revista d'esquerres ner a la formació,

la reflexió i I'agitació políticA

Quart trimestre 2008 3.50 eurvs

El monografic: Capitalisrne. barbarie. mentides ...

L'entrevista: Noam Chomsky

Numero 52. Ouarl trimestre 2008

Director: Jordi Serrano Subdirector. Vicenc Molina

Consell de redaccio Xavier Bretones. Josep Selares. Gemma Martin. Fahan Mohedano. Santi Castella. Ferran Escoda. Montse López. Antoni Castells. Jordi Miralles. Xavier Domenech. Oriol Illa. Joiire Villanueva. Montse Aiba.

Espar de Lliberiat. Avinyo, 44 primer. 08002 Barcelona e-mail ffg@laic.org www.laic.org Tel. 936 011 644 Fax 936 01 1 640

EdJM: Fundacio Ferrer i Guardia

Impremta: Primera Impressio. S.L. Sabadell

Disseny: Ferran Caries / Montse Plass

Maquetació: Fiindacio Ferrer i Guardia.

Assessoiamenf Bngüisfic. Vicenc Molina

Revista trimestral. Preu: 3.50 euros. Subscripcions: 14 euroslany.

Diposit legal: B. 33.262-1996 ISSN: 1136-1581

Espai de Lliberiat es mernbre de I'Associació de Pubicacions Periodiques en Catala.

La linia editorial d'aquesla revista os el Iliurepensarnent, per tant. les opi- nions del consell de redaccio. les tro- bareu a I'Editoriai. ta resta d'opinions seran unicament responsabilitat de qui les firmi.

"Esta revista ha recibdo una subvencibn de la Direccibn General del Lbro, Archivas y Bibllo- lecas para su dilusian en bibliotecas. ccntros c u l ~ turales y universidades de Esparia. para la tolali- dad de o s nlimeras editadas en el año 200V.

espai de IlibertaT

Ediional 2

El punt de vista de Forges 3

La reflexió Lliqons al voltant de la sequera

Jordi Miralles

El rnonografic: Capitalisme, barbarie, rnentides ... Una gran barra universal ... o dues 9

Vicenc Molina Socialisme o barbarie 13

Jordi Serrano I si els nois de Seattle tinguessin raó? 15

Ricard Fernández Ontiveros Capitalisrne, socialisme i mercat 19

Francesc Trillas El crack del 2008, crisi o esfondrarnent 23

Antoni Castells

Centrevista Noarn Chornsky

Vicenq Navarro

Capunt Olyrnpe de Gouges 38 Declaracio dels drets de la dona i de la ciutadana

La creaciá Els meus rnillors prolegs

Ferran Escola Sense títol

Jordi Altarriba

Les recomanacions Llibres

editorial,

I si aprofitéssim per acabar amb el capitalisme?

Els mateixos que deien que res d'efi- caq ni de bo no es podia fer des del po- der públic, ni des de res de res que olo- res a Estat, i que, fins i tot, negaven la conveniencia de la mateixa idea d'espai public. ara exigeixen el seu ajut, i venen aquesta exigencia com una mena d'inevi- tabilitat historica. de fatalitat obligada. 1, a més a més, a corre-cuita. El cap de la CEOE ha demanat "un petit parentesi

da, tan inflacionista, tan car! Es veia que aquesta bogeria conduia al desastre: a fondre's el capital en una cursa desespe- rada que, a la fi, ha petat per tot arreu. S'han creat expectatives d'enriquiment rapid i fácil, i s'ha insistit en la perfecció d'un sistema que ningu no podia contro- lar. Ara, un cop alguns han recollit enor- mes guanys -executius de bancs i immo- biliaries- es comprova que la fal.lacia

en I'economia lliure especulativa empo- de mercar (sic!!!). La El ca~italisme no 6s mes efica~, breix la gran majoria, Iogica perversa d'un ni més Iliure, ni més equitatiu i que eis bancs d'in- sistema economic que el socialisme democratic versi0 poden Petar si embogit que feia que el diner de tots -és a es reclames continua moderació salarial dir, la via fiscal, pressupostaria, pública. -no fos cas que es dispares la inflació- tan odiada i tan rebutjada fins fa dos i continues mesures de liberalització (fal- dies- no s'utilitza per salvar-los ... ! Pero sa. perque deixava tot el poder en mans que és aixo? Que s'han cregut? Poden dels grans grups financers) per tal d'afa- no haver-hi diners per garantir cobertures vorir les inversions privades -1'especula- mediques. seguretat social, educació. ció-. comportava que es recomanés a prestacions socials basiques ... i si per tothom -receptes magiques del Fons Mo- salvar la banca? Doncs deixem que la netari Internacional- abandonar qualsevol banca i I'hegemonia dels Estats Units via pressupostaria i fiscal, cense marc s'enfonsin solets en el seu propi infern! establert ni regles de joc. i privatitzar el El capitalisme. per si de cas algú no se poc que pugués haver-hi de drets basics, n'adonava, no és més equitatiu, ni mes per tal de convertir-los en mercaderies Iliure, ni més eficaq que el socialisme de- d e s de la sanitat i I'educació fins a I'ai- mocratic, com la perspectiva historica gua i els serveis públics- ... Deixeu-ho tot i una miqueta d'aire escandinau demos- als banquers. als assessors, als consul- tren per poc que obrim la finestra, per tors, a les agencies del capital privat! ... poc que comencem a socialitzar els be- I blasmaven les velles i periclitades op- neficis del sistema financer -no pas uni- cions intervencionistes del model social- cament les perdues- i a convertir-los en democrata. tan estimulador de la deman- salari social

el piint de vista de ForgeS -,-- ~-~ .~ ~ -~ - ~ - . ~ --A---

Lliqons al voltant de la sequera

Jordi Miralles President de la Fundació Terra

L'area mediterrania porta im-

E Des dels inicis de la democra-

plicit en el seu comportament cia, a casa nostra es va optar meteorologic un ceri estrés hi- perque I'aigua dels embassa- dric en alguns moments de

52 ments es destinés al creixement 5

I'any. perque el regim de pluges del regadiu agrícola i del siste- no es hornogeni i tampoc no es ma urba. Els canals de reg, els excessiu (una mitjana de 600 a embassaments de nova cons- 700 mm/m2/any). El nostre pais, truccio. com ara la Llosa del Ca- historicarnent, ha estat sota val1 o Rialp, són una mostra I'embat de la sequera. Hi ha ha- d'una politica basada en mo- gut mornents catastrofics, al ments de bonanca rneteorologi- llarg de la historia, que han pro- ca. Pero la realitat és que Cata- vocat un patiment col.lectiu im- lunya ha gairebé duplicat la portant. La Generalitat de Catalunya, en seva poblacio des de 1958 fins ara, i el el farnos Regional Planning de 1932, va territori s'ha urbanitzat a I'area metropoli- dissenyar una xarxa d'ernbassarnents per tana quatre cops més. pero les fonts de recollir I'aigua de la pluja i el desgel i po- subministrarnent continuen sent les rna- der-la administrar en els rnornents més teixes. L'urbanisme dens de la regio me- secs. La dictadura va convertir la cons- tropolitana té, de rnitjana, un consum de trucció de grans pantans en un del seus 192 litres/dia/persona, pero altres munici- simbols, i no sernpre es va fer respectant pis amb un urbanisme difús, com per la historia dels que s'havien de desplacar. exernple Castellvi de Rosanes, Matade- També es van propiciar els transvasa- pera. Collbató, Cabrils, Cabrera de Mar ments, com el i Olerdola, asso- de I'aigua del Tenim un model territorial leixen els 400 li- Ter a Barcelona que caldria revisar tres. A Corbera el 1966, amb I'a- de Llobregat, feait aue. des de (pero aixo són figues d'un altre paner) té 31 urba. - , . Ilavors, no s'ha modernitzat la canonada, que perd un 8% del cabal que transporta. Transvasar ai- gua d'una conca a una altra no es pot veure com una mesura assenyada si no va acompanyada de I'assumpció que te- nim un model territorial que caldria revisar (pero aixo són figues d'un altre paner).

, nizacions. hi ha

una piscina per cada 11 habitants. La proporció de cases adossades i xalets supera el 80% del total construit en els darrers 20 anys.

Es evident, doncs, que mentre s'ha in- tensificat I'us de recursos natural~, d'ai- gua, no se n'ha incrementat el subminis-

la Mediterrania, un recurs escas que cal d'euros, Madrid ha aconseguit aportar gestionar adequadament, i tampoc no es més de 12 Hm3/any d'aigua reciclada pot alarmar la població sense motius, (i assolira els 22 Hm3 al final de les inver- perb tampoc no cal deixar d'insistir en la sions previstes, que van comenqar fa uns necessitat de I'estalvi. El limit dels em- 8 anys i que s'acabaran al 2010) de totes bassaments al 20% per prendre mesures les seves depuradores. Les actuacions radicals. el 2008, va ser una errada tecni- urgents dutes a terme a Catalunya per ca i politica, ja que faltaven dos mesos paldiar la sequera del 2007-08 foren de per iniciar-se una nova primavera. I el 489,082 milions d'euros en uns mesos. cas és que entre Les comparacions el 9 i 1'11 de maig La política de subministrarnent poden semblar de 2008 la pluja dyiigua no la dicta el Govern odioses. caiguda va ser Podriem continuar I'equivalent a 15 sinó les empreses aportant més i més vaixells cisternes. subministradores com Agbar xifres d'una crisi p n Un exemple la- mentable d'una previsió inadequada.

La primavera del 2008 va continuar sent plujosa i va portar que, a I'estiu, els embassaments de tot Catalunya superes- sin la mitjana del seu nivell. per sobre del nivel1 registrat en els darrers deu anys. En lloc d'invertir en mesures d'estalvi de veritat, es va optar per portar aigua corn fos. La despesa per portar 2,5 Hm3 d'ai- gua en vaixells, es a dir, I'equivalent al 8,5% de la demanda (tot i que despres es va renegociar el contracte, per les plu- ges invocades a la Moreneta!) va supo- sar 17,7 milions d'euros i 9 milions d'in- demnització per reduir el contracte (s'havia previst un subministrament d'ai- gua durant 3 mesos per valor de 53 mi- lions d'euros). Per posar un exemple, amb una inversió de només 22 milions

que s'ha gestionat amb molt poca professionalitat. En primer Iloc, perque es van prendre mesures pal.liatives quan encara no era necessari.

7 En segon Iloc. perque fa anys que la polí- tica de subministrament d'aigua, malaura- dament, no la dicta el Govern sinó les empreses subministradores com Agbar. En tercer Iloc, perque en el futur la se- quera es pot intensificar, tal com prediuen els models climatics. i per aixo la solució no és mes aigua d'on sigui. sinó més ra- cionalitat en I'ús del territori. En quart Iloc, perque la gestió de la demanda que pro- posa la Nova Cultura de I'Aigua, el reci- clatge i I'eficiencia en el seu ús, que són aspectes claus, no són tinguts en compte en la política de I'aigua de casa nostra. En cinque Iloc, perque I'aprofitament d'ai- gües freatiques en zones com Barcelona

-si es fessin les inversions necessaries per garantir-ne I'us per a reg i neteja (de- sinfecció contra la legionella i altres pato- gens)- evitaria el consurn d'aigua potable que fern malbé per desidia (i no diguern de I'aigua freatica que inunda el metro, que va directarnent al mar). En sise Iloc, perque no s'irn-

Podriern seguir enumerant opcions polítiques per estalviar aigua i disposar de les infraestructures que ho fessin possible. Pero sorn lluny encara que les autoritats prenguin les regnes pera una politica sostenible en materia de subrni- nistrarnent d'aigua. La Ilicó de la sequera

del 2007-08 hauria pulsa de forma Hem de comencar a aprendre de servir per contundent la aprendre. De rno- irnplantació del

de les Ilicons de la natura en ternps rnent, tot que el

doble circuit d'ai- de sequera, en materia d'aigua decret de sequera gua en els edifi- cis de nova construcció (una mesura ex- tensible a futures rehabilitacions a la resta dels edificis) per facilitar I'aprofita- rnent d'aigües grises per als WC, rentar

8 laroba o regar espais verds. En sete Iloc, perque I'aigua pluvial que cau en una ciu- tat es podria recollir en diposits d'aprovi- sionarnent per aigua de reg i neteja ... Pero en I'unica experiencia, la de Barce- lona, arnb diposits arnb una capacitat de rnés de 300.000 m'? I'aigua ha d'anar di- rectarnent a la depuradora perque es bar- reja arnb I'aigua residual de les clavegue- res. En vuite Iloc, perque I'estalvi en I'ambit domestic exigiria que hi hagués preus que desincentivessin el consum per sobre dels 150 litresldia per habitant. En nové Iloc, perque cal una urgent rede- finició de la política de regadiu en el carnp catala.

(octubre 2008) de la Generalitat de Catalunya encara és vi- gent, amb rnotiu de les Festes de la Merce del cap i casal del Principat es van anrnnistiar les fonts públiques de Barcelo- na que tenien sisternes de recirculació (que no es veritat, perque no hi ha cap font pública ornamental a Barcelona que disposi de sisternes de depuració i als pocs dies la llencen per posar-n'hi de no- va) ... I el rneu carrer de Ciutat Vella el ne- tegen cada dia arnb aigua potable (de quina Nova Cultura de I'Aigua parlem?). En fi, tot plegat no es pot considerar sinó corn un insult a la ciutadania, que s'ha vist bornbardejada per les campanyes de sensibilització contra la sequera que, val a dir-ho, ens han costat rnés de 30 mi- lions d'euros. Hem de comencar a apren- dre de les Ilicons de la natura en ternps de sequera. en materia d'aigua 1

b

Doncs si, una gran barra en els dos sentits. Una barra enor- me. una grandissima capacitat d'anar pel món passant de tot, no dient més que mentides, buscant el maxim profit enga- nyant a tothom. I una barra de saloon de pel4icula de I"'oeste", on, sempre borratxos i buscant raons, volien matar qualsevol que aspirés a imposar un mínim d'ordre, o a defensar algú dels

la consignA Una gran barra universal.. . o dues

Vicenc Molina Professor d'Etica empresarial (UB)

la majoria, els han dedicat a fon- dre'ls en operacions d'alta en- ginyeria financera especulativa. L'alquimia del benestar dels grans gestors, pero, ha transfor- mat I'or en merda, en comptes d'obtenir la pedra filosofal ... Una sola empresa, per exemple, AIG (American lnternational Group) gestionava al voltant de 441 .O00 milions de dolars en instruments derivats (CDS, credit defaults

més debils ... Aixo han fet del swaps), subscrits per entitats fi- món els economistes del Fons Monetari nanceres, que s'havien de destinar a co- Internacional, les grans empreses d'as- brir possibles impagaments de deute, fo- sessoria i consultoria, les agencies de namentalment del mercat hipotecari. Els qualificació de riscos financers, molts bancs d'inversió que subscrivien aquests bancs i companyies d'assegurances ... instruments es garantien que, amb I encara esperen que ens ho creguem? aquesta aparenqa de cobertura, les agen- Si les xifres canten! Les xifres, que tant cies de qualificació els atorgaven el ma- els agraden, a tots aquests que no perce- xim index de confianqa. i aixo atreia mes ben d'ells matei- capital. I aixi, anar xos cap més di- Calauímia del benestar fent ... No hi havia mensió que dels grans gesiors cap autoritat su- I'estrictament vin- pervisora de cap culada a la diges- ha transformat I'or en merda mena, tot eren tió de I'últim bistec que s'han menjat, que tant odien la poe- sia i la imaginació narrativa! Ah, les xi- fres! Oh, la realitat i els seus imperatius! Ah, els somnis dels poetes! Oh, la magia de les matematiques! No, més ben dit, de la comptabilitat i la partida doble! La vella imatge fidel de la realitat! Doncs tot és mentida. Diners n'hi havia, i en comptes de fer-los servir per fer coses útils per a

contractes privats. Ningú no hi podia posar el nas, només faltaria! Ni cap administració, ni cap auto- ritat borsaria, ni ningú. Aquesta entitat, AIG, va perdre 18.454 milions de dolars mentre que el seu principal executiu, Martin J. Sullivan, veia com el seu sou anava augmentant any rere any: 7.78 mi- lions de dolars el 2005, 11,12 el 2006, 14,33 el 2007 ... Quan aquestes empre-

ses comencen a tenir problemes, acomia- nar la presidencia de Hewlett-Packard, den treballadors. Pero mai no han reduit més de 21 milions de dolars . . . I ara de- els sous dels executius responsables, ni manen diners per salvar els seus amics els han acomiadat. Quina barra! Al llarg de la trampa teixida per la seva propia de I'any 2007, els principals executius de avaricia! ... I sí, de diners n'hi ha. Pero no les setze entitats més afectades per la s'han d'utilitzar per aixo. sino per a coses crisi de credit van guanyar en total 334 útils. I sota la supervisió d'un organisme milions de dolars, un 3O0ió mes que al fiscal internacional. com hauria pogut fer- 2005. L'efecte se si s'hagués de I'arrossega- Quan les empreses tenen problemes, fet una mica de ment de la crisi acomiaden treballadors. cas del pla De- del mercat hi- Pero rnai no han reduit els sous lors de reforma potecari ha sig- de I'ONU, amb nificat, pe ra dels executius responsables I'unic suport d'al- les mateixes guns governs so- empreses, perdues de 320.543 milions cialistes, pero de cap superpotencia ... de dolars, amb I'acomiadament de Tota comparació es odiosa, pero resulta

10 80.236 persones, fins al setembre de que, fins fa ben poc, era molt difícil de- 2007 ... La intervenció del govern mes fensar la intervenció pública en I'organit- antiintervencionista del món, el d'Estats zació economica del món. Per tal de Units. sempre contrari a intervenir en complir el projecte del mil.lenni de I'ONU I'economia per afavorir un minim de co- (programa de reduccio de la pobresa hesió social o de protecció dels més mundial en un 50% fins a I'any 2015), es desafavorits, ha consistit. d'entrada, a in- feia un calcul d'un ajut addicional d'entre jectar. directament, 85.000 milions de do- 50.000 i 100.000 milions de dolars anuals lars a I'empresa AIG, per tal d'evitar-ne la (potabilitzacio d'aigües, sistemes de re- fallida . . . Els seus executius, per tal de gadiu, adobs, higiene, salut. educació), celebrar-ho, s'han fos 440.000 dolars en mentre que, com a mesura d'urgencia im- menjar, beure i altres "serveis personals" mediata, feien falta uns 13.000 milions de a Monarch Beach. un hotel de California dolars anuals per tal de combatre els fo- on les habitacions valen 800 euros la cus de maxima miseria -morts per des- nit ... Robert Willumstad, executiu que nutrició, urgencies sanitaries ha substituit el "senyor" Sullivan. té Aixo se sap des de fa. com garantida, en cas d'acomiadament, a minim, sic anys. I es una indemnització de 7 milions molt més barat que no de dolars -amb moltes pas salvar una sola pressions perque no empresa! I'accepti-. .. Mentres- ,;' 13.000 milions de tant, la senyora dolars arreu del Carly Fiorina, as- / ' 1 sessora economi- salvar vides. fona- ca de John Mc mentalment infan- Cain. s'ha manifes- .:. .- tils. contra 85.000 tat sempre contra- per salvar una so- ria a qualsevol mena la empresa, els de regulacio, com el executius de la qual, mateix polític repu- amb els seus amics blica. Aquesta matei- assessors. xa senyora va cobrar. . ., ,- ~.

consultors i represen- quan va haver d'abando- . ~ , ,

. . : y - ~ ~

_.,~ .--

tants de les principal~ insti- ~ .~

tucions financeres, s'han negat sempre a Pero, és clar, van preferir els diners per a despendre un sol centim per a la primera la mort, i van invadir I'lraq. qüestio! Si s'executa el pla de mesures No és el moment, definitivament. de proposat pel govern Bush, el sistema fi- plantejar-se que fem amb els recursos nancer rebra, de cop, uns altres 700.000 i qui ho ha de fer per tal de gestionar-los milions de dolars. Que, sumats a la resta adequadament? Ja n'hi ha prou de tanta d'operacions barra! Cal aius- de salvament,

13.000 milions de dolars arreu tar les dues- en faran al vol- parts: recursos tant de 2 bi- del Tercer Món per salvar vides, i necessitats. iions ... Amb el fonamentalment infantils, contra 85.000 l ni aquest sis- combat contra per salvar una sola empresa tema economic la fam s'hau- ni els seus exe- rien pogut es- cutors ho po- talviar no tan SOIS morts, patiment i dolor, den ni ho saben fer. Els hem de canviar. sinó també diners. 1, a més, anar assolint Aquesta "trepa de capitalistes" com uns mínims d'estabilitat i de cohesió en el deia Jeffrey D. Sachs ja a I'any 2002, mon, única garantia de la pau. Fer-ho és no se n'assabenten de res. i no paren

52 molt més barat que salvar la banca ... de mentir

11

Coiisulteu la web:

www.diba.catlplajovelpidces.asp

Programa d'informació i dinamització a 273 centres de secundaria de 95 municipis de la provincia de Barcelona.

amb la gent jove , fem un bon equip

als gestors d'aquestes empreses i fer-los economic que ens fa anar per camins in- tornar els diners cobrats als darrers anys. ferna l~ cap a I'abisme quan des de la raó

Els camins els capitalisme son inson- aniriem per camins més o menys accep- dables. Nosaltres. des de la rao, vam tables envers un cert nivel1 de felicitat plantejar fer pisos de protecció oficial o col.lectiva. de lloguer social, si s'hagués fet als dar- El capitalisme és ineficient, car i no rers 12 anys. ara els joves tindrien pisos soluciona els problemes de la gent. Ells assequibles, la banca no estaria preocu- ho saben pero així es fan rics. Se'ns pi- pada per si es xen a la boca paguen les hipo- El capitalisme és ineficient, car, i no so- i diuen que plou. teques$ aques- luciona els problemes de la gent. Ells ho de ser tes serien hipo- saben, pero així es fan rics curiós que en el teaues pasables moment en que i la constricció tindria assegurat més de la meitat de la seva producció, ja que entre les promo- cions de pisos intervinguts i assequibles

14 i la resta d'obra pública civil, no hi hauria ni crisi al sector de la construccio ni el nivell d'atur que s'albira. I a més hagués sortit més barat. El ca~italisme és un curió; sistema

els neoliberals han entrat en crisi en picat. quan han ha- gut de demanar la intervenció pública més gran de la historia de la humanitat, ara I'esquerra estigui a la defensiva. Tre- balladors d'arreu del món, uniu-vos! O fa-

rem el passerell. Traiem la mascara a tanta mentida, visca el socialisme! 4

Ara fa un any vaig escriure per a aquesta revista I'article "Bombolles, hipoteques i Ileis" (núm. 48, 4rt trimestre de 2007). Espero que si algun lector fos esceptic davant del panorama que hi dibuixava, ara hagi can- viat d'opinió i, més aviat, pensi que fins i tot em vaig quedar curi en el diagnostic sobre els riscos generats. Efectivarnent. la bombolla immobiliaria ha escla-

el managrafic I si els nois de Seattle tinguessin raó?

Ricard Fernández Ontiveros Economista i Secretari d'Habitatge de 2004 a 2006

ners són minúsculs i evanes- cents); I'atribució dels desastres a elements externs al propi mer- cat, autentic totem d'adoració doctrinal. Al capdavall, tot es re- peteix amb diferents disfresses". El mateix Estefania titulava fa uns mesos, al mateix diari, un article sobre els inicis de la crisi financera aixi: "La metastasis". En aquel1 moment, ja era evi- dent que la desregulació del sis-

tat i ha contribuit decisivament a tema financer a~s i s ta t s ~ n i t s una crisi financera que, al seu torn, és havia generat un ventall de nous instru- responsable de la recessió mundial en ments financers que, entre d'altres coses. curs i qui sap si tambe d'una nova de- van servir per amagar un producte ben pressió. Qui vulgui saber de crisis, pot re- curiós que ha acabat intoxicant el siste- cuperar la molt agraida lectura del llibret ma financer mundial: les hipoteques sub- de John Kenneth Galbraith Breve historia prime, que es concedien a compradors de la euforia financiera, editat al 1991 per poc solvents inflant el valor real dels ha- Ariel. Llavors, bitatges posats

Joaquín Estefa- La desregulació del sistema financer als en garantia. nia li dedicava EUA havia generat un ventall Quan aquests una plana a El compradors,

(uProfecias de nous instruments que ha acabat ,,,,,itariarnent del capitalismo", intoxicant el sistema financer mundial persones hu- 29 de setembre rnils, negres o de 1991). Hi deia que, des de la tulipa- hispanes del sud del país, no han pogut mania del segle xvii a Holanda, "s'han pagar les quotes de retorn dels préstecs, succeit, amb desigual freqüencia. els epi- els bancs han constatat que no poden re- sodis d'aquest tipus. En tots es dóna una cuperar els préstecs amb els valors reals increible amnesia respecte als seus pre- d'unes cases que, per cert, no troben cedents; I'aparició d'instruments d'innova- mercat. Aixo ja ho va advertir el premi cib financera amb aires d'innovació, pero Nobel Joseph Stiglitz, al gener de 2006, basats sempre en el fenomen de I'apa- quan avisava dels riscos derivats d'una lancament (els béns que recolzen els di- possible caiguda del sector immobiliari.

Pero els mercats van seguir col.locant problemes de liquidesa i recuperar el cre- aquestes hipoteques dins d'altres pa- dit, sinó també un impuls públic a la de- quets (les titulitzacions), contaminant tots manda. saltant-se les cotilles de la des- aquells que els anaven adquirint. Avui, la pesa pública establertes per I'ortodoxia realitat és que una de cada sic famílies monetarista. ES a dir, caldra entrar en un hipotecades amb les subprime són moro- cicle de pressupostos expansius que im- ses, i aixo ha fet caure el castell. plicaran majors percentatges de deficit

públic sobre la riquesa de cada país. Les nostres subprime En aquest proposit, Espanya te I'avan-

tatge de tenir un deute públic acumulat Si comparem la bornbolla espanyola de tan sols el 36.8% del PIB. molt per so-

amb I'americana, podem constatar que, ta del 61,5% dels EUA, o el 76,4% ale- tot i que les autoritats ho neguin, les nos- many. Durant aquest nou cicle, haurem tres subprime també existeixen, pero es- d'aprofitar per canviar algunes coses. No tan mes aviat a la promoció, no -o com a cal posar-nos tan estupends com el se- minim no encara- entre els compradors nyor Sarkozy, que parla de refundar el finals. Avui, el capitalisme, pero deute dels promo- Aquells que reclamaven taxes Si Semb'a Obliga- tors, que es va tri- tori regular forta- plicar entre 2005

sobre els moviments financers ment els mercats

i 2007 davant la per evitar I'especulació i finanqar financers per evi- passivitat de I'Ad- el desenvolupament tenien raó tar riscos sisté. ministració, supe- mics com el que ra els 300.000 milions d'euros. El dels actualment patim. D'alguna manera, hem compradors finals, els 600.000 milions. de fer tobinisme, hern de fer cas al movi- En conjunt, el 85% del PIB espanyol. ment alterglobalitzador: si, em refereixo Pero la morositat, que ha pujat en els dos a aquells desmenjats utopics de Genova, sectors, és molt més alta entre els pro- Barcelona o Seattle que reclamaven ta- rnotors, que van seguir comprant sols a xes sobre els movirnents financers per preus que avui han caigut en picat per evitar I'especulació i financar el desenvo- efecte de la caiguda dels preus de I'habi- lupament, aquells als que, des de I'esta- tatge. A més, els promotors no venen els blishment de Davos. es menysprea any pisos per tres motius: la sobreoferta (pot- rere any pero que, segur, que tenien més ser acabarem I'any amb 900.000 pisos i tenen més raó que ells i als qui la histo- buits); I'encariment (tant dels preus corn ria absol molt abans del que creiem. dels interessos); i, a sobre, la crisi de li- quidesa generada als Estats Units, que Alternatives a la constmcció perjudica les necessitats de financament. fins i tot a través de subrogacions, dels No vull acabar sense tornar a fer una compradors. ES a dir, ras i curt. nosaltres nota sobre el sector immobiliari. Sembla també tenim subprime i estan al credit al evident que la crisi arrossegara a moltes promotor. immobiliaries sobreendeutades, que han

Com sabem. la crisi immobiliaria es a passat en pocs mesos de negar la crisi I'origen de la crisi financera. I la crisi fi- -vegi's la fundació i les declaracions del nancera por provocar una crisi que el fla- G-14- a exigir la salvació a mans de mant Nobel Paul Krugman pronostica "un I'erari públic. Jo crec que per qui s'ha de ensorrament economic que sera Ileig, preocupar I'Administració és per aquel1 brutal i Ilarg" i davant de la qual caldra no 10 o 12% de la població activa que ha sols una forta intervenció als mercats i estat ocupat a la construcció i als sectors les institucions financeres per resoldre els relacionats, especialment el de materials

de la construcció. És evident que no tor- narem a construir 750.000 pisos a I'any a Espanya, ni 100.000 a Catalunya. sinó potser una tercera part. Pero la ma d'obra i les empreses són rnajoritariarnent absorbibles per tres vies. La primera, la rehabilitació, totalrnent necessaria en un oarc d'habitatoes

serves d'habitatge social previstes al Pacte Nacional de I'Habitatge i impulsa- des per I'INCASOL a través de les Arees Residencials Estrategiques (ARE).

I la tercera és la inversió pública en in- fraestructures, basica en I'impuls ja citat de la demanda a través del sector públic.

Dissoriadament. <

en mal estat tant És l9hora de reali~ar fortec compres de tothorn identifica des del punt de sol i construir les reserves infraestructura vista de les se- amb formigó ves prestacions, d'habitatge social i carretera. En entre elles les aquest punt, jo d'accessibilitat (ascensors, rarnpes, adap- em decanto per les infraestructures sos- tabilitat per persones amb problemes de tenible~ de mobilitat (ferrocarril, metro, rnobilitat), com des del punt de vista de tramvia, autobús), de benestar social I'equilibri energetic (ventilació, estanquei- (equipaments sanitaris. educatius, so- tat i plaques solars). Ja fa decades que a c ia l~ , etc.), energetiques (parcs fotovol-

52 la rnajor part d'Europa la rehabilitació fac- taics i eolics, dessalinitzadores, centres

17 tura més que la nova construcció. 1, per de reutilització material i energetica dels cert, s'hauria de sumar a la rehabilitació residus, etc.) i arnbientals (en especial el un major esforc per la remodelació de plans de millora dels espais naturals, que barris, especialment cascs antics i perife- en el cas catala ocupen un 30% del terri- ries urbanes generades pel "desarrollis- tori segons la delimitació establerta al rno" franquista. 2006 a la Xarxa Natura 2000).

La segona alternativa esta en la pro- Aquesta crisi ens fara patir: rnés atur, rnoció d'habitatge social. Curiosarnent, hi menys cohesió social, més incertesa ... ha qui diu que s'haurien d'aturar els plans També ens donara per pensar i escriure i projectes en curs fins que no s'absorbei- molt. Tant de bo també ens serveixi per- xi I'estoc d'habitatge Iliu- que quan vinguin ternps rnés prospers no re, com si els deman- ij $ actuem oblidant els riscos. Deia, fa gai- dants d'habitatge protegit rebé 500 anys, Nicolau de Maquiavel poguessin accedir a / I . , * aElPríncepque"comúdefecte

6 :a,4' aquells, encara que bai- 17. -. t. w dels hornes és no recordar-se'n xessin els seus preus un 1: ;m de la tempesta quan estan 30 o 40%! Ans al contra- "h. en calma". Be, ara que es- ri, crec que és I'hora de le 5 : $8 i !;$, tern en crisi, proposo realitzar fortes compres m- , , ,, retenir les seves Ilicons . , . de sol i construir les re- p./ per al futur 1

www.espaciodelibertad.net "S\\ !#q~;ii'icr ( 1 0 liber1,act a".,",>..«*l*.nl**m.<*" .Y "* ,,",.,

Després de més de 10 anys , ~ ....... * ...,. . .

editant Espai de Llibertat, neix * ~ " " .,*.

aquest nou projecte que, en format 91. ! t : i t t.,,,d

web i en castella, pretén ampliar el debat de progressisme, laicitat i lliurepensament més enlla de les nostres fronteres. Un projecte que arrenca amb la voluntat de donar molt a parlar.

http://bibIioteca.Iaic.org El Centre de Documentacio Juvenil vol esdevenir un espai de referen- cia pera I'ampliació del coneixe- ment en temes de joventut i politi- ques públiques, mitjanqant la possibilitat de difondre, consultar. estudiar i investigar-los.

L'Arxiu i Biblioteca Ferrer i Guardia pretén recuperar la memoria de Ferrer, de I'Escola Moderna i la seva época. Un fons especialitzat vers la historia política, social i educativa d'entre segles.

Sigo siendo de izquierda y sigo creyendo que la izquierda, desde hace más de sesenta años, mantiene en pie un discurso va- cío, una representación hueca que solo puede sonarle bien (esa catarata de lugares comu- nes) a la canalla sentimental. Roberto Bolaño

Playboy: ¿Qué cosas le aburren? Bolaño: El discurso vacio de la

sokialisme i'mercat

Francesc Trilas i Jané Economista

del mercat. Des de mitjans del segle xx, quan es va produir un debat sobre I'anomenat "socia- lisme de mercat", s'ha avancat molt poc, pero, sobre si és pos- sible un sistema que combini els avantatges del mercat, en rnini- mitzi els inconvenients i, a més, el faci compatible amb la socia- lització dels mitjans de produc- ció i la riquesa. és a dir. el so- cialisme.

izquierda. El discurso vacío de la La ciencia economica ha resolt derecha ya lo doy por sentado. la qüestió del mercat perque, a través de

diversos teoremes. s'ha arribat a la con- La darrera crisi financera ha tornat a clusió que el mercat és un sistema efi-

posar d'actualitat el debat ideologic sobre cient (fa maxima la grandaria del pastis) la resposta de I'esquerra a les mancan- quan aquest és perfectament competitiu, ces del capitalisme i I'economia de mer- quan no hi ha efectes externs (cap agent cat. ES convenient, pero, separar els dos que no pren decisions no es veu afectat conceptes: capitalisme i economia de per les decisions d'altres), quan els béns mercat. El capitalis- intercanviats són me és el mode de Un sistema aue combini privats i no pú- producció definit per els avantatge's del mercat blics. i quai no hi

ha assimetries 'Om en amb la socialització dels mitjans d,informació o al-

el qual el poder re- cau en els ~ r o ~ i e t a - de producció i la riquesa tres costos de ris del factor capital. El mercat és un mecanisme d'assignació de recursos caracteritzat pel lliure inter- canvi. Com a tal, pot funcionar fins i tot sense capital, i sense producció, en una economia on les persones intercanvien les seves dotacions inicials de béns. La ciencia económica ha resolt forqa la qüestió dels avantatges i inconvenients

transacció relle- vants. A la practica, aquestes condicions rarament es donen, pero fins i tot quan no es donen exactament els resultats dels mercats poden ser molt potents en termes d'eficiencia. Ara be, també són molt freqüents les mancances del mercat, que fan necessaries politiques com la de- fensa de la competencia, la regulació fi-

nancera, la lluita contra el canvi climatic mistes academics de primer nivell han i tantes altres intervencions, que tenen a participat activament en el programa veure fonamentalment amb restaurar I'efi- democrata a la presidencia dels Estats ciencia que els mercats, per molt potents Units. El principal assessor economic del que siguin, per ells mateixos no poden candidat democrata, Barack Obama (que assolir. L'actual crisi economica i finance- desitjo que quan surtin publicades aques- ra no es mes que una manifestació més tes linies ja hagi guanyat les eleccions) de les mancances del mercat. A més. fins és Austan Goolsbee. un professor de la i tot si els mer- Universitat de cats, SOIS o Els aspectes positius del mercat Chicago que re- amb la conjun- poden posar-se al servei d'una presenta el mes

d'aquestes societat no necessariament dominada avanCat de la politiques, nova economia aconsegueixen per la forma capitalista de propietat i que ser eficients! ha centrat la se- aixo no ens diu res sobre con- es distri- va recerca en la relació entre les politi- bueix el pastis. Un mateix nivell d'eficien- ques públiques i les noves tecnologies.

20 cia pot ser compatible amb repartiments El seu programa de salut pública ha estat molt diversos del pastis. Si es vol una coordinat per professors de la Universitat distribució equitativa de la riquesa. com de Harvard. El premi Nobel d'Economia els socialistes volem, cal redistribuir. Ara James Heckman va declarar que. per a bé, el mercat no és incompatible amb sorpresa d'ell. els elaboradors del progra- una distribució equitativa. senzillament no ma democrata havien tingut en compte la garanteix. Ampliar i crear deterrninats les seves idees sobre politica educativa, mercats de vegades pot fer molt per mi- de forma molt significativa. quan van llorar el nivell de vida de les societats en sol,licitar la seva col.laboració. Entre els vies de desenvolupament (gosaria dir que assessors d'Obama també s'inclouen al- en els darrers 10 anys ha fet més per guns representants del que es coneix frica la telefonia mobil que no pas la com a behavioral economics (economia Internacional Socialista). conductual), que parteixen de la idea que

Mercat lliure i propietat capitalista no sempre les persones es comporten acostumen a considerar-se de forma as- amb els suposits de racionalitat total que sociada, pero I'un no implica necesaria- utilitza I'economia neo-classica. Obama rnent I'altre. En molts sectors coexistei- s'ha reunit amb destacats economistes xen i competeixen empreses de propietat de diferents tendencies abans i durant la capitalista amb empreses cooperatives, crisi financera que ha sacsejat els Estats publiques o altres formes de propietat no Units, no només amb els actuals manda- lucrativa. Caldria rescatar de les cendres. taris com Bernanke o Paulson, sino tarn- utilitzant les eines formals de I'economia bé amb antics col.laboradors de Clinton moderna, el debat entre socialisme i mer- amb idees diverses sobre la distribució cat per veure de quina manera els aspec- de la riquesa. com Robert Rubin o Robert tes positius del mercat. corn a mecanis- Reich. me assignador de recursos, poden Alerta: no és que no hi hagi economis- posar-se al s e ~ e i d'una societat no ne- tes que hagin recolzat John McCain, de cessariament dominada per la forma ca- fet alguns d'ells (incloent-hi figures com pitalista de propietat. Kenneth Rogofí, que és qui va proposar

Durant molt de temps s'ha pensat que la creació de bancs centrals indepen- la professió d'economista estava al servei dents dels governs: Michael Jensen, del neoliberalisme. Si aixo ha estat mai I'economista financer que va elogiar la aixi, pot estar canviant. Diversos econo- compensació per incentius i les opes com

a mecanisme de disciplina per als ges- t o r ~ empresarials; o Gary Becker, que ha estes la metodologia economica a altres branques de les ciencies socials) han sig- nat un manifest de suport al candidat re- publica. Pero aquest s'ha basat molt menys en els economistes academics i ha utilitzat molt mes el consell de perso- nes vinculades a

Europa. Alguns economistes europeus importants estan treballant en un think tank de I'esquerra francesa, crec que el de Michel Rocard i altres representants del Partit Socialista Frances, en I'eclosió d'instituts de pensament progressistes a Franca, del qual parlava recentment Rai- mon Obiols en el seu blog. Es tracta de

Phillippe Aqhion, - -

I'alta direcció socialisme, eficiencia econ0mi~a ~ a t h i a s ~ i w a t r i - d'empreses. Fins pont, i David i tot McCain no ha

i creixement sostenible Spector, entre tinaut cap proble- poden ser compatibles altres. - . . ma a "presumir" d'un cert desconeixement del funciona- ment de I'economia, o a menysprear la professió dels economistes.

El Premi Nobel a Paul Krugman, un economista enormement critic amb les politiques neoliberals, ha suposat un re- coneixement a I'acostament que es pro- dueix entre els moderns economistes i les politiques públiques de caracter pro- gressista. No hi ha res de dretes a enten- dre I'estudi de I'economia des d'un punt de vista cientific. De la mateixa manera que Einstein tenia idees clarament socia- listes. per que els cientifics que treballen en la ciencia social de I'economia no po- den ser socialistes o d'esquerres? Histori- cament. a I'esquerra li ha costat poc comptar amb defensors entre historiadors i sociolegs. pero hi havia poca interacció entre I'esquerra politica i el mes avanqat de

-.. la professió dels econo- .S<

mistes. lmperava el "r,

.'~ recel. fins ara. d.+,

Aixo pot estar * I

canviant tambe a

Els nous aires que bufen en la relació entre esquerra politica i professió economica haurien de servir per dotar de contingut la necessa- 52 ria resposta a I'enessima crisi del capita- 21 lisme. Aquesta resposta ha de tornar el bon nom al socialisme, prestigiant-lo i po- sant-lo al sewei d'una millora de la digni- tat i I'esperanca de la majoria de la hu- manitat, i vetant el seu ús per part de tots aquells (es diguin Castro, Chávez o Orte- ga) que embruten, amb la vulneració fla- grant dels principis democratics i els drets humans. la memoria d'una de les grans tradicions humanes. Socialisme, eficiencia economica i creixement soste- nible poden ser compatibles, pero s'ha de treballar amb rigor i seriositat perque ho siguin en la practica. Rigor programatic. ambició internacional, exigencia demo-

cratica combinada amb innovació política, i arrelament popu-

rf ;%--, lar s'han de donar la rna per superar amb solven-

'I " i / . , cia el neo-iberalisme Y i I'heqemonia del

ENTORM, SCCI és una iniaatwa timpiac. CMS11twda tom a w f a t i v a mx ta de l r e b d asssclat 1 consumidois que raalina serdeis socmeducaur p als seus associats I t e r c m en general

Iniciativa d'esolae ENTORN neir m e si 6 Esolair Cata sm. afrb el r o m d'ESP1ASH' cao a 'anv 1988 Al cap de 4 anys es con;titueir'com a cwperativa per tal de diferenciar d s s e r a s prolassionals i 81s voluntans de I'associcib. mantenint la vincvlecib a partir dels socis consumidon.

El 1993 es lusiana m b AAEC, coapwativa de s imi lan obiectius lonnada entre erulais de Badaha . adsptarn definitivameni d ' m tiENTORN. sccl.

CATALANA T c a b v l h w a tan di rut.d.m d i Cir. tunyi dn do I'rnalammt lbcal dslr noifrss fsrvadr i 11 IUPO!~C)C#O CYRUIII qw w 61 ~Pva. INNOVADORA Rssokm m a t i v m t I i r m m i t i t s dr camm ~ o c i o i a ~ ~ m mualiu.m racursoxaducaiu%ioqnir~arui.

EXPERTA Amb I 'av i lh mli hi 10 imi#aipnhOi ia o t m IOIUCIO~S c ~ n f r ~ s t ~ d ~ x m a ~ t $ v i t ~ t s on rnm ~ ~ . b l l *

PAOGR€CSISTA Porrm a la prhctici mpraiirid un i h n o u i mr daniil8ca smb o1 Morrn.ni Laic i Pronrsañrta.

EFlClLhlT En. dotim #mi orpinitnib mnichmda i pml~3smd mi galmi la sokkui dds nanrar l e ~ e i s .

. . . . que puguem realilzar amb vasaltres.

2. Participeu. Fw-nos saber las vostms propostes ds serveis, rnrllores en els que realitiem, necessitatr, ... 3. F w m s anibar eú v a m curr lcubm

F N I O R M , sccl Avinyo. 44, 2n . 08002 Barcelono Tel. 93 302 6 1 6 2 - For 93 301 96 9 entorn@sntorn.org / w.entorn.org

Les poques veus -silencia- des pels grans mitjans- que hern mantingut una posició criti- ca envers el capitalisrne i la se- va actual etapa de la globalitza- ció neoliberal. poca cosa podem afegir al queja hem dit i repetit. No calia ser gaire perspicaq per preveure, arnb seguretat, que tindria lloc I'actual crack financer -inclos alguns grans capitalis- tes, corn Soros, s'han atrevit a

el monografiC El crack del 2008, crisi o esfondrament? Algunes consíderacions

Antoni Castells Duran Economista

nament que exerceix sobre el conjunt de la vida econornica i social, la seva fallida pot conduir al caos global. c) El consurnisrne exacerbat. que el capitalisme necessita tant per raons econorniques com de control social, unit al fet que, du- rant els darrers 30 anys. els in- gressos de la irnmensa majoria de la població, quan (en el millor dels casos) han crescut, el seu

dir-he, tot i desconeixer la seva creixernent ha estat molt inferior data. a I'increment de la productivitat. Aixo ha

Tenint en compte aixo i I'espai del que portat a un endeutament cada vegada disposo, em limitaré a remarcar, es- més gran i durador, que ha enriquit el ca- quematicarnent, les raons de fons del pital financer-especulatiu fins que ha arri- crack del 2008 i a exposar-ne algunes re- bat a ser insostenible. flexions. Les causes de fons del crack es El que avui encara no esta clar és si troben en: el crack financer portara a una greu crisi.

a) La manca de funcionarnent dels que, amb una gran destrucció de riquesa "mecanismes autoreguladors del mercat", i enormes sacrificis de la població, I'ac- que ja es va posar en evidencia en "la tual sistema socioeconornic, de mornent, crisi del 29 , i que podra superar, va portar la propia Amb aquestes hipoteques o bé portara al seu burgesia a una no hí han especuiat només esfondrarnent profunda crisi de fe quatre desaprensius, sinó i a la ineludible ne- en I'esrnentat auto- cessitat de substi- matisme. tot el sistema financer global tuir-lo.

b) El predomini Ara, amb les res- i I'actuació del capital financer, que, guiat ponsabilitats en que han incorregut els per I'afany de maxirnitzar el seu benefici. que han propugnat i imposat I'actual rno- gairebé no ha invertit en la producció, la del economic i social, aquests tenen investigació, el coneixernent, la cultura, I'obligació de donar explicacions sobre el etc. sinó en la pura especulació. Al ma- que ha passat i esta passant. i per que teix ternps, ates el predornini i condicio- ' passa.

Que diu aquesta gent? Quan parlo no són més que paraules per amagar la d'aquesta gent em refereixo des dels res- realitat: I'engany. I'estafa, la deshoneste- ponsables de les grans institucions finan- dat, etc. ceres privades. els primers, pero no pas - Pel que fa a I'Estat espanyol. a més de els únics responsables, fins als politics veure's afectat, en un o altre grau, per professionals que comanden els estats aquesta crisi financera global, es veu i als ideolegs a sou que han justificat també afectat per una crisi especifica i promocionat I'actual model ... propia. que ens afectara de manera molt

Aquests -amb pe- més forta i directa, tits matisos- depe- El sistema financer basat fet que fins avui en- nent del paper que en I'especulació, que crea cara ama- cadascú ha jugat i ju- gar. (7 ga en la gran estafa, beneficis sense crear riquesa que proposen diuen, en-sintesi. que la culpa de tot plegat la tenen quatre mal- factors que, als EUA. van posar en circu- lació les hipoteques porqueria que com- portaven un risc molt elevat, donada la insolvencia dels que se'ls concedia i el preu inflat de I'habitatge que servia de garantia. Hipoteques que la institució fi- nancera que I'havia concedit venia, ben embolicades amb "imaginatius" productes financers. a altres institucions. les quals repetien aquesta operació. i aixi succes- sivament. amb el que tot el sistema finan- cer s'infecta de porqueria.

Ara bé, aquesta explicació no és més que una veritat a mitges: - En primer Iloc, amb aquestes hipote- ques no hi han especulat només quatre desaprensius, sinó que hi ha especulat tot el sistema financer global. Els altres banquers i especuladors sabien que esta- ven comprant porqueria, el que potser no sabien exactarnent és la qualitat i quanti- tat de porqueria. pero s i que ho era. Feien la compra per seguir especulant i realitzar aixi enormes beneficis. Van ac- tuar també de forma irresponsable i esta- fadora. - En segon Iloc, aquestes hipoteques "subprime" no són més, tot i ser forqa, que la guspira que ha ences el foc que ha calcinat el sistema financer. tot el1 molt inflamable, en estar basat en I'especula- cio. que crea beneficis sense crear rique- sa. Per aixo han creat expressions com "enginyeria financera", productes "irnagi- natius", comptabilitat "creativa", etc, que

aquesta gent? - Proposen, i ja ho han posat en practica. aportar milers de milions d'euros i de do- lars publics a les entitats financeres pri- vades, en forma d'ajudes. compres d'ac- tius, préstecs. compra temporal d'accions del capital de I'entitat, etc. Tot plegat, de forma molt confusa: compra d'actius ... Quins actius? Els actius porqueria? A quin preu? Compra d'accions, a quin preu es compren? I si és temporal, a quin preu pensen vendre-ho? Aixo diuen que ho fan per evitar que el crack financer provoqui un esfondrament total de I'activi- tat economica. - Exigir la "col~laboracio dels ciutadans: mes esforq, més treball i estrenyer-se el cinturó. - Demanar als ciutadans que tinguin con- fianca, que tinguin fe en els seus governs i en les mesures que estan prenent per apedacar el sistema, aixi com en la capa- citat d'aquest per regenerar-se. - Unes inconcretes i vaporoses propos- tes. que van des de la reforma global del sistema financer i els seus mecanismes de control (G.Brown). fins la refundació del capitalisme (Sarkozy), i un canvi de valors.

Ara bé, pel que fa a la intervenció dels estats, amb I'aportació de diner pu- blic a les finances privades: - Constitueix una flagrant contradicció amb el dogma neoliberal de la no inter- venció de I'estat en els afers economics, que es el que han predicat i fet els seus ideolegs i els governants -i que ara tam-

poc no posen en qüestió-. D'aqui les pri- privades, i tan sols es recuperara una mi- vatitzacions, ja que segons aquesta doc- nima part del diner públic. És forqa signi- trina I'ernpresa privada és I'única capa$ ficativa la confusió i manca de trans- de realitzar una bona gestió dels recur- parencia sobre les caracteristiques sos, la desregulació (fora controls pú- i preus de compra i venda dels ajuts pú- blics), ja que diuen que dificulta el funcio- blics, que abans s'ha assenyalat. Mante- narnent, i I'autoregulació dels mercats nir aquesta opacitat i confusió algun mo- que, econornicament, "es" el rnés eficaq, tiu deu tenir, pero cap de bo peral etc. ciutada del car- - Aquesta ope- Una practica habitual del capitalisme: la rer. Pel que fa ració, amb tot, socialització de les perdues a la resta de respon a una i la privatització dels guanys propostes: practica habitual - Demanar als del capitalisme, realitzada aquesta vegada a gran escala: la de la socialització de les perdues i la privatització dels guanys. Durant els da- rrers decennis, els estats han privatitzat sectors sencers i empreses públiques, finanqades amb els diners dels contri- buents, venent-les a preu de saldo al sector privat. el que li ha proporcionat enormes beneficis, i aixo amb "l'argu- rnent" que la gestió de I'ernpresa privada es rnillor i rnés eficient. Ara, quan les em- preses privades financeres han portat a la fallida tot el sector, els estats aporten enormes quantitats de diner públic a aquestes empreses, per tal de cobrir les seves perdues i, segons diuen, evitar I'esfondrament de tota I'econornia. Esfon- drarnent que, certament, el crack financer pot provocar, pero que no es gens clar que aquesta actuació pugui evitar.

És a dir, la fallida del sector financer privat la pagarem entre tots, i per una do- ble via. com a treballadors, pensionistes, autonoms, arnb I'increment de I'atur, la perdua de valor dels nostres in- a - gressos, etc., i com a contri-

O *' buents. que som 0 els aue aoortem

ciutadans rnés treball, que s'estrenyin el cinturó, etc., es pur cinisrne: per manca d'aixo s'ha pro- duit el crack? Se n'evitara un de poste- 52 rior? La resposta és clara: no. Aleshores? 25 - Demanar fe i confianca, a més de cinic es surrealista. Confianca en qui? En els que ens han portat a I'actual situació? Tots ells, banquers, governs, etc, en són responsables i no poden demanar res. pero menys que cap altra cosa que hi tin- guem fe, en ells i en el que diuen ... L'únic que poden fer es plegar abans d'ingres- sar a la presó. - Pel que fa a les refundacions del siste- ma financer o del propi capitalisme, o a un canvi de valors irnpulsat per ells rna- teixos, no són més que simples al.lucina- cions, producte d'alguna droga dura. No es pot refundar el que es producte de la seva propia evolució, el maxim que es pot fer és intentar apedacar-ho per inten- tar prolongar la seva existencia durant un ternps. Es com si un metge li receptés tornar als 25 anys a un pacient de 97 anys amb diverses malalties terminals.

A més, aixo ja es va in- tentar quan la dicta-

dura de I'autoregu- .r Ó - lacio del mercat

sobre la societat. el diRer db l ic . 8 4 e a - \ en que es basa I des~rés. en el . a el ca~italisme. va cas que aconse- \ W , '

I ) O mostrar la seva gueixin superar la cri- inviabilitat en si, les institucions finan- 1, I'anomenada cri- ceres continuaran sent - m si del 1929, que

finalitza al final de la 2a guerra mundial (1945), la qual provoca milions de morts i una enorme destrucció. Crisi que el pro- pi capitalisme liberal va ser incapaq de superar -d7aqui els regims nazifeixistes i el New Deal de Roosevelt. A partir de 1945, els capitalistes es proposaren no tornar a caure en els mateixos errors(") i introduiren certs controls al mercat, pero tan SOIS uns 30

tendre encara més greu. Pero aixo és ob- jecte d'un altre article.

Davant de tot aixo, a la gran majoria de la població -la dels exclosos, la dels que fins ara no ens han deixat decidir res, i ni tan sols res no se'ns ha consul- tat- no ens queda altra alternativa que analitzar i pensar pel nostre compte so- bre el que ha passat i per que als darrers

anvs. i on ens ha anys després tor- naren a imposar el liberalisme salvat- qe -amb el "neo"

La cornpetitivitat, que no té res a PO"" Obrir un debat el més am- veure arnb ser cornpetent, sinó arnb pli possible, i el

I'individualisrne insolidari més aviat possi-

davant- de forma encara rnés brutal i globalitzada. "La ca- bra tira al monte", no pot fer altra cosa, esta en la seva propia naturalesa.

Respecte al canvi de valors, el "valor" en que es fonamenta el capitalisme és I'obtenció del maxim guany i I'esforc per aconseguir-lo, eliminant o supeditant tots els altres valors. Aquest esta intimament lligat amb el "valor" de la cornpetitivitat. que no té res a veure amb ser compe- tent, sinó amb I'individualisme insolidari: per "prosperar" tu, aixafa a qui faci falta. 1, des de fa forca anys, es complementa també amb un altre "valor", el del consu- rnisrne: la compra compulsiva de rnerca- deries que porta a I'eterna frustració. "Va- lors" dels quals el capitalisrne no pot prescindir-ne, i que mitjancant I'adoctrina- ment dels grans mitjans de cornunicació ha aconseguit convertir en els predomi- nants en el si de la societat. D'aqui que, avui, la crisi econornica vagi acompanya- da d'una altra crisi, la social, al meu en-

ble -no tenim gai- re temps-, anar plantejant i portant a la practica les mesures que considerem ne- cessaries per reconstruir la societat i I'ac- tivitat econornica, sense dogmaticme pero tarnbé sense por ni prejudicis. Cal, a més, que els exclosos actuem plegats: els que fins ara s'han oposat al neolibera- lisrne, juntarnent arnb els que s'hi han deixat arrossegar. be perque han cregut en les seves "virtuts", bé per "cornoditat". Cal que creem espais de debat. instru- ments d'informació, formes de coordina- ció, alla on sigui possible, als centres de treball, als barris. a les escoles i universi- tats, a nivel1 de ciutat i de pais, etc I

(') Veure I'ariicle "El regim de la transicio en I'atzucac ( 1 ) : el model economic" a Espai de 1l;berlat N. 48. (") Un llibre excel.lent al respecte es La gran transformación. de Karl Polanyi -1944.

1'entrevistA Noam Chomsky Professor emerit de ~ingüística

Vicenc Navarro Catedratic de Ciencies Socials i Politiques Públiques, UPF

Aquesta entrevista, realitzada en el marc de la UPEC, tingué lloc al MIT, Cambridge (Massachusetts), el 13 de maig de 2008. 52

27 Noam Chomsky és una per- com si hi estessis vetat. Molta

sona d'una enorme importancia gent fora dels EUA no ho saben i quan s'escrigui la historia o no ho entenen, perque sovint intel,lectual dels segles xx i xxi, idealitzem els EUA, que es pre- Noam Chomsky tindra un capitol senta com una democracia ex- rnolt important. Ha estat la veu tremadament dinamita i activa. més critica dintre dels EUA, no Molta gent no s'adona de la dis- sols pel que fa a la política exte- criminació que pot arribar a patir rior d'aquest país, sinó també I'esquerra dins dels EUA. en quant a les estructures de Aquesta discriminació es dóna. poder dels EUA. fins i tot, dins I'esquerra de I'es-

Coneix Catalunya, es rnés, té tablishrnent liberal. Com res- una gran simpatia i lligam ernotiu amb pons davant d'aquestes actituds? Com Catalunya perque corn intel.lectual dels expliques aquesta discriminació en la ma- EUA. va seguir molt de prop aquella joria dels més importants forums de de- guerra civil; ens va explicar que, com a bar? jove, ja es va sentir molt identificat arnb NC: D'entrada hauria de dir que, de fet. la causa republicana contra el feixisme. és en els cercles d'inteldectuals liberals

d'esquerres on probablernent em temen VN: Volia parlar amb tu precisament so- i em rnenyspreen rnés. Si voleu veure un bre tu mateix i tambe sobre els Estats exemple ben grafic d'aixo, podeu agafar Units. Fora dels EUA, ets sens dubte I'in- una fotografia d'una de les portades pre- tel~lectual amb més renom. Pero la majo- ferides, que tinc penjada i emrnarcada ria de la gent de fora del teu país no és a la porta del meu despatx. És la portada prou conscient del que representa que de la revista rnés o rnenys oficial dels in- 17ntel.lectual més conegut dels EUA a tel~lectuals liberals d'esquerres, The I'estranger aparegui tan poc als miijans American Prospect, i la portada tracta el del seu propi país. tema de les terribles circumstancies en Quan mirem les principals cadenes de te- les quals aquests intel.lectuals intenten levisió, com la CBS, la NBC o la CNN, sobreviure -les enormes forces que vir- mai no hi aoareixes. En realitat sembla tualment els estan destruint.

A la fotografia s'hi veuen dues figures: dria permetre veus més critiques en els dues cares amb un posat fix i enfadat. mitjans. D'una banda, hi veiem Dick Cheney, al NC: Si, crec que tenen por. Existeix una Pentagon; a I'altra, hi sóc jo. Els intel.lec- por terrible que qualsevol petita desviació tuals d'esquerres de I'establishment libe- pugui conduir-nos al desastre. És una ral es veuen atrapats entre aquestes mentalitat tipicament totalitaria. Has de dues forces gegantines. Els intel.lectuals controlar-ho tot. Si res queda fora de con- de I'esquerra de I'establishment liberal trol. pot resultar desastrós per a ells. De són (i no només als EUA) els tipics guar- fet, I'estabilitat de la societat dels EUA no dians dels limits: fins és tan obvia. Reque- aquí podem arribar. una societat molt diriaida. reix molta repressió pero no anirem ni un e , -els papers del mil.limetre més enlla. una societat que es gestiona Pentagon durant la De fet, és aterridor COm un neg0ci Guerra del Vietnam pensar que algu pu- gui anar un mil.limetre més enlla. Aixo s'estén també als principals mitjans de comunicació. Per tant, si, els EUA es un pais molt Iliure; de fet, es el pais més Iliu- re del món. No crec pas que la llibertat d'expressió, per exemple, estigui tan pro- tegida enlloc del món com ho esta aquí. Pero es una societat molt dirigida, una societat que es gestiona com un negoci, dirigit amb molta cura, amb estrictes re- quisits doctrinals, dels quals no es tolera cap desviació -seria massa perillós. Un dels motius pels quals és massa peri- Ilós és que el sistema politic, tant els par- tits com la classe política, es en una posi- ció molt dretana. si la comparem amb la resta de la població, pel que fa a la majo- ria de temes importants. Si agafem la sa- nitat, per exemple, sobre la qual tu has escrit durant molts anys, cal dir que la població és a I'esquerra del sistema, i així ho ha estat sempre. El mateix passa en molts altres ambits. Per tant, permetre que es debatin alguns temes en concret és una amenaqa i permetre qualsevol desviació d'un tipus de política de partit és perillós i s'ha de controlar amb molta cura.

VN: ES sorprenent perque, des de fora dels EUA, sovint es té la impressió que el país té un sistema politic molt estable i segur. Podriem, fins i tot, pensar que amb un sistema polític i uns mitjans de comunicació tan potents, e l país es po-

son forqa representa- tius del que estic dient. Aquests papers no són documents desclassificats i pu- blics. Tenir-hi accés és com robar els ar- xius: és com conquerir un pais i fer-se amb el boti dels seus arxius. La informa- ció no esta pensada per al públic. Hi ha una serie de coses interessants en els papers del Pentagon que han estat ocul- tades. El més interessant és la part de mes al final -el període que cobreixen aquests papers acaba a mitjan 1968, just després de I'ofensiva del Tet del gener de 1968, que va convencer les classes poli- tiques que la guerra resultava massa ca- ra i que no valia la pena continuar-la. Hi va haver un intent del govern d'enviar uns 200.000 homes més al Vietnam, per augmentar aixi el nombre de tropes a gairebé tres quarts de milió. Hi va haver un debat sobre aixo, tal i com demostren els papers del Pentagon, i van decidir no portar-ho a terme. El motiu és que temien que, si ho feien, potser necessitarien les tropes per controlar el desordre civil que podria provocar als EUA. Hi hauria una rebel.lió de proporcions sense precedents entre la gent jove, les dones. les mino- ries. els pobres. etc. Amb prou feines controlaven les coses dins el propi pais. i qualsevol moviment en fals podria haver portat a una rebel,lió. I aixo continua. No pots deixar que la població es descontro- li. Ha d'estar estretament disciplinada. Un dels motius d'una pressió consumista tan extraordinaria. que es remunta als

anys 1920, és precisament el reconeixe- ment per part del món empresarial que, si no s'atomitza la gent, si no se la con- dueix cap a allo que s'anomenen "les co- ses superficials de la vida, com ara el consum de moda", la població pot girar- se en contra seva. Ara mateix, per exem- ple, un 80% de la població dels EUA creu que el país es

han creat una imatge que és basicament com un full en blanc. En la campanya dxObama hi sonen paraules com espe- ranqa, canvi, unitat -eslogans totalment buits pronunciats per una persona agra- dable. amb bon aspecte i que parla bé-, els opinadors en diuen "retorica en alqa". ("soaring rhetoric"). i cadascú pot escriu-

re-hi el que li mou, transcri- sembli, en vint literal- Els EUA no és un país feixista, aquest full en ment les ~ a - pero la semblanqa amb les tecniques de blanc. Molta raules propaganda feixistes és f o ~ a sorprenent gent hi esta exactes. escrivint els d'acord amb seus desitjos "uns pocs grans interessos que només per un canvi de progrés. En la campanya, miren pera ells mateixos", i no tenint en com apunta encertadament el Wall Street compte el benefici de la població. Un Journal, no s'ha parat gaire atenció als

52 95% de la població penca que el govern temes importants. Les caracteristiques

29 hauria de parar més atenció a I'opinió pú- personals són I'element clau. És el carac- blica. El grau d'alienació de la població ter que es tracta en portada com a tema cap a les institucions democratiques és cabdal. enorme. Sempre que la gent estigui ato- Pero, si, el suport que ha rebut Obama mitzada, i preocupada només per com és un fenomen popular, i penco que re- maximitzar el credit de les seves targetes flecteix I'alienació de la població de les de credit, separats els uns dels altres institucions. La gent s'agafa a un ferro perque no escoltin debats critics serio- roent: aqui hi ha una petita possibilitat sos, sempre que sigui aixi, podran con- que potser algú pugui defensar allo que trolar-ne les idees. volen. Tot i que el1 no ho digui, sembla el

tipus de persona que potser ho faria. ES

VN: Una altra cosa que passa fora dels forca interessant fixar-nos en les compa- EUA és la idealització del sistema nord- racions que es fan. A Obama el compa- america pels miijans europeus. Per ren amb John F. Kennedy i Ronald Rea- exemple, les pr~maries presidencials s'hi gan -Kennedy i Reagan eren creacions, estan mostrant com un signe de vitalitat productes dels mitjans de comunicació, de la democracia. 1 el fenomen Obama en especial Reagan. Probablement ni el1 es presenta com a responsable de la mo- coneixia quines eren les polítiques del bilització de masses. Aixó és forga con- seu programa. era estrictament una crea- trari a la realitat. Com explicaries. aques- ció dels mitjans. lnicialment no era espe- ta idealització de I'escena politica cialment popular, pero els mitjans van americana! tan freqüent a Europa? crear la imatge d'un cowboy meravellós NC: La gent té aquestes il.lusions, i ens que ens salvaria a tots, i aixi successiva- hem de preguntar quin n'és I'origen. ES ment. clar. Es parla de qualsevol cosa excepte De fet, els EUA no és un país feixista, dels temes importants. Per tant, la pobla- aquesta seria una mala analogia. Pero la ció simplement no sap quins són els te- semblanqa amb les tecniques de propa- mes importants. aixo és forqa evident. ganda feixistes és forqa sorprenent, no El fenomen Obama és una reacció inte- es accidental. Els nazis van adoptar, de ressant a tot aixo. Els assessors d'Oba- manera explícita, conscient i obertament, ma, els dirigents de la seva campanya, les tecniques publicitaries americanes,

forca por. Podria obrir una situació impre- decades que gaudirien d'un sistema de dictible (be a real loose cannon). sanitat pública nacional. El mateix podria

aplicar-se a la política exterior. Agafem VN: Com explicaries la simpatia que Oba- I'lran, per exemple, el proper gran tema ma desperta a Europa? del qual parlare m... La gran majoria del NC: Suposo que els europeus també es- públic diu que no hauríem d'anar sempre criuen allo que volen en el full en blanc amb amenaces sinó que hauriem d'utilit- del qual parlavem. I no és cap secret que zar la diplomacia. La gran majoria del pú- als europeus no blic als EUA, només no els Si tinguéssim una democracia gairebé un agradava Bush, aue funcionés. els EUA faria 75%, sosté

que I'lran té els que el te- dkadis que gaudirien d'un sistema de drets mien. El mateix establishment sanitat pública nacional que qualsevol america tenia por de Bush. Bush va arribar enmig d'un mar de critiques sense precedents, fins i tot de part de les veus oficials de I'adminis- tració Reagan i de I'opinió pública en ge- neral. Per exemple, quan es va anunciar la seva estrategia de seguretat nacional, el seternbre del 2002, parlant de guerra preventiva, i anunciant virtualment una guerra a I'lraq, imrnediatament, al cap de poques setmanes, hi va haver un article al Foreign Affairs (la revista principal de I'establishment) condemnant allo que ells van anomenar la Gran Estrategia del Nou lmperi -no pas per principis, sinó perque seria perjudicial per als EUA. I hi va ha- ver moltes critiques a I'administració de Bush pel seu extremisme, fins i tot pel nacionalisme extremista i radical. McCain segurament és en el mateix terreny. Oba- ma, en canvi, probablement tornaria a si- tuar el pais mes al centre, exactament on se situava I'adrninistració Clinton.

VN: Creus que h i ha possibilitats per a les esquerres als EUA en algun moment? NC: Crec que aquest pais ofereix una enorme oportunitat per als organitzadors d'esquerres. Aixo ~ ' 0 b S e ~ a quan ens fi- xem en I'opinió pública, que esta molt ben estudiada. Els teus estudis de recer- ca sobre I'opinió de la gent pel que fa als programes de sanitat pública mostren que la gent vol aquest tipus de progra- mes als EUA. Si tinguéssim una de- mocracia que funcionés, els EUA faria

altre signant del tractat de no-proliferació: el dret a en- riquir urani per a energia nuclear, pero no per a armes nuclears. 1, sorprenentment. una molt gran majoria del públic creu que hauríem de donar suport a una zona Iliu- re d'armes nuclears en aquella regio, in- cloent-hi I'lran, Israel i les forces america- nes desplegades a la zona. Resulta que aquesta és també la política oficial de I'l- ran, i, de fet, els EUA i Anglaterra estan oficialment compromesos amb aquesta actitud, encara que aquest fet no es pot esmentar. Quan els EUA i el Regne Unit van intentar construir una primera coarta- da legal per a la invasió a I'lraq, van apeldar a la Resolució del Consell de Se- guretat de les Nacions Unides 687 de 1991, que demanava a I'lraq que elimi- nés les seves armes de destrucció mas- siva, i van assegurar que no ho havien complert. D'allo se'n va parlar molt. pero no del fet que la mateixa Resolució com- prometia els signants a mobilitzar-se per establir una zona lliure d'armes nuclears a I'Orient Mitja (article 14). Si EUA tin- gués una democracia que funcionés, en la qual I'opinió pública influís en la politi- ca, la més que perillosa confrontació amb I'lran s'establiria de ben segur de manera pacífica. Fixem-nos en Cuba, també. Durant 45 anys els EUA s'han dedicat a castigar els cubans -tenim documents interns dels Kennedy, entre altres coses, que ho de- mostren. Hem de castigar el poble cuba

pel seu "reeixit desafiament" a les politi- ques dels EUA, remuntant-nos a la Doc- trina Monroe de 1823. La Doctrina Mon- roe va establir el dret dels EUA a dirigir I'hernisferi. Els cubans desafien aquesta doctrina amb forqa exit. per tant cal casti- gar la població amb una guerra impor- tant, una guerra terrorista. Aquest objec- tiu no es va ni dissimular Arthur Schlesinger, el biógraf semioficial de Ro- bert Kennedy i un assessor de Kennedy. diu que a Robert Kennedy se li encarrega portar "els terrors de la terra" a Cuba. Aquesta va ser la seva responsabilitat primordial. Hi estaven obsessionats -a mes d'intentar estrangular econornica- ment la població cubana per castigar-la

32 per la seva maiifeta. ~ u e en pensa el pú- blic dels EUA, d'aixo? En diverses en- questes fetes des dels anys 1970. aproxi- rnadarnent dues terceres parts del public diu que hauriem d'iniciar relacions di- plomatiques normals arnb Cuba, exacta- ment com ho fa la resta del mon. Pero el

fanatisrne de I'establishrnent. amb aques- ta actitud, envaeix tot I'espectre que en forma part -els Kennedy, que són els que ho van comentar, i tota la resta. El mateix passa amb un munt d'altres grans temes. Per tant, corn he dit. els EUA haurien de ser el paradis per a un organitzador d'esquerres. Penso que les possibilitats que té I'esquerra aqui són extraordinaries, i aquesta és precisament la raó per frenar I'opinió de qué parlavem abans, I'expressió de les diferents acti- tuds, etc. De fet, el país té una població forqa activista. Segurament hi ha rnés gent ara implicada en I'activisme per al- gun o altre tema irnportant que durant els anys 1960. Per exernple, agafem els mo- viments solidaris amb el Tercer Món: aixo és quelcom totalment nou en la historia de I'imperialisrne europeu. i té I'origen en els corrents de gent normal i corrent als EUA. Des de les esglésies rurals. evangeliques, gent convencional, milers de persones, van decidir anar a I'America

Central per viure amb les victirnes de les nització que pugui representar una alter- guerres terroristes de Reagan, per aju- nativa a I'actual sistema mundial? dar-los, per intentar protegir-los, etc.; NC: N'he parlat en reunions del Forum eren milers o desenes de milers de per- Social Mundial. que sempre se celebra sones. Una de les meves filles encara hi en algun indret del sud, i he comentat és, a Nicaragua. Aixo no havia passat que aquest moviment podria portar les mai fins ara en la historia de I'imperialis- llavors d'una internacional real i, a parer me. Ningú a Franca va anar mai a viure meu, la primera internacional real. Allo en un poblet d'Algeria per ajudar-ne la que s'anomena la Primera Internacional gent, per protegir- fou imporiant, pero los de les atrocitats L'anomenat moviment va ser molt localitza-

~~ - ~-

dels francesos. Era antiglobalimció va da. Va ser en una una opció que no

al Tercer Món part d'Europa. s'havia ni ~lanteiat: i va ser essencial- durant les'guerrbs a lndoxina tampoc, excepte alguns, pocs, que van quedar molt escampats pel terri- tori. Pero durant els anys 1980, aixo es va desenvolupar de manera espontania -no en els centres de I'elit. per tant, no ho veurieu pas a Boston, sino als estats rurals de Kansas i Arizona. i ara s'ha es- campat arreu del món. En conseqüencia, tens guardians de la pau cristians, i Déu cap qui mes. Un altre desenvolupament nou molt important és el moviment de justicia global, que s'ha anomenat, ridicu- lament. "antiglobalització". La propaganda diu que I'anomenat movi- ment antiglobalització va comenqar a Seattle. No va ser aixi. Va comenqar al Tercer Món. Quan centenars de milers de pagesos a ['india assalten el parlament, no es un fet rellevant -només si la gent fa alguna cosa en una ciutat del nord, 6s un fet rellevant. Aixi doncs, els movi- ments populars de masses a Brasil o l 'h- dia, per exemple, no van existir fins que s'hi va involucrar una ciutat del nord. Pero les ciutats del nord s'hi van implicar, i el moviment s'ha escarnpat ara arreu per les ciutats del nord igualment que per les del sud.

VN: bnomenat moviment "antiglobalitza- ció" ha estat certament un moviment esplendid Pero a vegades fa la sensació que potser esta paralitzat i immobil. Que et sembla la idea d'establir una Cinquena . Internacional, o alguna altra forma d'orga-

ment destruida per Marx quan aquest no pogue controlar-la. La Segona Internacional desaparegué 52 just abans de la Segona Guerra Mundial. 33 La Tercera lnternacional va ser presa com una institució propagandistica per la Unió Sovietica i la Quarta lnternacional va ser marginalment trotskista. Perb aquesta és la primera autentica in- ternacional, o, si més no, ho sembla. No em refereixo nomes al Forum Social Mundial, sinó també a altres fenomens com ara la Via Campesina. L'última vega- da que vaig ser a Porto Alegre, a Brasil, per assistir al Forum Social Mundial, el primer lloc que vaig visitar va ser la reu- nió internacional de la Via Campesina, I'organització internacional de pagesos. Va ser molt animat, molt emocionant. Re- presenta la major part de la població mundial, i va ser molt emocionant ser alla. El Forum Social Mundial tambe ho va ser. Aquesta és I'autentica globalitza- ció. Són gent d'arreu del món, de totes les esferes de la vida, interactuant, deba- tent, i tornant a casa per intentar imple- mentar idees de canvi social. No se si la nova internacional funcionara. Podria ser. Pero, si no funciona, només s'aconseguira augmentar el nivel1 d'acció per al proper intent d'aconseguir-ho. Per tant. penso que té sentit aixo que dius. Pot ser que veiem les Ilavors de la prime- ra autentica internacional, constituida per les classes populars d'arreu, intentant su- perar I'extraordinaria alienació que la

gent d'arreu del món sent, als EUA i a la resta del món -la sensació que les insti- tucions no treballen per nosaltres, sinó que ho fan per algu altre. Aquests grups poden mobilitzar i organitzar, utilitzant les llibertats que tenim i hem aconseguit. Obren unes expectatives molt importants.

VN: Una cosa que és bastant preocupant és I'americanització de la politica euro- pea, que crec que és el que passa a tot arreu. Fins i tot

rnassa. Al segle xvii. probablement un 40% de la població d'Alemanya fou elimi- nada per culpa de la guerra. Durant aquest procés de salvatgisme i brutalitat, Europa va crear una cultura de salvatgis- me i una tecnologia de salvatgisme que els va permetre conquerir el món. I la resta d'Europa no es va valer pas de po- litiques més suaus. Fins i tot un país tan petit com Belgica va ser capac de matar probablement uns 10 milions de persones

al Congo. Vesquerra euro- Europa va ser la regio mes salvatge Tot aixo, evi- pea sembla ha- i brutal del món durant segles dentment estava ver perdut e l seu associat amb llenguatge. Per exemple, els liders d'esquerres no parlen de la classe treballadora, sinó que ho fan de la classe mitjana. La lluita de classes ha desaparegut del tot del discurs de I'es- querra. Existeix, doncs, un desenvolupa- ment forqa preocupant: e l llenguatge poli- tic america s'esta fent present a Europa ara, coincidint amb I'enorme feblesa de I'esquerra. Aquesta americanització de la vida polifi- ca europea sembla paradoxal. perque aixo té lloc a l mateix temps que la in- fluencia dels EUA s'esta reduint en el món. Europa és cada vegada més sem- blant als EUA. Els partits politics. per exemple. han perdut la seva forqa i valor. Més que partits politics, el que veiem són les xarxes de comunicació dels liders po- lítics. 1 la politica esdevé un xou, un xou teatral. Com hem comentat abans en la nostra conversa, es presenten eslogans sense cap rnena de significat. Corn expli- caries, doncs. que en un moment en el qual la influencia dels EUA s'esta reduint, els valors politics i culturals de I'establish- ment dels EUA siguin cada vegada més dominants a Europa? NC: Aquest és un tema molt ampli, pero agafem-ne només uns quants elements. Si mirem una mica enrere en la historia, Europa va ser la regio més salvatge i brutal del món durant segles. Establir el sistema nació-estat a Europa va ser un programa d'assassinats i destrucció en

I'arrogancia ra- cista més extrema, i finalment va culmi- nar en dues guerres mundials. Des de la II Guerra Mundial, Europa ha estat en pau, no pas perque els europeus hagin esdevingut pacifistes, sinó perque es van adonar que la propera vegada que es po- sessin a jugar al joc de matar-se els uns als altres, segurament acabarien elimi- nant tota la població mundial. Han creat una cultura de salvatgisme i una tecnolo- gia de destrucció tan gran que aquest joc s'ha hagut d'acabar. La II Guerra Mundial va representar tam- bé un canvi molt acusat en el poder mun- dial. Els EUA havien estat I'economia mes poderosa en el món durant molt de temps, molt més poderosa que la d'Euro- pa, pero no tenia un paper tan rellevant en els afers globals. Dominava I'hemisferi occidental i feia incursions cap al Pacific, pero restava en un segon pla respecte d'Anglaterra i. fins i tot. de Franca. La II Guerra Mundial. pero, ho va canviar tot. Els EUA es van beneficiar enorme- ment de la guerra, i la resta del món va quedar greument afectada i destruida. La guerra va acabar amb la Depressió, la producció industrial practicament va qua- druplicar-se. Els EUA van acabar la guer- ra posseint literalment la meitat de la ri- quesa mundial i amb una incomparable forca a escala militar i de seguretat. Els planificadors ja sabien que aixo passaria. Van planificar una situació de dominacio

global en la qual no es toleraria que els tothom, i aixo és literalment veritat. Per altres paisos exercissin la seva sobirania. tant, Europa ha obtingut molts guanys de A Europa, al final de la guerra, hi va ha- la seva posició subordinada -deixeu que ver una onada de democracia radical, els EUA vagin al capdavant en la carrera d'antifeixisme, de resistencia, de mobilit- de la destrucció- i aixo ha fet que s'ad- zació obrera -bastant significatiu en al- quiris un cert grau de complaenqa. Podri- guns casos- i la primera tasca dels EUA em dir que els europeus gairebé respiren i la Gran Bretanya, els conqueridors, va alleujats: després de segles de salvatgis- ser ofegar aquest intent. Aixi que, en un me i barbarie, ens relaxarem pais rere I'altre, i anirem darrere incloent-hi el Ja- Pot ser aue veiem les llavors d'algú altre, dei- pó, la primera xarem que algú tasca dels ano-

de la primera autentica internacional, altre ho fati per

menats allibera- constituida per les classes populars d'a- nosaItres no- dors va ser ofe- rreu del món saltres ens dedi- p gar la carem simple- resistencia al feixisme i reinstaurar I'ordre ment a qaudir dels beneficis. 3L tradicional. Potser no amb el mateix nom, pero si amb els mateixos liders. Va ser una batalla que no va passar d'un dia per I'altre. Per exemple. Italia era probable- ment I'objectiu principal de la subversió de la CIA, com a minim cap als anys 1970, per intentar limitar la democracia italiana. ja que aixo hauria significat un rol tan gran per al moviment obrer, que no podia ser tolerat. Tot aixo va anar-se enfonsant gradualment: les elits europees van haver d'acceptar una posicio en la qual els EUA s'apoderaven del seu rol tradicional de dirigents mundials que feien ús del salvatgisme i de la barbarie, i van haver d'acceptar part dels guanys que ingressarien els EUA derivats de la dominació global. No és que els democrates radicals per- dessin a Europa completament 4 e fet, van guanyar un nivel1 important de de- mocracia social. En realitat, els europeus viuen millor que els americans en molts ambits: estan més sans, són més alts, te- nen més temps de Ileure. Els EUA, espe- cialment a partir dels anys 1970, tenen aproximadament el nombre més alt d'ho- res de feina en tot el món industrial arnb els sous rnés baixos, els pitjors beneficis socials, i els pitjors resultats en I'ambit de la salut. Fixem-nos només en I'alqada: quan un america viatja a Europa, la pri- mera cosa que el sorpren és corn d'alt és

Les claises politiques, les classes em- presarial~, etc., no hi posen cap objecció

35 a aquesta actitud. Allo que tu anomenes "americanitzacio és realment I'extensió del control de les classes empresarials europees. Les classes empresarials euro- pees estan forca satisfetes. Estan estre- tament integrades amb les classes em- presarial~ dels EUA. Potser existeix algun conflicte, pero estan realment integrades de manera ben estreta amb els EUA. Si ens fixem en el conflicte, veiem que és molt interessant. Suposadament tenim un rnercat Iliure, o aixi hauria de ser, consi- derant la ideologia. De fet, pero, tenim un sistema economic basat en I'estat. El di- namisme de I'economia d'alta tecnologia prové en gran mesura del sector públic, de llocs com aquest en que ens trobem ara mateix [Massachusetts lnstitute of Technology], que llavors s'ofereix a capi- tals privats per a explotar-lo. Sovint esde- vé gairebé comic. Una de les principals indústries exportadores és la fabricació d'avions civils. La indústria de I'aviació civil esta dominada actualment per dues empreses, Airbus i Boeing, les quals es- tan enfrontades constantment en I'Orga- nització Mundial del Comerq per veure quina aconsegueix més subsidis de I'es- tat. De fet, totes dues empreses són fi- lials dels poders públics. Als EUA, les companyies aeries comercials són en

gran mesura filials d'Air Force i Aerospa- ce, i no existirien sense aquestes entitats. A Europa, la indústria de I'aviació civil rep impressionants subvencions de I'estat. Recentment, es va manifestar una gran protesta als EUA pel fet que Airbus ha- gués guanyat un contracte per abastir de combustible els avions de I'Air Force americana. Ara bé, quan mirem el con- tracte podem veure que, en realitat, el contracte és amb

classe depen de qui dóna les ordres i de qui les rep s'escapa de la consciencia. Ara bé, sota aquesta ideologia existeix un sentit de classe. Tan bon punt parles amb gent de classe treballadora, et responen immediatament perque aixi ho senten.

VN: Deixa'm, només, fer-te una darrera pregunta, una personal. Molta gent arreu del món t'esta enormement agrai'da per

la feina feta. pero una empresa Els EUA tenen aproxirnadarnent d'on treus les for- americana treba- alt dghores de ces? Com acon- llant conjuntament segueixes canti- amb Airbus. En en tot el rnón industrial nuar endavant? realitat, aquestes arnb els sous rnés baixos Aqui et veiem, en empreses estan el centre de I'im- altament integrades. I aixo és el que ano- peri, dirigint-te forca clarament a les for- menem un mercat Iliure: industries amb ces del poder i essent silenciat, condem- base pública integrades amb una altra. nat a I'ostracisme, marginat. Mentrestant, Pero, per a les classes empresarials eu- a la resta del món, la gent t'admira, Ile- ropees i americanes, aquesta és una si- geix la teva obra i la troba extremada- tuació acceptable, i com que ells domi- ment útil. nen en gran mesura les seves societats, NC: No em sento marginat als EUA. no hi ha cap problema. És. a més, el que Quan arribi a casa aquest vespre, em diu la propaganda i la doctrina. passaré cinc hores responent correus En quant a I'altre component de la pre- electronics, i probablement dotzenes de gunta que em fas: Si, sota la superficie cartes seran invitacions. continua existint una lluita de classes, que aflora constantment i que pot estar a VN: Em refereixo a l fet que estas margi- punt d'explotar. Pero d'aixo no se n'ha de nat per les estructures del poder. parlar. Una de les meves filles es profes- NC: No m'importen les estructures del sora en un col.legi de I'Estat que té estu- poder, no és pas on visc. Si no fos ene- diants de families relativament pobres, mic seu, pensaria que alguna cosa no va les aspiracions dels quals són arribar a bé. Per aixo, tinc una fotografia de la por- ser, majoritariament, infermeres o poli- tada de la revista [The American Pros- cies, o algun treball semblant. El primer peclj que et comentava abans en un lloc dia de classe. ella sempre els demana tan visible. que es presentin, que identifiquin la seva classe social, que escullin una paraula VN: ES la millor manera d'indicar que que els classifiqui. La majoria no n'han estas fent el correcte. sentit a parlar mai d'aixo, se suposa que NC: Si. estic fent el correcte. En part és no s'ha d'utilitzar aquesta paraula. Les aixo. Pero allo que em fa continuar treba- respostes que obté són "classe baixa" o llant son coses com les que ildustren fo- "classe mitjana". Si el teu paretreballa de tografies com aquelles d'alla [assenya- porter en algun Iloc, pertanys a la classe lant]. L'una mostra, probablement, la que mitjana. Si el teu pare és a la preso, per- fou la pitjor repressió laboral de la histo- tanys a la "classe baixa". Aquestes són ria. A Xile, fa un segle. a Iquique, els mi- les dues classes possibles. Aquesta és ners treballaven a les mines en condi- una trampa ideologica. La idea que la cions realment indescriptibles. Ells i les

seves families van manifestar-se en di- ser assassinat I'any 1980. Just davant recció a la ciutat per demanar un lleuger d'ell, hi ha sis importants intel.lectuals, augment dels seus saiaris. Els propietaris capellans jesuites, a qui van matar el britanics de les mines els van rebre, els 1989 unes forces terroristes dirigides pels van fer entrar en el pati d'una escola, els EUA queja havien aplegat un record ho- van permetre que comencessin la seva rrorós de matances de victimes usuals. reunió, i després van fer-hi entrar els sol- Aquesta és la realitat dels anys 80. Me la dats i els van disparar a tots: homes, do- vaig col.locar aquí perque em recordés el nes i criatures. món real. Pero Ningú no sap Cota la su~erfície continua existint una ha estat un

ressant test quanta gent van lluita de Classes, que aflora constant- Rorschach, Gai- matar -no comp- tem el nombre de ment i que p0t estar rebé ninoú als ~. . ~ ~-~~

gent que matem-, a punt d'explotar EUA no ;ap que potser milers. Va es; com que no- haver de passar un segle abans no se'n saltres vam ser responsables de la mas- va fer cap commemoracio. Aixo [mostra sacre, no ho sabem. La gent a Europa, 52 la fotografia] és un petit monument que potser un 10%. cap que és. A I'America 37 vaig veure I'any passat; havia estat col.10- del Sud, diria, tothom sap que és. Fins fa cat per gent jove que tot just comencava poc. Ara, la gent jove no ho cap perque a a trencar les cadenes de ferro de la dicta- ells, també, se'ls esta fent oblidar la dura. No és només Pinochet. Xile té una historia. La historia i la realitat son masca historia amarga de violencia i repressió perilloses. D'una banda, ara tornen. La d'estat. Pero ara se n'estan sortint. Per commemoracio d'lquique va ser majorita- tant, si, hi va haver una atrocitat, i ara S'- riament iniciada per gent jove, en un in- hi comenca a parar atenció. tent de revolta, volent recuperar el pas- Aquella altra sat, recuperar d'alla [assenya- I'idealisme, lant] és -vosal- i fer-hi alguna tres sabeu que cosa. Per tant, es. evidentment- aixo es suficient, una pintura que més que.sufi- em va regalar un cient, diria, per capella jesuita. fer-me continuar D'una banda, hi endavant ha I'arquebisbe Romero. que va

1 I

Olympe de Gouges

Declaració dels drets de la dona i de la ciutadana 1791

Olympe de Gouges és el pseudonim de Mane Gouzes, una dona d'origen

38 humil, nascuda a Montau- ban el 1748. Les seves in- clinacions literaries -en las quals mai no va reeixir- i el desig d'i1,lustrar-se la porten a Paris cap al 1788, on. molt poc temps des- prés. es troba amb la Revo- lució ... Decidida a impulsar I'alliberament de les dones, com un element més de la lluita perla llibertat i I'e- mancipació de la humani- tat, contribuira. decidida- ment, a situar la reivindicació 'Yemenina" -potser, més que no pas feminista- en I' horitzó del compromis civil dels sectors més democratics de la Revolució. Oberta- ment oposada a la practica del terror i de I'eliminació de la discrepancia, sera guillotinada al 1793, sota el regim robes- pierria, acusada dnaver redactat un ma- nifest girondi La solidesa conceptual de la seva defensa del dret de la dona a ser considerada. politicament. juridicament, economicament. en peu d'igualtat amb la part masculina de la resta de I'especie humana, constitueixen una de les claus de volta del que sera el posterior movi- ment d'emancipació que el mon occiden- tal no ha completat del tot, potser, fins a I'actualitat. 1 encara..

DLCIARITIW nrs nla?m ria u Tr%l\lE 61' I)L LA CiTOYLNYF..

2 d**I,r "". <.A .,,̂ Al,, I.,~"o,. d"", d,,"d", ," ,,O., .<ue ,,a

I.'p-l","r ,,~i,,<,ii., ?.<.".... .

h, m&m., 1.. ,,,k,, 1,. -"m, ,,",d. w i i i n l c . ,Ir Ii~iiirin,drmuiilrniiIlt~rmiii iiiui'r. .m iunil.lb ".ii"".l< canii,iiin, ,Y' liponli., ,.",l. ",< Ir ,"ip,,, ,t.< .d.nic. u" :i Ikrnrn. ion, Ir, .?",C. rrnui "a lm.lii.iii. I.,ILI:c< <I 40 Ii iomipm dri Lnuiriiin".".. rii, d*," <iUw d.", -e ii>il.<i&i.n ui*nliil*, 1" ,,,Y" ",,". S,!%, #f~.l~~,,sv<. ,:. , , ,6. :.: !. t . A " 7". ' I I / ,:*</.l.llor. .nnism..i, v ' " n W 2 ,"U, ,,> m,m?,,,. ""CO? mc,,,, lb", npj.,'. .,., -<r Ik"" iI,oiu., * ,,,S

d..*in, iii. ,,,* Lk, "'t., d., pa.."l d.. (rnisr<. I I r , , . Iii ,iiu.oi. h. ion",,, pm,,,t<,, $8,- a ,,,,, ,"~t."r 'O" , ,>Z,<, . .~

I k I / ~ L . . ~ < * " l ~ l " . l , i ,,,<,. ",I !~%,/ l,,.i.,,l,,, "1

VI.. ri.r.ii. , SI,. <;,ir Ir. , i i k . , Y " ~ J.. iiiii>rnn.l. T<,".,i<. diuimr" ,,,, ,l., ".i.Ci,~. i<.i,i'<..': i.'.<."">l.llr,. '~"i"~.'. i., rl:n<*n ,,e l..iii,iii,,iii"n. ir, kmr.< iiiiiu>i, .ii biniiri,, * ,,,",.

I "r.nrq'"..,lr*.i.iii,.ii;i";..Lliui* 'Y#l..l,c .. l<.,l,oI.. ' d i " , 1,. ,~,,,Tinnir, ,,:a, .,., ' k , , < , " >,,L,I<<' ,S.,. "p,+m"r<

Declaració dels drets de la dona i de la ciutadana

Olyrnpe de Gouges, 1791

Preambul

Les mares. les filles, les gerrnanes, representants de la nació, demanen ser constituides en assernblea nacional.

Considerant que la ignoran- cia, I'oblit o el mensypreu dels drets de la dona són les úniques causes de les

desgracies públiques i de la corrupcio dels governs, hem decidit exposar en una solemne Declaració els drets naturals, inalienables i sagrats de la dona a f i que aquesta declaració constantment presen- tada a tots els rnembres del cos social els recordi sernpre els seus drets i els seus deures, per tal que els actes del po- der de les dones i els del poder dels ho- mes. podent ser cornparats en cada mo- ment amb la finalitat de tota institució pública, siguin aixi més respectats per- que les reclamacions de les ciutadanes, fundades des d'ara en principis simples i incontestables, col.laborin sernpre en el manteniment de la constitució, dels bons costurns i en la felicitat de tots.

festacions no pertorbin I'ordre públic esta- blert per la Ilei.

XI La lliure comunicació de les idees i de les opinions es un dels drets mes preciosos de la dona, ja que aquesta llibertat asse- gura la legitimitat dels pares respecte dels fills. Tota ciutadana pot. doncs, ma- nifestar Iliure-

xv La masca de les dones, unida per la con- tribució amb la dels homes, té el dret a demanar comptes a tot agent públic de la seva administració.

XVI Tota societat en que la garantia dels drets no esta assegurada, ni la separacio de

poder determi-

ment: la La constitució és nubla si la majoria dels nada, no té mare d'un fill

individus de la nació constitució; la que us pertany, constitució és sense que un no ha cooperat en la seva redacció nul.la si la maio. prejudici barbar I'obligui a dissimular la veritat, excepte per respondre de I'abús d'aquesta Iliber- tat en els casos determinats per la Ilei.

XII La garantia dels drets de la dona i de la ciutadana necessita una major utilitat; aquesta garantia ha de ser instituida per a la millora de tot i no per a la utilitat par- ticular d'aquelles a les quals se'ls ha con- fiat.

Xlll Peral manteniment de la forca pública i per a les despeses de I'administracio, les contribucions de la dona i de I'home són iguals; ella participa en totes les car- regues, en tots els treballs penosos; ha de participar, aixi mateix, en la distribució dels Ilocs de treball. carrecs, dignitats i també en la indústria.

XIV Les ciutadanes i els ciutadans tenen el dret de constatar per ells mateixos. o mit- janqant els seus representants, la neces- sitat de la contribució pública. Les ciuta- danes només poden adherir-s'hi admetent un repartiment igual, no sola- ment en la fortuna, sinó a mes en I'admi- nistració pública i la determinació de la quota, la base, la recaptació, la durada de I'impost.

ria dels indivi- dus que componen la nació no ha coope- rat en la seva redacció

XVll Les propietats son per a tots dos sexes reunits o separats; tenen. pe ra cadascú. un dret inviolable i sagrat; ningú no en pot veure's privat en tant que veritable patrimoni de la natura, llevat que la ne- cessitat pública, legalment constatada, ho exigís de forma evident i amb la condició d'una justa i anterior indemnització.

Epileg

Dona desperia't; el repic de campanes de la raó es fa sentir en tot I'univers; re- coneix els teus drets. El poderós imperi de la Natura ja no esta envoltat de preju- dicis, de fanatisme. de superstició i de mentides. La torxa de la veritat ha dissi- pat tots els núvols de la neciesa i de la usurpació.

L'home esclau ha multiplicat les seves forces, ha necessitat recórrer a les teves per trencar les seves cadenes. Una vega- da lliure s'ha tornat injust amb la seva companya. Oh, dones! Dones, quan dei- xareu d'estar cegues? Quins són els avantatges que heu aconseguit amb la revolució? Un menyspreu més acusat, un desdeny més assenyalat. Al llarg dels se-

gles de corrupció. solament heu regnat Tot, podriem respondre. Si s'obstinessin sobre la debilitat dels homes. El vostre en la seva debilitat, per coldocar aquesta imperi ha estat destruit, que us n'ha res- inconseqüencia en contradicció amb els tat? La convicció de les injusticies de seus principis, oposeu valerosament la I'home. La reclamació del vostre patrimo- forca de la raó i les il.lusories pretensions ni; basada en els savis decrets de la na- de superioritat; reuniu-vos sota els esten- tura; qui podria sentir por per una causa dards de la filosofia; desplegueu tota tan formosa? La bona paraula del Legis- I'energia del vostre caracter i aviat veureu lador de les No- aquests orgu- ces de Cana. Dona desoerta't: llosos. ia no - ~ --. ,- -~ - - ~ - > Tenim por que el repic de campanes de la raó sewils adora- els nostres le-

es fa sentir en tot I'univers; dors rampants gisladors fran- als vostres cesos, correc- reconeix els teus drets peus, sinó or- tors d'aquesta gullosos de moral, durant molt de temps penjada de compartir amb els vostres tresors ~'Ésser les branques de la politica, pero queja Suprem. Quins siguin els entrebancs que no esta de moda, us repeteixin: dones,

52 us posin, esta a les vostres mans poder 41

que tenim en comú vosaltres i nosaltres. enderrocar-los.

Me'n recordo com si fos ara

Quan el regidor de Cultura de Piulacs del Camp em va de- manar de presidir els Jocs Flo- rals que la seva il.lustre localitat convocava? vaig advertir-lo del meu criteri insubornable. de la meva independencia absoluta i de la nulda gracia que em fa allo que anomenen poesia de I'experiencia. Desconec el punt

Els meus millors prolegs

Ferran Escoda Periodista

N'estic tip de mitges rialletes al meu pas dins els cenacles lite- raris. n'estic més que fart dels qui diuen que de I'experiencia al repapieg hi ha una curta passa. Prou! He volgut encapcalar aquest llibre guardonat per re- fermar el meu compromis amb la poesia. amb la bona poesia i els bons poetes, com és el cas de Baldiri Puigaltell i Riudegrós, hereu no d'una de les més

exacte de corrupció dels premis literaris d'aquest pais, pero jo no estic disposat a suportar pressions editorials o polítiques de cap classe. No accepto ni pernils ni catedres. Explico aixo perque I'atorgació d'aquest premi. prestigiós i substanciós en dotació economica, ha generat un petit escandol dins els petits, petitíssims. cercles literaris. S'ha dit que el seu guanyador. conegut hereu d'una nissaga d'industrials catalans, ha subor- nat literalment els membres del jurat i que ho ha fet no només amb diners sinó amb vanitats. Prou d'aquest color! No parlo pels meus il.lustres companys, ca- dascú se sabra defensar. si ho considera necessari, de les perfides insinuacions d'uns quants envejosos, parlo per mi, des de la meva trajectoria academico-literaria que em permet circular amb la cara ben alta. I si el guanyador de la Flor Natural dels Jocs Florals de Piulacs del Camp, és un poeta de I'experiencia, visca I'expe- riencia que, com be diuen, és un grau.

grans fortunes del nostre pais. sinó hereu del mes gran tresor que qual- sevol pais pugui tenir: la poesia. Puigal- tell i Riudegrós és just vencedor de la contesa poetica de Piulacs del Camp i aquest excels volum n'es la prova irrefu- table, no importa I'isme poetic al que el vulgueu adscriure. Me h recordo com s i fos ara, no és tan sols el millor recull de poemes rebut a la regidoria de Cultura de Piulacs del Camp, es el millor llibre escrit en aquest pais d'envejosos durant moltes decades.

Si no feia aquest preambul rebentava. així que ara ja ens podem dedicar a as- saborir una poesia que és el millor fruit d'aquest erm poetic, ple de professionals del vers que només volen que la misera- ble paga d'un premi, oblidant que tota distinció és un afegitó. un ornament a la solida peca. El poemes de Me'n recordo com si fos ara no son poemes de I'expe- riencia, son poemes amb majúscules, que obliden qualsevol tendencia per anar

directes a I'arrel de la qüestió poetica. els marrameus dolguts d'alguns caps de "Del borrissol del meu llombrigol n'he fet brot i líders de I'opinió poetica. dol. 1 Adéu cotó del meu botó! 1 Maleit Aquest no és el primer recull de poe- Acteó del nostre panteó, / miro, miro i no mes de Baldiri Puigaltell, la seva trajecto- veig res de bo. 1 No trobo la ma dreta ria va comencar amb Pessics del temps i cec et cerco, esquerra d'esperit, / mal- i va continuar amb Rutes intimes pel golf. destre en aquest món, 1 sol sense borris- per culminar amb aquest poemari guar- sol." donat a Piulacs del Camp. "El papa té pi-

Puigaltell i Riudegrós és fill del textil lota de set i de partit. / Jo encara escalfo -fill, nét i besnét- i cap trasladar allb vis- en un racó de la pista. 1 Tinc el revés de- cut amb elegancia i tremp poetic. "Mano- bil i mai no m'entra el primer sewei. / A la lita, sírvame otra xicra, si us plau. 1 La se- sala xinesa / la mama hi amagava / els va pell blanca i el negre cacau, tibaven caramels suissos, / la tarda es desfeia els extrems de la tarda, / ai quina basar- dolcament." da, 1 recordar que la llana es carda / El noranta-nou coma nou per cent i que tot penja d'un fil blau". Els poemes dels prolegs són encomiastics amb I'obra de Me'n record0 com si íos ara enfilen presentada ... Aquest és més que aixb, és una historia lirica des del prisma íntim del reivindicatiu. Els dubtes i les males pa-

52 seu autor, des de la seva sensibilitat ex- raules que han envoltat el premi rebut per

43 quisida, des d'una experiencia singular Puigaltell i Riudegrós. quedaran esvaits i universal alhora. Pero potser la nostra li- amb la publicació d'aquest Ilibre. Estic teratura, el nostre pais, no esta prepa- convenqut que I'enveja no tindra rat per assaborir aquesta y;- mes remei que convertir-se poesia selecta, potser el en admiració i només uns lector mitja no té prou pa- ,- . . quants recalcitrants man- ladar per apreciar la deli- tindran el seu veri que, fi- cadesa que apelda els , nalment, es tornara en sentits. vistos i escoltats I \ contra d'ells mateixos 1

b

Sense tito/ Jordi Altarriba

les recomanacions

Pcl.Iículc,S Che. El argentino

Una pel.licula de Steven 48 Soderbergh, fruit d'una

coproducció americano-fran- co-espanyola, de 2008. Amb Benicio del Toro i Demian Bichir. que no sem- pre aconsegueixen donar als seus papers el just to de veracitat descriptiva, pero que si assoleixen recarregar el component simbolic i el perfil d'agosarada rebel.lió davant les condicions de la vida i de la historia que requereix la visualització de la pulsió revolucionaria. I aixó, la pulsió de la revolu- ció. inevitablement, a I'hora de composar els personatges centrals de la revolució cuba- na, d'aquella revolució tan somiada al llarg dels anys seixanta i setanta, es difícil

de fer sense un ceri rebusca- ment dels gestos, les mira- des i els Ilenguatges dels seus protagonistes. Amb totes les possibles al.lusions a alló que la propia realitat ha tingut 4 té encara, en el cas de Fidel- de component excessivament dramatitzat, a la vora de la caracterització teatral del propi personatge -que sembla que és, aquest cop, tan exageradament autointerpretat con ho fa I'actor en la pel.licula. No és I'únic cas. pero, en que un personatge públic acaba semblant-se a la seva propia caricatura ... Pero el que si que s'aconsegueix és traslla- dar, més enlla de les tecni- ques de dramatització o de I'enceri en I'elecció dels fiqu- rants. la versema anca de¡ corren1 profund qJe SJO aL en el fons del moviment

revolucionari cuba, que es un somni de joventut apassiona- dament poetica i, per tant, apassionadament revolu- cionaria. El somni en la mira- da del Che. El somni en les lluites desacomplexades con- tra la injusticia social i econo- mica. El somni en el mite. Malgrat les posteriors deri- ves, aquest és un missatge neurona1 inscrit en la base de la identitat de la revolució cubana: és possible construir un món nou, és possible enderrocar una dictadura, si ens refiem de la poesia. Perqué la poesia és el canal d'expressió de la passió revolucionaria. Perque la paraula poetica construeix mons nous. Com molt be sabia Pere Quart: Ja no sera una illa.. .

(VMO)

InstruYu-vos i sereu lliures, associeu-vos i sereu forts, estirneu-vos i sereu feli~os

moviment b - - 7 laic i progressista