Dossier de viatges 2014

8
DOSSIER DE VIATGES

description

 

Transcript of Dossier de viatges 2014

Page 1: Dossier de viatges 2014

DOSSIER DE VIATGES

Page 2: Dossier de viatges 2014

2

Page 3: Dossier de viatges 2014

Tots fem AEAC, enlaira’t amb nosaltres!

EXPERIÈNCIES

AERONÀUTICA

Noves experiències que et faran vibrar

Comparteix la teva afició amb més gent com tu

ACTIVITATS

COMPANYS

Viu l’aeronàutica ja sigui la teva afició o la teva professió

AirSim Meeting, tallers, viatges...

Page 4: Dossier de viatges 2014

6:30 del matí del 29 de gener va sortir des de

Page 5: Dossier de viatges 2014

A les 6:30 del matí del 29 de gener va sortir des de Sants l’autobús amb destí Toulouse. L’emoció del viatge quedava difuminada per les cares somnolentes del 47 passatgers. Tots van arribar a l’hora acordada, ni retards ni esperes i el bon humor i el trànsit fluid a la sortida de Barcelona feien predir un bon viatge. Abans de creuar la frontera, l’autocar va parar a la Jonquera, on el fred va despertar fins i tot als més adormits i, amb el Sol ja a l’esquena, vam entrar en territori francès. El trajecte, escurçat per les intenses converses en grup, entrà en èxtasi en veure un ATR enlairant-se de l’aeroport del Toulouse-Blagnac. Mentre que els futurs enginyers aeronàutics enraonaven sobre la seguretat del nou sistema de transport de pax proposat per Ryanair, el gran parc industrial d’Airbus s’escampava a ambdós costats de la carretera. Tot i això, el senyor Juan, el nostre increïble conductor andalús, semblava natural de la zona i ens va permetre arribar a la zona de visites d’Airbus amb suficient antelació com per a satisfer el nostre esperit consumista a la botiga de souvenirs. I és que un espai ple de llibres sobre aeronàutica i maquetes dels últims models d’Airbus era la millor forma de fer brillar els ulls de molts mentre decidien quin preferien endur-se a casa. A les 13:30h, horari francès, vam iniciar la visita guiada per l’Emilie. A poc a poc, tots els integrants van entrar a una rèplica d’una sala de telecomandament, on a les fosques es podien apreciar fins als més mínims detalls del seguiment de les probes efectuades sobre l’A380 a temps real. Durant aquestes, apareixien radars, la ECAM del A380, (…), tot allò que s’aprèn als graus d’enginyeria de l’escola quedava reflectit. A través d’una d’elles, es va reproduir el vídeo del primer vol de prova d’un A380, avió que posteriorment podríem veure a l’hangar exterior de la fàbrica. La nostra guia proporcionava detalls, molts dels quals ja coneguts pels estudiants, amb la finalitat de deixar constància de les magnituds i el procés de fabricació i transport de peces d’un dels avions més grans del món. Després d’abandonar la sala en menys de 90 segons, per la meitat de les portes i sense cap ferit (tal com diu la llei, i un cop passats els controls de

seguretat, vam accedir a l’hangar d’assemblatge del model. A 40 metres d’altura la gent quedava estupefacta veient el treball dels mecànics i enginyers dedicats a l’assemblatge i comprovació de les parts mòbils dels grans gegants sota una nau de 4 geps representant els 4 avions que allà dins estaven essent preparats. La part exterior de la nau mostrava, enfront del grup, un conjunt de A380 amb la cua ja pintada amb els colors de l’aerolínia a la qual servirien, i el camp de vol de l’aeroport des d’on es podien veure els enlairaments y aterratges d’avions comercials o privats sota un magnífic Sol. Amb una capacitat de més de 500 pax en configuració estàndard, i un motor amb el mateix diàmetre que el fuselatge d’un A320, la grandària de les persones i els vehicles que es trobaven allà resultava ridícul. Després d’escoltar la informació i poder veure el model, només faltava poder ser-hi dins d’un d’ells: asseguts a la primera classe d’una maqueta a escala natural, el grup observava l’espai i el luxe que poden arribar a albergar els interiors d’un A380 mentre xerraven amb l’Emilie sobre els milers d’Euros que costaria instal·lar-hi suites o sales de festes a l’interior. Posteriorment, a l’autocar i amb una altra guia, visitàrem la resta del complex d’Airbus a Toulouse amb l’autorització per zones restringides al pas de personal no autoritzat. Es va accedir a la zona d’assemblatge del A320, l’A340 i el futur A350, així com a la zona de producció d’ATR, amb la que Airbus comparteix instal·lacions. La visió del A400-M i de les proves de frenada A380 sobre la pista de l’aeroport va distreure a més d’un de la informació que la nostra guia ens estava facilitant sobre el nou A320neo. Ja amb bastant gana, els visitants s’encaminaren cap al centre de Toulouse en direcció a l’hotel i a la recerca d’un lloc on poder menjar. L’hotel, en previsió, va allotjar al grup a la setena planta amb habitacions triples per fomentar el companyerisme i la posterior festa nocturna. Amb una recepcionista que insistia en el caràcter de tranquil·litat i descans que havia de regnar a l’hotel, es podia entreveure la intenció de facilitar l’última planta. Un cop el grup va estar preparat i recarregat d’energia, ens vam dirigir cap als carrers de la ciutat.

TOULOUSE

Page 6: Dossier de viatges 2014
Page 7: Dossier de viatges 2014

Després d’improvisar y millorar l’accent francès, els estudiants van dedicar les últimes hores de la tarda per a sopar i buscar les zones d’oci nocturn de la ciutat. La plaça Saint-Pierre era un d’aquests llocs, i als diferents pubs d’aquesta molts van trobar una taula on poder prendre alguna cosa i conèixer als habitants de la ciutat. Després d’una nit on es van poder estrènyer vincles d’amistat entre els integrants del grup i que no va deixar indiferent a ningú, va arribar el segon dia acompanyat del so d’un aspirador al passadís de l‘hotel, i es que les 12 del matí encara era massa d’hora per a molts. A l’una, al vestíbul de l’hotel, vam quedar amb el senyor Juan per a què ens dugués fins a les instal·lacions del centre de formació. Utilitzant la tècnica del “company de viatge” i la de “Falta algú?” el grup va emprendre la marxa, però lamentablement i tal com i com ja ens havien ensenyat abans, no sempre funciona, i a dos ressagats quasi bé els agafa un atac de cor al veure que l’autocar ja havia marxat. Estant de nou els 47, el grup va arribar al centre de Air Formation, situat al mateix aeroport. Aquell que pensés que aquesta visita no seria tan entranyable com la del dia anterior s'equivocava. El centre, que ofereix una extensa formació en diferents camps de l'aeronàutica, posseeix un hangar per a Avions de Transport Régional (ATR), una sala de conferències, un simulador a escala natural d'un A320 i gran quantitat de sales on l'esperit aeronàutic aflorava en cada detall de la decoració. Cartes aeronàutiques dibuixades a les parets, aules reconvertides a partir de trossos de fuselatge, taules que antany havien estat ales d'avió, aspes dels motors dels avions i una paret amb les fites més importants de la història aeronàutica, creaven una atmosfera única i incitaven als visitants a iniciar una infinitat de converses per satisfer la seva curiositat. A l'hangar, un duet francès, amb un humor peculiar, va ser l'encarregat de mostrar fins a l'última de les característiques dels models de ATR, un de nou i un altre en manteniment. Mentrestant, en un altre grup, dos afortunats alumnes s'asseien en els llocs de pilot i copilot d'un simulador de cabina on van poder estudiar el comportament de l'ordinador d’abord i dels sistemes d’aviònica per garantir la seguretat del vol, aconsellats per un pilot del centre.

Agraïts per la cordial visita, el grup va comptar (aquest cop si) als integrants de l’excursió, en vista de què seria terriblement greu marxar de Toulouse deixant-se a algú. Sota un suau plugim, l'autocar va sortir cap a Barcelona. El cansament general va fer que molta gent quedés adormida abans d'haver arribat a la sortida de la ciutat. No obstant això, després de descansar i reposar forces, en passar la frontera, un agradable ambient regnava a l'autocar, que en arribar a Barcelona va desembocar en música i riures. Van prendre el micròfon els organitzadors de l'excursió, esclatant tots en riallades quan cadascun d'ells va relatar les particularitats de la seva passada nit. Finalment, a les 21:00h, es va arribar a Sants on els components del grup s’acomiadaren dels altres desitjant unes felices vacances de febrer. Un fantàstic viatge ple de bons moments, amistat i algun contratemps (ningú va perdre el seu equipatge, però si les seves ulleres) que l’organització ha tingut el plaer d’organitzar i viure. Amb una bona experiència, des de l’AEAC ens comprometem a continuar fomentant el nostre esperit organitzant en un futur més activitats com aquesta. Gràcies a tu, gràcies a tots els assistents, gràcies aeronàutics!