Espai de Llibertat - núm. 48

rafic: La immigració Ita: Jordi Farrerons

revisla d'esquerres per a la formació,

la reflexio i I'agitació políticA

Quart trimestre 2007 3.50 euros

NUmero 48. Quart trimestre 2007

Director: Jordi Serrano Subdirecfor: Vicenc Molina

Gemma Martin. Fabian Mohedano, Santi Castella. Ferran Escoda, Montse Lopez, Antoni Castells, Jordi Miralles. Xavier Domenech, Oriol Illa, Joffre Villanueva.

Espai de Llibertat. Avinyó. 44 primer. 08002 Barcelona e-mail [email protected] w . l a i c . o r g Tel. 936 O1 1 644 Fax 936 01 1 640

Edita: Fundactó Ferrer i Guardia

Impremfa: Primera Impressib, S.L. Sabadell

Disseny: Ferran Cartes 1 Montse Plass

Maqueracio: Fundacio Ferrer i Guardia

Assessoramenf Iingüisfic: Montse López. Vicenc Molina

Revista trimestral. Preu: 3.50 euros. Subscripcions: 14 euroslany.

DipSsil legal: B. 33.262-1996 ISSN: 1136-1581

Espai de Llibertat es membre de I'Associaci6 de Publicacions PeriSdiques en Calala.

La linia editorial d'aquesta revista es el Iliurepensament, per tant. les opinions del consell de redacció, les tro- bareu a I'Editoriai. la resta d'opinions seran únicament responsabilitat de qui ¡es firmi.

"Esta revista ha recibido una subvencion de la Dirección General del Libro. Archivos y Blblio- tecas para su difusion en bibliotecas. centros cul- turales y universidades de Espaha. para la totall- dad de los nUrneros edltados en el año 2007.

Dibuix de la coberta: Yamba Bissyende Tolerancia

espai de 1libertaT

Editorial

El punt de vista de Forges

La reflexió Bornbolles, hipoteques i lleis

Ricard Fernandez Ontiveros

La consigna Pel rnaig cada dia un raig

Vicenc Molina

El monografic: La immigració Drets de les dones i imrnigració

Josep Sellares Irnrnigració i policia

Daniel Gimeno La nena o el mocador?

Vicenc Molina

La col.laboració Nicaragua i la seva historia de participació

María Teresa Blandón Gadea

Centrevista Jordi Farrerons

Vicenp Molina

El debat El regirn de la transició en I'atzucac

Antoni Castells Defensant obvietats

Jordi Serrano

Capunt El CNJC i la cooperació europea

Joan-Francesc Pont Post Frank (ismes)

Ferran Escoda

La creació Cándida Bracóns

Immigració

Les recomanacions Llibres

Enveja i vergonya

Sí. és clar. tota la seva familia ha pogut veure's en- Cenveja és un sentiment negatiu, fruit causada per delicte economic ... Per cert,

d'un afany d'apropiacio d'algun be, d'alla dreta xilena només ha deixat de ser guna característica, d'alguna virtut que activament pinochetista per aquest Últim no tenim i que, per algun motiu, veiem en motiu. Ja se sap, els interessen molt més els altres. els diners que no pas els drets de les

I la vergonya sembla prou vinculada a persones i la dignitat dels ciutadans que una incapacitat d'assumir allo que som, van veure's represaliats, torturats o morts de totes totes, a una certa baixa autoesti- per defensar la democracia. ma que ens pro- I ens fa vergonya dueix algun com- I ens fa vergonya (aliena. obvia- plex d'inferioritat., (aliena, obviarnent ...) la barra ment...) la barra o que ens deixa immensa de la dre- amb mala cons-

irnrnensa de la dreta espanyola ta espanyola que

ciencia davant d'alguna situació que ens sembla incorrecta, la causa de la qual ens incomoda, tant si és per acció com per passivitat.. .

Hem sentit enveja, darrerament, de la capacitat d'alguns sistemes polítics i juri- dics, com és el cas de Xile. per encausar els responsables de la dictadura i de les seves atrocitats. Si, d'acord: Pinochet no va morir a la presó, com hagués estat de- cent des d'una posició mínimament res- pectuosa amb la dignitat ciutadana, pero, com a rnínim, se'l va poder encausar -gracies. en darrera instancia, a la iniciativa d'un famós jutge espanyol- i tan sols va poder Iliurar-se dels tribunals al.legant incapacitat mental. Que més haguéssirn volgut nosaltres arnb Franco! Fins i tot,

es nega a donar suport a la tímida mesura d'obrir tempo- ralment una antiga finca de la familia Franco a I'ús public. Segueixen sense condemnar la dictadura feixista, sense reconeixer els seus crims, i no son capacos. ni tan sols. de tenir algun petit gest simbolic. Mes raons. encara. per im- pulsar una Llei de memoria historica que restitueixi la dignitat de la ciutadania i el valor de la democracia i dels que la van defensar. condemnant explícitament la dictadura franquista i rebutjant-ne totes les mesures arbitraries i injustes del seu ordenament juridic.

Quan no hi ha justicia poetica, resten I'enveja i la vergonya. Quina enveja, quanta vergonya! (

el punt de vista de ForgeS

-

A L

1 4 d m

""a ,, + R

IhA]

ENTORN, sccl 8s unaidciathbesplac. m l i i u i d a c m a maperaliva mr la de treball esrooat i consumidors que reelitza serveis acmeducatus pa als EUS asocian i m 1. Arressoreu-vos. ao general. Pef lotr aquellsprojectes profeuionals

Iniciativa d'esplac que puguem reelitzei amb voseltres.

ENTORN mix en el si t á p i a n Cataians. 2. Penicipau. emb d nom d'ESPLASHI cap e I'any 1980. Feu.nos saber les vostres pnpostes de b l cap de 4 anyn es constitueii com a serveis. millores en d s que realitzem, cooperalaa pw te1 & mlerenciar e(s %rveis oecessilats. ... protaslonels i ds volunteiis de I'Bsociacid. 3, Faina vasne<mlcilumr mantenint la vinculacid a partir dels socia consumidmi.

E1 1993 es fuliona am+ AREC. cooperativa desh i l an objectius fonade entre ssplair de B a d a h . adoptam delinitivmnt d nmi

d'ENTORN. sccl.

DEMOCRATICL L i n m i n a r u i b mopamvii,pm#bmlritm n d i i r $un pk miinput BIS bpai b n a r l t r r mb 11 w r t i c i ~ ~ d de ,013 ds sncis.

CATALANA Tmb3)8m pe< a l o l i ik riuodim d. Cmduy. da de I'analamml lecal d d r noibas i s i v i i i i Ii idantifiraua cuhinl qu m b pbmpir

INNOVPiOORA Riiolsm r m r i i v m t *r - h # t % m i i mnir rmlola+ maqusn. actu&ml parmnsmmit alr 16CUlSil l ~~UCIUS I OQIIII1>81UI.

EXPERTA r l m b l ' a v a l d s & d s 1 O a ~ r d ' s i ~ u i d a n i liolucron$ c~nl tas lad#$ 81 art iv~tsts 0. ram ~ l i i f f l .

PAOCAESSISTA Ponan 8 1s p i r t ica m~iarmdal un idud va nr identifica i m b i l Morimnt Liir i Pfogrsrdati.

EFICIENT En, dotam d'mi o m i t m i b snnwtlnda i pm,srawi* p, Q a a i t i 18 roh8rui d.[* "o,,,,, 8 ~ ~ 1 s [email protected] / ww.entorn.cr

la reflexió Bombolles, hipoteques i Ileis

Ricard Fernández Ontiveros Secretari d'Habitatge de la Generalitat de Catalunya entre 2004 i 2006

A la majoria dels lectors per les subprime nord-america- d'aquest article els semblara in- nes confirmen dissortadament versemblant el que diré a conti- els temors. Aquest any estan nuació. Durant els tres anys en coincidint una forta caiguda de

48 que vaig tenir competencies en més del 50% de la venda d'ha-

5 política d'habitatge, al primer tri- bitatges, tant de primera ma partit, el primer esforq que havia com de mercat secundari, I'inde fer en moltes de les meves crement dels tipus d'interes fins múltiples intervencions publi- a nivells previs a I'euro i. com ques, unes 200 en tres anys, intentaré explicar a continuació, consistia a convencer I'auditori una crisi de liquiditat i de con- que els preus de I'habitatge eren fianca en el sistema financer inassequibles pera moltes fami- que, aquest cop, no ens ve de lies i que determinats canvis en les condi- Mexic o Singapur sinó dels Estats Units. cions economiques i financeres podien Que és una subprime? És una hipote- convertir el globus en bombolla i... fer-la ca de mala qualitat, en la qual o bé es petar. Sovint, em trobava respostes d'al- presta per sobre del valor del bé immobi- tres especialistes del sector (empresaris, liari que garanteix el credit, o bé el com- professors i, fins i tot, polítics) que m'as- prador-deutor no pot garantir correcta- seguraven que I'esforq familiar en compra ment el retorn del deute..sobretot en cas d'habitatge no era tan alt, que el creixe- de pujades dels tipus. El sistema hipote- ment demografic seguiria impulsant la de- cari financer nord-america es, en aquest manda i que els interessos no podien tor- ambit, més lax que, per exemple, I'espa- nar a tenir grans nyol. De fet, no és el pujades en I'ambit Una crisi de confianca mateix juridicament de la moneda única en el sistema financeriue la hipoteca espanyo. i el Banc Central la que el mortgage Europeu. És a dir, no ens ve de Mexic o Singapur,

america, Dones bé, com en totes les sinó dels Estats Units tant als EUA com a grans eres especu- aquesta banda de latives, des de la dels tulipans holande- I'Atlantic, els bancs prestamistes poden sos al 1637, quan estas sobre la cresta titulitzar els seus credits, és a dir, ven- de I'onada, just a punt de la caiguda, se- dre'ls a altres entitats financeres amb els gueixes apostant cap amunt. seus drets i, bbviament, amb els seus ris-

Doncs bé, les dades de 2007 i, espe- cos. Doncs bé, la conjunció de la pujada cialment, la crisi financera desfermada dels tipus i de la caiguda dels preus de

I'habitatge als Estats Units ha fet que No m'atreveixo. per tant. a pronosticar moltes families no puguin complir amb res, pero s i a alertar sobre que aquests els terminis de retorn de les subprime i problemes poden acabar, a Espanya, perque els habitatges que serveixen de ga- judicant els intents d'alguns governs au- rantia a aquests prestecs no sempre co- tonomics i del propi govern central de breixin el valor del deute. Aixo ha fet en- prendre mesures estructurals contra I'ex- trar en crisi les entitats que més subprime clusió social generada pels preus de I'ha- havien concedit, o que més subprime habitatge i per I'absencia d'un bon parc de vien adquirit a uns mercats financers no lloguer assequible. Tal com vaig escriure tan transparents a I'article "Las dos com semblen i més El llocluer f 0 r ~ a t dels pisos leyes del derecho - globalitzats del que desocupats, iRterpretit a la vivienda", pu- creiem. Tan globa- blicat a El Pais- litzats que, dia rere una ofensa al dret a la propietat de dia, sabem de 14 de setembre, bancs, caixes i fons d'inversió, arreu del cada cop que es dóna alguna d'aquestes món. contaminats per la possessió iniciatives. I'escepticisme i els interes- d'aquests titols. Aixo ha implicat panic als sos s'alien en la critica descarnada mercats, crisis bancaries. caiguda dels i sense escrúpols. valors borsaris, especialment dels finan- És el que ens va pascar a I'equip de cers, i de la promoció i la construcció. i Salvador Mila quan varem iniciar la trami- increments dels tipus als quals els bancs tació de la Llei catalana, i el lloguer forqat es presten diners, com ara a la Unió dels pisos permanentment desocupats va Europea I'euribor Precisament. la pujada ser interpretat com una intolerable ofensa d'aquests tipus interbancaris retroalimen- al dret a la propietat; el que va patir la mi- ta la crisi. perjudicant la solvencia dels nistra Trujillo amb la Llei del Sol, també prestataris. jutjada com una intromissió pública en el

Si aquesta ha estat la mala noticia negoci immobiliari per negar els valors d'aquest estiu, la bona noticia ha estat especulatius assignats al sol rústec per la I'actuació rapida. coordinada i. pel que es legislació dels governs populars; el queja veu, eficac (escric I'article el dia 16 de esta assaborint la ministra Chacón, que. setembre de 2007) dels bancs centrals. a penes s'ha atrevit a anunciar mesures La Reserva Federal ha prestat quantitats per al foment del lloguer, ja han estat tit- importants als bancs a preus baixos. llades de malbaratament; i el que pot El mateix ha fet el Banc Central Europeu, comprovar amb cruesa aquests dies el que. per cert, tambe ha ajornat sine die president Chaves, per assumir per llei I'esperada pujada dels tipus d'intervenció. I'exigibilitat del dret a I'habitatge. Aquestes mesures i altres, com ara la Alguns ens volen fer creure que la cri- promesa del president Bush d'avalar cre- si immobiliaria ve derivada de les ex- dits de les families, han frenat la crisi, pectatives que, des dels governs, pero les autoritats economiques, inclos es donen per posar en practica el el Secretari del Tresor dels EUA. asse- dret a un habitatge digne i adequat guren que el risc continua, entre d'al- consagrat per I'article 47 de la tres coses perque als Estats Units ro- Constitució espanyola. Són els ma- manen de forma subjacent els deficits teixos que, quan jo feia les xerra- bessons: I'exterior i el fiscal, pro- des que he comentat al principi, pulsat aquest darrer pel pou sense deien que no hi havia bambolla. fons de I'aventura bel.lica a I'lraq. Eppur si muove 4

b

Perque és un bell somni. Perque, en el fons, malgrat totes les tandes de limitacions i con- trarietats d'aquesta vida, sota les llambordes podem trobar la platja. Perque, de cop i volta, rere la propera cantonada, aquells ulls que sospitavem, a les fos- ques, un dia ens tornen la mirada. I aquella és una mirada in- tensa, sentida, capgiradora. trasbalsadora. I se'ns canvia la

-

Pel maig, cada dia un raig ...

Vicenc Molina Professor d'Etica empresarial a la UB

vida. Perque la vida no és sempre necessariament i inevitablement igual a ella mateixa. Perque el canvi i la trans- formació hi són, tot i que, de vegades, puguin manifestar-se imperceptiblement pera les expectatives de pobra racionali- tat i d'escassa emocionalitat d'aquesta nostra petita, bruta. tan gastada especie. Perque ho ens banyem dues vegades en el mateix riu, com deia aquel1 grec al qual anomenaven I'obscur ...

Perque, si mirem ben bé d'on venim, sabrem copsar la gosadia d'alla on es pot arribar. I d'aauest

prop, també. Perque tenim I'exemple d'algunes ciutats, d'alguns pobles, d'algunes realitats que s'han transformat sota I'efecte d'alguna pretensió ideal que es deriva d'aquell maig Ilunya que alguns volen considerar superat. periclitat, obsolet, mort i enterrat. Perque encara n'hi ha alguns que se'n recorden de com era de dificil entendre -érem tots ben petitets, cap alla al 68!- les noticies que deien

que, a Franca, el Partit comunista no do- nava suport a les ocupacions d'alguns centres de treball per part d'alguns treba- Iladors, a I'ocupació d'alguns centres d'estudis per part d'alguns estudiants ... Com era, que no promocionaven la perspectiva ideal d'una revolució? 1 , en canvi, n'hi havia d'altres que sí que ho feien, des de més d'un color. des de les posi- cions heterodoxes de les esquerres més aviat virolades, més aviat arc-en-ciel. Me'n record0 del que explicaven aquelles

revistes que em ~ - -~ 7 - - - ~

enca que hem deixava el Gabi, anat construint. Els burocrates mai han cregut el casi, Perque hi ha ha- que el més realista Sigui mestre i amic. gut qui ha intentat demanar I'im~ossible Triunfo, sobretot, fer-se carrec de la que tenia un es- gestió de la quoti- te1 de cinc puntes dianitat des d'una perspectiva alliberado- al damunt de la i... Alla hi havia un mes ra, impulsora de més drets, de més Iliber- de maig carregat d'il.lusió. Enfront de la tat. 1, de fet, no sempre han sabut fer-ho miseria i de la inercia dels burocrates que prou bé. Pero, de vegades, si. Els tenim a mai han cregut que el més realista sigui

demanar I'impossible. Que, si volem, emocions. Allo nornes era un comenca- ens podem trobar, de debo, amb la platja ment, i els burgesos continuen sense ha- sota les pedres. Que no tenim cap mo- ver compres res. Hi ha rnés d'un raig en tiu ~ e r no demanar aquel1 maig que -ara la lima. ~i ,,,, mes de que se? critica, arraco-

I que en tenim tot carregat d'il-lusió na i condemna tant el dret. Aquella mena des de la liquida fre- de dret que es des- dor postmoderna- vull pren d'allo que I'amiga Estel va anome- reivindicar. Perque m'agrada trobar la nar, amb molt d'encert, la raó de les platja. I demanar la lluna I

el monogr5fiC Drets de les dones i immigració

Josep Sellares Antropoleg

Per comentar, voldria delimi- més. ser immigrants. Cap reco- tar el problema. Són moltes les neixement social, carregant I'es- dones immigrants? Segons tots tigma de prendre la feina a gent els estudis a tots els paisos on que, de fet, no la volia.

48 hi ha fenomens d'immigració, Davant d'aixo podem manifes-

9 podem dir que són o bé la majo- tar-nos demanant la lluna o po- ria, o la gran majoria dels immi- dem recolzar actituds practi- grants. ques. Perque, que siguin

Sorprenent? No, perque la silencioses no vol dir que esti- seva arribada no crea conflictes. guin indefenses: El mobil, el dia És una irnmigració oculta (feine- de lleure setrnanal compartit res i cangurs tancades a les amb les companyes d'emigració Ilars benestants, cuidadores i del mateix país o area geografi- netejadores d'avis i malalts tancades a ca, permet teixir xarxes socials on circula llars i residencies, prostitutes tancades informació sobre les tarifes usuals per a bordells de carretera i barres america- a una feinera, el comportament esperat nes), fan feines de suport a les dones del d'un patró, que cal fer en cas de proble- pais que ho poden pagar, i es reparteixen mes, ofertes de feina, llocs d'allotjament, com pluja fina al llarg i ample de la socie- petits préstecs, etc. tat i, a més, com al seu pais, són silen- Aixi que organitzar casals de I'immi- cioses. grant. on aquestes trobades no depen-

Són les dones de, les mares dels fills guin només del clima o la casualitat,pot dels immigrants mascles que comencen representar un canvi decisiu en el seu a anar a I'escola. benestar. A ban- les que protago- Pateixen la doble ex~lotació de ser da que, ben or- nitzen la immen- dones en feinec que ,,ingú no vol, ganitzats, són sa majoria dels llocs en els quals conflictes, gene- i, a rnés, ser irnrnigrants serveis socials, ralment pe; dele- gació ... Són els homes lluitant per I'ocu- pació de I'espai públic els que protagonitzen la resta.

Com que són invisibles i silencioses. pateixen la doble explotació de ser dones en feines que ningú no vol, i, aixi, quedar al final de I'escala laboral i salarial i, a

serveis d'informa- ció i altres poden transmetre coses que, per a nosaltres, poden ser normals (me- todes anticonceptius, sanitat, ajuts so- c ia l~, llei contra I'assetjament sexual o la violencia domestica, etc.). i a les que rnolts cops tenen el dret o la possibilitat, pero que ignoren.

Algú argumentara que aixo pot ser un fre cap a la seva integració ... Doncs no. La integració, a diferencia del que volen els nacionalistes, no és una especie d'abandó orgastic en la nostra superior cultura. Més que res perque aquestes persones ja en porten una, de cultura. Sinó que és un dialeg entre els trets cul- t u r a l ~ i els valors

vaig sentir els anys setanta. quan es va plantejar la mateixa qüestió. Al final no es va fer res i milions, si, milions de dones han viscut en la humiliacio, I'explotacio i la por.

Comprenc que, si lluitem per I'equipa- ració entre els generes, potser no és el mateix prostituir-se que fer de cambrer.

Pero estic con- que porta la Crear espais on es puguin organitzar, venqut que les migrant i aquells coneixer i reclamar les lleis hauriem de le- que troba, dels galitzar, ni que auals se'n crea- que ja existeixen fos oer comptar- ra una síntesi les / saber '

que modificara qui arriba i qui I'acull. quantes n'hi ha i a quins Ilocs, a fi de pro- I per realitzar aquest dialeg es neces- tegir-les en cas d'agressions, perque els

siten referents identitaris, similars a les seus patrons paguin impostos. cosa que Cases Regionals, que tan maldestrement ara no fan, i perque les assistents socials va gestionar el govern convergent. i els metges puguin perseguir els delin- Perque si aquests referents els gestio- qüents que les obliguen a treballar sense nem, seran eines d'integració; si els mar- cap protecció, socialitzant malalties que ginem seran centres de resistencia. ja haurien d'estar eradicades.

No vull deixar passar I'ocasió per par- Finalment, com diu una amiga, no em lar d'un grup important que estan sotme- molesta que les dones vagin amb vel. al- ses al doble estigma d'immigrant i de tre- menys en un país on la quarta part dels ballar en el sexe. Tancades en locals nens van a escoles gestionades per do- foscos. on homes que parlen fort d'ells nes que van amb cofia i a les quals esta rnateixos les humilien per compensar les vedat I'accés al maxim nivel1 de poder propies limitacions. són les grans oblida- dins de la seva organització. Si que em des. Per les nostres propies limitacions molesta que les mares, de la religió que i perque ... Que fer? sigui, portin els nens a escola cada dia,

Podem estar d'acord amb les i qui es presenti el dia de la reu- feministes que en demanen la nió amb el mestre, o quan hi ha prohibició -com a Suecia-, afe- un conflicte, sigui el mascle. geixen, oblidant els vaixells Crec que no és només amb Ileis que circulen pel Baltic carre- que donarem drets a les dones gats de prostitutes. Podem immigrants, sinó creant espais dir que és una immoralitat, on es puguin organitzar, conei- de fet podem dir moltes co- xer i finalrnent reclamar les lleis ses, totes les quals ja les queja existeixen 1

b

El repte que planteja -i plan- tejara- la immigració és un repte global. ES un repte global perque exigeix un replantejament de politiques públiques i, fins i tot, de maneres de concebre la societat molt consolidades a la cultura occidental. Dia rere dia trobem noticies que evidencien espurnes de desacord relacio- nades amb el xoc cultural que irnposa el conviure amb ciuta-

Immigració i policia

Daniel Girneno Llicenciat en Ciencies politiques

dans i ciutadanes que arriben d'altres parts del planeta i que, a la rnale. ta, entre d'altres coses, hi porten el seu bagatge personal i cultural.

A les societats occidentals i, per comentar a ser una mica més concret, a la societat catalana, I'ambit de la seguretat ciutadana o la seguretat pública és una peca especialment sensible del trenca- closoues de la

cial i política de primer ordre. Quan a aquest fet hi afegeixes el factor immigració, et trobes amb un cocktail explosiu. En una analisi global hi podem reconeixer mil factors, que resul- ten de la combinació. que son molt cornplicats de gestionar. Vagi per endavant que la meva opinió gira entorn de la idea que vivim en una societat programa- da, col.lectivament, en base a estereotips i prejudicis que fan

que no partim d'una vició justa, equilibra- da i, sobretot, racional en quant a policia i immigració es refereix.

Busco informació i de 100 entrades a internet que responen a les paraules "policia" i "immigracio, potser al voltant de 80 diuen que els immigrants i la policia no es porten gaire bé (delictes, furts,

violencia, ban- - - - ~ , - ~ - ~~ ~

vida pública. des juvenils...). D'aloiina Discriminació i xenofobia per la part potser 6s de- - -.S- - ~~ -~ -

ra sempre m'ha indígena, i falta de recursos magogia, pero sorpres que la i marginalitat a la banda nouvinguda Si sensació de se- sé ... "policia" guretat hagi es- i "societat" apa- tat una de les més grans preocupacions reixen més del doble de noticies relacio- socials reflectides en les enquestes de nades amb la cara amable de la segure- I'IEC o del CIS. Ern sorpren perque, fins tat pública. i d'inquietuds i reptes. etc. que no ets víctima d'un delicte -i poques Per fer esment d'un dels casos con- vegades m'he trotiat en aquesta situacik sultats a internet i que secunden les ide- no pares atenció en i'eina que represen- es plantejades a la introducció, trobo un ten els cossos policials. Malgrat tot. la se- membre del PPC de Badalona recordant guretat ciutadana és una preocupacio so- als ciutadans i ciutadanes d'aquesta po-

blació que la imrnigració equival a delin- quencia.

Serveixi aquesta introducció per fer notar quin és el punt de partida inicial. Prejudicis i discriminació i xenofobia per la part indígena. i falta de recursos i marginalitat a la banda nouvinguda. La pre- gunta és: "Corn es poden encarar els reptes que planteja la immigració en quant a materia policial?"

coneixer arnb profunditat les especials caracteristiques dels col.lectius estran- gers més presents al país, desenvolupament d'habilitats personals adreqades al tracte arnb ciutadans nouvinguts, gestio del canvi sobre la realitat social, etc ... Mil eines formatives que han d'estar enfoca- des a poder actuar amb "coneixernent de causa" i , per tant, arnb mes probabilitat

d'exit. De mil propostes Fomentar el tre- n'assenyalo les Els cossos policials haurien de hall en xao<a, La quatre seqüents: representar la guardia pretoriana ,,iicia no esta so. ' lntroduh als de la cohesió i la igualtat la. El teixit asso-

cossos policials la ciatiu ofereix ferma determina- molts recursos ció d'adaptar-se a un entorn canviant, és que poden resultar utils, tant pel que fa

12 a dir, que la policia reinterpreti quina és la a coneixer més els col.lectius, com per nova configuració de la societat de la entrar-ne directament en contacte i esta- qual n'ha de garantir la seguretat i el blir-ne vincles de col.laboració que per- complirnent de I'ordenarnent jurídic. metin facilitar el desenvoluparnent de les Aquesta reconfiguració no deixa de ser tasques propies dels cossos policials. un gran repte i, malgrat tot, els cossos arnb la col.laboraciÓ de representants de policials haurien de ser els primers a en- rninories i col.lectius. Es tracta de sumar tomar-lo, i fer-ho en positiu i. per tant, re- esforqos cap a situacions de normalitat presentar ferrnarnent la guardia pretoria- i harmonitzar el contacte estret arnb na de la cohesió i la igualtat. la societat.

Com en qualsevol col.lectiu professio- Donar facilitats a la incorporació de nal, la formació és un element clau per professionals nouvinguts als cossos poli- respondre a I'actualització de coneixe- cials. Facilitar i fomentar I'accés, atenció, ments i a la satisfacció de les ne- no vol dir exercir una discrimina- cessitats formatives que genera la ció positiva, ja que el principi nova dimensió social arnb I'arriba- d'igualtat en I'accés als cossos da de la immigració. policials en concret i a I'admi- Cursos d'idiomes nistració pública en general, (angles, arab ...). 6s un principi que, en qual- cursos per sevol cas, no

s'ha de violar. Malgrat queja s'han pres En definitiva, com en el camp de mesures en aquest sentit, a Catalunya. la I'educació, la sanitat. el treball ... Si s'és veritat és que disposar de recursos hu- capa$ de pensar en positiu i entomar els mans de diferents origens suposa una ei- reptes amb valentia i resolució, s'obren na de treball fantastica pera I'organitza- possibilitats que ajuden a la integració ció policial i, m'atreveixo a valorar, dels immigrants al nostre país. ¿Us ima- sequrament es qineu que arriba tracti d'una man- Es perdrien els prejudicis dels él dia en el que

les politiques de actual que coI.Iectius immigrats respecte als seguretat pcbli- no es pot suplir de cap de les cossos policiak ca, en relació maneres. Arnb als immigrants, I'accés als cossos policials de persones no són font de crispació, noticies de suc- immigrades també es perdrien pel cami cessos o altres fatalitats, i es convertei- els handicaps i prejudicis dels col.lectius xen en una eina més en I'esforq immigrats respecte als cossos policials col.lectiu d'anar sumant es- i, perque no dir-ho, de la societat forqos .... ? Coses més estranyes autoctona envers els cossos policials. s'han vist, dic jo ...

48 1 13

b

L---

: ESPAIS PER AL DESENVOLUPAMENT DE LESARTS . ~ . . . , . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

QRTS VlSUALS s e t e r n b r e . d e s e m b r e

EXPOSlClONS I ACTlVlTATS A LA SALA D'EXPOSICIONS NAU SUD. L'ESTRUCH

~~~

INTEMPERIE RICARD FIGUERAS BONET Col.lectiu Intcmp¿ric i Cinima. una maleta de cera

) Exporició: Del 5 al 28 d'octubre de 2001 1 Exposició: Del 16 de novembre al 9 de

1 Wwkrhop: 20 d'octubre de 9 a 18 h desembre de 2001 inaripci i qratuiia Or~nitiarlb: Ajuntamrnt de sabadell

Orqaniha<iB:Ajunlamenl de Sabadell

SABINE FINKENAUER EBENTIO7 Exporkió: del 14 de desembreal6 de qener

de 2008 Encontre internacional de ie t r performdtics t a l k de aeaci6: de lebreraabril de 200% # I Divendres 9 de novembre a les 19.30 h OrganilIxit LsroiaMuniiipI d'Art IIIa i 1 1 u n t t \cll>.

1 Pwt-es: Laia Bedos i Mari6 Molina, de sabddell

Rosa SuRer i Yan Duyvendak i Ajuntam~nt desabadel1

Nau Carri 0820

o m Sud !r de I'Aqricull Horari: de dijous a dlssabte de 18 a 21 h i diurnenqer

II l 1% Sabadell i festius d'll a 14 h !a m

Tel.: 93 i17 25 71 Visites comentades per a escolars estmch@ajsabadei Cal concertar hora • ..m http//www.sabadell.cat Entrada gratuita O ~ I B I ~ a

B A 0 I. m . m..

i grups

el monografiC La nena o el mocador?

Vicen~ Molina Professor d'Etica empresarial a la UB

O sigui, que cadascú vagi o religiós. Perque la societat de- com vulgui, si aixo el fa més fe- mocratica ha de tenir ben clar liy, sempre que aixo no interfe- que el dret dels infants q u e no reixi en els drets de les altres

48 poden defensar-se per ells ma- 15

persones. Si ho tria amb llibertat teixos- a accedir a tota la for- i és fruit d'una decisió madura, mació, i a tota la informació, és responsable ... Pero, quan aixo el més sagrat dels drets a de- passa amb els nens, infants fensar per les institucions públi- i adolescents, es planteja la ques. Sense aixo, no es pot for- qüestió: han tingut els mitjans i jar una comunitat d'homes i les oportunitats per arribar a una dones Iliures, capacos d'autode- tria Iliure, madura i responsable? terminar-se per ells mateixos.

Entre la nena i el mocador, I per aixo, fa falta que tots els nosaltres, és clar, preferim la nena ... nens i nenes siguin tractats amb igualtat,

¿De veritat algú es creu 4 e debo, fo- tinguin les mateixes oportunitats d'accés, ra bromes- que la Shaima, una nena de i que s'eviti, en I'espai públic que és I'es- vuit anys de les comarques gironines, de- cola, qualsevol mena de discriminació, si- cideix ella coleta que vol dur un mocador gui quin sigui el possible motiu. Per tal de al cap. sempre, fins i tot en horari escolar defensar aquest dret, i per tal d'impedir i encara que aixo no sigui permes pel seu que alguns infants puguin ser marginats col.legi? Pero, de que anem? Ara resulta de la resta, o puguin veure retallada la que les autoritats educatives pretenen, no seva capacitat d'accés a tota la formació, dubtem que arnb una certa dosi de bona cal deixar ben clar que els nens son, pre- intenció (d'aquella de la qual I'infern cisament, el subjecte del dret a I'educa- n'esta ben empedrat), garantir el dret de ció, no tan SOIS I'objecte. I que aquest la nena a rebre dret es situa educació 4 b - El dret de la nena a I'educació, molt per da- viament-sense abans que la preferencia familiar per del dret defensar que de les families aauest dret la transmissió d'uns determinats valors a les sr~xpressi amb seves propies tota plenitud i amb la maxima coherencia. conviccions religioses, filosofiques o cul- Sense fer prevaldre el dret evident de la tu ra l~ particulars. Dret que sempre, evi- nena a tota I'educació més que no pas la dentment, podran exercir en els seus es- preferencia familiar per la transmissió pais privats, familiars o de culte. d'uns determinats valors de caire cultural Dissortadament, algunes d'aquestes

families sernpre podran imposar codis de totes les possibles fonts d'informació que comportament de caracter masclista i pa- s'obren a la diversa i rica pluralitat de la triarcal basats en una simple i antiquissi- cultura humana, sense passar per I'hege- ma relació de poder (aquesta és la causa rnonia de cap d'elles, siguin denunciats del mocador al cap de les nenes) que els privilegis i subvencions públiques que busca el permanent sotmetiment de la rep I'ensenyament concertat de caire reli- dona a I'horne, i I'autoacceptació d'un pa- giós, que tarnbé, en bona mesura, segre- per de submissió social i reclusió en les ga els infants en funció de creences dels tasques reproductores tradicionals que seus grups familiars d'origen -separant- les velles reli- los per sexes, gions del Llibre L'extensió universal dels drets tergiversant (totes) adjudica- i la suprecció de tots els privilegis, continguts curri- ven a les dones. en bona Iogica democratica culars.

Pero resulta La dreta conser- que els nens no vadora que són pas propietat dels pares i que els sembla posicionar-se, de vegades, en seus drets, corn que no es poden defen- contra de I'ús del mocador dins I'espai sar SOIS, han de ser defensats amb la escolar, no pot amagar un criteri que, en maxima energia, des de la perspectiva darrera instancia, s'intueix com a xenofob estrictament democratica: a I'escola, a si no admet, en tots els casos, el mateix I'espai públic, no s'ha de permetre cap tipus de concepció fonarnentada en I'ex- exclusió o diferencia per motius comuni- tensió universal dels drets i la supressió taristes. Tenim prou exemples que confir- de tots els privilegis. Perque és impres- men que es comenca pel mocador i cindible. també, en bona Iogica democra- s'acaba demanant no assistir a classes tica, que els drets politics, socials, econo- de girnnastica, de música, de biologia ... mics, laborals i sindicals, el dret a una El mocador implica I'acceptació d'una vida digna de la població d'origen irnmi- possible retallada en els drets de I'infant grant, sovint més desprotegida, tinguin el -cempre es tracta de nenes, en aquest reconeixement i el caracter universal que cas- que, de vegades, acaba en I'aban- han de tenir en democracia. Aleshores, donarnent escolar quan s'ha passat la els drets de les nenes com la Shaima po- pubertat. Les institucions públiques edu- dran ser molt rnés ben defensats. catives han de protegir la integritat del Quedara clar que no es tracta de cap me- dret de les nenes. I aixo, de vegades, vol na d'imposició cultural d'un grup domi- dir contradir les preferencies familiars. nant sobre una minoria ja prou afeblida

Ara bé, per poder fer pedagogia ciuta- per les seves condicions de vida. Ben al dana entre els sectors de la població contrari, es tracta, aixo si, de I'allibera- afectats per aquesta mena de problemati- ment de tots. I potser els seus propis pa- ca cal deixar clar, també, que tot aixo no res arribin a entendre que, a I'escola, el afecta tan sols un grup deterrninat de mocador se I'han de treure. I aquestes la població, de característiques et- nenes, corn a minim, ho tindran una niques, sociologiques o culturals mica més facil per sentir-se iguals especifiques. Ben al contrari. Cal als seus companys i companyes, que, per tal de defensar ben bé per formar-se arnb plenitud, per aquest dret dels infants a rebre arribar a ser allo que proposa el tota I'educació, sense restriccions projecte emancipador de I'educa- i amb el maxim de respecte pera ció: persones lliures i felices

la col.lahoraciÓ Nicaragua i la seva historia de participació: Un recorregut apressat per la cultura autoritaria

María Teresa Blandón Gadea Programa Regional Feminista La Corriente

Introducció ció depen fonamentalment de la capacitat que desenvolupin els

La participació ciutadana es ciutadans de formular i reformu- 48 materialitza quan els membres lar les seves aspiracions, sobre 17 d'una societat es reconeixen, alla base de necessitats indivi- menvs en alauna mesura. com duals aue es neaocien tant en " a su6jectes de drets, transcen- dint la condició de víctimes del sistema o receptors passius del mateix. No obstant aixo, per fomentar una consciencia de drets i la disposició a mobilitzar-nos

les relacions quotidianes com en I'ambit públic.

Antecedents

La societat nicaraqüenca ha re- en defensa d e l ~ mateixos, cal corregut, al llarg de moltes de- crear entorns institucionals legítims i plu- cades, experiencies traumatiques de par- ralistes i aixo és una responsabilitat, prin- ticipació, primer restringides en un cipal pero no exclusiva, de I'Estat context de dictadura i després en un es-

Si bé les lleis regulen certes formes cenari de guerra que, inevitablement. vin- de participació. no poden expresar, ni culava la participació amb veritables ac- contenir les expectatives, aspiracions, tes d'heroisme, en el qual la privació de continguts i formes de participació, les llibertat i la mort van constituir possibili- quals es construeixen de manera perma- tats properes. nent perla diversitat d'actors de la socie- La revolució sandinista (1979-1990) va tat. A més, cal tenir clar que la definició, impregnar a amplis sectors de la societat reconeixement i respecte dels drets ciuta- de grandiloqüents ideals de transformació dans. representa social, que van un permanent La participació depen generar expecta- camp de conflicte de la capacitat ciutadana tives d'una socie- i tensió entre la tat amb justicia ciutadania i els per formular les seves aspiracions social, Aquestes poders públics. expectatives van

La participació ciutadana, al meu pa- ser canalitzades a través d'una complica- rer, no depen de I'Estat, encara que da amalgama entre I'Estat-partit i les or- aquest té I'obligació de fomentar una cul- ganitzacions de "masses", creades i con- tura democratica que propicil i encoratgi trolades per aquest; creant les bases per aquesta participació, com a fonament de a la castració d'aquestes valuoses expe- la democracia. Malgrat aixo. la participa- riencies de participació.

0-1 de I 'A~u?tament rs tem e l a b a r i ~ i ~ el Pinerairii i ini t.iai.i<l M u i c p . . IPAlrl: d e s propers qua:re ariyi. Un Prngrania p e <le nover dees 21 qridl, d irici. vuerrl ilfegir les teves Per ~ X O et d i ' w a n ~ . ~ la feva ~ o I l a b o r a ~ i 6

Corn oart ici~ar-hi: i

En la primera meitat de la decada dels d'interlocució amb I'Estat, generalment 90, al desanim que va significar la derrota ineficaces i retoriques. electoral del FSLN per als sectors afins a - Renúncia a la denúncia per actes de la revolucio, li van seguir setze anys de corrupció de funcionaris públics i ac- governs liberals -tan sols de nom-, pero ceptació que els responsables, de tots amb una practica política profundament els bandols partidaris, quedessin en la conservadora que, com a tret comú, mira- impunitat. va la participació ciutadana com un perill - Acceptar la participació privilegiada de que posava en risc I'efectiva aplicació de sectors retardataris de la democracia politiques de caire neoliberal, sens dubte (jerarquia de I'Església catolica). antipopulars. - Confusió d'actors i de rols, gracies a la

Els antics moviments socials tutelats qual moltes organitzacions de la socie- per I'Estat-partit es van veure enfrontats tat civil, abans constructors de ciutada- a successius go- nia, es van conver- verns que no van El "nou" govern, no té cap tiren subsidiaris dubtar a reprimir-los relació amb les utopies de I'Estat. i desintegrar-los per del passat revolucionari - Suport privilegiat mitja de la coopta-

48 a mitjans de comu- 19

ció. la utilització de nicació afins al go- mesures coercitives, corn I'acomiadament vern i defensors actius de les seves po- de dirigents sindicals, o el desconeixe- lítiques. ment d'aquests com interlocutors en les A Nicaragua, la participació ciutadana taules de negociació. Aquest procés de també s'ha vist desvirtuada per I'afebli- desintegració de les anteriors formes de ment dels partits polítics, reduits a ma- participació va ser més efectiu com més quinaries electorals que corrompen el feble era la capacitat de reconstrucció sentit de la politica i de la funció pública. d'agendes i formes propies de participa- Els partits hegemonitzen la participació ció d'aquests actors. en la presa de decisions, alhora que ator-

La cooptació, com estrategia de des- guen o neguen representativitat als grups muntatge de la capacitat de mobilització socials organitzats, d'acord amb les se- d'organitzacions gremials, es va donar a ves conveniencies electorals. través d'un procés en el qual van interve- Per la seva banda, moltes organitza- nir de manera concertada tant les cupu- cions de la societat civil es debaten entre les partidAries i empresarials, com les I'atenció a necessitats peremptories de institucions financeres internacionals i les grans majories empobrides (a I'actua- les agencies de cooperació, incloent-hi litat, més del 80 per cent de la població les del Sistema de Nacions Unides. Totes nicaragüenca viu amb menys de dos do- elles van reclamar. unanimement, altres lars diaris) i la promoció de ciutadania ac- formes de participació que obsewessin tiva, que al4udeix a la consciencia de te- les següents normes pera I'assoliment nir drets, aixi com a la creació de de la "governabilitat": capacitats per mobilitzar-se en defensa - Renunciar a la protesta pública i privile- dels mateixos.

giar espais de "concertacio entorn de politiques socioeconomiques sens dub- Que podern esperar de la tornada te antidemocratiques, ates que van del FSLN al govern? contribuir a I'increment i aprofundiment de la pobresa. Des duna postura optimista, el "nou"

- Renúncia a discursos "radicals", adop- govern, protegit per una vella i encarcara- tant postures conciliadores com a re- da maquinaria partidaria, que no té cap quisit per ser acceptats en instancies relació amb les utopies del passat revolu-

cionari, sembla disposat a recuperar una rarquia de I'Església catolica. amb I'ob- certa capacitat administrativa de I'Estat jectiu d'aconseguir el suport d'aquesta acompanyat d'una retorica de "sobirania". a la gestió del nou govern ... A canvi del Aixo s'expressa, principalment, en les re- no reconeixement, per part de la direc- cents negociacions amb el Fons Monetari ció del FSLN, dels drets sexuals i drets Internacional (FMI), que donen certa prio- reproductius que reclama el moviment ritat a la inversió de tipus social. Aixi, de donesifeminista. Referent a aixb, també, hi ha una preocupació, substan- I'exemple mes rellevant es la penalitza- cialment diferent ció de I'avorta- a la dels ante- L'aaenda d'ernanciriació de les ment terapeutic - riors governs. dones estar2 en coktant tensió en eel Codi per atendre pro- amb els poders públics Penal aprovat blemes com la recentment oel desnutrició. I'analfabetisme. la desprivatització del sistema públic de salut, entre els principals.

Tot fa indicar que el govern encapyalat 20 per Daniel Ortega pretén assajar un Estat

neoliberal amb certa sensibilitat social que, encara que presenta més ambigüi- tats que definicions estrategiques per reduir la pobresa, esta generant expectatives en amplis sectors de la població empobrida.

L'altra cara de la moneda és que existeixen moltes raons per desconfiar de la concepció de democracia i de participa- ció que promou la maquinaria del FSLN i el govern d'ortega. Assenyalo. entre les principals, aquelles que, segons el parer de diversos actors i del meu propi, han quedat clarament evidenciades en tan SOIS nou mesos de gestió: - El FSLN esta treballant per la construc-

ció d'un esquema de poder "ciutada ple de retorica i demagogia, el principal objectiu del qual és el de legitimar I'ac- ció del poder executiu i reduir el prota- gonisme d'organitzacions autonomes i critiques amb el mateix.

- Una clara tendencia a I'exclusió de les instancies formals d'interlocució d'aquells actors de la societat civil que reclamen una participació no tutelada per I'Estat. Aquest esforq ha estat acompanyat per I'oberta desqualificació. per part dels Iiders del FSLN. de totes aquelles veus critiques que qüestionen I'evident autoritarisme del govern.

- Retrobament del nou govern amb la je-

poder legislatiu. - Informació pública esbiaixada i extre-

madament centralitzada, acompanyada de la censura economica contra alguns mitjans de comunicació no afins al govern.

- Selecció de funcionaris públics d'alt nivell, motivada mes per criteris d'obe- diencia i fidelitat a la direcció del FSLN que no pas per competencia professio- nal i experiencia.

Nous interrogants i reptes per a la participació ciutadana?

Un dels principals interrogants que hem de formular-nos des dels moviments socials és la possibilitat de construir un veritable "poder ciutada des de les cupu- les governants, o si precisament en aixo radica el més rotund contrasentit de la proposta del FSLN, que encobreix els desitjos de cooptació ja assajats en el context de la revolució.

¿Poden, els ja famosos consells de poder ciutada promoguts pel govern, convertir-se en actors autonoms capaqos d'establir limits al poder- generalment au- toritari- que les institucions públiques exerceixen sobre la ciutadania? ¿Estara el FSLN en disposició de permetre que el nou esquema de "poder ciutada exercei- xi el seu legítim dret a la fiscalització i la denuncia? LPodran avanqar els actors "privilegiats" pel FSLN en la transforma- ció de les seves necessitats basiques, en consciencia de drets?

Algunes respostes que aporta I'experiencia del moviment feminista de Nicaragua en la seva recerca de redefini- ció del poder i de la política:

Malgrat que el moviment de doneslfe- minista, a I'origen (decada dels 80) esta- bleix vincles estrets amb el FSLN, entorn d'objectius de justicia social compartits, reconeix, des del

que certs drets reconeguts formalment a les dones després d'intenses Iluites no estan assegurats d'una vegada i pera sempre. Sempre hi haura conservadors i fonamentalistes dintre de I'Estat, disposats a fer-nos retrocedir als temps de la "Santa Inquisició"; sempre hi haura grups polítics disposats a negociar sobre els

cossos i la llibertat comencament, que Els nostres COSSOS, de les dones.

Per aixo, la nostra la cOnstrucció d'una principal territori de la nostra proposta, en el nou agenda publica que contemoli els drets ciutadania escenari que pre- de les dones sola- senta Nicaragua, és ment és possible rnitjancant la construc- aprendre dels ensenyaments heretats per ció d'un moviment social autonom i inde- les feministes des de la Il.lustració fins pendent dels interessos clientelars de als nostres dies: qualsevol partit polític. - Creure en nosaltres mateixes i en la

48 Així mateix, si be es poden compartir nostra capacitat de transformació, inver-

2 1

alguns interessos amb el govern de torn, tint esforcos quotidians per a la no 6s menys cert que I'agenda d'emanci- generació d'una nova consciencia pació de les dones estara en constant de drets, des dels nostres cossos tensió amb els poders públics, que man- com el principal territori de la nostra tenen el control sobre els cossos de les ciutadania. dones i perpetuen una organització social - Enfortir lideratges que encarnin nous basada en la discriminació en contra de significats i practiques de poder, de- les dones. Sabem que des de I'Estat es mostrant la possibilitat de deconstruir continua exercint un poder impregnat de Iogiques binaries i excloents del poder. concepcions i practiques que reproduei- xen una Iogica patriarcal, que en el millor Avancar en la construcció d'aliances dels casos considera les dones com a amb altres moviments socials, amb mi- part d'un conglomerat homogeni rades estrategiques i voluntat de dia- de beneficiaris de cer- a leg, per la defensa de tes politiques de - ciutadanies diverses caracter social. i, no obstant aixo, amb

~ 6 s greu, Ad- ' ' identics drets, com a huc. és el fet, L..-\ .-- íl, a.c.- ' 3 e -+:y-: 414 ;,. base per a la cons- confirmat en el < pi7t trucció de ciutada- nostre país i en .d 4 : : nles veritablement de-

! "r' \ molts altres, I . - - 4

f. . A ?

1 r' - 'Ji

. . -" I

- P ' L.. -

El risc de I'asfalt La Diputacid de Barcelona pasa a disporii-i6 del5 ajuntamentr de la provincia

de Harcelulia 'exparicib xEl rirc de I 'ñrfal t~ amh l'objectiu d'informai, ~ ~ ~ ~ i b i i i t ~ ~ ~ i javer del rirr. de 11 i de emfaíi

e11 iei ptincipar caurer delr accidenti.

amb la gen1 ¡ore, f i m un bon equip

I'ent,revistA Jordi Farrerons

Vicen~ Molina Espai de Llibertat

En Jordi és Gran ~es t re -~res ident de la Gran b g i a Simbblica Espanyola, 48 viu a Centelles i és periodista grafic

23 - Com definiries que es la moral, i pel perfeccionament es- maconeria? piritual, intel4ectual i social de la - Penso que és un metode que humanitat. Una organització que et permet créixer personalment, defensa aquests principis mai promocionar allo que de bo po- no pot estar passada de moda dem tenir els éssers humans. i, per tant. aquests valors son allo aue ens fa caoacos de ser atern~orals. conscients del que sbm, i d'on som. La maqoneria promociona - Creus que pot interesar al- aquest creixement personal, vin- gun jove, o mes av~at es tracta culat als valors de Ilibertat, d'un espai associatiu propi de la igualtat i fraternitat. Pretén ser ':qent gran"? - - una escola de formació d'indivi- - Sincerament, crec que si que dus Iliures que decideixen treballar con- pot interessar als joves. Perque és una juntament per un objectiu cornú, intentant actitud, alguna cosa que t'acompanya, aprofundir en allo que ens uneix i no pas que et reforca la voluntat de tirar enda- en el que ens separa. vant, de compartir, d'observar. de tenir

curiositat. Crec que, en el procés d'apre- - Aixo de la maqoneria, no esta un pdl nentatge d'una persona jove, aquests va- passat de moda? No té una mica masca lors poden ajudar a tenir un enfocament de regust arqueologic? de la vida des d'una optica menys indivi- - En absolut. No esta passada de moda. dualista, menys competitiva. I aixo et pot La rnaconeria és afavorir per acon- una institució Una escola de formació d'individus Seguir una certa essencialment fi- lliures que decideixen treballar estabilitat emo- lantrbpica, filoso- cional ... fica i oroaressis- per un objectiu comú

, ., ta, que té per - La maconeria objectiu la recerca de la veritat, I'estudi té components esoterics.. . ? de I'etica i la practica de la solidaritat, i - Aixo tan sols es pot afirmar si es mira que treballa pel rnillorarnent material i des de fora ... Pera nosaltres, obviament

no. Perque es tracta d'un llenguatge que sat en la practica de la tolerancia només pot semblar esoteric pe ra qui no i el respecte mutu entre tots els pobles en coneix les claus, com passa, per i cultures. exemple. arnb el llenguatge rnaternatic que, si no hi estas avesat, et sona a un - A Catalunya i a Espanya se I'ha identi- esoterisme total.. . Ara bé, la maconeria ficat amb la tradioó democratica i repu- es un rnetode actiu i aixo pot dificultar-ne. blicana, pero a altres paiSos sembla que de vegades, la percepció, quan un s'ho té un perfil mes aviat conservador, fins mira des de fo- i tot, molt con-

Perque la Topar arnb les visions de la societat servador... Com rnaqoneria no no dernocratiques, o que és aixo? s'ensenya, es - ES ciar. els va- V ~ U . derivin cap a la restricció dels drets lors de Ilibertat,

- PerCi. es tracta d'una associació vinculada a algun pla conspiratiu d'abast mundial? - Sens dubte que no. La rnaqoneria no esta vinculada a cap pla conspiratiu d'abast mundial. Aquest és un dels temes que els detractors de la maconeria han fet servir per desqualificar I'organització. La funcio de la rnaqoneria no es la de conspirar contra res ni ningu, total con-

trari. Lobiectiu ~ r i n c i ~ a l és

igualtat i fraternitat, s'identifiquen més arnb els valors de la II República, per exemple ... Per tant, arnb les idees democratiques avancades. Pero hi pot haver un altre tipus de maconeria que depen del taranna de les persones que hi estan vinculades i de les condicions socials i politiques dels seus paisos, i aixo els pot fer tenir una visió més conservadora, com passa en el món anglosaxó.

propiciar un mon - Quin és e l sentit de I'enorme repressió millor, ba- que ha patit per part del feixisme espa-

- D'una banda, la repressió era Iogica, tenint en compte els ideals que defensa- va. 1, de I'altra, la dictadura I'ha fet servir corn a boc expiatori per acusar-la de qualsevol possible frustració dels seus esquemes ...

- Té connotacions polítiques. a I'actualitat

- Cal remarcar que la maconeria, per definició. és apolítica. Els treballs maconics no admeten politica de partit, pero la maconeria es vertebra arnb els valors de Ilibertat, igualtat, fraternitat, i arnb la practica de la tolerancia, i aixo, inevitablement, et fa topar arnb les visions de la societat que no siguin dernocratiques o que

derivin cap a la restricció dels drets de les persones.

- 1 connotacions religioses ? - En absolut. La rnaqoneria no té connotacions religioses. ES un metode associatiu que intenta promocionar alguns dels valors que creiem que són irnportants en I'ésser huma, i que poden servir perque la humanitat evolucioni en un sentit positiu. Pero no és

per qualsevol públic, i si algú esta interes. sat en compartir un espai de sociabilitat en que s'intenta proporcionar valors co- muns, no té res rnés a fer que adreqar-se a nosaltres, per mitja del correu electro- nic, o visitar la nostra seu. al carrer Avinyó 27, de Barcelona. La nostra pagi-

na, per exem~le. identificable arnb caD reliaió. La El llenguatge simbolic:

és: W ~ w . ~ ~ s e : o r ~ .

~ r a n ~ c ~ i a un full de ruta que ens guia en la - pots explicarel Simbolica trajectoria d'aprenentatge teu cas personal? Espanyola s'iden- Com vas contac- tifica amb els va- tar-hi? Com vas lors de la maqoneria adogmatica, liberal arribar a l carrec que exerceixes actual- i laica, i es pot formar par! de les seves ment? Iogies sent ateu, sent agnbstic o sent - Per antecedents familiars vaig coneixer 48 creient, sempre que es respecti la menta- la importancia que va tenir la maqoneria 25 litat dels altres. espanyola en el desenvoluparnent de la

societat i de les persones en temps de la - Que es fa en una logia maqonica? II República ... Aixo. juntament amb I'aspi- - Basicament, treballar. Treballar per créi- ració de rnillorar personalment. enllaqat xer personalment i col.lectivament, tant a arnb el desig de lluitar per una societat nivel1 intel.lectual com moral. I ho fem mes Iliure, justa i tolerant. van ser els mo- aplicant el rnetode que ens permet incen- tius que em van portar a sol.licitar la me- tivar un clima de debat sincer i fraternal va iniciació en una Iogia de la Gran Logia sobre temes -socials, filosofics, humanis- Simbolica Espanyola. tes i sirnbolics- proposats pels mateixos D'altra banda, he arribat al carrec de rnembres de la logia. Gran Mestre-Presiden! de la Gran Logia

Simbolica Espanyola per votació directa - 1 com s'hi arriba? de tots els membres de I'entitat. - Per accedir-hi, s'ha de dernanar I'in- grBs. De vegades, aixo succeeix com - Perque cal fer servir un llenguatge a conseqüencia del contacte arnb simbolic? 1, en tot cas, que és aixo algun mernbre. Pero som una as- del llenguatge simbolic? sociació discreta, no som pas - El llenguatge sirnbolic, que deri- una associació secreta. La va de la tradició gremial ar- nostra adreqa surt a la guia quitectonica, municipal de Barcelona, hi corn és sa- ha pagines web visitables but, és una

eina que ens serveix per avanqar. És corn un ~ U I I de ruta que ens guia en la nostra trajectoria d'aprenentatge rnaqonic.

- Quantes organitzacions maqoniques hi ha? En que es diferencien? - Hi ha dues tendencies molt diferencia- des. que són les anornenades regular i liberal ... A partir de la publicació, I'any 1723, de les Constitucions d'Anderson -que és el tret cornú que comparteixen totes les organitzacions maconiques que hi ha irn- plantades arreu del món- s'han confor- rnat, al llarg del temps, dues interpretacions rnolt

intel.lectual, alt poder economic o una forta posició social. La francmaconeria és interclassista i respecta totes les persones per igual, indistintament de quina sigui la seva aportació. Per formar part de la francmaconeria només cal ser una persona Iliure, rnajor d'edat, i de bons cos- tums dernocratics.

- Com viu la maconeria el procés actual de recuperació de la memoria historica?

- Amb esDeranca. , ,

diferents I'una de I'altra de corn apli-

La rnaqoneria no s'ensenya, pero al

es viu ternps arnb preocu- car aquest text. La pació. Esperanca de rnés rnajoritaria és I'anomenada maconeria "regular".

26 Aquesta és regulada i controlada per la Gran Logia Unida d'Anglaterra, que no- rnés adrnet hornes que creguin en déu i en la irnrnortalitat de I'anima ... D'altra banda, hi ha la maconeria "liberal" +orn ara nosaltres- que adrnet dones en les seves Iogies i en la qual no és necessari o preceptiu creure en déu i en la irnmor- talitat de I'anima i, per tant, s'hi pot formar part tant si ets creient corn si ets ateu o agnostic.

- Pero la maqoneria és secreta o guarda algun secret.. . ? - No és una associació secreta, sinó discreta. Pero en alguna epoca historica -com, per exemple, en periodes dictato- rials- ha hagut de ser secreta per tal de deslliurar-se de les persecucions. A I'actualitat és una associació legalment regis- trada, corn qualsevol altra, i els seus car- recs són públicament reconeguts.

- La rnaconeria és elitista? ES anticleri- cal? És una organització de I'entramat sociologic de la burgesia liberal? - La maconeria no és elitista, ni anticleri- cal i, per suposat, no és una organització de la burgesia liberal ... Per accedir-hi no és imprescindible tenir una alta formació

que es reconegui I'aportació de la maqoneria al progrés del pensament social. a la causa de la Iliber- tat dels individus i a I'emancipació dels pobles. I també arnb preocupació, perque el projecte -oficialrnent, "Proyecto de ley por la que se reconocen y amplían dere- chos y se establecen medidas en favor de quienes padecieron persecución o violencia durante la guerra civil y la dictadura"- que el Govern espanyol ha presentat a la consideració del Congrés de Diputats no contempla aquesta aspiració de la rnaconeria espanyola.. . Sigui corn sigui, la Gran Logia Simbolica Espanyola ha endegat un procés per afavorir un front comú de tota la rnaconeria liberal a Espanya per tal que el Govern reconegui la nostra aportació als valors de la llibertat i la democracia.

- Finalment, que recomanaries als nostres lectors més joves? -Que es fixin en els valors que defensa la rnaconeria, perque els servira per ajudar-los a créixer corn a persones, trans- formar-los en éssers humans més justos, tolerants i respectuosos arnb ells rnateixos i arnb els altres. I aixo, sense restrin- gir cap potencialitat personal. sinó, mes aviat, expandint-les, perque I'objectiu és ser felicos ...

el debaT El regim de la transició en I'atzucac (1): el model economic

Antoni Castells Duran Doctor en Economia

Cetapa d'industrialització i tació de les noves tecnologies desenvoluparnent economic que als processos productius. va viure I'Estat espanyol a partir Aquest, pero, no fou el model dels anys 60 va entrar en crisi que es va adoptar a I'Estat

48 durant els darrers anys de la espanyol.

27 dictadura i els de la "transició", A I'Estat espanyol, el nou regim a conseqüencia, en part, de la politic nascut de la "transicio, al denominada crisi del petroli de servei dels vells poders econo- 1973. Crisi que, amb una o altra mics -els que provocaren la intensitat, afecta el conjunt dels guerra civil i van recolzar i pros- paisos industrialitzats. perar arnb la dictadura franquis-

Posteriorment, amb la impo- ta-, després de procedir al que sició del neoliberalisme i la seva va denominar "reconversió in- globalització -deslocalitzacions, privatit- dustrial", en realitat una reducció signifi- zacions, progressiu deteriorarnent dels cativa de la capacitat productiva indus- drets que havien conquerit els treballa- trial, va optar per un rnodel economic dors, prevalenca del capital financer-es- basat en els salaris baixos i en la des- peculatiu internacional, etc.- dirigida a trucció salvatge del territori, tot mantenint posar les bases per la recuperació i I'in- rnolt baix el nivel1 d'inversió dedicat a in- crernent de la taxa de benefici del capital, crementar la productivitat del treball i la que les lluites dels creació d'infraes- treballadors qües- Un model economic basat en els tructures produc- tionaven, i el sorgi- baixos i en la destrucció tives. Model que ment de nous pai- salvatge del territori prioritza el de- sos industrialitzats senvolupament els "tigres asiatics" -Hongkong, Singapur, Taiwan, Corea, etc.- primer, i paisos de rnajors dirnen- sions -Brasil, Xina, india després, es va originar una nova situació.

Davant d'aquesta situació, en els vells paisos industrialitzats, els amos del capital productiu. i els seus respectius estats, van reaccionar de diverses formes, pero, en general. van optar per incrementar els recursos destinats a I+D i a la implemen-

de determinats sectors de serveis -els relacionats arnb el turisrne, en primer Iloc- i el de la cons- trucció.

Durant els darrers vint-i-cinc anys, la política economica desenvolupada pels successius governs, arnb independencia del partit que en cada moment I'hagi ocu- pat -PSOE o PP-. ha estat unívoca i sense variacions. seguint. fil per randa, els diktats dels "gurus" i propagandistes

del Pensament Unic Neoliberal i la seva briment de la població i als baixos nivells globalització, i, dins d'aquests parame- de productivitat, qüestions que intenten tres, optant per I'esmentat model econb- mantenir arnagades. mic. Aquesta opció ha agreujat els efectes negatius que comporta el neoli- Els salaris beralisme: increment exponencial de les A partir de les dades oficials de f INE desigualtats socials. destrucció del medi (Institut Nacional d'Estadistica) sobre el ambient, retroces dels drets i Ilibertats SMI (Salari Mínim Interprofessional) i dels treballadors i dels ciutadans, etc. I'IPC (tndex de Preus al Consum), s'ha

Els principals re- realitzat un informe sultats de tot plegat Cendeutarnent de les families sobre I'evolució del . . són: - Cobtenció pel ca-

espanyoles és, actualrnent, poder adquisitiu de I'SMI durant els

~ i t a l financer-es- un dels rnés elevats del rnón 1968-2001, peculatiu d'enormes beneficis, de la qual en fan una ostentació publica obscena. Beneficis que, ni tan SOIS en una infima part, han invertit en incrementar la productivitat o en millorar les infraestructures producti- ves, sinó que, tret del que directament malbaraten, la resta I'han destinat, basicament, al saqueig del sector públic i a l'especulació -borsaria, de I'habitatge, en compres, absorcions i fusions especulatives, etc.

- Cenriquiment corrupte -legal o no- d'uns pocs, i I'empobriment general de la població, incloses les classes mitja- nes. Cevolució del poder adquisitiu de la població espanyola durant els darrers anys és una de les més negatives, sinó la mes, dels paisos del seu entorn.

- Un nivel1 de productivitat molt baix, especialment en relació als altres membres de la U.E.

- La rapida i salvatge destrucció del territori. La propia UE ha advertit Espanya, en repetides ocasions, dels excessos que esta cometent i de les seves greus conseqüencies.

Penso que no és necessari referir-se als beneficis del capital financer ni a I'en- riquiment d'uns pocs, doncs la seva fat- xenderia ho posa a la vista de tothom. Tampoc no cal parlar de la destrucció del territori, ja que es pot comprovar arreu i no poden amagar-la. Em referiré, encara que sigui breument, al progressiu empo-

Tenint en compte que, histbricament, I'SMI ha experimentat uns incrernents percentuals semblants als dels salaris fixats per conveni, la seva

48 evolució es pot considerar representativa

29 de la del conjunt dels salaris. Aquest informe mostra I'existencia, entre el 1968 i el 2001, de dos períodes clarament dife- renciats. Un primer periode, que va de 1968 fins 1979, en el qual es produeix un constant i important increment del poder adquisitiu de I'SMI, que I'any 1979 havia experimentat un increment del 68,71% respecte el de 1967. 1 un segon període, el compres entre 1980 i el 2001, de signe contrari, en que el poder adquisitiu disminueix, també de forma important i continuada. Aixi, I'increment del poder adquisitiu de I'any 2001 cau fins el 49,73%, gairebé 20 punts percentuals per sota del de I'any 1979.

La majoria de la població ha fet front a aquest descens del poder adquisitiu dels salaris recorrent, principalment, per una part, a la incorporació massiva de la dona al treball remunerat, amb el que la llar es manté amb dos salaris enlloc d'un, i, per una altra. als lligams familiars, que han permes a rnolts fills viure -totalment o parcialment- dels estalvis -inclos I'habitatge i, en bastants casos, una segona residencia- aconseguits pels pares durant el periode anterior. i, per últim. mit- janqant un fort endeutament -1'endeutament de les families espanyoles es. actualment, un dels més elevats del món.

El periode en el qual s'incrementa el transport públic, les despeses que com- poder adquisitiu (1968-1979), es corres- porta un fill, etc.- i poder aixi distorsionar pon quasi exactament amb els anys a la baixa la perdua real del poder adqui- 1967-1976, durant els quals la lluita dels sitiu dels salaris. segons el "Euroindice treballadors i altres sectors de la població Laboral IESE-Adecco", el salari real (el contra la dictadura i per la transformació que queda un cop descomptat I'IPC) a de la societat experimenta un gran incre- Espanya. practicament, s'ha estancat en- rnent -el 1975, Espanya fou I'estat euro- tre el marq del 2000 i el del 2005. peu en que hi va haver rnés vagues. Segons el "Euroíndice" referit al

Pel que res- Regne Unit. ~ e c t a al ~er iode Es~anva continua liderant Franca. Italia. . . en que disminueix la taxa de temporalitat a Europa, ~ l e k n y a , (1 980-2001), cal amb una xifra del 33'3% Espanya, Portugal assenyalar que i Polonia, a part els "pactes de la que el salari mig Moncloa". en els quals s'establiren les a Espanya és un 15,2% mes baix que el bases del pacte laboral de la 'Transicio, del promig d'aquests 7 paisos. I'evolució

30 es signaren el novembre de 1977. 1 que del seu salari mig real entre el 2000 i el la disminució del poder adquisitiu s'ac- 2005 ha estat la més negativa. amb un centua durant la decada dels 80 -1'incre- increment practicament nul del 0,1%, en- ment del poder adquisitiu respecte el front d'un creixement del 5.5% del salari 1967 va baixar del 60,56% el 1981 al real peral conjunt d'aquests paisos, du- 52,34% el 1989-, amb I'arribada del rant el mateix periode. PSOE al poder -1982: primer govern de A mes, sempre segons el "Euroindi- F. Gonzalez. Sobren els comentaris. ce", des de la fi d'aquest periode fins avui

Durant els primers anys del s. xxi no -primer trimestre del 2007- el salari mig sembla que, pel que fa al poder adquisitiu real a Espanya ha disminuit de forma dels salaris, les coses hagin millorat, tot continuada durant 8 trimestres seguits. i tractar-se d'uns anys en que I'economia I pel que fa a la precarietat del treball, espanyola ha experimentat un important Espanya continua liderant la taxa de tem- creixement economic, amb poralitat a Europa, amb una increments del PIB xifra del 33,3%. (Producte Interior Brut) Aquest model econo- per so- rnic per desenvolupar- bre de la rnitjana se -incrementar el PIE de la UE. global i els beneficis

Malgrat els canvis del capital- ha preci- que han introduit en sat, i continua ne- el calcul de I'IPC cessitant. a més

de mantenir la tendencia a la baixa del salari real. la creació

cessitat -els de nous llocs de treball -Espa- nya és el país daEuropa on, en els darrers anys, s'han creat més Ilocs de treball- i

la corresponent incorporació de més m& d'obra al mercat laboral. Primer, va recó- rrer al jaciment de les dones, amb la seva incorporació massiva al mercat i, un cop esgotat aquest, ha recorregut al jaciment dels immigrants, afavorint la politica d'im- portació en massa dels mateixos', que alhora els utilitza per mantenir i reforcar la

sentava el 95,1% de la mitjana dels paisos que avui formen part de la zona euro. El 2006, segons les dades del Banc d'Espanya, aquest percentatge ha baixat fins el 91,1%, el nivel1 més baix des de principis dels anys 70.

La baixa productivitat és deguda a un conjunt de factors, com la insuficiencia de

pressió a la baixa recursos dedicats del salari real, que Cocupació de les segones a la investigació constitueix la base residencies és, en forqa casos, i a la formació, i el en que es sustenta dguna setmana o menys a I ' ~ ~ ~ desaprofitament el model. Un altre o ús ineficient de possible jacirnent la capacitat exis- és el treball de la gent vella i dels nens tent; el deficit en I'ús productiu de les TIC que, fins ara, es considerava eradicat per i la manca d'adaptació de I'organització sempre, pero .... per adequar la seva funcionalitat, etc. 48

La persistencia en el manteniment de 31 La productivitat la baixa productivitat s'ha vist afavorida

CEstat espanyol, segons les dades de per la politica de baixos salaris i la crea- la "Conference Board Europe", és I'estat ció de nous llocs de treball de baixa qua- de la UE on, durant els darrers quinze lificació, factors en els quals s'ha basat anys, I'evolució de la productivitat ha es- I'expansió de I'economia i I'obtenció tat més negativa. El 2005, va ser I'únic d'elevats beneficis empresarials i que, al país de la zona euro, juntament amb mateix temps, han desincentivat la moti- Italia, en que baixa la productivitat, amb vació per destinar els recursos i esforqos un descens de 1'1.3%. A més. en els UI- necessaris a incrementar la productivitat. tirns 5 anys, la seva productivitat ha em- pitjorat un 0,6%, i durant el periode *.*

compres entre els anys 1995 i 2000 es va reduir en un 0,4%. tús intensiu de treball barat com a

Per contra, la productivitat mitjana de motor del creixement del PIE i dels bene- la UE -deis vint-i-cinc-, tot i créixer ficis, comporta greus conseqüencies per rnenys que la d'altres economies, com la a la sostenibilitat economica del creixe- dels EUA, es va incrementar en un 1% ment, i peral nivel1 de vida de la pobla- I'any 2005. En els últims cinc anys, ha ció. Cendeutarnent familiar ha arribat a augmentat un 1,4%, i entre 1995 i el maxirns historics. Si es segueix amb 2000 va millorar un 1,7%, inclo- sos els 10 pal- cos de I'última arnpliació.

Les dades són clares. El 1975, I'any de la mort del dicta- dor, la productivitat del treball de I'economia espanyola repre-

aquest model, perque I'economia espanyola continui creixent com ho ha fet aquests darrers anys, cal que els salaris reals con- tinuin baixant i que es mantingui la creació d'un elevat nombre de nous Ilocs de tre-

ball cada any. Fet que tan sols es pot aconseguir important ma d'obra, o ele- vant I'edat de la jubilació, o recorrent al treball infantil, perspectiva gens afalaga- dora i poc viable.

A rnés. tot i els baixos salaris, el fet d'anar acompanyats d'una baixa productivitat ha donat lloc a que I'economia espanyola anés

marc de la globalització neoliberal, el que no fa més que agreujar fins el limit els efectes negatius que aquesta comporta. Certament, amb I'ajut dels fons proce- dents de la UE, de proxima desaparició. s'ha millorat la xarxa de carreteres per tal. basicament, d'afavorir el turisme, com en un altre país tercermundista es pot fer

per rnillorar I'explo- perdent cornpetitivi- tació i exportació tat, el que ha portat S'han trams del TGV, del cafk oosem a una balanya co- com aparador i caprici luxós per cas.I's'han mercial amb núme- per als amos construit trams del ros vermells des de TGV, com aparador fa temps, i que i caprici luxós per aquests creixin a un ritme espectacular. als amos. pero d'escassa efectivitat Actualment el deficit equival al 7,5% del economica. Tot plegat, en definitiva, no

32 PIK modifica la deriva tercermundista de I'e- Pel que fa a I'altre factor del creixe- conornia espanyola ni la manca de pers-

rnent d'aquest rnodel. I'explotació salvat- pectives de futur del seu model. ge del territori amb finalitats residencials. Esta forqa de moda dir que Espanya d'oci i turístiques. arnb un aprofitament s'ha modernitzat. pero aixo no és més rnínim i un gran malbaratament -el temps que un rnite construit pels mitjans de ter- mig d'ocupació de les segones residen- giversació i manipulació -mal anomenats cies és molt petit, sent en forya casos d'informació i comunicació-, tal com aquí d'una setrnana o menys a I'any, i una co- s'ha posat en evidencia, pel que fa a la sa semblant es pot dir respecte als com- realitat economica. La rnodernització de plexos hotelers i les instal.lacions d'oci, I'Estat espanyol va ser estroncada per la com els carnps de golf- s'ha arribat tam- sublevació militar promoguda per les for- bé a un carreró sense sortida, per la ces reaccionaries el 18 de juliol de 1936 manca de sostenibilitat, tant econornica, i la posterior dictadura. En I'aspecte pel malbaratament que representa i per- economic, pero, es va reprendre una cer- que no es pot destruir un territori sense ta modernització durant els anys 60, en- que aquest perdi valor, corn ecologica o cara sota la dictadura, represa que mediambiental. pels desequilibris que aquesta vegada fou estroncada pel nou provoca i pels enormes recursos hídrics. regim sorgit de la "transicio. 1, pel que es energetics, de mobilitat. etc. que precisa. refereix als canvis que s'han produit en la

En definitiva després de més de 25 relació entre Catalunya i Espanya, anys d'aplicació d'aquest model, I'econo- aquests no es deuen a que Espanya mia de I'Estat espanyol ha passat de ser s'hagi modernitzat, tal com s'afirma en la novena potencia industrial a convertir- ocasions, sinó a que Catalunya s'ha "des- se en una economia tercermundista en el modernitzat" 1

1. Em refereixo als milionc oue arriben oer aui8 o al.

o amb "cayucos". que represenlen una intima minoria.

el debaT Defensant obvietats, resposta a I'amic Toni Castells

Jordi Serrano Director d'Espai de llibertat

Carticle d'en Castells parla di clar: si fos per mi, els aug- de I'evolució entre el poder ad- mentaria fins almenys 1000 qusitiu i el salari mínim interpro- euros. fessional(SM1) i treu la conclusió

48 Ara bé utilitzar I'evolució del SMI 33

que "després de mes de 25 per extreure'n conclusions és anys d'aplicació d'aquest model, un error corn a minim per quatre I'econornia de I'Estat espanyol raons. ha passat de ser la novena En primer Iloc, perque no es diu potencia industrial a convertir- quanta gent I'esta cobrant. se en una economia tercermun- Probablement a I'inici del perío- dista". de estudiat hi havia milions d'es-

Un cop llegides aquestes panyols que cobraven el SMI, el afirmacions ens veiem arnb la que sabem és que ara el cobren obligació de respondre. estavern con- només 130.000 espanyols. venquts que aquest article no caldria fer- En segon Iloc, hi havia molts treballa- lo mai més. Pero, amb mandra, I'hem dors que treballaven sense contracte escrit. i que segur que cobraven molt menys.

Si el que es vol criticar és que entre En tercer Iloc, hi havia entre tres i 1999 i el 2006 els beneficis de les empre- quatre milions de persones treballadors ses espanyoles han augrnentat un 73% del camp drAndalusia i Extremadura, que mentre que els costos laborals nornés un no cobraven res. En la democracia, i per 3,7%, llavors només cal dir-ho i ho firmo. tal que no ernigrin, s'inventa el PER. És un escan- Cany 1975, el do1 que cal Que els executius cobrin rnilers 21 % de la po- corregir d'arrel. blació activa es- Es més, trobo de milions sembla més propi del tava al sector immorai que feudalisme que no pas del capitalisrne agrícola. els executius En quart Iloc, de les grans no comptem els empreses cobrin a I'any milers de milions 3 milions i mig d'espanyols que vivien a d'euros i que a mala gent com Suissa, Alernanya o Franca, mentre els Corcostegui del Banc Santander Central governs protesten al govern d'Espanya Hispano se I'hi regalin 108 milions d'eu- dient que atia I'emigració fomentant ma- ros. Em sembla rnés de feudalisme que fies per tal d'aconseguir divises. I que no de capitalisme. Sí que considero baix el acompleixen cap cupo. Us cona? No SMI i molt baixes les pensions. Que que- cornptern aquí les emigracions internes

edicions

equivalents a uns altres tres o quatre mi- cació era del 1,78% del PIB -d'un PIB ri- lions d'espanyols, dels quals un rnilió i dicul-a la UE era del 5.4%. Ara és el rnig a Catalunya. 4,4% i d'un PIB important.El PIB de 2000

Pero a més, no recordern en quines és en pessetes constants tres vegades condicions vivien els irnmigrats a superior al de 1975. 1 el PIB per capita Catalunya? Recordem-ho. Una part en pi- del doble de 1975. sos pastera, en aquells moments consi- Pero per si fos poc, a I'index de de- derats norrnals, vuit persones vivint en un senvoluparnent huma de 1975 -un index pis de 45 m2. Per cert, pisos que ara considerat més fiable que el PIB per capi- s'han hagut de re- ta- Espanya esta- construir per la El 1960 la despesa militar era va al 0,791 i el baixa qualitat dels el 126% de la des~esa ~ública 2000 del 0,913. materials i I'alumi- nosi. Pero una

en sanitat i educacio La jornada laboral dels sectors no

part d'ells no tenien ni aixo, vivien en "estades" o en co- ves -a Sabadell a Sant Oleguer. I molts milers en barris de barraques. Per exemple. quant les riuades del 1962 al Valles es va morir rnolta gent a Rubí que s'havien fet una barraca a la llera del riu. Es va morir tanta gent que ni se sap el nombre ja que no hi havia ni cens. Podeu pensar que aixo passava als anys seixan- ta pero als setanta no. Aneu errats. els barris de barraques només es van elimi- nar a cuitacorrents arrel dels jocs olim- pics. Que curta és la memoria!

En Castells afirma que "En I'aspecte econornic, pero, es va reprendre una certa rnodernització durant els anys 60, encara sota la Dictadura, represa que aquesta vegada fou estroncada pel nou regim sorgit de la "transició". l. pel que es refereix als canvis que s'han produit en la relació entre Catalunya i Espanya, aquests no es deuen a que Espanya s'hagi modernitzat, tal com s'afirma en ocasions, sinó a que Catalunya s'ha "des- modernitzat".

L'any 1960 no hi havia Estat del benestar i la despesa militar era el 126% de la despesa publica en sanitat i educació. Aquesta és la raó que hi hagués més d'una tercera part de nens sense escolaritzar i que I'assistencia sanitaria fos de pais de tercer món. Encara record0 les cues a I'únic ambulatori de Sabadell i les epidemies de colera de finals dels setanta. Cany 1975 la despesa publica en edu-

agricoles ha passat de més de 42 hores i'any 1976 a 48 menys de 36 el 2000.

Cany 1991 i després de la reforma fis- 35 cal de Fernández Ordóñez i de quasi deu anys de polítiques socialdemocrates, la despesa militar només significa el 18% d'educació i sanitat. Del 126 al 18%! Aixo permet escolaritzar a tothom per primera vegada a Espanya i fer universal I'assistencia sanitaria a finals dels vuitanta.En termes de salari social -es a dir de sou ocult- quant significa?

La productivitat espanyola als setanta era baixissima, la logica d'un pais del tercer món que és el que érem, degut a que I'economia es fonamentava en sous rnolt baixos. Estaven prohibits els sindicats i del dret de vaga! Els bens d'equip eren tan obsolets que quan s'obren les fronte- res amb la democracia i s'acaba definiti- varnent I'autarquia, s'ha de fer un pla de reconversió ja que hi ha els sectors fona- mentals de I'economia que s'han de tan- car. Conec mes de prop la reconversió del textil que es fa una mica abans, a ini- cis dels setanta, i els telers que s'havien de cremar davant del jutge eren rnolts d'ells de 1900! El rnés fotut és que cap es va cremar i van continuar funcionant.

En els anys setanta el brutal atur que es va crear significava que la gent era acomiadada de qualsevol manera, no co- brava el subsidi i a més es quedava sense metge de la seguretat social! El nombre de treballadors públics ha passat

d'1.300.000 el 1976 a 2.500.000 el 2001, potser no cal cap dada per dir que quan el creixement es deu basicament al per- existia el "nodo" el país era en blanc i ne- sonal de sanitat i als mestres. Cany 1971 gre i que gracies a I'esforq militant de els universitaris eren 28.000, ara mes de rnolta gent vam aconseguir treure'ns de 200.000! sobre la dictadura i comencar a construir

Durant el franquisme practicament no en democracia un sistema que permet la hi havia pensions dignes d'aquest nom, defensa dels drets dels treballadors. i so- en canvi ara hi bretot un sistema ha 8 milions Després de quasi deu anys de d'Estat de benes- de pensionis- polítiques socialdemocrates, tar que tot i que tes. Tot i que la despesa militar només significa insuficient és mil les pensions

el 18% d'educació i sanitat vegades superior

considero que que el dels setan- són baixes, ta. Soc dels que Vicenq Navarro considera que són el me- creuen que lluitar ha estat útil i que canisme de redistribució de la riquesa aquest país és immillorablement millor més important i de reducció de les desi- que fa 30 anys.

36 guaitats i de la pobresa. No ha d'estra- A Sabadell els carrers no estaven as- nyar doncs que la despesa pública d'un íaltat i no tenien voreres. no hi havia ar- país del tercer món era del 20% del PIB bres, ni parcs públics, ni CAP, ni escoles, el 1970, ara és del 40% ara, el doble! ni hospital, la bruticia era per tot -no hi

En fi abans els espanyols fotien el havia servei de neteja- els transports pú- camp. ara tothom vol viure a Espanya, blics eren escassos i bruts ... deu ser per alguna cosa. Si el que escriu Bé, no cal mes. estic defensant coses I'amic Toni fos cert, no vindria ningú. Pero massa obvies 1

b

El CNJC i la cooperació europea

Joan-Francesc Pont Clemente Catedratic de Dret financer i tributari de la UB

Cingrés del Consell Nacional capay de donar una resposta re- de la Joventut de Catalunya als gular a aquestes demandes. dos organismes de cooperació El CNJC no va presentar mai la juvenil va ser el resultat d'un tre-

48 seva política internacional com 37

ball diplomatic rnolt pacient rea- una agressió contra els consells litzat entre 1981 i 1985. Va ser d'altres Cornunitats Autonomes, una tasca en la que sovint ern sino com el precedent de la fu- vaig trobar rnolt sol, doncs no tura "regionalitzaciC>" de les es- era considerada corn prioritaria tructures europees no governa- per molts dels companys. al- rnentals de cooperació juvenil. guns dels quals fins i tot critica- Aixi, el CNJC va organitzar el ven el cost dels viatges, com si primer encontre dels consells de els responsables del tema esti- joventut de les nacionalitats i re- guéssim sernpre de vacances. gions els dies 6 i 7 d'octubre de 1984

Poc a poc, el Consell va acceptar que (on, per cert, I'activitat més celebrada va una de les seves Iínies d'actuació politica ser la visita nocturna a "El Molino"). En consistia en assolir el maxirn nivell de re- aquesta reunió, el CNJC va proposar una presentació a nivell internacional. Corn el configuració futura del CJE amb paritat CJE no existia encara, el CNJC va poder entre els consells i les entitats, va traslla- ornplir aquest buit, bo i deixant de banda dar tot el seu know how sobre els con- I'estricta reivindicació per esdevenir mern- sells corn entitats de dret públic i de dret bre, per tal de prioritzar la presencia a les privat ... És alliyonador fixar-se en la Ilista activitats principals, sota qualsevol forma d'assistents, en la que els catalans apa- jurídica (invitats, presents a través de les reixen sota tots els barrets possibles ... ! internacionals, conferenciants, asses- Arreu d'Europa varn poder explicar que sors...). Es tracta- el CNJC no desit- va de crear una java crear cap xarxa de vincles el CNJC va organitzar el primer conflicte, personais, earnis- encontre dels consells de joventut EI CNJC no es va tat, per damunt de de les nacionalitats i regions presentar sol da- la rigidesa dels vant les instan- Estatuts. Espanya cies europees de estava de moda des de la mort del gene- cooperació juvenil. Va cercar cornplicitats ral Franco i a I'espera del seu ingrés a la entre la gent més sensible de tots els pai- CEE: tothorn volia participants, socis. sos i, en especial, va aprofitar les conne- amics espanyols. Només el CNJC va ser xions entre federalistes, socialistes,

E L C1*L.,i d- lurciiZud de EiOlhS nrniri.sta s., pn.:iir. i i r o i ' t ! r r ,rop>-

?Lar i a p1-tiri"nri6n TF*>"05abL.. en si, proy"rc i in orc.r.ir. C r lis Cr?.s^,?r

* L J,,.cnt"* d. In. Nscianilidrecr y ñrpionis. D. ~ ~ " i 9"' E" 1" p r c w n r c ora-

s 1 6 r fin. r s t c Cnnuinin can cl Consejo Nacional de In Jiirrntud dc C r t a : u l r ,

S," ..r)l,ioiO de riui .r rl futura 5 0 LitablLzcar niros i r * . rdos.

P r i n e ? ~ . El C ~ n s - ) o d r 1s d ~ v e n f u d de Esprfia !en aor;ani.v. CJII. rlnriliuilm

?"S *.s.bol B - 9 d- d : c i r i n h ~ . C o 1.9Rn. y e, C o n s e j o ,'.ri":ial dc l a luuenrild

dc caraluna r c n anrinnrr. c a l c ) . rgndado en a b r l ~ de 1.479 y ha rciabcradn

~i l a ronstiturión 6-1 CJE. ecu~rdan cooperar en iihirii i r i f r . r n a i l o r a L , s5eCm

: O eltablecido en i i wresenr* C o n r E n i o .

:i-e,indr.- E l CJE y -1 C N J : n i a n l f i e r f n r olir r r n r i i r r l e 0 L i e : i V l r r l i i dr "i1.0

C,::a",,,>' d. .nrra,lrr r*larionrs 6 % anilr-i r i n f;dr= 1"- i ,->>-ir 3 . :., Ti*-?-

<o,.il rontriburi*n a, rat."l.cinirnlo bC una paz dlrr,ria.

T . r r . ~ ~ . - E l CIJC re:anac. que e, p r i n r l p r l nir,,""r d i , 113 O i O " n : , . * i i r i i - a >u-

u r i i i l s r e r p o f i v l r i en el i i a b a ~ r inrrrnsciansl er .> C J E .

O u i n r a - EI C I F y r l CM-IC soliclterin ronluntanentc -1 I,jr.%a CT e ! C n m i i i

de con..>oo n ' c i n a i l a a *a Juvsntvd Europ.or , C F I i " C ) , 6" O C Y C T d " riir l .> riouirn-

rae bases:

b i En 1. laanblla Cene-al del CFVIC. 81 CJC r o s i r i i " 1 75%

6. l o s n.l.ga*"s erpeñule* J r l CIIJC. ion .! 25%.

La d i s t r i i i c c i i - n dc :os votos s e alu6tarA a dir l ic po~,:si::alc.

En sn#bali r r 4 o s . r i e i q u i r r <rnrr ión ilvoirserd al <:E.

d i E" :a, sctiuiladen +, ibir"i iF. d., CEIIYS 5 1 asrgiirlrii I i partic>-

peci.5" *m vinos ConsLJos. de acuerdo con l a * re rpec l i r . r >"l;Li-

Iidedre eronóiii'is. Cuando el nlvcl d. F"'"'1"5""> la "crmltl.

Brfn sc o d o c ~ r r s a 1-S psirrnf.,.s Citiaea l a > c t r a b,

r , E" ,a. rr"7rrr".<sc:an". InfEr-.*trTaies rrorni7an.- .:, CCNYC. 1& Fepre~evrarii3 0.1 i--'.dn rsplii~il s r i t r ' t i l y - a l r i i

sexta.- E L CJE y c n ~ c soiicitirrn conjunranrnte r i inarcso en e l r6rv-

iIuucni, de la. CmuniOadra Cuiapcie Ir" adr,."l.. '1 '6ru.i. de arurrdc r n n

,as nlpYlCnfFa bases:

a; EI CJE 2 11 CNJC serAn eansidersdae mlembror del l i i r i i m

b; En Is A l # n b : e i General de1 F6rum. e l CJE contar6 con r l 7%

dr loa d c i a p i d o . saoanale~i y el CnJc con e1 251.

L. d i i i r i b u c i d n d. ,os "m03 sc .J"'t.'* r dicho pcccenl.,.

E" smboi c i s o r , cualquier Iraccldn r.vorercrb ii CJL.

d l En las artlvldadaa habltualcs del F6run se a 3 c s u n r i i n PIrtl-

r ipacl6n de ambos ConseJos. dc ecuereo ron lss r c r o e c t l u r ~ no-

alaili6ades eranbnlcas. mando e1 nluel d. p a i t i c l p a c i 6 n 10 0.r-

m i t a , est..e adecuar5 a 10s Porce"t.Jcr c l i a d o . en la l e t r a L I .

e1 E" l ar dLlcpacl0ncr del F6-m r e rseguriir& ? a *.irlcip.cibi d.

..boa ConarJo..da "rusid. can la r respectivas posibilldadeo rrn-

nónisin. ad*cubndonr 6sla n los noiirnfaj.. ~ l f a d c s en l a I % f r a b;

IJ En las relirercntaciones inrer-e.tarrl-s ~ ~ ~ ; d ~ ~ s d ~ = por r l Fbrum

Id rcprCl iLnt ic ibn del Estado 6rp.501 ntribuYr al CJZ.

8 ) En el *bita del Tbrum. el CJL y al C N J C manrrndrbn una e n i ~ e c h i

SPlabordei6n en lo eoneernienta a 11 p n i m n t a c i i n de iniristivar

Y dC C Y i d l d B t U T I I I .

s~y i t inr . . ~1 trabajo ~nternactnnrl de l ~ r eor consFJos rirnanzLr r c r l ~ z n r d con

c a v o a BUS ~ ~ S P C C ~ ~ V O I p ~ e s ~ ~ u e s t o n Y con inaepEnaencie ccan6mici.

I I Pago de ruofar a orgui lsnor intcrnlrlonalcs 5- dlSTribYir6 en t a s e B 1 PoTirn-

tile 75 1 c.le 25 r; cn.rc.

N6Vlna. - La C O r n i ~ i < ~ Permaninre d ~ l CJE I '1 % ? r r r t a r t r n n d r l CNJC rr F e u r i i i i n .

romo miniin". un. vez al ano para Fvalvar el cunpllnionro Gel oresinre Con"i.in.

para e s t u d i a r e l dcnarroll" de1 *rsb.jo ronjunta de ambos Canselos rn l a r I D r E E

int"inaciona?ci I "ara Inrremcntor 10% canipos *E roisbiriiiói, .Y fur .

OCc2.i.- CualQulir c u e s t i b n v,c surja entre i r a psrrcs SDLiF l a infc;preirirbn

o iI C U W L l m i i n t O 6-1 m n s e n t e Conurnlo. ncrS eomcilde a un Arbltra>r de =vi.- dad con irrarlo s 1.. norma8 a*. regul.n ea%* tipo de pr.rsdlnirnr~n.

El convento firmar6 snt. Notarlo can 1 0 5 r.prcarnf"nl.r

leaales de l CJE y del CNJC. C O I 0 Flpre9L6n reD~riente d r r a f e compro-

ps'. gus pueda l v r t l r ,.S c<cctoa oport"nor. sr Ti-m LEtC diiC*.

mInto -1 7 de Cebrcro de 1.985, sn dupiicido r j r n p l s ~ por 105 Frrsi-

.,cntc5 de ambas r n t l d i d a i .

Reproducció del Conveni entre el Consejo de la Juventud de Espatia i el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya sobre cooperaci6 juvenil internacional (arxiu Ferrer i Guardia)

liberal-radicals, escoltes. dernocrata-cris- sionalitat de la Generalitat restaurada. tians i, fins i tot, francmaqons. Com és sabut, els organismes autonoms

Es tractava de construir una xarxa es- no tenen mernbres. treta comprornesa personalment amb les b)Tanmateix, calia preservar la natura. aspiracions del CNJC, explicades sernpre leca pública del CNJC per garantir, o al com una forma de progrés continental rnenys defensar, el seu paper en el si de vers una rnillor forma de representació la Generalitat de Catalunya. dels interessos no governarnentals i mai c) El CNJC corn part de I'Adrninis- corn una reivindicació nacionalista. tració institucional. arnb funcions d'infor-

Una de les rnació. d'ini- proves de la Va aprofitar les connexions entre ciativa i de sinceritat federalistes. socialistes. liberal-radicals. consulta cla- d'aquesta po- escoltes, dembcrata-cristians res, forrnat litica del

i, fins i tot, francmaqons per entitats CNJC va ser afiliades vo- la seva forta implicació en la creació del CJE.

Respecte a I'estatus jurídic del CNJC, I'Oriol Balaguer i jo haviem estat els arti- fexs de la consideració del Consell corn una corporació. No eren bons temps aquells per les corporacions, és a dir les entitats de Dret públic de base associativa, com les carnbres de comer$ o les de la propietat o els col.legis professionals, incompatibles Ilavors amb el pensarnent politic del Partit Socialista en el poder. Tanmateix, teniem algunes idees clares:

a) La solució provisional de considerar el CNJC com un organisme autonom de base associativa era una barbaritat que només tenia sentit en la situació de provi-

luntariament i dotat d'un funcionarnent democratic era, per la seva propia naturalesa, una corporació.

d) Que rnoltes corporacions fossin cri- ticables, no significava que aquest instru- ment jurídic no fos útil per altres finalitats.

e) Que la Llei de reforma del CNJC havia de ser breu i havia de deixar que el Consell es dotés dels seus propis Estatuts.

f) Aquest darrer punt constituia una diferencia radical amb el CJE'.

Ens va costar convencer als serveis jurídics de la Generalitat, pero ens vam sortir prou bé, joves i inexperts corn

1. La Llei 1811983. de 16 de novembre incorreix en I'error de titular-se "de creación del organismo autb- nomo Conseio de la iuventud de Espana". malarat

el seu reglament Oo vi ig escriure I'esborrany de la primera norma vigent] es aprovat pel Govern I no constitueix, propiament. uns Estatuts.

Post Fran k (ismes)

Ferran Escoda Periodista

Ha estat fastiguejadora la una normalitat impossible, la cantarella dels qui han reclamat normalitat que pateixen els idio- la quota castellana en la repre- mes que tenen un Estat com sentació catalana de la passada

48 ~ é u mana; eis qui escriuen en 41

fira del llibre de Frankfurt, dels catala, ai, ai, que facin versos i qui han recriminat amb to burle- rondalles i signin roces de paper ta que el seu govern regional els per sant Jordi. A mes a més, fes cas, que ells paguen impos- -un ocellet ens ho recorda- tots tos en santa terra catalana, ara aquests escriptorets aspirants a presa per una trepa tripartita de escriptorassos, també són ben monolingües dolentots i estrets bilingües i escriuen en castella de mires. Escriptors de gran -en espanyol, cojones!- els elegancia castellana no s'han seus articlets a La Vanguardia o estat de perdonar-nos la vida i a El Pais, ah si, que quan volen dir que aixo de Frankfurt, al final, no val calés bé que baixen del ruc catala, la pela pena, que és molt avorrit, que ells si la es la pela, que ho expliquin aixo als que hi han anat moltes vegades. i que te- senyors alemanys que han tingut I'exotica nen els peus cremats de tant trepitjar la amabilitat de convidar-los, que ho diguin moqueta de la fira, i que només hi van a tothom. Ai aquests catalans amb el seu els editors a fer els seus negocis, i que pancatalanisrne, el seu imperialisme de els catalans fireta. que no on volen anar conviden els a emprenyar Els qui escriuen en'catala, ai, ai, veinets de tots aquests que facin versos i rondalles i signin rescala i se'n senyors amb roses de paper per Sant Jordi van amb va- el seu idioma lencians i ma- de curta difu- llorquins a sió, amb la seva Ilengüeta d'estar perca- molestar en Günter Grass, quina fantasia sa... Total, els pobres i oprimits escriptors vergonyosa aixo dels paisos catalans, no castellans de la Catalunya intolerant, ja en saben administrar ni un, de pais, que tenen el seu agent literari que els porta ja en volen mes. Total, que els escriptors tots aquests negocis tan enutjosos de castellano-catalans han pagat, amb els gestionar -drets d'autor, contractes de seus diners de bons ciutadans, el viatge traducció uns afers que els escriptors de tota aquesta trepa encara més perife- catalans es podrien estalviar si fossin rica. I després aixo del discurs inaugural, més purs i no s'encaparressin a buscar molt graciós aquest Monzó, molt tipic dels

Biblioteca 1 Fundació Ferrer i Guardia 1

Nou Centre de Documentació Juvenil de I'MLP

www. laic.org

Ja pots consultar el cataleg, on-line.

E l Centre de Documentació Juvenil és

una eina especialitzada en temes de

joventut i polltiques públiques.

catalanets localistes, fer la rnitja rialleta els senyors de Frankfurt i les autoritats farisaica, amb una ma t'ensenyo el gene- del govern autonornic, haurien de fer re i amb I'altra et clavo la punyalada tra'i- I'any dels escriptors castellans a dora, ai, ai, botiguers de curta volada. Cataluña i "que con su pan se lo coman",

Quin avorrirnent tot plegat. la cantare- pero, sobretot, que no el suquin arnb Ila de sempre. la del nacionalismo bilin- tomaquet. que és menja provinciana i es- güe. Des de capva la difu- Joan Bosca Quina fantasia veraonvosa aixo dels si0 de les - . fins a paisos catalans, no en saben administrar idees, aque- Eduardo Iles grans Mendoza. el ni un, de país, queja en volen més idees que rnillor de ca- nornés uns da casa ha escrit en rornan paladino, qui- quants poden tenir i, sobretot, nornés uns na joia, quin arxiu de cortesia i quin ro- quants escollits poden difondre en la Ilen- manco de gelosies constitucionals. Ara gua que rnés els plau. Au! 1

L 48 43

Immigració Cándida Bracons

les recomanacionS

L'Anticrist : malediccio sobre el cristianisme

Friedrich Nietzsche. Llibres de I'lndex, Barcelona, 2004

El Vicenc va veure que m'estava llegint dos llibres -El crepúsculo del deber de Gilles Lipovetsky, i Amor liquido de Zygmunt Bauman- i em va dir que m'avorriria molt. Com sempre. tenia raó. Per compensar tant d'avor- riment em va dir que m'havia de llegir de Friedrich Nietzsche. Li vaig dir que no tenia nivel1 intel.lectual per aquest tipus de lectura. i em va contestar que no, que m'equivocava. que era facil de llegir i que riuria molt. 1, com sempre, tenia raó. Sempre he pensat que si Ile- geixes un classic. mes o menys el pots entendre. en canvi si llegeixes un llibre que ha escrit alqú sobre un classlc. lavors no entens res. M'na sorpres nio i a frescor cultural de Nietzsche. en aquests temps plens de Ilen-

guatge correcte i eufemismes a dojo. En Vicenc diu sempre -especialment quan li dius que escrigui un article- que tot esta escrit. Quan llegeixes aquest llibre te n'adones de com de profund i quant da- vancat era I'home que el va escriure ara fa 120 anys! Els agnostics estem molt acostumats a argumentar la tolerancia i en poques ocasions, realment, se'ns pre- gunta sobre les nostres conviccions, les nostres pors. I en aquest llibre podem trobar molts arguments per criticar la que sembla I'única manera catalana d'afrontar les preguntes basiques de la vida -fins al punt que quan algú I'hi planteja objeccions 6s titllat directament d'heret- ge. d'antisistema i, en general, de mala persona. Ara mes que mai cal llegir L'anticrist i discutir-lo. Si fés- sim aquestes coses, en comptes de parlar d'ideolo- gies liquides o gasoses. potser les coses anirien millor. Quanta raó té. sempre. en Vicenq.

(J.S.6)

La petita historia dels tractors en ucraines

Marina Lewycka. La Campa- na, Barcelona. 2006

48 47

La historia d'un vell de setanta i pico d'anys, que s'ena- mora d'una rossa explosiva de trenta i pocs, pot semblar més prbpia dels programes del cor Pero Marina Lewycka aprofita I'estripada situació per dibuixar un fresc intel.ligent i acid sobre la immigració de primera gene- ració, sempre vivint en el paradis perdut (el protagonis- ta. que viu a la Gran Bretanya des de fa trenta anys, decideix redactar una breu historia dels tractors a Ucraina). mentre que els de la segona generació intenten ser més britanics que els ori- ginaris. Aquest joc s'entretei- xeix amb una narració. a vol- tes cruel i d'altres tendra, sobre la vellesa, el corrent inaturable de la vida, dels que se'n van i dels que es queden, i la recerca de la felicitat.

(J.S.C)

La música de los números primos

Marcus du Sautoy. El Acanti- 48 lado, Barcelona, 2007

Potser heu vist aquest Ilibre, exit editorial a mig món. Us recomano d'obrir-lo i qaudir. Arrencant de la recia classi- ca i el sedas d'Eratostenes, primer intent d'entendre els números prirners, I'autor ens guia per la historia apassio- nant de la comprensió dels números prirners i dels gegants intel.lectuals que els van anar descobrint. En aquesta cerca d'una demostració absoluta de la finitud o infinitud dels núrne- ros primers, i dels números naturals en conseqüencia, anem trobant els nivells energetics estables, en que es rnouen els electrons al voltant dels atoms. els processos d'encriptació i seguretat a lnternet i les fórmules associades a les ones de les notes musicals. Un passeig fresc i apassio- nant pel coneixement i els reptes que encara tenim davant nostre.

(J.S.C)

Los 70 a destajo

Pepe Ribas, RBA Libros, Barcelona, 2007

Amb una prosa lúcida i rapida, que converteix la lectura en un autentic plaer, en Pepe Ribas ens presenta la seva personal vició dels anys de la transicio politica a Barcelona. Pepe Ribas, activista cultural i director d'Aloblanco, seguint el seu dietari fa un recorregut d'iniciació des de I'ado- lescencia fins a la fi de la joventut. que coincideix amb els anys d'excessos, imagi- nació, desitjos i frustració de la Barcelona que passava de la dictadura a la democracia. La Universitat polititzada, les traicions i fractures entre les "extremes esquerres oficials" i els independents -com deia Gil de Biedma "el rigor de las

ideologíasn-, el descobrirnent de la sexualitat, de I'hornose- xualitat. del travestisme de la ma d'Ocaña. del comic de Nazario, el teatre ... les pri- meres drogues que parlaven encara de Ilibertat, els viatges per Europa en cotxes desbaratats per trobar-se arnb un mateix, el retorn a la terra, I'ecologia, el redesco- briment del món rural ... els bars de la Ribera, Placa Reial, Bocaccio, les possibilitats d'un incipient moviment llibertari -el dels centenar5 de rnilers a Montjuic amb la Frederica Montseny- que va ser enfonsat per les dretes, que manaven (i rnolt). les presurnptes esquerres, que volien manar (i rnolt). i la propia desorganitzada inexpe- riencia dels espais on hi ha mes cor que mala fe. Aprenentatge i nostalgia ...

Instruiu-vos i sereu Iliures, associeu-vos i sereu forts, estirneu-vos i sercu ft!Ii¡,~s

moviment / IaIc I progresslsta

Espai de Llibertat - núm. 48

Documents

Transcript of Espai de Llibertat - núm. 48