Conclusions i reflexions sobre les causes i les conseqüències de la desmotivació escolar en cada cas, gràcies a l’avaluació inicial i, a la coordinació i cooperació de la psicopedagoga del centre:

- El cas 1 és un nen que es considera positiu i sensible. Li agrada aprendre i anar a l’institut. La desmotivació no es percep en les seves paraules, sinó amb les seves accions. Ell no ha tingut una escolarització gens fàcil. Durant l’educació primària cap mestre va identificar el perquè de les dificultats i mancances de l’infant. Sols es queixaven del seu baix rendiment a la classe, de les faltes de deures, de la mobilitat a la cadira i a la classe, etc. És sorprenent, que sense cap adaptació ni ajuda escolar, estigui fent segon de l’ESO amb notes prou normals. El que tenia i té és TDA-H i, actualment, li han diagnosticat Dislèxia, per les grans dificultats que té en les llengües, sobretot en la lectoescriptura. Gràcies a la seva mare que ha estat sempre molt damunt, i el treball que està fent la psicopedagoga del centre des dels primers anys de la primària, és un noi que ha pogut estudiar sense adaptacions escolars. El problema està en que és molt variant i, té pujades i baixades en els estudis. De vegades, està decaigut per tenir notes baixes o dificultats escolars, i altres es mostra molt tossut, és a dir, no veu els errors i ho sintetitza tot molt: esquemes, resultats d’exercicis, respostes de preguntes d’exàmens, resums... Té períodes de dormir poc o malament i, de fer-se pipi al llit. Ell considera que tot ho fa bé i que la seva manera de fer és la millor. Abans li agradaven molt assignatures com l’anglès però al baixar-li la nota i al costar-li més, li ha deixat de agradar, i per tant, li costa més posar-s’hi. Davant les dificultats o les preocupacions es posa una “carcassa” de positivisme que quan es desmunta, és quan necessita ajuda psicopedagògica. Per sort, és un nen que s’ha adaptat molt bé a l’institut, té bones amistats i la seva família l’ajuden amb tot el que poden. Durant la intervenció sabrem si es deixa veure tal com és per poder aprofundir en aquelles emocions que li produirien un augment de la motivació.

- El cas 2 és una nena que no es considera sensible ni dèbil. En ella es pot deduir fàcilment les causes de la seva desmotivació escolar. Des dels primers cursos de l’educació primària ja expressava que no volia anar a l’escola fins al punt de “muntar escenes” davant la porta de l’escola, plorant i cridant, per tal de no anar a classe. No li ha agradat mai estudiar ni té ganes d’aprendre. La seva actitud davant l’aprenentatge és de passotisme, sol treballa el mínim per anar passant els cursos. En aquest sentit té la “sort” que la seva escola dóna un nivell baix de continguts, no dóna quasi deures, fan molt pocs controls, i a part, en algunes assignatures assisteix a un grup amb continguts adaptats. El seu passotisme per les qüestions acadèmiques fa que no s’amoïni ni pel futur escolar ni pel futur a llarg termini. És una nena molt orgullosa, dominadora, valora molt poc el que té i el que vol, li costa molt trobar alguna cosa que li agradi fer i és molt infantil. Té molt poques amigues, i aquestes tenen unes característiques similars a ella.Durant la intervenció aprofundirem sobre les emocions amb la intenció de fer capgirar alguna cosa, per tal de trobar algun punt on estirar-la, motivacionalment parlant.

- El cas 3 és una nena dèbil, sensible, variable i amb greus problemes socials. La seva desmotivació té diferents causes. Ella va a una escola on el nivell de continguts és bastant baix, no es donen gaires deures i es fan pocs exàmens. Aquest fet provoca una baixa motivació per millorar ja que amb poc esforç assoleix bé els continguts. És una

nena que li agrada aprendre però no està a gust a l’escola ja que, com he esmentat, té dificultats d’àmbit social, causa també de desmotivació. És una nena molt reservada, vergonyosa, es guarda molt les coses, no demana ajuda i acostuma a dir mentides o a ocultar informació. No té amigues i tampoc intenta fer-ne. No li agrada relacionar-se amb nens i tampoc fa cap activitat extraescolar. Té una germana i no la vol ni veure. Arriba a dir que l’odia.Ella no afronta els problemes i és sempre la mare la que l’ajuda a solucionar-los, o a vegades, a amagar-los al pare o a la psicòloga. És una nena que també ha tingut i encara té algunes manies relacionades amb la higiene íntima i corporal. Amb la intervenció esperem que es senti a gust, col·labori i es motivi amb les activitats que realitzarem, així, serà la única manera de treballar les seves emocions.

- El cas 4 és una nena que ha de treballar la motivació, no perquè estigui desmotivada, sinó perquè no li fa falta motivar-se davant els estudis. Aquest fet portarà problemes cara l’any que ve, a l’institut, on sí que haurà de portar a terme tot el que treballarem. La seva falta de motivació és a causa del nivell baix de continguts a l’escola. Ella té discalcúlia i aconsegueix treure notables de matemàtiques. En aquesta escola preparen els controls i expliquen en detall el que sortirà. Per tant, també és una nena amb manca de tècniques d’estudi ja que no li fa falta fer-se resums o esquemes. En conclusió, és una nena sense reptes, sense grans esforços, i per tant, sense motivació. És una nena molt feliç ja que pot gaudir d’activitats extraescolars totes les tardes però cara l’any vinent, és on preveiem dificultats.

- El cas 5 és una nena que està repetint cinquè de primària perquè no treballa suficient i el seu comportament no l’ajuda, i a més en una escola privada, amb les seves característiques. Té una baixa motivació perquè no té un interès en concret, és a dir, no es qüestiona res. La poca motivació que té és imposada pels pares ja que estan sempre damunt d’ella tant en els deures com en els controls. És una nena consentida i amb poques eines o instruments d’estudi. Al ser una nena passota, infantil i amb doble comportament, ha fet que aquesta situació de repetir curs no l’hagi motivat a esforçar-se al màxim. A l’escola ràpid a fet noves amistats i, pel mes i poc que ve al centre, també hem pogut observar el seu mal comportament, i com he dit anteriorment doble. És a dir, quan està treballant sola o amb la psicòloga es mostra d’una manera, però quan treballa en grup es mostra d’una altre.

- El cas 6 és una nena que sap organitzar molt bé les tasques de l’institut i les del seu dia a dia, en general. La seva falta de motivació la trobem en la part emocional i social. És una nena que té poques amistats, té molta ansietat, i es passa totes les tardes i el cap de setmana fent un munt d’hores de natació i socorrisme. En ella, doncs, treballarem més la motivació a partir de la part emocional. Des de principis de curs, torna a fer notes als pares, com quan era més petita, parlant dels seus sentiments, de les seves preocupacions, de les seves emocions... Aquest fet preocupa als pares ja que la nena té 13 anys i es quasi una adolescent. Ella no és capaç de parlar-ho amb els pares i això s’ha de treballar. Actualment, la seva ansietat li porta a menjar molt i amb ànsia, així que, començarà a treballar també, amb la dietista - nutricionista del centre.