DC020502 PAT CEIP Robines · PLA D’ACCIÓ TUTORIAL CEIP ROBINES (BINISSALEM) DC020502 3 0....

PLA D’ACCIÓ TUTORIAL

PAT

CEIP ROBINES (BINISSALEM)

PLA D’ACCIÓ TUTORIAL CEIP ROBINES (BINISSALEM)

DC020502 2

ÍNDEX

SECCIÓ PÀGINES

0. INTRODUCCIÓ 3

1. OBJECTIUS 4

2. ALUMNAT

2.1 Coneixement de l'alumnat.

2.2 Acollida de l'alumnat.

2.3 Educació holística.

2.4 Convivència. Pràctiques restauratives.

2.5 Alumnat amb NESE.

2.6 Absències alumnat.

4

4-5

5-7

7-9

9-10

10-11

3. EQUIP DOCENT

3.1 Tutors/es.

3.2 Especialistes.

3.3 Equip de suport.

3.4 Coordinacions: cicle i comissions.

11-13

14

14

14-15

4. ESCOLA I FAMÍLIA

4.1 Reunions amb famílies.

4.2 Entrevistes individuals amb famílies.

4.3 Participació famílies a la dinàmica del centre.

15

15

15-16

5. MATERIALS ESCOLARS

5.1 Material escolar.

5.2 Fons de llibres.

5.3 Agenda alumnat.

5.4 Roba esportiva.

17

17

17

17

6. ORGANITZACIÓ I FUNCIONAMENT AGRUPAMENTS

6.1 Grup-classe. Assemblees.

6.2 Ambients i espais d'aprenentatge.

6.3 Consell de representants d'aula.

6.4 Material d’aula.

6.5 Deures a casa.

18-19

19-20

20

20-21

21

7. REAGRUPAMENTS ALUMNAT. 21


DC020502 3

0. INTRODUCCIÓ.

D’acord amb la normativa vigent que afecta directament al Pla d’Acció Tutorial i, en

concret, en les instruccions de cada curs, es redacten els diversos aspectes que ha de

regular el PAT.

El PAT és el marc en el qual s’especifiquen els criteris per a l’organització de l’acció

tutorial al centre i les línies prioritàries de funcionament d’aquesta. Però, a més del que

és normativament prescriptiu, el PAT del nostre centre esdevé una eina útil i concreta

on s’inclou un conjunt d’orientacions i d’actuacions, consensuades amb els diferents

cicles, CCP, comissions i claustres, per tal de garantir al màxim la coherència de tot el

procés educatiu. Aquest és un document viu que plasma la realitat de la visió i missió

del centre i que es revisat amb la freqüència necessària per tal de mantenir-lo

actualitzat als plantejaments de l’escola i les noves normatives que van sorgint.

El nostre centre, en data de 3 de març de 2015, va aprovar un document el qual

s’explica com entenem l’acció tutorial des d’una visió holística en la qual tot està

connectat i relacionat. I a més cal treballar de manera equilibrada el cap, el cor i les

mans.

CAP Educació intel·lectual Pensar

COR Educació emocional Sentir

MANS Habilitats manuals Fer

L’educació holística reconeix 7 dimensions en l’ésser humà. Aquestes són les que hem

de treballar a les nostres aules en el dia a dia.

COGNITIVA Engloba la intel·ligència lògica, matemàtica i verbal.

SOCIAL Gira al voltant de la solidaritat, les necessitats compartides, la justícia i l’estímul d’una forma de pensar original i crítica.

EMOCIONAL Aquesta dimensió és molt important, no espot separar l’emoció de la raó. Quan la dimensió emocional és ignorada els aprenentatges són irrellevants i sense sentit.

CORPORAL L’harmonia ment-cos és un element important que dóna qualitat a l’aprenentatge. Inclou: consciència corporal, consciència respiratòria, dansa, relaxació, nutrició i salut.

ESTÈTICA Es considera l’expressió artística fonamental per una vida feliç.

ECOLÒGICA Respecte pels cicles ecològics i per la diversitat.

ESPIRITUAL Suposa la vivència directa de l’amor. L’amor és la realitat educativa més important.


DC020502 4

1. OBJECTIUS

- Orientar el procés d'aprenentatge individual i col·lectiu de l'alumnat.

- Atendre al desenvolupament intel·lectual, afectiu, psicomotriu, social i moral de

l'alumnat des d’una perspectiva holística de l’entorn.

- Contribuir al desenvolupament d’una dinàmica positiva en el grup classe i altres

agrupaments utilitzats al centre (tutories entre iguals, ambients i espais

d'aprenentatge, tallers intercicle).

- Afavorir la implicació de l'alumnat i les seves famílies en la dinàmica del centre.

- Propiciar la coordinació dels integrants dels equips docents i fomentar el treball

en equip dels mestres.

2. ALUMNAT

2.1 Coneixement de l'alumnat.

És molt important que els tutors coneguin el més aviat possible als alumnes de la seva aula,

és per això que abans d’iniciar el curs, durant els primers dies del mes de setembre, es

revisaran els llistats i les noves matrícules i, si el grup és nou :

- Es revisarà l’expedient de cada alumne, el qual ens donarà diversa informació sobre

el seu aprenentatge, conducta, família, etc.

- Es coordinarà amb el/la tutora de l’any anterior per tenir un millor coneixement del

grup així com amb l’equip de suport i especialistes. Això, sempre que sigui possible,

es realitzarà dins el mes de juny, i si no és possible durant el mes de setembre.

- Cada tutor/a emplenarà el document MD020502 Traspàs d'informació grup per canvi

de tutor/a.

Durant el mes de setembre i octubre es passaran les proves d’avaluació inicial a l'alumnat

que comenci nou a un grup o si hi ha un canvi de tutoria.

2.2 Acollida.

A continuació feim un extracte del Pla Anual d’Acollida (DC020101) on s’especifiquen les

diferents actuacions que es faran durant tot el curs.

1. Jornades de portes obertes per alumnes escoletes 0-3.

2. Jornada de portes obertes per pares/mares.


DC020502 5

Aquestes actuacions estan ordenades cronològicament i cada tutor/a les va desenvolupant

en les primeres setmanes del curs.

2.3 Educació holística.

En la introducció hem anomenta la nostra visió holística de l'educació i hem recordat les

dimensions amb les quals es desenvolupa. Hem començat dient que tot està interrelacionat,

però les dimensions que més directament relacionades estan amb l’acció tutorial serien: la

social, l’emocional, i l’ecològica.

Aquestes diferents activitats que se proposen a continuació es treballaran en les

dinàmiques d'acollida i sempre que puntualment sigui necessari, segons la idiosincràsia de

cada grup.

SOCIAL AUTOCONEIXEMENT (afirmació)

Són dinàmiques on es posen en joc els mecanismes en que es basa la seguretat en un

mateix, tant interns (autoconcepte, capacitats,...) com de relació (paper del grup,

exigències socials,...)

De vegades es tracta de fer conscients de les pròpies limitacions, de facilitar el

3. Reunió de famílies a inici de curs: Presentació general del curs + reunió per grups.

4. Entrevistes individuals amb les famílies dels alumnes de 3 anys

5. Entrevistes individuals amb les famílies de nouvinguts i dels alumnes dels grups que canvien de tutor/a.

6. Acollida de ½ grup d'alumnes de l’aula de 3 anys (1r grup de 9:00 a 10:30 h i 2n grup de 11:00 a 12:30 h)

7. Horari d'adaptació de 9 de 12:30 pel alumnes de 3 anys

8. Activitats de dinàmica de grups i creació dels grups cooperatius de l’aula.

9. Breu explicació de les normes de funcionament del centre i visita a les instal·lacions (als nouvinguts i als grups que es consideri necessari)

10. Recepció de l'alumne/a d'incorporació tardana , visita pel centre i presentació al grup-aula.

11. Enquesta de satisfacció a les famílies dels alumnes d’incorporació tardana i nouvinguts.

12. Enquesta de satisfacció a les famílies dels nous alumnes de 3 anys del centre.


DC020502 6

reconeixement de necessitats i poder-les expressar de manera verbal, potenciant

l'acceptació de tothom en el grup.

Es tracta de potenciar els aspectes positius de les persones, per tal d'afavorir que tothom

es senti a gust.

L'avaluació d'aquestos jocs és molt important; per una banda s'avaluen les dificultats que

han sorgit i per l'altra, els nous aspectes descoberts respecte d'un mateix i dels demés.

CONEIXEMENT DELS ALTRES. EMPATIA

Són dinàmiques i jocs molt senzills, que permeten crear un ambient positiu en el grup,

especialment quan els que hi participen no es coneixen, o es coneixen poc o existeixen

diferències. Fent avaluació de la sessió s'aconsegueix un coneixement més profund. És útil

demanar als participants com han viscut el joc per tal de sensibilitzar l'alumne (posar-se

en la pell de l'altre).

AUTOESTIMA

Són jocs on cuiden, el propi jo, el que acompanya a la valoració que una persona fa d'ella

mateixa (autoconcepte) potenciant els aspectes positius d' un mateix. A través d'aquests

jocs podrem observar com es va modificant, ja que l'autoestima depèn de les experiències

viscudes, dels missatges que rebem, dels èxits que tenim,... i això fa que segons les

vivències l'autoestima pugi o baixi.

COMUNICACIÓ - ESCOLTA ACTIVA

Aquests jocs pretenen afavorir l'actitud d'escoltar activament en la comunicació verbal i

per altra banda, estimular la comunicació no verbal (expressió gestual, contacte físic,

mirada,...) per afavorir noves possibilitats de comunicació.

L'avaluació dels jocs de comunicació és especialment interessant de fer inicialment per

parelles o subgrups i després amb el grup sencer. No es tracta d'avaluar la precisió de la

comunicació, sinó de deixar un espai per l'expressió de sentiments i de descobriments.

RESOLUCIÓ DE CONFLICTES

Aquestes dinàmiques són una eina molt útil per aprendre a descriure conflictes, a

reconèixer les seves causes, així com els seus diferents nivells i interaccions per buscar-hi

possibles solucions. Alguns d'aquest jocs insisteixen en l'anàlisi de situacions de conflicte

d'altres en els problemes de comunicació, en les relacions de poder/submissió, en la presa

de consciència del punt de vista dels altres,...

A més de ser exercicis, constitueixen experiències que aporten a les persones i al grup

elements per aprendre a afrontar els conflictes d'una forma creativa.

CONTRIBUIR A CREAR MILLORS CIUTADANS

Crear espais de decisió: Consell de representants d'aula, Consell de la Infància de

Binissalem.

Organitzar espais comuns (assemblees, ambients i espais d'aprenentatge)

INTERCULTURALITAT-DRETS HUMANS

La interculturalitat és entesa com a riquesa que cal aprofitar per tal de contribuir al

respecte i coneixement de les cultures de les famílies de la nostra escola.


DC020502 7

El Drets Humans es treballen en sessions de tutoria i també en l'àrea de Valors socials i

cívics i de religió.

Suposaria no tant sols donar a conèixer i treballar els drets humans com a contingut si no

EMOCIONAL

EDUCACIÓ EMOCIONAL

Expressar i comprendre emocions pròpies per entendre les dels altres (identificant els

motius i les causes que generen diferents emocions).

Auto-regulació de les pròpies emocions (per millorar la presa de decisions i les actuacions)

Prevenció dels efectes de les emocions negatives (estrès, ansietat, depressió)

Generar dins el grup emocions positives (autoconfiança, benestar, alegria, ...)

Treball de la plena consciència (així evitarem dificultats d’atenció): Atenció plena,

Respiració, Meditació, Mindfulness.

Espais de pau als passadissos i a les aules.

ECOLÒGICA

ALIMENTACIÓ SALUDABLE

Conèixer diversos tipus d'aliments, les varietats locals, i promoure hàbits saludables

d'alimentació.

ENTORN RURAL

Conèixer i valorar l'entorn rural; els seus habitants, sabers, recursos, activitats, ...

PRODUCCIÓ D'ALIMENTS

Identificar models de producció d'aliments, conèixer els efectes del model industrial, i les

seves diferències en relació a l'agroecologia.

El nostre HortiRobines ens permet aquest contacte directe amb la producció d'aliments

vegetals, vivint el procés des de la sembra fins a la recol·lecció.

CONSUM RESPONSABLE

Conèixer i valorar iniciatives locals del petit comerç i experiències de consum responsable.

Conèixer la desigualtat alimentària en el món i l'origen i impacte ecològic dels aliments.

EQUITAT DE GÈNERE

Prendre consciència de les desigualtats de gènere existents i fer visible el rol de la dona.

Potenciar el desenvolupament global de l'alumnat sense estereotips de gènere.

2.4 Convivència. Pràctiques restauratives.

Amb la posada en funcionament de les pràctiques restauratives pretenem oferir a l’alumnat

eines que permeten prevenir, detectar, gestionar i resoldre situacions de conflicte o

problemes, per tal de millorar la convivència i reforçar els vincles afectius.

Pretenem la creació d’un clima enriquidor:


DC020502 8

� Tots/es els integrants dels grups som iguals (els adults també)

� Cal tenir l’oportunitat d’escoltar i de ser escoltat.

� Cal tenir la seguretat i confiança de sentir-se exposat i protegit al mateix temps.

� La responsabilitat de la gestió compartida del conflicte és de tothom.

� Per tant, també el resultat obtingut és col·lectiu.

� Cal el restabliment de les connexions afectives per restaurar la bona convivència.

Al centre hi ha establert un protocol d'actuació que va ser desenvolupat pel Consell de

representants d'alumnes.

Protocol d’actuació:

A. Prevenció:

- Sessions d’acció tutorial. Assemblees d'aula.

- Organització de dinàmiques durant el temps d’esplai.

- Consell de Representants d'aula.

B. Intervenció:

- Mediació per resoldre conflictes de manera constructiva (amb els companys i amb els

mestres).

- Seguiment i registre de conductes.


DC020502 9

- El comportament també es tendrà en compte i la nota d’actitud farà mitjana amb la

nota de continguts.

- Reunions de seguiment de casos: equip docent, comissió de convivència, famílies (amb

tutors o amb la tècnica educativa).

C. Mesures correctives:

- Reparació del fet que ha causat la problemàtica.

- Amonestació privada o per escrit per part dels mestres a l’alumne/a.

- Reunió amb la cap d’estudis.

- Realització de treballs específics en horari no lectiu.

- Realització de tasques que contribueixin a la millora i al desenvolupament de les

activitats del centre.

- Suspensió del dret a activitats extraescolars i/o complementàries del centre.

- Canvi de grup de l’alumne/a per un termini màxim d’una setmana.

- Suspensió del dret d’assistència a determinades classes o d’assistència al centre per

un termini màxim de tres dies. L’alumne haurà de realitzar els deures i treballs que es

determinin per evitar la interrupció del seu procés formatiu.

2.5 Alumnat amb NESE.

2.5.1 Alumnes NESE.

Durant les primeres setmanes de curs l’equip de suport organitzarà el seu pla de feina per

tal de distribuir els mestres del propi equip de suport i les hores disponibles de la resta de

mestres per tal d’intentar cobrir les hores de reforç que necessiten els alumnes amb NESE i

d’altres que presentin alguna dificultat per seguir el ritme de les classes. Aquesta

organització es concretarà cada curs en el Pla de l’equip de suport.

Els tutor/a amb la col·laboració de l’equip de suport han d’elaborar la programació

diversificada corresponent per tal reflectir l’adaptació significativa per aquell alumne/a.

2.5.2 Detecció d’alumnes amb possibles necessitats educatives especials (NEE).

Quan el/la tutor/a detecta algun problema greu en el desenvolupament i/o aprenentatge

d’un infant el protocol a seguir serà el següent:

a) Informar als pares o tutors/es legals de la detecció de les dificultats i obtenir la

seva conformitat per iniciar l’estudi de l’infant per part dels especialistes de

l’escola. Deixar-ne constància a l’expedient de l’alumne (registre entrevistes

individuals amb famílies).

b) Informar l’equip de suport a través del seu membre de referència al cicle.


DC020502 10

c) Cumplimentar el format de demanda a l’EOE, si s’escau. Entregar-ne una còpia a

l’equip de suport i deixar-ne una còpia a l’expedient.

d) Informar al coordinador/a de cicle per deixar-ne constància a l’acta de coordinació

de cicle.

e) Si l’alumne és avaluat per l’EOEP (informe EOEP que s’ha d’incloure a l’expedient) i

es considera que entra en el llistat d’alumnat NEE o NESE el tutor/a, amb la

col·laboració de l’equip de suport, ha d’elaborar la programació diversificada

corresponent per tal de reflectir l’adaptació significativa per aquell alumne/a.

2.6 Absències.

El registre diari del control d’assistència a classe el realitza el tutor/a, tot i que els mestres

especialistes n’han de dur el seu propi.

L’agenda, tant a l’educació infantil com a primària, esdevé un vincle de comunicació

essencial en aquest sentit, tot utilitzant l’apartat de comunicacions per fer arribar ja siguin

avisos de possibles absències com per justificar-les. Les absències s’han d’argumentar i

justificar per part de les famílies, la qual cosa no implica, necessàriament, que aquestes

restin justificades adequadament. Sols hi estaran per motius de força major, tal com

contempla el Protocol d’Absentisme escolar de la Conselleria.

2.6.1. Procediment en cas d’absències ocasionals.

Quan algun alumne/a no assisteix a classe, sense cap justificació ni avís per part dels pares:

- El tutor/a ha de telefonar a casa seva el segon dia de l’absència, deixant constància de la

telefonada al registre d’assistència.

- Si el tutor/a no localitza a la família, després de vàries tentatives, ho notificarà a la cap

d’estudis.

- En cas de no localitzar la família, esperarem a la tornada a classe de l’alumne per tal

d’aclarir l’absència.

2.6.2. Procediment en cas d’absències continuades.

Si un alumne/a falta a classe tres o més dies consecutius o alterns sense que el tutor/a en

tengui justificació i n’hagi fet un registre adequat:

- Informar a la cap d’estudis, la qual es posarà en contacte amb la família per tal de

concertar una entrevista amb ells i resoldre la situació.


DC020502 11

- Si hi ha dificultats serioses per parlar directament amb la família, o bé no es resol la

situació després de l’entrevista, es notificarà per correu certificat que es posa en

marxa el Protocol d’Absentisme de la Conselleria.

- El tutor/a ha de deixar-ne constància a l’expedient de l’alumne/a.

3. EQUIP DOCENT.

3.1 Tutors/es

Són funcions pròpies dels tutors les que li són assignades a l’article 42 del ROC a més del

que quedi establert en aquest PAT d’acord amb l’apartat n de l’esmentat article:

Funcions tutors (Article 42 ROC) Actuacions al centre

a) Participar en el desenvolupament del PAT

i del d’Orientació educativa, sota la

coordinació del Cap d’Estudis, i col·laborar

amb els serveis d’Orientació educativa en el

desenvolupament dels esmentats plans.

- Reunions setmanals de l’equip de suport i

l’EOE.

- Reunió setmanal tutors/membre e.suport

del cicle.

b) Proporcionar a l’inici de curs, a

l’alumnat, als pares i mares, o als tutors

legals, informació documental o, en el seu

defecte, indicar on poden consultar tot el

que sigui referent a calendari escolar,

horaris, hores de tutoria, activitats i serveis

complementaris i extraescolars prevists,

programes escolars, criteris d’avaluació del

grup i normes de convivència.

- Reunió informativa nouvinguts abans del

període de sol·licitud de matrícula (Pla

Anual d’Acollida DC020101). Documentació

aportada (tríptic, pàgina web...)

- Reunió informativa general incial abans de

l’inici del curs. Reunió de grup.

Documentació aportada (llistat de material,

full de normes i recomanacions, full ingrés

bancari aportació alumnes, documents fons

de llibres...)

- Entrevistes individuals amb les famílies.

- Reunions metodològiques.

c) Conèixer les característiques personals de

cada alumne/a a través de l’anàlisi del seu

expedient personal i d’altres instruments

vàlids per aconseguir aquest coneixement,

com també els aspectes de la situació

familiar i escolar que repercuteixen en el

rendiment acadèmic de l’alumne/a.

- Revisió a l’inici de curs dels expedients

dels alumnes de propi grup.

- Entrevistes individuals amb les famílies

dels nouvinguts i sempre que sigui necessari

amb la resta de famílies.


DC020502 12

d) Orientar i assessorar l’alumnat sobre la

seva evolució escolar.

- Seguiment del Pla Anual d’Avaluació

(DC020401) del centre.

e) Conèixer els interessos dels alumnes,

facilitar-los la integració al seu grup i en el

conjunt de la vida escolar, i fomentar-hi el

desenvolupament d’actituds participatives.

- Seguiment del Pla Anual d’Acollida

(DC020101).

- Treball cooperatiu.

- Dinàmiques de grup.

- Consell de delegats i delegades del centre.

f) Efectuar un seguiment global dels

processos d’ensenyament i aprenentatge de

l’alumnat per detectar dificultats i

necessitats especials, amb l’objecte de

cercar les respostes educatives adequades,

com ara la corresponent adequació personal

del currículum, i sol·licitar, si escau, els

assessoraments i suports oportuns.

- Seguiment del Pla Anual d’Avaluació

(DC020401) del centre.

- Seguiment del Pla Anual d’Orientació i

Tutoria (DC020501).

- Demandes de diagnosi a l’EOE.

g) Coordinar el procés d’avaluació continua i

formativa, i consensuar amb l’equip de cicle

les decisions de promoció o no promoció a

l’etapa o cicle següent, tenint en compte els

informes de tots els professors del grups

d’alumnes, amb audiència prèvia dels pares,

les mares o tutors legals en el cas que la

decisió sigui de no promocionar.

- Reunions de cicle quinzenals.

- Reunions d’avaluació trimestrals.

- Entrevistes individuals amb les famílies

afectades.

h) Atendre i vigilar l’alumnat en els

períodes d’esplai com també en altres

activitats no lectives previstes com a tals a

la programació didàtica o, si escau, a la

programació d’aula, juntament amb la resta

de professorat i sota les indicacions del Cap

d’Estudis o del director, si fa al cas.

- Horaris de torn de pati.

- Distribució dels diferents espais del pati.

- Fitxa d’activitats complementàries del

centre.

i) Assumir la responsabilitat que la

documentació acadèmica individual dels

alumnes al seu càrrec estigui al dia.

- Revisió dels expedients dels alumnes a

l’inici i final de curs. També en totes les

ocasions que sigui necessari per la

incorporació de nous documents o dades.

j) Coordinar amb els altres professors del - Elaboració i seguiment de les


DC020502 13

grup les actuacions encaminades a

salvaguardar la coherència de la

programació i de la pràctica docent amb el

projecte curricular i amb la programació

general anual del centre.

programacions didàctiques del cicle.

- Elaboració de la programació setmanal

d’aula.

- Reunions de cicle per la revisió de

programacions didàctiques, elaboració de la

PGA i seguiment de les línies metodològiques

del centre.

k) Coordinar el procés d’elaboració de

l’adaptació curricular, amb la participació

del professorat de suport i dels membres de

l’equip d’orientació educativa i

psicopedagògica.

- Demandes de diagnosi a l’EOE.

- Reunió setmanal tutor/e.suport de

seguiment.

- Reunió inicial de l’EOE amb tots els

tutors/es. Revisió casos NEE, NESE,

demandes pendents...

- Elaboració de les programacions

diversificades del grup.

l) Informar els pares, mares o els tutors

legals, al menys tres vegades a l’any, als

professors i als alumnes del grup de tot allò

que els concerneixi en relació amb les

activitats docents i el rendiment acadèmic,

controlar l’assistència de l’alumnat i

realitzar les actuacions que disposa la

normativa vigent pel que fa a l’absentisme,

com també mantenir-hi les reunions que es

considerin oportunes.

- Registre de faltes d’assistència. La

justificació de les faltes es farà de manera

oral o a l’agenda (s’anotarà x si està

justificada, I si és injustificada).

- Reunió trimestral d’avaluació del grup.

- Informes trimestrals i entrevista de final de

curs.

- Entrevista individual amb les famílies.

- Seguir el protocol d’absentisme de la

Conselleria d’Educació i Cultura.

m) Facilitar la cooperació educativa entre el

professorat, els pares, les mares o els tutors

legals dels alumnes.

- Participar en l’organització de les diferents

trobades de famílies trimestrals.

- Reunions metodològiques del cicle.

- Els blogs d’aula i la pàgina web del centre.

n) Altres que li puguin ser encomanades pel

director del centre o atribuïdes per la

Conselleria d’Educació i Cultura.

- Revisió dels inventaris d’aula o del

material de les diferents especialitats.


DC020502 14

3.2 Especialistes

Són funcions pròpies dels mestres especialistes:

a) Orientar l’alumne/a en el procés d’aprenentatge de la seva assignatura.

b) Contribuir a la tasca educativa, conjuntament amb els tutors/es, aportant tota la

informació relativa pel desenvolupament de l’alumnat.

c) Controlar i registrar l’assitència a classe dels alumnes.

d) Mantenir actualitzat l’inventari de la seva àrea.

e) Les funcions pròpies que se’n deriven del ROC.

3.3 Equip de suport

L'equip de suport del centre ha esdevingut el nucli de la transformació iniciada ja fa

estona. Les propostes llençades des d'aquest equip ha impulsat la creació d'una línia de

feina basada en la inclusió de tot l'alumnat en les dinàmiques del centre.

Quant a les seves funcions específiques, venen establertes en l'Article 46 del ROC:

a) Col·laborar en la planificació, l'elaboració, el seguiment i l'avaluació de l'adaptació

curricular individual de l'alumnat amb NESE.

b) Assessorar i orientar en relació a estratègies organitzatives i metodològiques.

c) Orientar i facilitar la recerca i/o l'elaboració de materials curriculars adients per

atendre la diversitat.

d) Assessorar i col·laborar en la relació amb les famílies.

e) Col·laborar en la detecció i l'anàlisi de les necessitats educatives de l'alumnat.

f) Participar en l'avaluació i la promoció de l'alumnat amb NESE.

3.4 Coordinacions: cicle i comissions.

A més de les responsabilitats que li són pròpies i que venen marcades a l’article 45 del ROC,

els coordinadors/es de cicle, comissió o projecte han d’esdevenir dinamitzadors del seu

equip, prenent les iniciatives oportunes dins el seu àmbit de competències i dels documents

institucionals, assabentant l’equip directiu.

Els coordinadors/es dels diversos equips i projectes han de tenir elaborades i al dia les

diferents actes: reunions de cicle, de comissió, de projecte, de formació...

Serà important:

- Vetllar perquè es compleixin les línies de centre dins el cicle equip o projecte.

- Assabentar els mestres nouvinguts sobre les línies metodològiques i costums del

centre.

- Coordinar les activitats complementàries del cicle, departament, etc...


DC020502 15

Al final de curs els coordinadors/es de cicle, comissions, projectes de centre... lliuraran

una memòria a l’equip directiu d’acord amb el format proporcionat.

A partir del curs 11/12 les actes de cicle quedaran ubicades dins la carpeta de Sistemes de

gestió de qualitat (profes), dins l’MP60 / PR0603 Estr. Organitz. I Comunicació interna /

cicles / Actes de cicle.

4. ESCOLA I FAMÍLIA

4.1 Reunions.

Reunió incial. La setmana anterior al començament de les classes (setembre) realitzarem

una reunió general informativa. Consta de dues parts: una primera reunió conjunta de totes

les famílies del centre on s’informarà de les novetats del curs i es farà la presentació del

claustre, l’APIMA també farà la seva intervenció; una segona part en la qual cada grup o

cicle farà una reunió per tractar temes d’organització, metodologia, etc...

A Infantil es realitzaran reunions metodològiques el primer trimestre per tal de donar a

conèixer la línia de feina del cicle i compartir amb les famílies exemples de les tasques que

fan els seus fill/es a l’aula.

4.2 Entrevistes individuals.

4.2.1 Es mantendrà al manco una entrevista individual amb cada una de les famílies durant

el curs. Són instruments per establir contactes amb els pares/mares i intercanviar

informació referent a l’infant, posant en comú i cercant estratègies educatives.

4.2.2 La sol·licitud de l’entrevista tant la pot fer la família com el tutor/a quan ho

consideri oportú.

4.2.3 És bàsic, pel seguiment pedagògic de l’infant, deixar constància a l’expedient

personal de l’alumne/a de cada una de les entrevistes realitzades. Aquestes entrevistes les

guarda el tutor/a i les deixarà a l’expedient en acabar el cicle o en deixar de ser tutor/a

del grup.

4.2.4 Quan un infant s’incorpora per primera vegada a l’escola o comença un nou cicle, cal

emplenar el full d’entrevista familiar corresponent a l’etapa educativa on està

escolaritzat/da. Aquest document també s’adjuntarà a l’expedient de l’alumne/a.

4.3 Participació.

Aquest és un dels punt importants que volem impulsar, creim que és molt important que les

famílies aportin al centre recursos, col·laborin en projectes comuns, donin suport a la feina


DC020502 16

duita a terme al centre... fet que no fa sinó aportar un enriquiment molt important al

procés d’aprenentatge dels seus fills i filles.

Àmbits de participació:

- APIMA. L’associació de pares i mares del nostre centre participa en moltes de les

activitats del centre, col·laborant en l’organització i també econòmicament. La coordinació

de l’equip directiu amb la junta directiva de l’APIMA és molt estreta i feim vàries reunions

anuals per tal de programar actuacions conjuntes i fer un seguiment del funcionament del

centre i de les dificultats o problemàtiques que sorgeixen.

- Consell Escolar. Els pares i mares també tenen els seus representant en aquest major

òrgan de govern del centre, el Consell Escolar. Intentam que aquesta participació no sigui

merament de tràmit, sinó que els intentam fer partícips de les diferents decisions que es

prenen i informant-los dels projectes en funcionament.

- Col·laboracions puntuals. La diversitat de famílies que tenim al centre són una gran font

de recursos molt enriquidors. És per això que sempre que tenim ocasió procuram sol·licitar

la seva col·laboració en projectes del centre en els quals puguin aportar algun recurs,

informació,... important.

- Festes amb famílies. Cada trimestre el centre organitza junt amb l’APIMA una trobada de

famílies. El primer trimestre és una trobada que serveix de primer contacte per les famílies

nouvingudes i el retrobament d’aquelles que ja formaven part del nostre centre. El segon

trimestre es celebra aquesta trobada familiar emmarcada dins la Setmana Cultural que

celebram a l’escola; i el darrer trimestre la trobada coincideix amb la festa de final de

curs, un comiat fins al proper curs escolar. Aquestes trobades es converteixen en activitats

de cohesió entre mestres, pares i mares i alumnes.

- Participació individual de les famílies: És essencial que les famílies participin activament

en el seguiment del procés d’ensenyament-aprenentatge del seu fill/a tot assistint a les

reunions generals de centre o grup i a les entrevistes individuals amb el tutor/a.

En el cas que algun tutor/a observi desinterès per manca de participació o incumpliment

continuat dels deures com a pares, cal que ho comuniqui a la Cap d’Estudis. Una volta

esgotats els canals habituals de convocatòria de pares i, si es troba oportú, es pot posar en

contacte amb els Serveis Socials de l’Ajuntament o amb el PTSC de l’equip de l’EOEP. S’ha

d’emplenar un model de derivació a Serveis Socials i entregar-ho a la Cap d’Estudis.

Si es tracta d’una família immigrant podem posar-ho en coneixement de la Mediadora

Intercultural de l’Ajuntament per tal que ens ajudi en la comunicació.


DC020502 17

5. MATERIALS ESCOLARS.

5.1 Material escolar.

En l’entrevista d’entrega de notes a les famílies del mes de juny cada tutor/a els donarà el

llistat del material necessari per al curs escolar següent. De la mateixa manera aquest

llistat es donarà als alumnes nouvinguts al centre.

Aquest llistat és elaborat per l’equip del cicle.

Tots els alumnes han de tenir el material sol·licitat, si no és així caldrà que el tutor/a

esbrini la problemàtica (oblits, desinterès, dificultats econòmiques...) i intentar cercar la

solució més adient.

5.2 Fons de llibres.

El centre participa en el Projecte de Reutilització de Llibres de Text de la Conselleria. Tots

els i les alumnes des de 1r a 6è d’E. Primària hi poden participar. Es fa una convocatòria

per adherir-s’hi cada curs (abril-maig) i també s’ofereix a tots els nouvinguts.

Cal que les famílies i els alumnes signin tots els documents de participació i de compromís

amb els Projecte.

5.3 Agenda alumnat.

L'alumnat del la Comunitat dels Petits utilitzen un quadern de notes com eina de

comunicació amb les famílies.

L'alumnat de les Comunitats dels Mitjans i dels Grans ha d’utilitzar l’agenda pròpia del

centre. L'alumnat usuari del fons de llibres rebrà l’agenda de manera gratuïta, la resta

l’hauran d’adquirir a Consergeria els primers dies de classe.

L’agenda és una eina que ens facilita la comunicació diària entre escola i família i també

s’utilitzarà per justificar absències, per fer convocatòries d’entrevistes i reunions, per

autoritzar sortides i l’administració de medicaments...

La nostra agenda, a més, inclou un resum del Projecte Educatiu així com de l’organització i

funcionament del centre.

5.4 Roba esportiva.

És preceptiu a les classes d’educació física dur roba esportiva, una tovalloleta i aigua. Per

tal de facilitar el compliment d’aquesta norma els tutors/es facilitaran l’horari d’educació

física al seu grup.


DC020502 18

6. ORGANITZACIÓ I FUNCIONAMENT AGRUPAMENTS.

6.1 Grup-classe. Assemblees.

Els tutors/es han de tenir dins l’aula el quadern de tutoria i el quadern de mestre/a.

En el llistat de documents LL020102 es concreten els documents que contenen:

LLISTAT DOCUMENTACIÓ QUADERN DE MESTRE NOM DOCUMENT UBICACIÓ

DC020101 Pla Anual d’Acollida MP02 /PR0201 Acollida DC020201 Pla Anual de Programació MP02/PR0202 Pla de Programació DC020301 Pla Anual d’Activitats d’Aula

MP02/PR0203 Pla d’Activitats d’Aula

DC020401 Pla Anual d’Avaluació MP02/PR0204 Pla d’ Avaluació DC020501 Pla Anual d’Orientació i Tutoria

MP02/ PR0205 Pla d’Orientació i Tutoria

DC060201 Pla Anual de Formació MP06/PR0602 Formació MD020301 Programació setmanal MP02/PR0203 Pla d’Actvitats d’Aula MD020405 Registre d’Avaluacions MP02/PR0204 Pla d’Avaluació

Llistats d’alumnes del grup (una de les quals amb les especificacions de casos NESE, malalties cròniques...)

(gestib)

LLISTAT DOCUMENTACIÓ QUADERN DE TUTORIA NOM DOCUMENT UBICACIÓ

Activitats Inici de curs MP02/PR0201 Acollida MD020106 Entrevista inicial primària MP02/PR0201 Acollida MD020107 Entrevista inicial Infantil MP02/PR0201 Acollida MD020501 Registre d’entrevista famílies

MP02/PR0205 Tutoria i Orientació.

LL010201 Llistat documentació expedient acadèmic

MP01/PR0102 Matriculació

El tutor/a ha de tenir la programació d’aula preparada a una setmana vista per tal

d’assegurar el bon desenvolupament de les classes en cas de la seva absència.

Assemblees d'aula:

L’assemblea d'aula ha de ser l’estructura bàsica a l’hora de tutoria setmanal, així com en la

trobada que feim cada matí en arribar al centre. Ha de facilitar la inclusió mitjançant la

participació directa de tot l'alumnat. També ha d’afavorir la possibilitat de cada alumne/a

de relacionar-se socialment des de la defensa dels seus interessos i el respecte als

interessos dels altres. Ens servirà, també, per proposar-nos objectius com a grup classe i

per fer un seguiment de la convivència i projectes comuns que tenguem en funcionament,

per fer la valoració del funcionament dels ambients o espais d'aprenentatge o del pati, etc.


DC020502 19

Treball dels hàbits saludables:

En les sessions de tutoria o de filosofia es treballaran diferents aspectes relacionats amb la

higiene i l'alimentació (separació de residus, berenars saludables, fruita un dia a la

setmana, utilització de portaviandes per dur el berenar...), etc.

En les celebracions dels aniversaris al centre només es podran dur berenars saludables com

coques, galletes,... i begudes sense gas (sucs). No es podran dur llepolies.

Encarregats i representants d'aula:

Dins de cada aula el tutor/a podrà organitzar la repartició de tasques entre diferents

encarregats que aniran rotant durant el curs. Aquesta pràctica ens ajudarà a treballar la

responsabilitat i ajudarà a una bona organització de l’aula.

Cada grup, a més, elegirà dos representants que participaran al Consell de Representants

d'Aula (3r EI a 6è EP).

6.2 Ambients i espais d'aprenentatge.

Hem creat ambients d’autoaprenentatge en els quals els infants són els protagonistes del

seu progrés, participant de manera activa, constructiva i creativa. Permet la lliure elecció

i/o circulació pels espais preparats, respectant les necessitats autèntiques.

En aquest mètode cal destacar el paper que juguen els infants:

- Són els protagonistes.

- És imprescindible la seva activitat.

- Són estructuradors del joc.

- Són constructors del seu propi aprenentatge:

� Aprendre a partir de l’experimentació sobre el món que ens envolta.

� Descobrir altres maneres d’arribar al coneixement.

� Aprendre a resoldre conflictes autònomament i a respectar les diferències.

� Ser protagonista, observador, experimentador, manipulador, comunicador i

constructor del propi procés d’aprenentatge: aprendre a aprendre.

� Expressar-se a través de diferents llenguatges.

� Desenvolupar globalment les capacitats cognitives, sensorials, motrius i de

reconeixement i construcció de les emocions mitjançant el joc i el moviment.


DC020502 20

Els nostres ambients a Educació Infantil són:

• Som artistes

• El nostre poble

• Cream amb les paraules

• Construïm junts

• Espai d’observació (passadís)

• Ritme i so

• Joc i moviment

Els nostres espais de primària són:

• El món de les paraules

• Matemàgiques

• Vivim l’art

• HortiRobines

• Big Bang

• Massmedia

Hem establert diferents sistemes per tal de fer un seguiment de la circulació dels infants

pels diferents ambients i espais. A Infantil el seguiment i control el duen a terme més les

mestres i en el cas de Primària el propi alumnat cada tres o quatre setmanes fa una

estadística de la seva pròpia circulació pels diferents espais d’aprenentatge i tallers.

6.3 Consell de representants d'aula.

Des del curs 09/10 hi ha en funcionament al centre el Consell de representants on hi ha dos

representants de cada aula des de 6è EI (5 anys) fins a 6è d’EP.

En les reunions es tracten diferents temàtiques que afecten, sobretot, al funcionament i

organització del centre (patis, normes de convivència, drets i deures,...), fent incidència

en aquells aspectes en els quals poden participar activament amb les seves opinions o

duent a la pràctica els acords presos.

6.4 Material d'aula.

Els quadern emprats a l’aula segueixen els acords presos en el cluastre del 26-2-07 i són els

següents:


DC020502 21

E. Infantil: Sense pauta i algunes activitats puntuals amb pauta d’una línia.

1r Cicle EP: Sense pauta, amb algunes activitats amb pauta (llibres, fitxes...).

Matemàtiques amb quadres (format gran).

2n Cicle i 3r cicle EP: Llengües amb pauta, matemàtiques amb quadres, Medi i altres

treballs folis sense pauta.

6.5 Deures a casa

Per norma general a l’hora de donar deures per fer a casa es seguiran les següents

orientacions consensuades a nivell de claustre:

� Flexibilitzar tasques segons l’alumnat: respectant el ritme de feina i

d’aprenentatge.

� Mentre es prepara un control evitar deures d’altres àrees.

� Que es posin un màxim d’una o dues tasques per dia.

� Que a l’aula hi hagi un plafó de deures i de controls, per facilitar que els

mestres especialistes puguin saber els deures o controls de la resta d’àrees.

� Intensificar més els deures a 6è, de cara a crear un hàbit de feina per anar a

l’institut.

� Tenir en compte els mitjans de que disposen els alumnes a casa a l’hora de

demanar informació pels projectes.

� Fomentar l’hàbit lector, relacionant els deures amb la lectura dins diferents

àmbits.

� Que els deures siguin feines autònomes.

7. REAGRUPAMENTS ALUMNAT.

En un principi el nostre centre és d'una sola línia i no té establert un sistema de

reagrupament de l'alumnat en canviar de cicle o d'etapa perquè no existeix la necessitat.

No obstant, ens hem trobat en algunes ocasions amb la necessitat de prendre decisions

respecte al desdoblament o redistribució de l'alumnat en diferents grups a causa de

l'augment de matrícula o per problemàtiques relacionades amb la convivència del grup.

És per això que el centre resta obert a fer nous reagrupaments d'alumnat depenent de

circumstàncies excepcionals que sorgeixin al centre.

Aquest document es va aprovar en Claustre i Consell Escolar en data de 23 de gener

del 2019.

DC020502 PAT CEIP Robines · PLA D’ACCIÓ TUTORIAL CEIP ROBINES (BINISSALEM) DC020502 3 0....

Documents

Transcript of DC020502 PAT CEIP Robines · PLA D’ACCIÓ TUTORIAL CEIP ROBINES (BINISSALEM) DC020502 3 0....