Roger BBallesté 11r BBatx. CC

MúsicaM

L’òpera, una emoció. Sortida al Liceu

El CConsell IInterdepartamental dde RRecerca ii IInnovació TTecnològica ddela GGeneralitat dde CCatalunya cconvoca aanualment, ddes dde ll’any 11982,els PPremis CCIRIT pper ffomentar ll’esperit ccientífic ddel jjovent.Aquest aany uun ddels ppremis hha eestat aatorgat aa AAnaïs FFalcó IIbàñez,alumna dde 22n dde bbatxillerat eel ccurs 22005-06, ppel ttreball dde rrecerca EElviolí ttradicional aa CCatalunya.L’acte dde llliurament ttingué llloc ddissabte, 116 dde ddesembre, aal SSalóSant JJordi ddel PPalau dde lla GGeneralitat ii ffou ppresidit ppel CConsellerd’Universitats ii RRecerca, SSr. JJordi HHumet.Moltes ffelicitats!

Breus

Música i mòbils

I11B

El passat 30 de gener, el departamentde psicopedagogia ens va oferir la pos-sibilitat de veure representada una reali-tat present en la nostra societat, unasituació en la que tots ens podem arribara trobar algun dia; el maltractament psi-cològic per part de la teva parella que sino s’atura a temps pot arribar a serfísic.L’obra Amors que maten, representadaper la companyia Il•limitada (SI), reflec-tia un cas de maltractament psicològicen què el noi mitjançant mentides,

manipulacions i xantatge emocionalanava aïllant la seva parella de la sevavida normal, fent-la sentir-se inferior iabsorbint la seva autoestima. Quan lanoia es va trobar en una situació desoledat total, s’adonà de la gravetat dela situació a la qual estava sotmesa i vaacabar prenent la decisió de trencar larelació.Després de l’obra, els actors ens vanoferir la possibilitat de plantejar dubtes iexpressar la nostra opinió.Ha estat molt interessant que parléssim

d’aquest tema, tot i que ja n’havienrebut força informació prèviament.No obstant, ha estat una oportunitatenriquidora i útil perquè ens pot servirper prevenir aquesta greu situació i noarribar a casos on haguem de lamentarles conseqüències d’entrar en situa-cions límits.

JJacquelineBecerra iiAndrea EEscoda, 44t EESO BB

CulturaC

Després de demanar una vegada i unaaltre que els alumnes que fem anglèspoguéssim realitzar una sortida el nos-tre desig es va complir fa uns mesos:vam anar al cinema.La notícia ens va sorprendre i ens va ale-grar molt ja que mai no havíem fet capsortida relacionada amb anglès. La sor-tida consistia a veure una pel•lícula enversió original i subtitulada per tal d’es-coltar l’idioma i d’acostumar-nos a ell.

El fet que fóssim 1r i 2n de Batxillerat vafer que ens dividíssim en dues salesamb dues pel•lícules diferents, un grupvam anar a veure “The Queen” amb l’es-pectacular interpretació de l’actriuHelen Mirren caracteritzant a la ReinaIsabel II durant els anys de l’elecció del’actual Primer Ministre i de la mort de laPrincesa de Gales i l’altre grup va anar aveure altre pel•lícula molt relacionadaamb les notícies actuals “An

Inconvenient Truth” on se’ns parla delcanvi climàtic, de les seves causes iconseqüències per tal de conscienciejarel públic de la gravetat de la situació delnostre planeta.Ambdós grups vam gaudir molt de lespel•lícules i el més important; vampoder acostumar-nos una mica més al’idioma que estudiem.

María PPaz BBarrera VVargas 11r BBatx BB

El passat dia 9 de febrer els alumnes de1r de Batxillerat vam poder gaudir d’unasortida al cinema. Però a més a més deser una sortida al cinema també va seruna sortida a una altre ciutat ja que vamanar a Sitges. Vam sortir de l’institut ales 9 i vam arribar al nostre destí cap ales 10 del matí i com que la pel•lículano començava fins a tres quarts d’onzevam poder passejar pels voltants delcinema; per sort la platja era a prop d’onérem i vam poder anar-hi i respirar unamica d’aire ja que la setmana havia estatforça angoixant degut als exàmens i tre-balls realitzats (des d’aquí enviar ànimsa tots els alumnes de 1r de Batxilleratque tot i que les coses semblen mésdifícils del que poden ser de veritat estic

segura que ens en sortirem).Després dela sessió de relaxació i també de fotos(perquè tothom portava camera) ensvam dirigir al cinema. La pel•lícula en qüestió era Obaba, unaproducció espanyola a mans del direc-tor Montxo Armendáriz. A la pel•lículauna jove de 25 anys empren un viatge aun poble anomenat Obaba per tal deconèixer i introduir-se en les seves cos-tums i forma de vida, com a companyiatan sols porta una camera de vídeo ambla qual grava tot el que ella creu que ésinteressant. La història era força interes-sant tot i que no es distingia un fil con-ductor definit ja que més que unahistòria amb una protagonista era unseguit d’històries amb subtrames.

Finalment i després d’haver vist Obabavam tornar a l’institut on la majoriad’alumnes van marxar cap a casa ambexcepció d’una classe que ens vamquedar a fer una classe de Muay Thaimolt interessant.Esperem que aquest tipus de sortideses tornin a realitzar perquè tant el pro-fessorat com l’alumnat gaudim d’ellesja que per una banda tenim l’oportunitatd’ampliar la nostra cultura de formadidàctica i per altra podem compartirmés amb els nostres companys, com-panyes, amics i amigues.

María PPaz BBarrera VVargas 11r BBatx BB

Cinema en Anglès

Obaba a Sitges

Amors que maten

I12B

Estàs perdut? No saps què estudiar? Si estàs capficat, dues companyesvostres us plantegen quin cicle formatiu podeu escollir al Balmes.Actualment, les sortides professionals dels cicles formatius són les queestan tenint més èxit.Hi ha cicles formatius de grau mitjà i de grau superior. Si vols accedir agrau mitjà, els estudis mínims són l’ESO o bé la prova d’accés. D’altrabanda, si vols accedir a grau superior els requisits són haver cursat elbatxillerat o bé tenir la prova d’accés.Al nostre institut trobem dues famílies professionals: GestióAdministrativa de grau mitjà amb una durada de 1300 hores (un any) deles quals 310 són de pràctiques a empreses i 60 hores de crèdit de sín-tesi. El crèdit de síntesi inclou tota la matèria treballada durant el curs.Aquest cicle et portarà a l’àmbit administratiu com auxiliar de docu-mentació i arxiu a oficines de tot tipus d’empreses.L’altre família professional és la d’ informàtica de la què es fan dos cicles.Administració de sistemes informàtics (ASI) amb una durada de 2000hores (dos anys) de les quals 350 són pràctiques i 90 de crèdit de sínte-si. Finalitzat aquest cicle, és podrà treballar com un autèntic tècnic enmanteniment de sistemes informàtics, o sinó donar informació i assesso-rament en sistemes i aplicacions informàtiques, també com administradorde xarxa d’àrea local. La teva feina es realitzarà en el departament d’in-formàtica de qualsevol empresa o d’empreses de serveis informàtics.L’altra és Desenvolupament d’aplicacions informàtiques (DAI), amb lamateixa durada que ASI, però amb una finalitat ben diferent perquè aquíseràs un analista - programador informàtic, o bé un gestor de projectesinformàtics, treballant en el departament d’informàtica (anàlisi i progra-mació) de qualsevol empresa de serveis informàtics.I saps què? T’ofereixen la possibilitat d’obtenir tots dos títols en tres anysdegut a les convalidacions. Així que si alguna vegada havies rumiat lapossibilitat de ser informàtic... ¡¡¡llença’t a la piscina!!!El motiu de fer un cicle formatiu és que surts ben preparat per l’àmbit labo-ral per dues variants, degut a fer les pràctiques obligatòries i sense remu-nerar, ja et fas una bona idea de quines seran les teves funcions el dia dedemà; l’altra és que fas l’assignatura de Formació i Orientació Laboralque et mostra els coneixements i habilitats necessaris per treballar encondicions de seguretat i preveu els possibles riscos derivats de lessituacions de la feina, mostrant-te el coneixement de la legislació bàsicai els drets i obligacions de les relacions laborals Mitjançant l’opinió dels nostres companys de cicle hem tret la següentvaloració:El millor del mòdul és el bon ambient que es respira entre els companysi la bona relació entre professorat i alumnat.Les principals mancances són el mal ús que fan dels teclats, ratolins i lescaigudes del subministrament elèctric que dificulten el seguiment de lesclasses.La visió de futur és el món laboral o bé continuar adquirint coneixementsamb estudis superiors com ara una carrera universitària o un cicle for-matiu de grau superior.Amb tot això i afegint el bon professorat i cap d’estudis de què disposael nostre centre l’únic que necessites és tenir de ganes, il•lusió i opti-misme. Perquè l’ultima decisió és teva però recorda que l’entorn és elmitjà per aconseguir el fi.

OOlga VValls ii BBea GGironaCicle fformatiu dde ggrau mmig dd’administratiu

Cicles FormatiusC

Busques una sortida????

I13B

Són les 16.30h del 31 de gener,els francesos ja han arribat inosaltres esperem a que acabinel seu col•loqui amb els nos-tres professors. Després d’unallarga i infinita espera, procedima entrar a l’aula on ha tingut llocla benvinguda. Quina ver-gonya...ens criden un per un iens presenten el nostre “cor-respondant” francès, ni tansols sabem com l’hem de salu-dar (dos o tres petons?),després, ens fan una fotografia.Tots estem bastant perduts,gairebé no parlem amb els nos-tres visitants, ens han preparatun pica-pica amb begudes ipatates, però finalment arriba elmoment: ja són les 18.30h,hora de tornar a casa amb elnostre francès, és aleshoresquan compartirem les nostresprimeres paraules en castellàamb ells, que aviat es converti-ran en un francès-catalanitzatdegut als pocs coneixementslingüístics dels nostres amicsprovinents del col•legi deCastries.Passem la nostra primera tardaamb ells; els ensenyem la casa,ens expliquem la vida, sopem idormim. L’endemà ens dis-posem a fer camí cap al’Institut, aquest cop acom-panyats del nostre francès. Allàel deixem amb els seus com-panys, i mentre ells visiten lesparts més belles de Barcelonacom la Pedrera o el Parc Güell,nosaltres fem classe normal,seguint així amb la nostra vidarutinària. A les 18.00h hem quedat ambels francesos, així doncs, enspreparem i anem tots junts ales Rambles de Barcelona,acompanyats dels nostres pro-fessors, el Julio Alméndez i laMa Dolors Porté. Gaudimd’aquest llarg passeig per lesRambles fins les 20.30h,després, ja podem tornar acasa. I aleshores tornem a començar,però aquest cop és diferent,

després que els francesos visitinel barri gòtic de Barcelona i elcastell de Montjuïc, els passema recollir a la fundació Miró pergaudir, més tard, de l’especta-cle musical ple de llums i colorscausat per les fonts deMontjuïc a les 18.30h. A les20.30h ja podem tornar a casa,ens hem de posar guapos,doncs hem quedat tots peranar a sopar al Fres & Co a les21.30h. Un cop ben sopats,alguns tornen a casa mentreque d’altres es dirigeixen a unadiscoteca o a algun bar, però nofins molt tard, a les 24.00h hemde ser a casa...Ja ha arribat l’últim dia, a les9.30h hem de ser a “Jaume I”per visitar el museu Picasso.Més tard, hem reservat hora aun dels restaurants mésconeguts de la Barceloneta: “ElRey de la Gamba” on ens servi-ran una paella, acompanyadad’una amanida, que finalitzaamb una crema catalana, pos-tra típic de la comunitat. Quanhem acabat de dinar hem detornar cap a casa per agafar l’e-quipatge del nostre francès,doncs a les 15.30h han de ser al’Institut per pujar a l’autocarque els retornarà a casa seva.Com que veiem que es retardaun xic, decidim ensenyar alsfrancesos alguns jocs de cartestradicionals d’Espanya. Ens hopassem d’allò més bé, tot sónbromes i riures però finalmentarriba l’autocar. Ha arribat l’horade marxar, els ajudem a entrarl’equipatge i ens acomiademd’ells.Els francesos marxen, i dientun “au revoir”, s’allunyen ambl’autocar cada cop més fent unlleuger moviment de mà queens porta a pensar que aviatens tornarem a veure. Sempreels portarem al cor, BONVOYAGE!

Patricia DDíaz1r BBatx. BB

Intercanvi francès

IntercanvisI

Intercanvi de francès

La passada setmana del 29 de gener alguns alumnes defrancès de 4t d’ESO i 1r de batxillerat vam participar en unintercanvi amb uns alumnes d’un poble a prop deMontpeller anomenat Castries.Només van estar quatre dies, però van anar a molts llocs: elParc Güell, la Pedrera, les Rambles, les fonts de Montjuïc...El dia abans d’anar-se’n, el divendres, vam anar tot el grupa sopar a un restaurant i, el dissabte, vam anar primer alMuseu Picasso i després a dinar a un restaurant turístic, onvam menjar amanida, paella i crema catalana.Van ser uns dies molt entretinguts, i ara ja estem esperantque arribi l’abril, quan ens tocarà a nosaltres anar aCastries, demostrar el francès que sabem i tornar a veureels nostres amics francesos.

Júlia TTerés GGelabert ii Clàudia TTraver GGarriga

4t dd’ESO BB.

I14B

ArticlesA

Aquestes últimes setmanes diferents rondallairdiferents històries de veïnat, cadascuna amb lede 2n d’ESO les vam disfrutar al menjador i elsnàs.Va èsser molt interessant i entretingut, perquè lnalitat, ens varen enganxar de principi a fí. Tan

És curiós que, en sentir a parlar del con-cepte de pobresa, tot plegat se’ns fa moltllunyà. Tanmateix, la realitat és que nopodem girar-li l’esquena perquè és més aprop del que ens pensem. És davant dela nostra porta, a l’escola o a la feina, almetro que agafem cada matí. És aquellaveïna gran que no té fills ni coneguts i viusola, aquella dona soltera que té quatrefills que ha de mantenir, sembla, per artde màgia. Tota aquella gent que tenimper ben segur que gaudeix d’unes condi-cions de vida raonables. Potser pensemaixò perquè aquesta cara de la nostrasocietat viu amagada, no mostra la sevamisèria. Si ens poséssim a rumiar, a ningúno li seria difícil de reconèixer com a quo-tidianes situacions com ara rodamóns ofins i tot joves estudiants, furgant als con-tenidors del supermercat en acabar la jor-nada, cues de gent davant de conventsdemanant menjar, pidolaires a portals ibancs, persones dormint entre cartronsdins d’un caixer automàtic, i així podriacontinuar una bona estona. Tot això con-stitueix una prova irrefutable que, a lanostra ciutat, hi ha pobresa. Per a sermés exactes, l’increïble xifra d’un milió decatalans viu sota el llindar de la pobresa,és a dir, amb ingressos inferiors als qua-tre-cents euros mensuals i tres-cents milcatalans amb tan sols dos-cents setanta-cinc euros mensuals. És evident que aixòamb prou feines dóna per a cobrir lesdespeses d’un lloguer. Però a més dellloguer hom ha de pagar la llum, el gas, i

el més important, el menjar: “Tots elséssers humans tenen dret a una ali-mentació suficient i completa”, diu undels drets humans declarats per la ONU. Arrel d’això, sorgí la idea del Banc delsAliments. El Banc dels Aliments és unaONG que està determinada a no perme-tre que els pobres de la nostra ciutat i demoltes altres passin gana. Per acon-seguir-ho, s’han fet conèixer entre totesles empreses catalanes relacionadesamb l’alimentació, tot demanant-los quereservin per a ells tots aquells alimentsque tot i estar en perfectes condicions peral consum, no ho estan per a la venda, jasia per un mal etiquetatge, per ser fruitauna mica tocada o deformada, etc. Ellsmateixos passen a recollir tots aquestsaliments i, més tard, un sistema infor-màtic distribueix els aliment recollits entreels pobres que atén l’organització segonsles seves necessitats. A més d’això, endates significatius com ara el dia mundialde l’alimentació organitzen recol•lectesde menjar a oficines i escoles, com es vafer al nostre institut, acompanyant-hoamb una xerrada sobre el mateix temaque aquest article. Tot plegat, una bonamanera de conscienciar-nos de quegaudim d’una situació privilegiada, i que,per tant, tenim l’obligació moral de sersolidaris amb la gent que no té aquestasort.

Sara EEspinosa 33r EESO AA

ContacontesFam a la cantonada

Els alumnes de 1r de batxillerat científic itecnològic varem assistir a una conferènciapronunciada per Damià Barceló. Ens vaparlar dels fàrmacs com a contaminantsemergents i les seves conseqüències. Els fàrmacs, que són els medicamentsque ens prenem quan ens trobem mala-ment, contaminen els rius i les aigües. Através de l’orina els components dels fàr-macs o els fàrmacs sencers arriben alsrius i contaminen l’aigua provocant alsanimals que hi viuen alteracions en laseva reproducció i d’altres problemes.Els fàrmacs que més abunden en la con-taminació de les aigües són els que con-tenen hormones com les pastilles anti-conceptives, i els antibiòtics. Les depu-radores no eliminen aquestes restes de

contaminació que solen arribar al mar o,pitjor encara, podem arribar a beure’nsaquesta aigua i produir bacteris resistentsa aquest fàrmac. En aquest cas hi hasolucions com per exemple canviar lesdepuradores per bioreactors que elimi-nen molt més els fàrmacs però el preu del’aigua augmentaria notablement.Espanya és el setè país més consumidorde fàrmacs. El riu Ebre arrossega 2920Kg de fàrmacs cada mes.El doctor Barceló ens va proposar, perevitar una mica aquest problema, noprendre medicaments quan no són real-ment necessaris i disminuir-ne el consum.

Júlia FFabregat 11r BBatx. AA

La contaminació que produeixen els fàrmacs

I15B

ArtíclesA

res ens han visitat a l’Institut. Ens han explicates seves pròpies característiques. Els alumness alumnes de 1r d’ESO ho van disfrutar al gim-

es històries, que destacaven per la seva origi-t que l’activitat es va fer molt curta.

A l’abril es farà un concurs de contes rela-cionats amb la ciència al Cosmocaixa, enquè participaran escoles i instituts. Un diael nostre tutor ens va proposar a tota laclasse de fer el conte, havia de ser d’unes700 paraules. Nosaltres dues ens vamoferir voluntàries, i només pel fet de par-ticipar al concurs ens han convidat a totala classe a visitar el Cosmocaixa al tercertrimestre, a part d’entrar el concurs oficiali optar a més premis. Ara us el presen-tem. Esperem que us agradi:

El científic Alfred Karmnopolydesaparegut

Eren les 10:30 de la nit i la Kristie estavaal llit, no podia dormir. De sobte, va sentircom trucaven a la porta. El seu pare es vaaixecar, va obrir la porta i tres homes moltforçuts el van agafar, el van asseure enuna cadira i el van començar a interrogar:

- Tens el material?- No us el penso donar!- Vols que ens enduguem la teva filla?- Estic sol a casa.- Llavors no et farà res que mirem a les habitacions, oi?

La Kristie espantada es va aixecar del llit,va obrir la finestra i va baixar per l’escalade l’arbre. Els homes van registrar totesles habitacions de la casa, no van trobarres, encara que l’habitació de la Kristietenia la finestra oberta i el llit desfet. Esvan adonar que s’havia escapat.

- La teva filla s’ha escapat, però tu vindràs amb nosaltres.

Els homes s’havien endut el seu pare.Ella s’havia amagat darrere les bardissesi ho havia vist tot. No podia trucar a lapolicia perquè potser el seu pare s’haviaficat en algun embolic. La Kristie va tornar a entrar a casa, vaanar al despatx del seu pare i va veuremolts plànols d’una màquina. Llavors, vapensar que aquells homes havien segre-stat el seu pare perquè els volien. Era unamàquina molt estranya; s’assemblava auna porta d’enormes dimensions, comuna màquina del temps.De sobte, va ensopegar; hi havia algunacosa a sota de la catifa; la va enretirar i vaveure que hi havia una tapa, la va obrir iva baixar unes escales molt estretes. Totestava molt fosc i va encendre unaespelma; davant dels seus ulls hi teniauna enorme màquina, com la delsplànols. Allò era el que buscaven aquells

homes. Tornant cap a la seva habitació va trobarun paperet al terra que deia: «Mirror streetnº 5». Es va vestir i va agafar un taxi endirecció a aquella adreça. En arribar, vaveure com els homes que havien estat acasa seva, sortien d’un edifici. Va entrar-hi. Era un lloc fosc i abandonat. De sobte,va sentir unes passes, va recular i vacaure en un forat. Baixava per un tobogani quan va arribar avall va poder observarcom estaven parlant amb el seu pare.Deien alguna cosa sobre els plànols de lamàquina. Estaven amenaçant de matar-losi no els donava els plànols. Tot d’una vasentir un tret: «Pum!». Es va posar moltnerviosa, li queien llàgrimes per lesgaltes; va començar a córrer desespera-da, no sabia on anar. Aleshores, va veurepassar un altre taxi i el va agafar.Quan va arribar a casa seva va dirigir-secap al despatx del seu pare, va agafar elsplànols, va obrir la tapa i va baixar lesescales. Un cop allà, va intentar desxifrar-los per poder encendre la màquina. Hihavia un botó que era de color verd, i li vasemblar que seria el que l’encendria.Com que no tenia cap més opció, el vaprémer i es va encendre. Va intentar intro-duir les dades d’on havia d’anar, l’any, eldia, etc.: 12 de novembre del 2012, deuanys enrere, abans que el seu pare inven-tés la màquina del temps.Va obrir els ulls i es va trobar que estavaal mateix lloc d’abans; va creure que nohavia funcionat, però va pujar les escalesi es va adonar que havia viatjat al passat.La seva casa era molt diferent a la de lla-vors. Es va trobar el seu pare al passat i liva explicar tot el que l’esperaria al futur siconstruïa la màquina del temps. El seupare sorprès li preguntà:

- Qui ets tu? D’on véns? Què hi fas acasa meva?

Es va despertar al seu llit, va aixecar-se iva arrencar a córrer en busca del seupare, que estava al menjador.

- Pare! I la màquina? I els plànols?- Què dius filla meva? Però, què dius?

I la Kristie el va agafar i li va fer unaabraçada molt forta.

Laura MMompradé VVázquez ii Miriam PPérez PPoncelas 22n EESO BB

Concurs: Fem contes de ciència

I16B

ContraportadaC

Edita: Institut d’Ensenyament Secundari Jaume Balmes, Barcelona Coordinació: Albert Davi Redacció icorrecció: Francesc Royuela Disseny i maquetació: Lluís Travé Impressió: Llibreria Canut Tiratge:711!exemplars

L’IES Jaume Balmes no es responsabilitza de les opinions expressades en els articles signats. Revista digital: www.jamebalmes.net

++++

+

Andrea EscodaEugènia AlmacellasAïda Briansó4t ESO B i C

El pasado 20 de febrero, los alumnos de4º de ESO, con motivo de la lectura queestamos haciendo de la novela Geronade Benito Pérez Galdós, fuimos a visitar laciudad. Durante el trayecto, marcamos en unmapa todos los lugares de los que hablael libro para confeccionar el itinerario. Alllegar, nos separamos por clases: el 4º Afue con Magdalena Maurici, el B conCarles Bastons y el C con FrancescRoyuela. Los alumnos del grupo B fueron acom-pañados, además, por el catedrático dehistoria Jaume Pinyol, un pozo deconocimientos, que respondió paciente-mente a todas la preguntas que le plantea-ban. Todos los grupos visitaron muchos sitios,edificios, plazas calles emblemáticas dela ciudad como la Plaça del Vi, la Plaçade l’Oli, la calle Cort Reial, la iglesia deSan Fèlix…y, finalmente, la catedral. En el

4º C, fueron los alumnos los encargadosde guiar el grupo a través de los escenariosde la novela, mientras que al llegar a lacatedral, fueron los profesores respec-tivos los que explicaron las característicasdel monumento, que posee, además, unapieza única en el mundo por suantigüedad y características: el Tapiz dela Creación.Al terminar la visita, tuvimos dos horaspara comer y descansar; a las 4.30 cogi-mos el tren de vuelta a Barcelona.Esta visita nos ha resultado muy útil paraentender los hechos que se narran en lanovela y que transcurren en las calles yplazas por donde transitamos. Además,nos ha parecido una de las más intere-santes que hemos hecho hasta ahoraporque, aunque muchos de nosotros yahabíamos estado en Gerona, cambia lavisión cuando hay alguien que te va con-tando la historia de cada lugar.

Visita a Girona