Llegenda

Tothom sap què és una llegenda, però costa força definir-ne el terme.

Podem dir que són els relats que fan referència a un territori, o sigui,

narracions situades en un contorn geogràfic concret, i també narracions

amb rerafons històric que tinguin una part de veritat; que part de la

història sigui certa.

Les llegendes d’ahir (encantats, follets, bruixes... etc) són narracions que

amb el pas dels anys s’han convertit en contes, però en origen eren relats

que explicaven sentiments, pors, alegries, penes, perills, angoixes, dubtes i

tot el que passava a la societat de l’època.

Quan parlem de llegendes que han nascut recentment, les narracions

actuals, no són llegendes clàssiques, o sigui, les que explicaven avis i àvies

o les que es llegien en alguns llibres, sinó que són rumors o històries

contemporànies. Però la finalitat d’aquestes llegendes és la mateixa que

les de les llegendes clàssiques, encara que les expliquem en format

modern. No són com contes, hi ha molta gent que se les creu perquè solen

estar transmeses en agradables converses.

Les llegendes no moren mai perquè tenen una demanda social, perquè

ajuden a viure, a parlar del que ens angoixa o ens diverteix sense fer-nos

mal.

Rumors i llegendes

Els rumors i les llegendes sorgeixen i es propaguen en converses. Les

històries només es creen quan hi ha demanda social i només perduren

mentre aquesta demanda subsisteix, o sigui, quan continuen sent temes

de conversa.

Aquest fenomen oral forma part de la tradició. Les noves narracions o

rumors es creen en funció del moment social que s’està vivint.

Llegendes de sempre

Les llegendes que s’explicaven en temps dels avis encara formen part de la

memòria ja que les explicaven segons les seves vivències i emocions. Els

arguments de les llegendes de sempre són molt semblants als rumors

actuals. Ara us explicarem algunes de les llegendes de sempre:

- El follet -> és un personatge màgic, entremaliat, que guarda molt bé

els cavalls, els hi fa trenes i les hi dóna de menjar. Empipa a les

mestresses i enganya als foresters perduts al bosc.

- Encantats -> són personatges mitològics i màgics amb poders

sobrenaturals, acostumen a ser femenins, viuen prop de coves i

canten. Les sirenes i les fades en són un exemple.

- Castigats i condemnats -> són personatges mortals que han estat

castigats i condemnats pel seu mal comportament i pels pecats que

han comès. Per exemple el compte Dràcula, o el compte Arnau que

va ser condemnat per desafiar el poder de Déu i per no pagar el que

havia promès als obrers, va estar condemnat a voltar pel món com

una ànima en pena.

- El dimoni -> ha estat protagonista de moltes llegendes. És un

personatge amb un gran poder però alhora és força innocent. En

moltes de les històries de dimonis surt la construcció de ponts o la

recerca d’ànimes.

- Les bruixes -> són llegendes que es mantenen. Són persones que

han agafat condició de bruixes però sense ser condemnades ni

immortals. Les seves mares eren també bruixes i fan pactes amb el

diable. Fan encanteris, embruixos, fan ploure, enverinen el menjar,

fan conjurs, i solen anar acompanyades de gats negres. Fan màgia

d’amagat que extreuen de llibres màgics. Feien aparèixer animals,

sentir sorolls...

- Els bandolers -> cada terra té el seu bandoler protagonista de fets

macabres però també heroics. El més mític de tots és en Serrallonga

que va viure cap al 1600. Robava als rics per ajudar als pobres,

s’amagava i no el trobaven, tenia or en una cova que encara no s’ha

trobat, quan el van agafar el van torturar i matar.

Llegendes d’actualitat

Expliquen uns quants rumors. Tenen equivalent arreu del món. Ho explica

gent jove, que acostumen a residir en ciutats.

- Els cocodrils de les clavegueres -> es posa de moda comprar animals

exòtics com a animals de companyia domèstics. Però la gent se'n

cansa i els llencen pel vàter. A Nova York els cocodrils viuen a les

clavegueres i es reprodueixen en forma de mutants blancs i cecs. A

Barcelona es comenta que també n’hi ha.

- Autopista del revolt -> una noia amb un vestit blanc i llarg fa

autoestop i la recull un automobilista que circulava sol per una

carretera emboirada i fosca. La noia vol seure al seien de darrera. En

un fort revolt la noia fa un crit i quan el noi es tomba ha

desaparegut. El noi ho explica a la guàrdia civil que li ensenya una

foto i quan ell la reconeix li comenten que és una noia que va morir

en aquell mateix revolt feia anys en un accident de cotxe.

- El ronyó extirpat -> un noi surt una nit, coneix a una noia i marxa

amb ella a un hotel. L’endemà quan es desperta es troba prop d’una

carretera, no recorda res i s’adona que li fa mal a un costat... quan

s’ho mira veu que hi té una cicatriu. Li han extirpat el ronyó per

vendre’l en el tràfic d’òrgans.

- Els gots de les discoteques -> a algunes discoteques els

narcotraficants posen drogues als gots de la gent per tal de captar-

los com a clients.

- Xinesos -> a Barcelona consten poques morts de xinesos. Diuen que

quan se'n moren fan servir la seva carn per a elaborar plats en els

restaurants xinesos tan freqüentats pels occidentals.

- Enterrat en vida -> s’han trobat tombes antigues amb esquelets que

mostren gestos de desesperació per a sortir dels taüts, amb les

mans a la boca, cabells arrencats... etc. Eren persones que tenien

una malaltia que per unes hores sembla que estiguis mort. Els

enterraven creient que eren ben morts, però després es

despertaven un cop ja eren enterrats i no podien sortir. Morien

patint i agonitzant al màxim.