Pla Local de Joventut 2019 - Castellbisbal · 2020. 8. 3. · Pla Local de Joventut 2019 -2022 2...

Pla Local de Joventut 2019-2022

2

“Disseny i redacció del Pla Local de Joventut 2019-2022”

Destinatari: Ajuntament de Castellbisbal Regidoria de Joventut: Melania Solís Cintas Coordinació tècnica: Sònia Melus Adjudicatari: Adrià Pagès-Mimó Equip: Diagnòstic i Avaluació en Contextos Socials (DACS-UAB) [email protected] Coordinació tècnica i equip de redacció: Adrià Pagès-Mimó © Tots els drets reservats Bellaterra (Cerdanyola del Vallès), Febrer de 2019

mailto:[email protected]

3

Pla Local de Joventut

de Castellbisbal

2019-2022

Nota:

Per a fer més fàcil la lectura, s’ha evitat utilitzar la duplicitat de gènere (tècnic/tècnica, entrevistat/entrevistada, etc..). En aquest sentit, cada vegada que es cita “tècnic, entrevistat, etc..) es fa referència a ambdós gèneres sense que amb això es pretengui cap tipus de discriminació o tractament pejoratiu.


4

Índex

Índex ................................................................................................................................. 4

Introducció ........................................................................................................................ 6

Punt de partida: Breu revisió teòrica ................................................................................ 9

Conceptualització de Joventut ......................................................................................... 9

Les polítiques de joventut .............................................................................................. 11

Disseny de l’estudi .......................................................................................................... 14

Objectiu general ......................................................................................................... 14

Objectius específics .................................................................................................... 14

Estudi de camp ........................................................................................................... 14

Anàlisis de la informació ............................................................................................. 17

Limitacions de l’estudi ................................................................................................ 17

Enquesta ......................................................................................................................... 19

Perfil dels enquestats ..................................................................................................... 19

Canals de comunicació usats pels enquestats ........................................................... 25

Grau d’emancipació dels joves enquestats ................................................................ 26

Associacionisme i Participació dels enquestats ......................................................... 30

Mobilitat ..................................................................................................................... 34

Salut dels joves enquestats ........................................................................................ 36

Cohesió social ............................................................................................................. 39

Els i les joves de Castellbisbal en xifres: anàlisi sociodemogràfica ................................ 40

Evolució de la població jove i perspectives a curt termini ......................................... 41

Població jove per barris .............................................................................................. 42

Població jove estrangera ............................................................................................ 43

Nivell d’estudis i formació .......................................................................................... 46

Mercat de treball ........................................................................................................ 47

Moviments migratoris ................................................................................................ 48

Emancipació ................................................................................................................ 48

Joves i sexualitat ......................................................................................................... 48

Resultats de l’estudi de camp ......................................................................................... 50

Emancipació ................................................................................................................ 50

Habitatge .................................................................................................................... 51

Ocupació (Promoció Econòmica) ............................................................................... 51

Educació ...................................................................................................................... 53

Participació ................................................................................................................. 55

Mobilitat i transport ................................................................................................... 56

Salut ............................................................................................................................ 57

Oci ............................................................................................................................... 58

Matriu DAFO ................................................................................................................... 61

Conclusions diagnosi ...................................................................................................... 63

Propostes per al Disseny del PLJ ..................................................................................... 63

Habitatge .................................................................................................................... 63

Ocupació ..................................................................................................................... 64

5

Educació ...................................................................................................................... 64

Participació ................................................................................................................. 66

Mobilitat ..................................................................................................................... 67

Salut ............................................................................................................................ 67

Oci ............................................................................................................................... 68

Consideracions finals ...................................................................................................... 69

DISSENY........................................................................................................................... 71

Objectius estratègics ...................................................................................................... 71

Objectius estratègics ...................................................................................................... 72

Objectius generals .......................................................................................................... 72

Recursos disponibles ....................................................................................................... 74

Recursos humans: ....................................................................................................... 74

Recursos financers: ..................................................................................................... 78

Recursos materials: .................................................................................................... 78

Propostes a partir del diagnòstic .................................................................................... 80

Metodologia ................................................................................................................... 80

Les propostes .................................................................................................................. 82

Eixos de treball i projectes.......................................................................................... 82

Educació .................................................................................................................. 82

Ocupació ................................................................................................................. 90

Habitatge ................................................................................................................ 95

Salut i Esport ........................................................................................................... 96

Mobilitat ................................................................................................................. 99

Oci i cultura ........................................................................................................... 101

Participació i associacionisme .............................................................................. 102

Accions d’àmbit general ....................................................................................... 108

AVALUACIÓ ................................................................................................................... 112

Avaluació del PLJ ................................................................................................... 112

Avaluació Diagnòstica .......................................................................................... 113

Avaluació de procés .............................................................................................. 114

Avaluació final ...................................................................................................... 119


6

Introducció

Des de l’entrada en vigor a Catalunya del primer Pla Nacional de Joventut 2000-2010

les polítiques en l’àmbit dels joves s’han convertit en una prioritat per als governs tant

autonòmics com locals. Així, no és d’estranyar que diferents municipis, entre ells

Castellbisbal, des de fa anys hagin tingut en compte el disseny de plans locals de

joventut amb l’objectiu d’adaptar programes i activitats específiques a les

característiques pròpies del seu territori i les necessitats concretes de la seva població

jove.

El darrer PLJ al qual s’ha tingut accés, en el cas de Castellbisbal, ha estat el del període

2014-2017, el qual va ser prorrogat l’any 2018, és per aquest motiu que en aquests

moments es una prioritat, tant per a l’equip tècnic com el polític, la definició de les

línies estratègiques sobre les que han de pivotar les activitats que Castellbisbal

organitzi dirigides a la joventut en els propers anys. Val a dir que aquestes activitats, a

banda de la pròpia realitat i necessitats del municipi, ha de tenir en compte aspectes

d’àmbit superior que, d’alguna o altre manera, condicionen també el

desenvolupament del PLJ:

Vigència del Pla Nacional de Joventut 2010-2020 que determina les línies

bàsiques que cal seguir en relació a la joventut dins del territori català. El

desenvolupament d’un PLJ no pot resultar aliè als lineaments que venen

marcats des del Pla Nacional.

Situació econòmica delicada que obliga tant a polítics com tècnics municipals a

exprimir el màxim els recursos disponibles en el territori per tal de donar una

resposta eficaç, i eficient, a les demandes i necessitats dels joves.

El present informe de Diagnòstic per a l’Elaboració del Pla Local de Joventut de

Castellbisbal recull una imatge actualitzada del municipi, tot delimitant els punts claus

sobre els quals hauran d’incidir les accions dirigides a la joventut en els propers anys

per tal de donar resposta, per una banda, als lineaments d’àmbit general que es

7

plantegen des d’organismes superiors, i de l’altra, a la realitat dels joves de

Castellbisbal.

L’informe pren forma al voltant de tres grans blocs d’informació:

Descripció inicial del disseny del procés diagnòstic dut a terme, on es detallen

les diferents accions dutes a terme per a la recollida d’informació, així com les

dificultats que s’han trobat durant el desenvolupament de l’estudi de camp i la

redacció de l’informe.

Anàlisis de les dades estadístiques obtingudes a l’IDESCAT i el padró municipal,

amb informacions de tipus més qualitatiu recollides durant l’estudi de camp.

S’ha potenciat l’elaboració de matrius i gràfics, sempre que les dades ho han

permès, per a facilitar la lectura i interpretació dels resultats.

Resultats finals de l’informe, que recullen per una banda una matriu DAFO amb

els aspectes que serveixen de punt de partida per a la definició de propostes i

línies generals d’actuació que haurà de tenir el PLJ de Castellbisbal. Finalment

s’afegeixen unes consideracions generals, focalitzades a l’organització general

dels serveis dirigits a Joventut, que poden ser tingudes en consideració per

adaptar-lo a les necessitats expressades pels joves.

L’elaboració d’aquest informe ha estat un encàrrec de la Diputació de Barcelona a

través de la Gerència de serveis d’Igualtat i Ciutadania – Àrea d’Atenció a les

persones, a partir de l’expedient 2017/0005419 (Codi XGL 17/Y/235423), i l’objecte

del qual ha estat “Suport en l’elaboració de la diagnosi per la redacció del Pla Local

de Joventut”.

Les polítiques de joventut que es promouen des de l’àmbit municipal passen per 3

grans eixos principals: la informació, la participació i l’educació. En el primer cas les

línies que es segueixen van encaminades a posar a l’abast dels i les joves tota la

informació que sol·licitin, destinant mitjans municipals englobats dins el servei

d’informació juvenil municipal, per tal d’assessorar o ajudar en la recerca d’aquesta

informació.


8

La participació amb els joves a la localitat es porta fins a l’extrem, arribant al punt que

a través de diferents sessions obertes s’ha pogut treballar el pressupost destinat a

joventut per al 2018. Aquesta és la cirereta del pastís, ja que durant els últims anys

s’ha potenciat la participació en la presa de decisions i en l’organització de les diferents

activitats encarades a les joves del poble. A més a més, s’ha impulsat la formació de les

entitats juvenils transversals, que englobi totes les sensibilitats i que estigui vinculada a

través dels seus membres amb la resta del teixit associatiu del poble, una entitat que

es consulta sempre quan es prenen decisions sobre joventut i en molts casos es

traspassa aquesta decisió a l'assemblea oberta que organitzin per decidir sobre aquest

tema.

Per últim, l’educació és l’altre pilar principal de les polítiques aplicades en joventut i

així també es demostra amb els pressupost destinat. Amb la col·laboració a altres

àrees de l’ajuntament es promou la creació de coordinacions transversals entre les

regidories d’atenció a les persones, i la inclusió de joves en les entitats juvenils i

esportives. L’educació en l’esport és una eina molt important i que sempre ha tingut

un pes important en les polítiques d’inclusió. També els punts d’informació als instituts

ajuden en l’educació en temes que a l’ensenyança escolar no es tracten amb

profunditat. En aquest sentit els professionals de l’àrea de joventut de Castellbisbal

han fet i estant portant a terme actuacions importants als centres educatius del

municipi.

És en aquest context que Castellbisbal elabora el seu tercer Pla Local de Joventut (PLJ),

amb vigència per als anys 2019-2022.

9

Punt de partida: Breu revisió teòrica

Conceptualització de Joventut

Si ens proposem definir el terme joventut, cal que ens formulem primer les següents

preguntes: què és la vida adulta? Com es produeix la transició a l’adultesa? És sempre

igual aquesta transició? Quins factors poden influir en una millor o pitjor transició? Qui

decideix quan s’arriba a la vida adulta? S’ha de vincular la vida adulta únicament com

la vida associada al treball? Són tantes les preguntes que es poden formular entorn de

què és joventut que el sociòleg francès Pierre Bordieu, amb un intent de provocació

cap als seus col·legues, va arribar a afirmar que “joventut és únicament una paraula”.

Amb aquesta frase la seva intenció era posar en evidència la dificultat real de concretar

i acotar la joventut, doncs aquesta sempre estarà mediatitzada, entre d’altres, per

factors de tipus històric, cultural, econòmic, social o antropològic.

Dit l’anterior s’ha d’entendre la conceptualització que aquí farem de joventut com

aquella que respon a la realitat del context on ha estat elaborat aquest informe de

diagnòstic. En l’àmbit català, la llei 33/2010 d’1 d’octubre defineix que els joves són

“amb caràcter general, el conjunt de persones d’entre setze i vint-i-nou anys amb

residència a Catalunya. Amb caràcter específic, en algunes polítiques es poden ampliar

aquests límits d’edat per a adaptar-los a la realitat social i als objectius a assolir”. Per

tant, a nivell legal el terme joventut queda delimitat en funció d’unes determinades

franges d’edat, amb la qual convergeixen alguns autors com Luque (2008), tot i que es

deixa la porta oberta per a què determinades polítiques puguin incidir tant en les edats

prèvies com posterior a les marcades. Des d’un punt de vista sociològic, la joventut pot

ser interpretada com una etapa presa de decisions i elecció d’itineraris vitals que

transcórrer entre la finalització de la infància i la consecució de la transició a la al

mercat de treball i la plena emancipació familiar (Casal, Merino i Garcia, 2011).


10

Aquesta definició considera als joves com a subjectes actius que decideixen el seu

futur, desvinculats d’altres institucions, per exemple la familiar, que en altres moments

històrics limitava la capacitat d’acció dels joves.

Alguns dels elements que poden haver portat a considerar els joves com a subjectes

actius de la societat, i com a col·lectiu específic, poden ser deguts a la

desinstitucionalització dels joves, les característiques de la qual poden concretar-se, a

grans trets, per (Abad, 2002, p. 128):

• La crisi de la família tradicional i la multiplicació de noves formes de família, que

qüestionen i replantegen els límits i rols entre pares i fills: les relacions paterno-

filials d'avui es fonamenten més en la tolerància, la transacció i la seducció, que

en el rígid patró d'autoritat paternal i obediència filial.

• L'esgotament de la il·lusió de mobilitat i ascens social que es va dipositar en

l'expansió de l'educació secundària i universitària, vinculada amb la

modernització industrial i una economia en creixement.

• La pèrdua de rellevància política dels moviments estudiantils «revolucionaris»,

un cop reestructurades dels marcs de significat i cultura política, que

comporten actituds més democràtiques de les autoritats universitàries i menys

repressiva per part dels governs, juntament amb la absència d'un recanvi

generacional en els líders dels moviments.

• L'emergència massificada, plural i intensa de nous actors socials, entre ells els

joves, que no trobant acomodament en els vells formats institucionals i legals

de les societats, han pressionat polítiques socials, reformes legislatives i nous

contractes socials que reconeixen l'especificitat de la condició juvenil.

• La dissolució de les identitats lligades a la idea de nació o territori, amb el

desajust de les creences i valors tradicionals en una nova realitat que va posar

en marxa la globalització i impossibilitar el projecte modern d'una reproducció

estable i ordenada de la cultura «nacional» en les noves generacions.

11

A aquesta desinstitucionalització i cal sumar, en el cas dels països occidentals, altres

elements de tipus sòcio-antropològics que obliguen també a la reflexió, com són: el

perllongament de l’etapa formativa, la desacceleració de la incorporació estable al

mercat laboral, el retard en l’emancipació del nucli familiar o el retard en tenir

descendència, entre d’altres.

Tota aquesta situació, que ha estat força precipitada en el temps, ha abocat a la

societat a mostrar infinites opinions al voltant dels joves, ja sigui a través dels mitjans

de comunicació, ja sigui a través de l’acció o inacció de diferents organitzacions envers

aquest col·lectiu, que sovint queden impregnades per estereotips o estigmes que

sovint s’allunyen de la realitat. Les polítiques de joventut han de treballar, doncs, en no

estigmatitzar aquest col·lectiu i permetre el seu ple desenvolupament.

El món dels adults, on sorgeixen les bases de funcionament dels poders polítics,

mediàtics i culturals que impregnen la societat pren una direcció que en masses

ocasions és contraposada a la voluntat i necessitat del col·lectiu jove, en són molts els

exemples d’accions dirigides als jovent però pensades pels adults, que en cap cas

resolent els problemes reals i quotidians dels joves, si no que reforcen dèficits i

aixequen barreres com la precarietat laboral, dificultat per assolir l’emancipació, accés

a una formació pública de qualitat, entre d’altres.

Les polítiques de joventut

La societat del benestar, desenvolupada durant el segle XX en països amb una major

tradició democràtica que el nostre, ha implementat des de fa anys polítiques

específiques destinades a cobrir les necessitats concretes que presenten els joves. Les

polítiques de joventut són el resultat de l’activitat (pla, programa, projecte,

activitat,....) d’una entitat pública, investida pel poder públic i de legitimitat

governamental en les qüestions que afecten al sector juvenil Casanovas (2007).


12

En el cas de Catalunya, l’elaboració de l’Estatut d’Autonomia de l’any 1979 va

considerar la necessitat d’incorporar competències destinades a un col·lectiu al qual el

règim anterior havia tingut abandonat. És per això que l’article 9.26 d’aquell estatut ja

preveia l’atenció als joves, i l’article 142 de l’actual Estatut d’autonomia ho concreta de

la següent manera:

• Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de joventut,

que inclou en tot cas:

• El disseny, l’aplicació i l’avaluació de polítiques, plans i programes

destinats a la joventut.

• La promoció de l’associacionisme juvenil, de les iniciatives de

participació de la gent jove, de la mobilitat internacional i del

turisme juvenil.

• La regulació, la gestió, la intervenció i la política administrativa

d’activitats i instal·lacions destinades a joventut.

• Correspon a la Generalitat la subscripció d’acords amb entitats

internacionals i la participació en aquestes en col·laboració amb l’Estat o de

manera autònoma, si ho permet la normativa de l’entitat corresponent, i en

tot cas la tramitació de documents atorgats per entitats internacionals que

afectin persones, instal·lacions o entitats amb residència a Catalunya,

respectant la legislació de l’Estat.

Si assumim les polítiques destinades als joves com a quelcom indispensable per a

garantir el ple desenvolupament de la societat, és imprescindible reclamar un major

posicionament i permanència d’aquestes dins de l’agenda política, aconseguint per

una banda incrementar la quantitat i, de l’altre, millorar la qualitat d’aquelles que ja

s’han començat a implementar en el nostre país al llarg dels darrers anys. Centrant

l’atenció en l’actual Pla d’Actuació Territorial de Polítiques de Joventut 2017-2020

(http://treballiaferssocials.gencat.cat/ca/ambits_tematics/joventut/pla_nacional_de_jove

ntut_de_catalunya/pla_actuacio_territorial/), els elements que cal prioritzar en el

desenvolupament de polítiques de joventut de cara a 2016 es concreten en: (1)

atendre el desavantatge dels joves en el mercat de treball; (2) treballar per prevenir

http://treballiaferssocials.gencat.cat/ca/ambits_tematics/joventut/pla_nacional_de_joventut_de_catalunya/pla_actuacio_territorial/

http://treballiaferssocials.gencat.cat/ca/ambits_tematics/joventut/pla_nacional_de_joventut_de_catalunya/pla_actuacio_territorial/

13

l’abandonament prematur dels estudis i el fracàs escolar; (3) prevenir les pràctiques de

risc que afecten a la qualitat de vida dels joves i les seves condicions de

desenvolupament personal; (4) establir eines per afavorir la connexió dels joves amb

els mecanismes tradicionals i institucionals de participació; i (5) vèncer les desigualtats

territorials i les dificultats que aquestes suposen en el ple desenvolupament del

projecte vital dels joves.

Per la seva banda, el nou pla nacional de joventut de Catalunya 2010-2020, pretén que

les polítiques de joventut, a més d’oferir resposta a determinades necessitats socials

dels joves, han de significar un instrument de transformació social tot facilitant el

desenvolupament del projecte de vida dels i de les joves, lluitant contra les

desigualtats i promovent la mobilitat social i el paper de la gent jove com a motor de

canvi. Partint d’aquesta idea, el nou pla classifica l’objecte de les polítiques de joventut

en dos grans àmbits de necessitats o espais de transformació social. En primer lloc, les

necessitats vinculades a la joventut com a etapa del cicle vital, en què es donen certes

transicions o processos d’emancipació a partir dels quals el jove defineix la seva vida

adulta (transicions educatives, laborals, residencials, familiars i ciutadanes). En segon

lloc, les necessitats que fan referència al moment present i que estan vinculades a la

qualitat de vida.

És a partir de la consideració de les variades trajectòries dels joves, les diferències dels

entorns socials i la diversitat de contextos on aquestes tenen lloc, que sorgeixen els

Plans de Joventut com a eines bàsiques i necessàries per a l’Administració del treball

en matèria de joventut, permetent posar en relació i coordinació les accions dirigides a

joventut que desenvolupen diferents àrees de l’Administració o inclús diferents

administracions.

En els darrers anys han estat diverses les administracions municipals que han iniciat el

disseny de plans locals de joventut; plans majoritàriament integrals que pretenen

abordar la totalitat de necessitats dels joves (emancipació, oci, cultura, educació,

treball, associacionisme, salut, etc.. ) d’una població de manera coordinada entre les

diferents instàncies polítiques i administratives.


14

Disseny de l’estudi

Es presenta a continuació el disseny de l’estudi realitzat per tal de diagnosticar les

necessitats dels joves del municipi de Castellbisbal.

Objectiu general

Elaborar la diagnosi del Pla local de Joventut 2019-2022 per a l’Ajuntament de Castellbisbal.

Objectius específics

A partir de l’objectiu general presentat, es defineixen els següents objectius operatius:

Detectar les necessitats percebudes per part del l’Ajuntament de Castellbisbal

Analitzar les necessitats identificades pels coordinadors dels diferents serveis locals (esportius, educatius, associacions i entitats, entre d’altres)

Concretar en quin grau les entitats juvenils de la població podrien participar en el desenvolupament del PLJ

Conèixer i analitzar l’opinió dels potencials destinataris del PLJ

Delimitar prioritats d’acció per al disseny del PLJ.

Estudi de camp

L’estudi de camp s’ha estructurat a través de 3 fases, l’objectiu de les quals era

aprofundir paulatinament en la realitat juvenil de la població (Veure Figura 1).

Així, en una primera fase l’objectiu ha estat obtenir una primera visió del conjunt de la

població a partir de la revisió de dades de les quals disposa el propi ajuntament, així

com les dades de IDESCAT, la qual cosa permet donar una aproximació demogràfica a

quina és la situació de la població. En aquest sentit, s’analitza l’evolució de la població

jove i es fa una perspectiva a curt termini de com aquesta pot evolucionar. També es fa

una anàlisis de com es distribueix la població jove en els diferents barris de la població,

també el paper de la població jove estrangera, els nivells d’instrucció, la situació del

mercat de treball en relació a la joventut, els moviments migratoris que s’han produït,

15

dades sobre l’emancipació i algunes informacions sobre aspectes vinculats a salut. Així

mateix, es realitzen grups de discussió i entrevistes amb els tècnics que estaran

directament implicats en el desenvolupament del PLJ.

En segon lloc es fa una recollida de dades a partir de grups de discussió, entrevistes

grupals i individuals, l’objectiu de les quals és la contrastació de les informacions més

generals que s’han obtingut en la fase precedent. Com a resultat d’aquest procés

s’obté una matriu DAFO que permet identificar quines són les principals fortaleses i

debilitats que té el municipi, així com les oportunitats i amenaces que presenta

l’entorn on aquest es circumscriu. A partir d’aquesta matriu, es dissenyaran les

diferents propostes i línies d’actuació que hauria de tenir en compte el PLJ de

Castellbisbal.

Figura 1: Esquema de l’estudi de camp.


16

Finalment, en una tercera fase es presenten les propostes a diferents grups d’interès i

l’objectiu és la validació de les mateixes, tot valorant la seva idoneïtat i viabilitat en el

marc de la població. Aquestes propostes, una vegada validades, són les que serveixen

de base per al disseny del nou PLJ 2018-2022.

El disseny final que s’ha aplicat ha estat adaptat a les casuístiques pròpies de

Castellbisbal a partir de les entrevistes inicials amb la responsable de Joventut, a través

de les quals es va ajustar la metodologia de recollida de dades, tot focalitzant cap

aquells col·lectius i grups d’interès que ja tenien identificats.

Finalment la informació s’ha recollit a partir dels següents instruments:

Consultes documentals: Documents que tingui a la seva disposició l’Ajuntament que aportin informació clau sobre la situació dels joves.

Bases de Dades Municipals i Autonòmiques: Serveixen de punt de partida per a conèixer la realitat del municipi i en relació al seu context.

o Padró Municipal o Institut d’Estadística de Catalunya

Entrevistes individuals: amb els responsables de diferents serveis i els tècnics que tenen un contacte directe amb els joves.

o Tècnica d’Educació (Codi:Tec-Ed) o Tècnica de Cultura (Codi: Tec-Cul) o Tècnica de Serveis Socials (Codi: Ed-Soc) o Dinamitzador d’Esports (Codi: Din-Esp) o Cap Promoció Econòmica (Codi: Cap-PEc) o Policia Local (Codi: Pol-Loc) o Tècnica de Salut, Consum i Participació (Codi: Tec-Sal)

Entrevistes grupals: representants d’entitats juvenils, representants de joves (usuaris Casal de Joves).

o Joves majors 20 anys (Codi: Jov+20) o Joves menors 20 anys (Codi: Jov-20)

Grups de Validació: l’informe final, una vegada presentat a l’administració, serà validat en la fase del disseny, a partir de grups de treball en els que participaran els següents col·lectius.

o Tècnics de serveis municipals

17

Anàlisis de la informació

D’acord amb les diferents fonts de recollida d’informació que s’han emprat per a la

realització de l’estudi de camp, l’anàlisi de la informació s’ha realitzat seguint dues

pautes diferenciades:

Descripció de dades sociodemogràfiques a partir de l’anàlisi de freqüències i

valors absoluts a partir de diferents variables. Els anàlisis han estat descriptius, i

han partit de la realització i interpretació de diferents taules comparatives i

gràfics que sintetitzen la informació recollida a través dels diferents canals.

Descripció de les dades qualitatives recollides a partir de les entrevistes

individuals i grupals, i contrastades en els grups de discussió, mitjançant

l’ordenació de la informació en matrius comparatives, la codificació de la

informació recollida i la interpretació i anàlisis de la mateixa.

Val a dir que s’ha prioritzat la informació gràfica per tal de facilitar la revisió i

interpretació de la informació, així com la síntesis per sobre d’altres opcions més

extenses que, lluny d’aportar una visió pràctica del fet analitzat, poden suposar una

sobre informació innecessària.

Limitacions de l’estudi

Per a la realització del diagnòstic del PLJ s’ha utilitzat un model que pretenia analitzar

tant informació de tipus quantitatiu com qualitatiu, fent així possible una aproximació

a la realitat que permetés la comparació tant dels elements de tipus més general com

aquells més específics que podien aportar les persones i grups a través d’entrevistes de

tipus individual o grupal. Considerant la complexitat de la realitat social, sumada a la

pròpia d’un anàlisis d’aquestes característiques, s’han identificat les següents

limitacions que, tot i no tenir un paper decisiu en els resultats que es presenten, si que

poden haver-hi influït d’alguna manera. Aquestes limitacions han estat:

1. No poder respectar la temporització prevista per problemes d’agenda dels

diferents agents implicats en l’estudi.


18

2. No disposar de dades actualitzades fins a 2016 en relació a algunes de les

variables analitzades en la part de caire més descriptiu i quantitatiu.

3. La dificultat de contactar amb joves que no estiguin vinculats a les entitats

locals o joves autònoms, que fa que quedi poc representada la seva opinió en

l’informe.

4. La impossibilitat de disposar de dades estadístiques actualitzades en el moment

de la redacció de l’informe per motius aliens a la voluntat d’ambdues parts.

19

Enquesta

En el transcurs del diagnòstic es va dissenyar i implementar una enquesta adreçada als

joves de Castellbisbal, l’objectiu va ser conèixer quins serveis dels existents utilitzaven,

així com la seva valoració sobre serveis futurs que es podrien oferir. Així mateix, es

formulaven diferents qüestions de caràcter personal que permeten conèixer el perfil

dels joves del municipi. L’enquesta ha estat dissenyada per tal de complementar

l’anàlisi estadística de la realitat juvenil, recollint alguns dels aspectes clau de la realitat

dels i de les joves del municipi que no es poden explicar amb dades estadístiques

existents i que complementen a la seva vegada l’anàlisi de la realitat social dels i de les

joves de Castellbisbal de caire qualitatiu (entrevistes que s’han portat a terme).

Perfil dels enquestats Les primeres qüestions de l’enquesta pretenien conèixer el perfil dels 71 joves que van

respondre-la. El primer que destaca és que, tot i que el 93% dels joves eren de

Castellbisbal, hi ha un hi ha un 6% aproximat que han respost que són d’altres

continents, com Àfrica i Amèrica.

En aquest sentit, s’observa que la mitjana d’edat dels joves que han respost a

l’enquesta és de 22 anys, tenint 13 anys la persona de menys edat, i 33 anys la persona

de més edat. Un total de 2 persones que van respondre l’enquesta es trobarien per

sobre dels 29 anys, totes elles dones. El gràfic 2 presenta les edats agrupades per grups

d’edat.


20

Gràfic 1: Joves que van respondre l’enquesta agrupats per edat i sexe.

Pel que fa al nivell d’estudis, observem que tots els joves de menys de 16 anys es

troben estudiant ESO, i en el cas dels majors de 16 anys, una gran número han realitzat

estudis més enllà dels obligatoris, trobant que pocs joves entre 18 i 21 anys que

s’hagin quedat només amb l’ESO, i cap cas entre els enquestats de més de 29 anys.

Dels que estan realitzant estudis post-obligatoris, 8 ho fan a la universitat. Del total

dels enquestats fins a 20 joves segueixen els seus estudis fora de Castellbisbal.

Gràfic 2: Joves que van respondre a l’enquesta agrupats per edat i educatiu.

21

Entre els joves de Castellbisbal i, partir dels resultats de l’enquesta hi ha tres principals

motius per seguir estudiant, aquests són en primer lloc i amb un 61,8% del total, per

obtenir una bona feina, en segon lloc amb un 44,1% del total, per motivació personal i

en tercer lloc amb un 35,3€ per aprendre una professió.

Davant la pregunta de quina oferta formativa del municipi creus que caldria millorar,

s’observa (gràfic 3) que quasi el 75% dels joves enquestats evidencien que els cicles

formatius que ofereix el municipi podrien millorar, també es destacable que el 37,7%

opinen que la oferta de idiomes a Castellbisbal podria ser millor.

Gràfic 3: Quina oferta formativa del municipi creus que caldria millorar?

El Gràfic 4, posa de relleu que el 88,7% dels enquestats no coneix l’existència de la sala

d’estudi nocturn, sent només el 11.3% de tota la mostra qui sap d’aquest recurs per

disposar d’un espai per estudiar.

Gràfic 4 : Coneixes la sala d'estudi nocturn?


22

En la línia de l’anterior gràfic, el gràfic 5, mostra com els joves s’informen de l’oferta

del seu municipi principalment a través del seu centre educatiu (60,6%), i en menor

mesura fent cerca via internet (27,3%); Altres vies com el Twitter de joventut o l’app

de Castellbisbal a prop són les menys usades per cercar informació relacionada amb la

oferta educativa del municipi.

Gràfic 5: Com t’informes de l’oferta educativa a Castellbisbal?

Pel que fa al domini dels idiomes, destacar que al igual que arreu del nostre territori,

els joves de Castellbisbal consideren que tenen un alt nivell de les llengües cooficials,

tant el Català com el Castellà són idiomes parlats i escrits correctament segons el seu

criteri.

Situació laboral dels joves enquestats

Davant la pregunta de si els joves actualment estan treballant, s’observa que més del

34% dels joves enquestats en edat laboral estan treballant, aquesta és un xifra superior

a la resta del territori Català que esta al voltant del 29%.

23

Gràfic 6: Actualment estàs treballant?

Així mateix l’enquesta reflexa que dels joves que treballen ho fan principalment en el

sector serveis, essent el sòcio-educatiu, el sanitari, l’hosteleria i els serveis vinculats a

les noves tecnologies de la informació i la comunicació els que apareixen amb una

major freqüència.

Gràfic 7: Joves que van respondre a l’enquesta agrupats per edat i situació laboral.

El gràfic 7 mostra que en general els joves que han respost l’enquesta es troben

estudiant, doncs en el cas dels de menys de 18 anys, tots excepte un es troben

treballant i estudiant, i n’hi ha un parell que es troben treballant i estudiant al mateix

temps Així mateix, s’observa una relació directe entre major edat i major percentatge

d’enquestats que treballen. En el cas dels joves entre 26 i 29 anys que han respost

l’enquesta, gairebé un 80% estan treballant, dels quals un destacat percentatge es


24

troben únicament treballant. Molts pocs joves dels que han respost l’enquesta es

troben en situació de no treballar i no estudiar.

Els joves que estan treballant ho fan en un 54% a Castellbisbal, en un percentatge del

21% a la capital catalana, en un altre 21% a altres municipis, i en un 4% a altres parts

de Catalunya.

A la pregunta de si estaries disposat a marxar a l’estranger, el 70% dels joves expressen

la seva voluntat de fer el pas i agafar experiència fora del territori Català.

Gràfic 8: Joves que estarien disposats a marxar fora per treballar.

Dels joves que han respost a l’enquesta (veure gràfic 9), el 56,5% reconeix la

precarietat laboral el motiu principal per accedir al món laboral, seguit per dos

aspectes que obtenen quasi la mateixa valoració i que son, els requisits per accedir a

una feina amb el 42%, i el fet de treballar d’alguna cosa que no agrada amb un valor

del 40,6%.

Gràfic 9: Identificació del major problema en el món laboral.

25

Canals de comunicació usats pels enquestats

En preguntar als enquestats sobre quin és el mitjà pel que reben informació de les

activitats per a joves que es fan a Castellbisbal observem que en un 32,3 % és a través

del SOC i INEM. En un 24,6% dels casos és a través de pàgines oficials com la web de

l’ajuntament/PMO o el club de feina. El gruix se l’emporta l’ús dels portals d’internet

que va fins al 78,5% de la cerca de feina i, per últim tenim el 64,6% que tot i usar els

anteriors el que usen amb major freqüència es a través d’amics i familiars. Cal dir que

més d’un 80% dels enquestats manifesten utilitzar més d’un canal per a assabentar-se

de les activitats per a joves que s’organitzen al municipi.

Gràfic 10: Joves que van respondre a l’enquesta i ús de serveis per a trobar feina.

Per altra banda, el gràfic 11 mostra les xarxes socials que utilitzen els joves. En ell es

pot veure que la xarxa social més utilitzada és facebook, seguit de twitter, instagram i

linkedin. La resta de xarxes són utilitzades de forma residual.

Gràfic 11: Joves que van respondre a l’enquesta i canals per on s’assabenten de les activitats per a joves.


26

Grau d’emancipació dels joves enquestats

L’enquesta preguntava als joves amb qui convivien i el resultat obtingut s’iguala al de

la resta de municipis del país, com s’observa en el gràfic 12 quasi el 83% dels joves de

Castellbisbal viuen a casa del pares; I malgrat la baixa participació en la següent

pregunta (condicions contractuals de la vivenda per aquells que estiguin emancipats),

el 50% dels joves emancipats han adquirit l’habitatge a través d’una compra.

Gràfic 12:Amb qui viuen els joves?

Seguint el fil de l’anterior pregunta, els joves de Castellbisbal identifiquen el preu dels

habitatges per poder emancipar-se, així com també, la manca d’oferta d’habitatges per

a joves amb preus assequibles, tal i com es visualitza en la gràfica següent.

Gràfic 13: Majors dificultats per trobar habitatge a Castellbisbal segons els joves enquestats.

27

Cultura, oci i temps lliure dels joves enquestats Un total de 15 persones, van optar per no respondre en la freqüència que realitzaven

activitats durant el temps d’oci i temps lliure del que disposaven. Tot i així, podem

observar que l’activitat més comuna dels joves que han respost l’enquesta, és la d’anar

al cinema almenys un cop al mes. El fet d’anar de concerts, no és gaire habitual entre

les persones que han participat, ja que han respost majoritàriament que no solen

realitzar dita activitat cap vegada. Pel que fa a les exposicions, i visitar museus,

asseguren que la freqüència és d’una ocasió al mes i en més d’una vegada, mentre que

el teatre ha estat una activitat en la que proporcionalment la majoria asseguren no

freqüentar. Pel que respecta a les altres activitats, que havien d’especificar les opcions

que han afegit han estat la de fer esport, veure partits d’aquest mateix esport, anar a

l’esplai, jugar a escacs, jugar a bàsquet, jugar a tennis i anar de compres.

Cal esmentar, que ha estat una qüestió un tant ambigua, ja que les respostes en

ocasions eren contradictòries i ha resultat un cert esforç poder interpretar la

freqüència mensual de realitzar activitats en el temps d’oci i lleure dels joves que han

participat en l’enquesta de Joventut de Castellbisbal 2018, ja que la gran part

d’aquesta mostra asseguren no realitzar al mes cap de les activitats esmentades:

cinema, concerts, exposicions/museus, teatre. És per aquest motiu també, que s’ha

volgut representar de manera individualitzada les activitats, per tal de poder visualitzar

de manera clarivident dita informació.


28

29

El qüestionari formulat, va servir per a obtenir informació relativa a l’àmbit de la

cultura, el oci i el temps lliure dels joves enquestats.

En ser preguntats sobre quins eren els equipaments que solien habitualment utilitzar

en el municipi de Castellbisbal, s’han obtingut les següents dades. Un 73% dels joves,

solen utilitzar l’equipament municipal de la biblioteca com a recurs habitual i amb molt

poca diferència, un 76,2% assisteixen al Poliesportiu. Val dir, que un 39.7% seria pel

Teatre auditori, i el 41.3%, ho seria pel Pavelló Municipal; així doncs, observem que la

majoria del jovent enquestat és concentra en els equipaments anteriorment

esmentades.

Com a gairebé totes les qüestions, trobem que ha estat un 12% les persones que han

decidit no respondre a la qüestió referent als equipaments del municipi.

Els joves, que encara no s’han mencionat, estan dividits en valors baixos i restants, per

utilitzar amb poca freqüència els recursos com: tots els equipaments alhora;

Skatepark, bancs al carrer, etc.

Per a més detalls, podem observar el gràfic que trobem a continuació, respecte al

comentari i anàlisi previ de la informació.


30

Gràfic 14: Joves que van respondre a l’enquesta segons els equipaments municipals utilitzats.

Associacionisme i Participació dels enquestats

L’enquesta preguntava als joves si formaven part d’alguna entitat del Municipi.

Destaca que el únicament un 39% manifesten participar en alguna entitat, front el

49,2% que no ho fa.

Gràfic 15: Joves que van respondre a l’enquesta i la participació d’aquests en entitats.

És tant important, conèixer els equipaments utilitzats pels jovent i la participació

d’aquests en les entitats, com les opinions sobre com troben l’oferta d’oci i lleure

actual del seu municipi. Per aquest motiu, és va proposar que contestessin com

avaluarien dita oferta, és a dir, si els assembla adequada; adequada, però que faltarien

31

més activitats alternatives a les actuals o si pel contrari l’oferta és totalment

insuficient. Els resultats obtinguts pels joves enquestats, són els següents:

un 39,10% dels joves enquestats, consideren que l’oferta actual, és adequada, però

que troben a faltar més activitats alternatives a les plantejades. Un 13%, opina que

l’oferta és adequada, per tant correcta tot i que un 47,8% la considera insuficient pel

municipi de Castellbisbal, i un 39,1% restant considera que es adequada però falten

més activitats alternatives. Així doncs, podem concloure que una majoria de les

persones enquestades consideren que caldrien realitzar més activitats i alternatives a

les actuals implementades, essent una dada significant pel municipi.

Gràfic 16: Joves que van respondre a l’enquesta en base a l’oferta d’oci i lleure de Castellbisbal.

En el gràfic 16, trobem una qüestió associada a les activitats que realitzen els joves els

caps de setmana. Analitzant les dades, hem volgut diferenciar les activitats que els hi

agrada fer als joves el cap de setmana, ja que hi ha força diferenciació.

La majoria d’activitats són compartides pels joves que han respost l’enquesta, és a dir,

hi ha un mínim de persones que hagin tingut una única resposta, i és per aquest motiu,

que hem decidit agrupar-ne activitats, segons les respostes obtingudes de l’enquesta.

Un 17% dels joves enquestats, afirma realitzar totes les activitats plantejades durant

els caps de setmana, és a dir: sortir de festa, fer activitats esportives, estudiar, llegir,

passejar, quedar amb els amics, connectar-se a Internet i jugar a videojocs. Tot seguit,

amb un 11%, trobem una part d’aquesta població enquestada que afirma quedar

únicament amb els amics durant els dies festius, i un altre 11% aquells qui


32

realitzen activitats esportives, queden amb els amics, és connecten a Internet i alhora

juguen a videojocs, essent una pluralitat d’activitats dins del cap de setmana. A partir

d’aquestes dades, obtenim diversos percentatges similars, amb un 9% joves que

afirmen: altres opten per jugar a videojocs, connectar-se a internet, entre d’altres.

Gràfic 17: Quines activitats t'agradaria fer els caps de setmana?

A partir de la qüestió anterior, es va donar peu a que els joves responguessin quines

activitats els agradaria fer els caps de setmana, i s’han obtingut respostes molt

variades, com per exemple: Fer excursions per la natura o bé, disposar d’un espai per

ells per prendre algú.

En aquest sentit i responen a la pregunta que els fem, d’on passen el seu temps lliure,

tot i combinar diferents opcions, les dues pràctiques més esteses són estar a casa sol o

amb els amics i estar al carrer, places o parcs.

Gràfic 18: On passes el teu temps lliure?

33

El qüestionari formulat va servir per a obtenir també informació relativa a les

decisions que es prenen en el municipi de Castellbisbal respecte al jovent, i el paper

que n’assumeixen davant d’aquestes. En ser preguntats, sobre si creien que ells

mateixos poden participar en les decisions que els afecta directament, la majoria, unes

47 persones, ha respost afirmativament, mentre que uns 15 dels joves enquestats

considera que no poden participar activa ni directament en les decisions que

posteriorment els afecten; i tant sols, unes 4 persones han decidit no respondre la

qüestió plantejada en l’enquesta de Joventut.

Gràfic 19: Joves que van respondre l’enquesta en base a la participació en el municipi de Castellbisbal.

Aquestes decisions a desig dels joves poden canalitzar-se mitjanant diferents opcions,

de les quals els joves expressen que la que més els encaixa fora participar mitjançant la

Taula de Joves Local amb una puntuació del 52,3%, seguit del 44,6% que correspondria

a fer consultes puntuals; més enrere trobar la participació a través d’una entitat amb

un 30,8% i, per últim però no menys important destacar el 10,8% dels joves enquestats

que expressen no tenir interès en participar.

Gràfic 20: Desig de participació dels joves.


34

Per finalitzar aquest apartat, alhora de preguntar al joves de Castellbisbal de quina

manera creien que la regidoria de Joventut hauria de reforçar el suport a les

associacions juvenils, s’ha obtingut un aclaparador 82,6% que es tradueix en disposar

de més espais per realitzar activitats juvenils, seguit amb la mateixa puntuació 59,4% i

que fa entendre que els joves li donen la mateixa importància, de disposar de majors

recursos econòmics i més i millors infraestructures.

Gràfic 21: Suport a les associacions i entitats de Castellbisbal.

Mobilitat

Les últimes qüestions de l’enquesta de Joventut de Castellbisbal 2018, van estar

enfocades a l’àmbit de la mobilitat, és a dir, els desplaçaments del jovent, els

transports que n’utilitzen, els destins més freqüents, etc.

Per aquest motiu, és va plantejar quins eren els mitjans de transport utilitzats

habitualment. Així mateix, l’enquesta serà una eina per ajudar-nos a conèixer quins

són aquests medis de transport que més se solen utilitzar. Segons els joves enquestats,

un 64,7% d’aquests, utilitzen tant sols el cotxe per desplaçar-se mentre que un 8,8%

asseguren no utilitzar cap tipus de transport, probablement i degut a que molts d’ells

35

són menors i no poden disposar de vehicle propi. Un 55%, assegura agafar el cotxe, el

bus i el tren com a transports habituals per als seus desplaçaments i un 9%, afirma

agafar tots els mitjans que es plantegen en l’enquesta de Joventut de Castellbisbal:

bicicleta; moto; cotxe; bus i tren.

Gràfic 22: Quins mitjans de transport utilitzes habitualment?

Vinculada amb la darrera qüestió esmentada, s’analitzarà els destins més habituals als

que els joves es dirigeixen amb transport públic. Segons l’enquesta de Joventut de

Castellbisbal 2018, se’ls hi va proposar que responguessin en base a si es dirigeixen a

dins del mateix municipi, Castellbisbal, si ho fan a Barcelona, Molins de Rei o Terrassa.

Així doncs, un 80% va assegurar que el destí més freqüentat, era el de la província, és a

dir, Barcelona. Un 19% dels joves enquestats, asseguren desplaçar-se habitualment per

tots els destins plantejats. Un 9%, són les respostes absents que hi ha hagut en aquesta

qüestió plantejada. El destí d’altres municipis del Vallès, especialment Terrassa

(Copapital de la Comarca) només sol estar com a indret habitual amb transport públic

per un 6,5% de les persones que han participat en l’enquesta. S’ha obtingut un 30% de

desplaçament habitual amb transport públic per dins de Castellbisbal.


36

Gràfic 23: On vas habitualment amb transport públic?

Salut dels joves enquestats

Respecte a l’àmbit de la salut, és va decidir valorar quins eren els mètodes

anticonceptius utilitzats pels joves que han respost l’enquesta, per tal de poder valorar

com tenen cura i la importància que li donen el fet de cuidar-se ells i les persones amb

les que estan o han estat. En primer lloc, observem que un 33% utilitzen com a mètode

més tradicional, el preservatiu masculí a l’hora de mantenir relacions sexuals. Una

dada especialment important a tenir present, és el 7,8% obtingut que afirma no

utilitzar cap mètode anticonceptiu, tot i que pot influenciar l’edat de molts de joves

que són menors, recordant que alguns menors tenien 12 anys en el moment que van

ser partícips de l’enquesta. Un 15%, ha optat per no respondre a la qüestió formulada

mentre que un 76,6% són els que solen utilitzar preservatiu masculí juntament amb la

marxa enrere. Com a altres vies (5%), els joves asseguren usar-ne tots els mètodes

anticonceptius i en sintonia el restant (5%), ho faria preferentment mitjançant el

preservatiu masculí, la píndola anticonceptiva i la marxa enrere. Els resultats inferiors

d’aquesta qüestió, són per la píndola anticonceptiva (21%) i el preservatiu femení

(3,1%).

37

Gràfic 24: Joves que van respondre a l’enquesta i mètodes anticonceptius.

L’enquesta formulava una pregunta en la que es demanava que els joves indiquessin si

en alguna ocasió de les seves vides havien tingut alguna relació sexual de risc sense

protecció, és a dir, sense cap mètode dels anteriorment exposats. Els resultats

obtinguts, són que un 45,5% dels joves no ha mantingut cap relació sexual de risc,

essent i prenent les mesures saludables corresponents, enfront a un 54,95% que

afirmen que en alguna ocasió han prescindit de protecció a l’hora de mantenir

relacions sexuals. Un 7%, pertany a persones que han optat per no respondre a la

pregunta analitzada. Així doncs, podem concloure, que no tota la majoria dels joves

enquestats procuren ser saludables amb ells mateixos i les altres persones quan

decideixen mantenir relacions sexuals.

Gràfic 25: Joves que van respondre a l’enquesta i relacions sexuals de risc.


38

Seguint en el àmbit de salut, destaca (veure gràfic 21) com la majoria dels joves

enquestats resolen els seus dubtes de salut consultant a internet, ja que el 72,5%

afirma connectar-se a la xarxa per resoldre’ls, un no menyspreapble 55,1% dels joves

s’adreçen als especialistes de la salut per consultar-los coses i com a tercera opció

diuen parlar-ne amb els pares i amics, obtenit un promig aquests dos del 26,5%.

Tanmateix es molt probable que gran part dels joves consultin de manera simultanea

totes les opcions presentades.

Gràfic 26: Quins canals d'informació utilitzes per informar-te sobre temes de salut?

Pel que fa al consum dels joves enquestats i, similar als resultats dels estudis

longituadinals del territori Català, els consul d’alcohol es el més majoritari entre els

joves de Castellbisbal, obtenint la frequència de consum d’1 cop al mes la major

puntuaciós, malgrat el consum setmanal (1 cop a la setmana s’esta generalitzant), cal

destacar i posar atenció per possibles accions de sensibilització en el consum de

drogues de disseny, les quals tenen una tendència a l’alça. L’espai on creuen els joves

es consumeix majoritariament al municipi és a places i carrers en primer lloc i després

en discoteques.

39

Gràfic 27: Consum d’algun tipus de drogues?

Cohesió social

El qüestionari formulat va servir per a obtenir també informació relativa a la

convivència dins del municipi i quina idea en tenen els joves d’aquesta. En aquest

sentit el jovent de Castellbisbal considera en valors del 50,7% que aquesta es podria

millorar, mentre que un 46,30% expresa que la convivència es adequada, s’ha donat un

mortalitat de 4 persones en aquesta qüestió (veure gràfic 28).

Gràfic 28: Creus que la convivència a Castellbisbal es adequada?

Destacar que la identificació dels conflictes en la variavle espai i col·lectius per part

dels joves, es que aquests conflictes es donen principalment entre els grups de joves,

obtenint un resultat del 85,9%, seguidament pensen que els conflictes entre també

grups de joves i la Policia també son força presents a Castellbisbal arribant a un 48,4%

i, en tercer i darrer lloc, apareixen els conflictes entre els jovent i els adults que


40

obtenen una puntuació del 14,1%. Cal destacar que en aquesta qüestió hi ha hagut

una mortalitat de quasi el 10%.

Gràfic 29: En cas que existeixin conflictes amb joves al carrer, entre qui es donen?

Els i les joves de Castellbisbal en xifres: anàlisi sociodemogràfica

En aquest apartat es presenta la situació sociodemogràfica de Castellbisbal, tot posant

especial èmfasi en aquelles dades que afecten a la població jove. En aquest sentit, es

sintetitzen els resultats entorn a 8 grans apartats:

Evolució de la població jove i es fa una perspectiva a curt termini.

Distribució de la població jove per barris.

Població jove estrangera.

Nivells d’instrucció.

Mercat de treball.

Moviments migratoris

Emancipació.

Joves i sexualitat.

41

Evolució de la població jove i perspectives a curt termini

El municipi de Castellbisbal té una població de més de 12.297 habitants (12.277, any

2016). Si observem l’evolució d’aquesta veiem com es caracteritza per un

decreixement continu des de finals de l’any 2015.

En el gràfic següent podem observar l’evolució poblacional de Castellbisbal, el qual es

molt similar al de la comarca del Vallès Occidental i de Catalunya.

Gràfic 1: Evolució de la població jove a Castellbisbal els darrers 10 anys.

Font: Elaboració pròpia a partir de dades d’IDESCAT i Ajuntament de Castellbisbal.

Els joves representen el 10,9% aproximat de la població total de Castellbisbal, amb un

total de 1.340 efectius (fins als 24 anys), segons les xifres oficials del Padró d’Habitants

a 1 de gener de l’any 2016. Els darrers anys el nombre de joves s’ha reduït de manera

important, amb una pèrdua d’efectius, aspecte a destacar si tenim en compte els

valors registrats a Catalunya, ja que els registrats al país son menors que els obtinguts

a Castellbisbal, a més es pot assegurar que la taxa de variació acumulada va en

augment.

Pels propers anys les previsions demogràfiques de la població jove a Castellbisbal es

presenten en una tònica de disminució. D’una banda, l’actual crisi econòmica ha posat

fre al creixement demogràfic dels darrers anys. D’altra banda, els grups de població


42

que actualment tenen 10-14, 15-19 i 20-24 anys són força menys nombrosos que fa

cinc anys. Tot plegat fa preveure que en el futur no es produirà un creixement de la

població jove ni per la via de la immigració, ni pel relleu generacional.

Gràfic 2: Població jove a Castellbisbal per sexe i grups d’edat. 2016.

Font: Elaboració pròpia a partir de dades d’IDESCAT.

Actualment, la distribució per sexe de la població jove resulta força equilibrada fins el

primer grup d’edat, ara bé, en el segona i tercera franja, es visualitza un predomini

destacable dels homes que supera el 60%, els quals representen prop del 51.7% del

total.

Població jove per barris

Castellbisbal compta amb 12 barris censats, cal recordar en aquest sentit que el

municipi té urbanitzacions força disgregades i allunyades del centre històric del

municipi. Els barris centre i Santa Eugeni son els que comptem amb majors presencia

d’efectius joves, tant de gènere masculí com femení amb un equilibri força ajustat. Si

ho traslladem a la resta de barris aquesta distribució es repeteix en el cas de la

població jove, tal com s’il·lustra al següent gràfic. No hi ha diferències destacables en

aquesta distribució per grups d’edat.

En conseqüència resulta poc probable que la distribució de la població jove per

seccions censals es modifiqui en els propers cinc anys.

43

Gràfic 3: Població jove a Castellbisbal per seccions censals 2016.

0

6

1

9

2

28

2

7

1

7

2

11

3

2

9

20

0 5 10 15 20 25 30

CAN NICOLAU DE DALT

CAN NICOLAU DALT, SEC…

CAN SANTEUGINI

CASETES DE CA N'OLIVERO

CASTELLBISBAL,…

CASTELLBISBAL

COLONIA DEL CARME

COMTE DE SERT

COSTABLANCA

POLIGON IND. COMTE SERT

SANTA RITA

SANTA TERESITA

Dones

Homes

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Ajuntament de Castellbisbal.

Població jove estrangera

El 6,24% dels joves de Castellbisbal han nascut a l’estranger, segons les xifres oficials

del Padró d’Habitants a 31 de desembre de 2016, veure següent gràfic. Aquesta

proporció s’ha mantingut estable en els darrers anys, tot i que el seu nombre s’ha

reduït des de l’any 2009. Aquest fenomen s’explica perquè la població jove nascuda al

país encara s’ha reduït més intensament durant el mateix període que el total de la

població jove del municipi.


44

Gràfic 4: Població jove a Castellbisbal per lloc de naixement i grups d’edat. 2016.

93,5%

93,1%

6,05%

6,9%

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

Homes

Dones

Nascuts a Catalunya i Espanya Nascuts a l' estranger


La proporció de joves nascuts a l’estranger és més elevada en els grups que tenen

major edat. Així, mentre en la franja de 15 a 19 anys és el 4.9%, en el de 25 a 29 és el

8.5%. Tenint en compte aquest fet, i vist el fre de la immigració que s’ha produït en els

darrers anys, les projeccions de població jove nascuda a l’estranger per l’any 2020

plantegen uns escenaris que donen continuïtat a la seva evolució negativa. Però el

nivell d’incertesa és molt elevat amb una forquilla de pèrdua d’efectius compresa

entre més de 50 i poc menys de 110 efectius.

La procedència dels joves nascuts a l’estranger és diversa, la major part procedeix de

països de l’Africa i en menor mesura d’Amèrica. Per països hi ha 4 nacionalitats

destacades. Per sobre de totes la del Marroc, que agrupa per si sola més del 21% del

total de població jove estrangera i, a molta distància, les de Veneçuela i Hondures, ja

que cadascuna d’elles representa un 8% i un 6% de la població jove estrangera.

45

Gràfic 5: Detall de la població jove no espanyola a Castellbisbal per lloc de naixement. 2017.


Tal i com anteriorment es detallava i queda reflectit en aquest gràfic els joves originaris

del Marroc son els més representats, seguit dels Veneçolans i Hondurenys, i com a

representants de la UE trobem els Romanesos.


46

Nivell d’estudis i formació

La principal font d’informació sobre el nivell d’estudis i la formació de la població a

nivell municipal és el Cens de Població. Aquesta operació estadística ofereix dos tipus

d’informació sobre aquesta qüestió. D’una banda, el nivell d’instrucció, que correspon

al nivell d’estudis més alt assolit per la persona i, d’altra banda, els estudis en curs, que

informa sobre els estudis (de durada superior a 3 mesos) que la persona està estudiant

en el moment de fer l’estudi, malauradament no es disposen de dades actualitzades, ja

que les darreres són del 2012.

Per tal d’intentar corregir aquesta mancança d’informació s’aporten dades relatives als

estudis oficials. En primer lloc, la matriculació en els cursos d’ESO als centres de

Castellbisbal s’ha mantingut relativament estable els darrers anys. Dit això, cal fer

notar que el curs actual ha comportat un relatiu creixement del nombre d’alumnes, 22

més que en el curs anterior. D’altra banda, s’ha de tenir present que el nombre

d’aprovats en quart d’ESO als centres de Castellbisbal està en nivells lleugerament

inferiors que el Vallès Occidental i Catalunya, situant-se per sota del 79%. Ara bé,

aquesta situació és millor que fa uns anys, ja que en el curs 2006/07 era del 76%.

Taula 1: Població de 15 anys i més de Castellbisbal segons el grau d’instrucció. 2017.

Nivell

estudis 2017

Pobació Total

%

Titulació inferior a graduat escolar 133

1.340

6%

Graduat Escolar 107 5%

ESO 316 15%

Batxillerat 245 11%

CFGM 138 7%

CFGS 219 10%

Universitario o superior 182 8%

No aplicable por ser menor de 16 años 983 39%

47

En segon lloc, la matriculació en els programes de qualificació professional inicial, que

són cursos que tenen com a objectiu principal orientar en l’aprenentatge d’algun ofici

als joves que no han aprovat l’ESO i que a Castellbisbal tenen una rellevància local i fins

i tot comarcal importat, s’han incrementat notablement els darrers anys, llevat del

curs actual quan s’ha produït una petita disminució.

En tercer lloc, el batxillerat ha trencat per segon any consecutiu la dinàmica negativa

dels cursos anteriors consolidant el seu creixement. En quart lloc, la matriculació en els

cicles formatius de grau mitjà (CFGM) continua augmentant com en els darrers anys,

mentre que el cicles formatius de grau superior (CFGS) han tornat a augmentar.

Mercat de treball

Vivim anys d’una crisi econòmica sense precedents en la història recent del nostre

país, especialment pel que fa a la destrucció de llocs de treball i a l’abast i la

persistència del fenomen de l’atur. A Castellbisbal l’any 2017 i segons dades Servei

d’Ocupació de Catalunya, es van registrar un total 588 persones en situació d’atur, una

reducció de 48 efectius respecte l’any 2016. De les quals 88,2 persones en franges

d’edat que anaven dels 16 als 34 anys. Per tant, la població jove representa el 15,4%

de l’atur registrat. L’evolució de l’atur registrat juvenil des de l’any 2008 ha estat força

negativa, especialment entre aquest any i el 2014. A partir de llavors l’atur registrat

s’ha reduït sensiblement.

Totes aquestes xifres però, s’han d’interpretar amb molta cautela, atès que hi ha

persones en atur que no es registren oficialment, de manera que es produeix una

infravaloració de l’atur real. Aquest fenomen resulta especialment intens en el cas de

la població jove tal com es desprèn de la comparació entre l’estimació d’atur juvenil de

l’EPA i l’atur registrat a les Oficines del Servei d’Ocupació de Catalunya a nivell

nacional.


48

Referent a la contractació, la major part dels joves no han disposat de cap contracte

laboral durant tot l’any passat. Aquesta situació presenta diferències en funció dels

grups d’edat, destacant el major nivell de contractació en els joves entre 20 i 24 anys,

amb una taxa de contractació del 35%. El grup amb un nivell més baix de contractació

és el d’homes de menys de 20 anys, amb una contractació d’únicament l’11%.

Moviments migratoris

Una altre conseqüència de l’actual crisi econòmica s’observa en els moviments

migratoris de la població jove. Tradicionalment Castellbisbal no ha estat un municipi

receptor de joves, especialment els de major edat, per diversos factors; Entre d’altres,

la mala comunicació tot i la curta distància amb ciutats com Barcelona i Terrassa, una

connexió deficient del transport públic amb el centre del poble, estanquitat de la

oferta laboral en sectors que van més ella dels serveis o grans industries ubicades al

terme municipal, les quals estan poc vinculades a la vida social del mateix.

Durant el període 2012-2016 Castellbisbal no ha estat un pol d’atracció de població

jove, amb un saldo migratori positiu de 41 persones joves. En aquest sentit s’observa

un afebliment d’aquest posicionament, atesa la dinàmica de reducció continuada en el

nombre de joves que es donen d’alta en el Padró d’Habitants.

Emancipació

S’estima que prop del 18% de la població jove de Castellbisbal estava emancipada dels

seus pares l’any 2016. Aquesta informació s’ha obtingut a partir del tractament del

nombre de llars de Castellbisbal on tots els seus membres tenen menys de 30 anys

d’edat. En total hi ha 297,01 llars formades exclusivament per persones joves o infants

on poden viure uns 484 joves.

Joves i sexualitat

D’una banda, les taxes específiques de fecunditat en la població jove mostren una

situació d’estancament, amb una certa tendència cap a la contracció, possiblement

relacionada amb els efectes de la crisi econòmica. La major taxa de fecunditat es

genera en el tram d’edat de més edat, de 25 a 29 anys. No es disposa d’informació

49

exacte desagregada per origen de la mare, malgrat ser aquesta una variable rellevant

en la determinació de la fecunditat aquesta s’ha obtingut a partir de les dades

registrades pel CAP i reflexades en la taula 1 adjunta.

Taula 1: Taxes específiques de fecunditat (‰)per edat de la mare en població jove. Castellbisbal. 2012-2016

2012 2016

15-19 1,9 1,7

20-24 22,6 21,1

25-29 74,63 71,85

Total 50,13 49,05

Font: Elaboració pròpia a partir de l’Ajuntament de Castellbisbal.

D’altra banda, pel que fa a les taxes d’interrupcions voluntàries d’embaràs s’han

mantingut relativament estables els darrers anys. S’aprecien diferències significatives

en funció de l’origen de la mare, en particular de països de sud-americans on destaca

el cas d’Equador.


50

Resultats de l’estudi de camp

Es presenten a continuació els resultats obtinguts a partir de les entrevistes realitzades

a les professionals del departament de joventut que hi ha a Castellbisbal, també a

tècnics que intervenen en el desenvolupament de polítiques vinculades a joventut

(ocupació, policia local, educació, serveis socials, cultura, esports i salut i participació,

entre d’altres). També s’incorporen a aquests resultats aquells obtinguts en les

entrevistes grupals realitzades amb grups de joves menors de 20 anys i grups de joves

majors de 20 anys i vinculats a diferents entitats del municipi.

Per a facilitar la lectura, es presenten els resultats de totes les entrevistes (disponible a

l’Annex) de forma conjunta i agrupades a partir de les diferents línies de treball en les

que s’ha focalitzat durant el diagnòstic. Per a cada cas es presenta una valoració global

dels resultats obtinguts, i s’il·lustren a partir de cites textuals extretes de les

entrevistes realitzades.

Emancipació

Els joves majors de 20 anys vinculats a diferents entitats del municipi creuen que

l’emancipació en aquests moments és complexa, ja que a priori l’horitzó d’aconseguir

una independència i/o autonomia plena els queda força lluny, ja que en pocs casos

disposen de feina estable i possibilitats econòmiques per fer front a una vivenda, ja

sigui de lloguer o de propietat. Creuen que els suports que es donen des de les

administracions són útils, però resulten insuficients per a molts joves, que veuen

limitades les possibilitats d’estudiar degut a les dificultats econòmiques que travessen

les seves famílies.

Tenim coneixement de les exigències actuals per obtenir una vivenda, i que

l’Ajuntament ens dona un suport, però els requisits son sota el seu pare

força estrictes. (Jov+20)

51

Així mateix, la capacitat d’autonomia dels joves dins i fora del municipi es veu

dificultada per les dificultats de desplaçar-se.

Ens agradaria disposar de majors ajuts per assumir el cost del desplaçament

que comporta viure a Castellbisbal. (Jov+20)

Els professionals opinen que no es pot esperar que els joves siguin autònoms d’un dia

per l’altre. Creuen que molts d’ells, per la situació en què es troben (estudiant, sense

estudiar i sense feina), acaben caient en una rutina de la qual és difícil sortir. No

actuen, romanen immòbils i passius al que passa al seu voltant, i cal fer activitats que

els permetin adonar-se de que són capaços de fer les coses per si mateixos.

Habitatge

Dels joves de més de 20 anys entrevistats cap viu de forma independent, estan

lleugerament al corrent del servei d’habitatge que ofereix l’Ajuntament, però com que

encara els queda lluny no s’han trobat en situació d’haver de buscar vivenda.

Consideren que és positiu que hi hagi un servei que ajudi als joves a accedir a vivendes,

tot i que consideren que la oferta actual de Castellbisbal es poc accessible pel jovent ja

que els preus de compra i lloguer són elevats.

Ocupació (Promoció Econòmica)

El servei d’ocupació municipal centra el seu treball en els àmbits de d´ocupació,

empresa, turisme i comerç. Proporciona activitats d’orientació tant laboral com

formativa. Pel que fa als joves se centra en l´eix Empresa i en el programa Emprèn,

concretament en el programa Joves per l’ocupació i Fem ocupació. Una de les seves

funcions és orientar els joves laboralment i la d’ajudar als joves a descobrir els seus

interessos i habilitats i donar-los suport i eines per a què puguin formar-se en aquest

àmbit i la recerca de feina per més endavant trobar un lloc de treball.

En el moment de preguntar als joves de menys de 20 anys sobre quines eines han

utilitzat, o creuen que utilitzaran per a buscar feina, molts consideren que a través del

boca orella. Preguntats expressament sobre el coneixement que tenen del suport que


52

els pot oferir l’Ajuntament en aquest sentit, comenten que saben que els poden ajudar

a fer el currículum, que pots accedir a algunes ofertes i que et faciliten accés a webs.

Els joves de més de 20 anys, mostren més coneixements sobre els serveis que

s’ofereixen des de l’Ajuntament, però tot i així demostren tenir un coneixement

limitat. Valoren especialment el suport per ajudar a joves a trobar feina. Malgrat això

expressen literalment:

Les feines sovint sáconsegueixen pel boca orella o per contactes. Molts joves estan

apuntats a la borsa de treball del servei dócupació local però sovint les ofertes

sol·liciten perfils amb experiència i això fa impossible que els joves hi puguin accedir.

(Jov+20)

Des del Servei d’Ocupació s’observa que costa molt que els joves participin en sessions

informatives. La difusió dels cursos o activitats es fa a través de les xarxes socials, via

email o app i només a aquells joves que estiguin dins la borsa de treball i inscrits a la

DIBA poden accedir a aquesta informació. Els joves coneixen els serveis que ofereix

l’Ajuntament per a facilitar l’ocupació, de tota manera, les consultes es centren

bàsicament en cerques a nivell de municipi i comarca. Cal destacar que hi ha un

augment en la formació per a láccés al mercat de treball.

...es treballa per tal que els joves puguin tenir accés a les empreses de la

zona per a fer pràctiques i també sórganitzen sessions informatives per

conèixer el mon laboral. Aquesta possibilitat està lligada a la formació

reglada (PFI) i a part sófereix un servei dórientació. (Tec-PEc)

El Servei d’Ocupació, per altra banda, assenyala que hi ha un desencaixament entre

lóferta i la demanda: hi ha un alt nivell déxigència en les ofertes que fa que es

cobreixi amb treballadors més qualificats i sovint de fora de Castellbisbal.

Les empreses reclamen que láctitud dels joves no es la correcte ja que en

ocasions no es demostra suficient responsabilitat, hi ha un manca de

competències personals i no tant de coneixement. (Tec-PEc)

Actualment hi ha una formació professionalitzadora en la que sófereix formació en

funció de la demanda de les empreses, de manera que sórganitzen cursos que donen

resposta a les necessitats de les empreses però amb el compromís per part dáquestes

de contractar un mínim de persones.

53

Es treballa per tal que els joves puguin tenir accés a les empreses de la zona per a fer

pràctiques i també sórganitzen sessions informatives per conèixer el mon laboral però

tant els joves de més de 20 anys com els de menys de 20 anys consideren que

lÁjuntament podria fer alguna cosa més perquè les empreses i industries locals

contractin a joves de Castellbisbal.

Els joves consideren que alguns dels seus companys deixen de buscar feina de forma

activa perquè els inputs que reben per diferents vies és que han d’anar a l’exterior,

fóra de Castellbisbal, fins i tot de Catalunya a buscar una feina. Com que no tenen

domini d’idiomes, ho veuen com una tasca molt complicada i acaben per no buscar

feina.

Educació

En general es considera que l’oferta de formació reglada a Castellbisbal és limitada en

consonància amb la grandària del municipi. Lóferta inclou batxillerat tecnològic,

científic i humanístic i només un CFGM en sistemes i microinformàtica.

Hi ha una manca dóferta en aquesta etapa fet que provoca que els joves

del municipi hagin de desplaçar-se a altres ciutats de léntorn per poder

optar a altres estudis de CFGM i CFGS (Tec-Ed)

El joves de més de 20 anys considera que lóferta és molt generalitzada, es podria

ofertar un batxillerat artístic i un cicle de formatiu de cuina i també formació vinculada

amb els esports i posen de relleu que lóferta formativa no hagi dánar obligatòriament

lligada a la demanda laboral. I el joves de menys de 20 anys destaquen que si

sóferissin CFGS continuarien estudiant.

Per alumnes que no finalitzen amb èxit la ESO hi ha la possibilitat de fer el Programa de

Formació i Inserció (PFI). Aquesta oferta formativa està enfocada a oficis vinculats a les

empreses de l´àrea dínfluència. Un handicap és que no es disposa dáutobús per

desplaçar-se fins les empreses que es troben allunyades del nucli urbà.

Sófereix un Programa de Formació i Inserció (PFI) a lÍnstitut de

Castellbisbal per a nois i noies de 16 a 21 anys que no han aconseguit el títol

dÉSO però que volen seguir estudiant, la formació inclou l’ensenyament


54

d’habilitats per poder trobar feina i seguir estudiant i la formació

professional on aprenen un ofici. Lóferta va condicionada a la demanda de

les empreses. (Tec-Ed)

En relació als suports educatius que sófereixen des del municipi, es disposa dún

professional que supervisa lÁula Oberta tots els dies i que està en contacte amb

Joventut i Serveis Socials per fer el seguiment dels joves supervisats per Serveis Socials.

I alhora aquesta mateixa persona es coordina amb Serveis Socials per tractar

conjuntament els casos de joves que comparteixen.

El municipi també ofereix als joves tastets dóficis per tal que tinguin una primera

aproximació del mon laboral.

Des de Serveis Socials sófereix assessorament als professors dels Instituts a través de

les comissions socials, on es parla dels casos dels joves que tenen algun problema

conductual o familiar i on es deriven a Serveis Socials.

Cal destacar també, el servei d’orientació que ofereix l’Àrea de Joventut i que cobreix

de forma àmplia totes les vessants que puguin afectar als joves en matèria formativa,

ocupacional i professional.

Pel que fa als idiomes lÁjuntament de Castellbisbal atorga anualment subvencions a

les escoles i instituts del municipi per a fer cursos dánglès. El Joves majors de 20 anys

però consideren que si es vol aprofundir amb els idiomes el jovent ha de buscar

complements de formació fora de léscola amb acadèmies i classes particulars.

La Policia Local disposa dún grup específic de treball “Agent Tutor” als centres

educatius que està integrat per agents amb formació específica i que es dediquen a

treballar a prop dels joves, fent una tasca de prevenció i intervenció primària dins

l´àmbit educatiu i donar resposta a allò que afecta i preocupa als joves. La Policia Local

també ofereix el programa d’educació vial a les escoles.

55

Participació

A nivell general tots els departaments treballen perquè el jovent participi en la presa

de decisions dállò que els pugui afectar com per exemple les comissions de treball per

les festes. Sant Joan, Festa Major,..).

Les entitats juguen un paper cabdal pel que fa a la participació del jovent en la vida

social del municipi. Lóferta esportiva al municipi és molt rica i àmplia, hi ha una gran

participació del jovent en les entitats esportives, i pel que fa a la participació en

matèria cultural també es destacable. De fet com exemple de participació, per la Festa

Major s´ha elaborat una butlleta perquè la gent digui la seva o faci suggeriments.

Tot i això des del departament de Participació:

...però els joves no tenen sentiment de pertinença i sórganitzen en penyes

per al seu temps dóci, de manera que caldria escoltar-los perquè entre

dáltres coses el municipi encara no té una cultura de participació ciutadana

i participar en el bé de la comunitat i ja no parlem del conjunt de joves i

llavors arriben peticions molt individuals i síntenten escoltar però això no fa

que tothom se senti representat a les activitats que es facin.(Cap-PEc)

En la línia del comentat anteriorment, es treballa pel foment de la participació des de

les diferents àrees, i les seves funcions es centren en tres punts clau:

Foment de l’associacionisme. A través d’activitats de suport en la constitució

d’una associació, assessorament en la gestió i funcionament, i suport en la

realització de determinades activitats.

Mecanismes de participació. Establir vies per a què en els processos de disseny

de plans i programes els col·lectius destinataris i implicats hi puguin participar i

dir la seva.

Els representants de joves de més de 20 anys i els joves de menys de 20 anys, vinculats

a entitats, consideren que des del municipi se’ls haurien de posar més facilitats per a

poder realitzar les seves activitats, en aspectes com cessió d’espais públics. Així

mateix, consideren que s’haurien d’establir mecanismes de participació i col·laboració

de manera que hi hagi una major participació en les activitats que s’organitzen al

municipi.


56

Es valora de forma positiva les activitats que la població planteja, tot i que es veu de

forma crítica com l’ajuntament acull les noves activitats, o les dificultats que posa per a

que la població o les entitats puguin organitzar-les:

La preparació d’activitats per part dels joves troba moltes traves a nivell burocràtic que

no faciliten el que les facin. Això fa que moltes vegades algunes propostes que tindrien

no acabin prenent forma.

Mobilitat i transport

En relació a la mobilitat, es considera que hi ha dificultats per a poder-se desplaçar de

nit. Els joves consideren que seria més segur per a tothom que es facilités transport

públic per arribar-hi, i també que es promocionés més l’oci al centre del municipi, on a

partir de determinada hora es veuen obligats a marxar fora per a seguir amb “la festa”.

A banda de la mobilitat nocturna on els joves expressen que la majoria d’activitats i

actes es fan al centre, apareix com una necessitat el fet de millorar la mobilitat entre el

centre, estació, urbanitzacions i zona industrial, donat que hi ha molta distància, les

línies d’autobús tenen poca freqüència i no hi ha servei a la nit, i l’alternativa es

transport privat o anar a peu.

.... si arribes al poble amb tren tard a la nit ja no hi ha bus i has d’anar al centre o

urbanitzacions a peu (Jov+20)

Si que s’observa mobilitat pel que respecta a l’educació superior, on els joves

entrevistats manifesten que han de sortir del municipi cap a les capitals de província

(Barcelona).

El joves també comenten que la mobilitat en vehicle privat s’està complicant,

destaquen que:

... el poble esta ple de zona taronja o blava al centre i hi ha gent que no tenen pàrquing i aquests no poden aparcar. (Jov+20)

... transitar pel carrer major es molt arriscat i sobretot quan surten persones d’anglès o centres de comerç (Jov+20)

57

Salut

Els joves manifesten que quan tenen problemes sobre salut, i sobretot sobre

sexualitat, els principals canals per a informar-se són internet, i en segon lloc, els

Centres d’Atenció Primària. Els joves de menys de 20 anys valoren de forma positiva

que a les escoles i els instituts es realitzin activitats informatives sobre sexualitat, tot i

que creuen que caldria no centrar aquestes activitats en la transmissió d’informació

sobre com prevenir embarassos o malalties de transmissió sexual, sinó que s’hauria de

treballar també en temes relacionats amb les emocions que envolten la sexualitat, la

diversitat d’orientacions sexuals, afectivitat, etc..

Fins a 4t dÉSO es fan xerrades sobre aquests temes, però creuen a

Batxillerat s´haurien de seguir fent. A Can Margarit hi ha cursos i activitats i

professionals sobre aquests temes però potser caldria fer-ho en altres

horaris. Un altra cosa és lénfocament que es dona en aquest tipus

dáctivitats perquè els joves hi vagin, per exemple xerrades amb casos reals

(Tec-Sal)

Creuen que seria necessari que a nivell de salut lÁjuntament potencies els

cursos de primers auxilis des de 1r dÉSO i fins a Batxillerat i un taller dábusos

sexuals.

Se´ls informa que lÁjuntament en fa i ells proposen que s´hauria de plantejar

diferent per tal que els joves se sentin atrets. Una opció incloure-ho dins el

currículum acadèmic o com a matèria optativa, tallers relacionats amb la

ciència explicant com afecta la droga al seu cos, buscar la conscienciació.

Des de Salut i Sanitat es va organitzar un documental un dissabte tarda pel

dia de la sida i van assistir 30 joves, es va acompanyar d’un berenar i

xerrada del director i actriu del curt, es va poder captar l’interès (Tec-Sal)

Des de Salut es comenta que s’ha portat a terme l’enquesta d’hàbits saludables amb el

suport de la DIBA, s’està pendent de rebre els resultats i en funció d’aquests es farà

una planificació de les activitats de salut conjuntament amb l’institut i l’institut-escola


58

El joves demanen, i si se´ls escolta ells demanen el que volen, el que sovint la burocràcia ho complica i ho veuen com una imposició i per tant ja no ho identifiquen com algo seu (Tec-Sal).

Per últim destacar la coordinació existent, des de salut es treballa molt amb el Cap de

manera que si la infermera de salut i escola detecta problemes es treballen

conjuntament i es fa detecció de problemàtiques.

Oci

En general els joves consideren que no hi ha espais d’oci privat al municipi, fet que

potencia la creació de les “penyes” per donar cobertura a aquesta demanada.

Aquestes “penyes” disposen d’un local de lloguer privat on s’ajunta el jovent.

Consideren que manca un espai de referencia i que l’Ajuntament hauria de crear un

espai de joves (Casal de Joves) , però creuen que l’Ajuntament no ho liderarà perquè té

un altra idea de model de poble. El PIJ i Els Costals no estan concebuts per cobrir

aquesta necessitat

Hi ha molta oferta d’activitats per a nens i adults però no tant pensades per a joves (Jov+20) Els joves no poden estar perduts Vagis on vagis els joves molesten, en canvi per la casa de Andalusia els han donat una casa. (Jov-20)

Els joves no poden estar perduts com estan al poble(Rep-Jov)

En certs períodes de l’any es produeixen actes vandàlics al complex esportiu, sovint provocats per joves que estan al carrer fins ben entrada la matinada (Din-Esp)

Dins el programa cultural i actes festius es té en compte que hi hagi oferta destinada

als joves.

Dins el programa cultural a Els costals hi ha oferta destinada a joves... es va fer

una escape room per a joves que va funcionar prou bé (Tec-Cul)

Remarquen que sovint els grups de joves volen fer festes (Castanyada) i no se’ls

autoritza i acaben anant al Casal on es fan les festes del poble però no els agrada i

quan acaba a les 3 AM acaben agafant el cotxe o allargant la festa al seu local sovint

provocant molèsties als veïns .

59

L’educador de carrer es bàsic que hi sigui, per les tardes en els punts calents del

poble i durant les festes on hi van nanos molt petits (Tec-Cul)

Per altra banda, valoren de forma positiva que hi ha molta oferta esportiva, tant a

nivell d’instal·lacions com d’entitats (23 entitats esportives) , així com la existència de

l’abonament destinats a joves “CB Jove”, amb una reducció del 50%


60

61

Matriu DAFO

Una diagnosi no pot obviar la necessitat de fer una matriu DAFO, a fi que ens visualitzi

la realitat existent en el territori, aquesta observació ens aporta algunes possibles

línies de treball en relació a les necessitats detectades. Si bé, tant el propi Ajuntament

de Castellbisbal com la Diputació de Barcelona, oferint el seu suport, contemplen la

possibilitat d’una segona fase d’execució del Pla, aquesta diagnosi i, mitjançant l’anàlisi

realitzat, es pot fer servir per iniciar el disseny i posada en funcionament d’un PLJ,

tenint en consideració els aspectes que en la següent taula s’apunten de manera

sintètica, els quals caldria minimitzar i amplificar en funció de les prioritats que marqui

el consistori de Castellbisbal.

DEBILITATS FORTALESES Oferta insuficient en cicles formatius així com dáltres modalitats de batxillerat.

No existeix una oferta dóci nocturn per als joves.

No disposar dún equipament de referència al municipi per als joves (Casal de joves)

La no existència d’una Taula Local de Joventut

Falta d’oferta dirigida a joves-adults (més de 20 anys)

Inexistència d’un treball en xarxa (Inter departamental) entre totes les àrees/regidoria del dept.

Oferta insuficient de PQPI i cicles formatius, així com insuficiència de projectes en l’àmbit de la Transició Escola-Treball

Treball conjunt entre els diferents serveis en matèria de joventut

Existència de xarxes socials dirigides específicament als joves, l’ús de les quals cal emfatitzar.

Voluntat de gran part dels tècnics municipals d’establir projectes i activitats enfocades cap als joves, sempre amb coordinació amb joventut.

Comunicació externa adaptada a les noves modalitats (web municipal, xarxes socials, twitter, facebook, instagram i app joventut, etc..) amb léxistència dún comunity manager .

Existència d’una xarxa descentralitzada de serveis al territori adreçada als joves, en especial als INS.

AMENACES OPORTUNITATS Desafecció dels joves vers les activitats organitzades per l’ajuntament.

Percepció de desconnexió dels joves entre el que necessiten i el que l’ajuntament els ofereix. Sensació de que no es treballa per als joves.

Desconeixement, per part dels joves, dels serveis que els ofereix el municipi.

Mercat de treball que no propicia la inclusió de joves amb contractes laborals.

Baix % de joves emancipats en l’àmbit de l’habitatge.

Joves motivats per a realitzar activitats per al municipi, que busquen vies per a fer-se visibles i desenvolupar les seves aficions.

Contractació dún educador de carrer per donar resposta a les necessitats dels joves

Involucrar a més joves en les comissions ja que sempre són es mateixos

Entitats disposades a seguir treballant per a construir projectes que permetin treballar amb els joves.

Nous projectes i programes per a desplegar


62

Imatge que ofereix a la població els serveis de joventut i altres dpts. municipals (burocratització).

Desconeixement de la cartera de Serveis per part dels joves.

Obligació d´agafar el cotxe per desplaçar-se

Limitada oferta d´estudis superiors i en conseqüència hi ha un abandonament dels estudis

Consolidar la coneixença i coordinació interna

Protocols i processos de gestió interna

63

Conclusions diagnosi

En aquest apartat, a mode de conclusions, es presenten una relació de propostes que

es podrien tenir en consideració en el procés de disseny del nou PLJ de Castellbisbal.

Així mateix, a mode de consideracions finals, s’apunten aspectes de caire més general,

i que poden afectar a tota l’organització, que cal que es prenguin en consideració en el

procés de disseny i desenvolupament del nou PLJ.

Propostes per al Disseny del PLJ Les propostes que a continuació es mostren parteixen dels resultats exposats en els

apartats d’anàlisis sociodemogràfic i de l’estudi de camp realitzat.

Habitatge

Per a la millora de l’accés a l’habitatge per als joves es consideren les següents

propostes:

Millorar els preus dels habitatges que es dirigeixen a joves.

Proposar avantatges fiscals a aquelles persones que lloguin els habitatges que

tenen buits a joves, afavorint així que posin menys dificultats per a posar el

seus pisos en lloguer.

Fomentar entre els joves l’habitatge compartit, doncs no sempre

independitzar-se ha de voler dir accedir a un habitatge de forma individual, sinó

que els primers anys pot ser amb altres joves en situacions similars.

Dotació dels punts d’informació juvenil i l’oficina d’habitatge amb els recursos

transversals necessaris per poder informar, orientar i acompanyar la gent joves

en matèria d’habitatge.

Millora de la gestió i el funcionament de la borsa d’habitatge de l’oficina

d’habitatge.


64

Ocupació

En general es valora de forma positiva tot el que es fa vinculat amb l’ocupació. De tota

manera, alguns aspectes a tenir en compte per a millorar les activitats i serveis dirigits

a l’ocupació dels joves es relacionen amb:

Incrementar el nombre de places als programes formatius que tenen un alt

component pràctic

Facilitar espais gratuïts i equipats on els joves puguin començar a muntar la

seva empresa.

Millorar el suport i orientació que es dóna als joves que volen iniciar un negoci

dins de la població (assessorament i promoció de gent jove emprenedora)

Mantenir el nombre de professionals implicats en aquesta tipologia de

programes, doncs és positiu per als joves que quan hi van trobin sempre el

mateix referent.

Millorar els canals de comunicació per arribar a més joves quan es proposen

accions formatives especialitzades. Tenir el suport d’un especialista en

comunicació.

Educació

A partir dels resultats de l’estudi de camp, algunes propostes per a la millora dels

serveis educatius a Castellbisbal anirien en les següents línies:

En l’àmbit formal, incloent educació secundària i formació professional

Quant a formació reglada, apareix de forma recurrent la necessitat d’ampliar

l’oferta formativa vinculada a activitats esportives, mecànica, disseny, etc..)

Realitzar una detecció de necessitats formatives del municipi, que per una

banda consideri quina és la formació que demanden les empreses, i per l’altra

els interessos que tenen els joves.

Millorar els suports que es donen en els centres educatius, a banda de dels

tècnics municipals (Joventut i Serveis Socials), per tal de facilitar una major

65

atenció a les necessitats dels alumnes més disruptius, fent que durant els

períodes de sanció tinguin algun professional o entorn en el que estar-se.

En l’àmbit no formal

Incrementar el nombre de places per aquells col·lectius que no han finalitzat

l’ESO amb èxit, doncs tenen dificultats per a poder accedir-hi degut al baix

nombre de places.

Flexibilitzar els requisits d’accés als programes formatius específics i singulars

per tal que més joves puguin accedir-hi, aspecte que es podria aconseguir amb

una oferta de places ampliada.

En l’àmbit professionalitzador i per a l’ocupació

Reorientar les temàtiques de l’oferta formativa de FPI - PQPI per a fer-la més

atractiva per a les empreses de l’entorn i les demandes del teixit productiu.

Millorar les activitats d’orientació educativa i professional, doncs es creu que

els joves moltes vegades no es formen per desconeixement de què és allò que

els pot facilitar l’accés a la feina que voldrien desenvolupar.

Fer propostes formatives concretes, que tinguin algun element motivador per

als joves, com per exemple que al finalitzar es disposi d’una acreditació o

certificació oficial, o que se’ls ofereixin incentius per a formar-se com per

exemple la realització de pràctiques en empreses una vegada finalitzada la

formació, i a ser possible a través d’una contractació. Cal vèncer la desafecció

dels joves vers la formació.

Ampliar l’oferta formativa per a joves en atur més enllà de l’oferta actual. La

forma com s’organitza aquesta formació, a partir de convocatòries, fa que

molts joves quedin desconnectats durant mesos, sense estudiar ni treballar, i

llavors costa recuperar-los.

En relació als joves que participen en entitats del municipi

Organitzar una oferta formativa per als joves vinculats a entitats de lleure, a

partir de les necessitats que aquests detecten i que tenen a veure sobretot amb

la falta de coneixements per a atendre alumnes amb necessitats específiques.


66

Participació

Algunes propostes per a millorar la participació dels joves en les activitats del municipi

es concreten en:

Millorar la col·laboració entre l’ajuntament i les entitats del municipi a l’hora de

decidir quines activitats s’han de fer.

Posar més facilitats a les entitats juvenils que desitgen organitzar activitats per

a altres joves, essent el suport possible, a banda d’econòmicament, amb la

cessió d’espais a la via pública.

Impulsar que en els òrgans de participació del municipi hi hagi més gent jove,

potenciant així mateix que més que un espai per a la presentació

d’informacions per part de l’Ajuntament es converteixi també en un espai

d’interacció amb els ciutadans.

En el moment d’organitzar activitats lúdiques (concerts, festes, exposicions…)

es podria sol·licitar de forma oberta (a través de bústies o xarxes socials) què és

el que la població prefereix.

Fer més simple la burocràcia que cal que emplenin els joves quan volen fer

propostes d’activitats per al municipi.

En el moment de realitzar estadístiques sobre associacionisme juvenil, a més de

saber el nombre d’entitats, caldria saber quants joves estan inscrits a

cadascuna d’elles.

Cal establir mecanismes per a què els joves no associats a les entitats puguin

participar de la vida del municipi i la seva veu sigui tinguda en compte.

Proposar mecanismes de participació juvenil que incorporin també recursos

informàtics, doncs així s’aconsegueix obrir l’espectre de participació més enllà

de les activitats organitzades de forma presencial.

Aproximar el llenguatge als joves, fent servir vocabulari que els resulti familiar i

evitar els formalismes de l’administració.

Vetllar perquè les propostes que els joves fan en el marc de la Taula Local o

Municipal de Joventut arribin als polítics i puguin establir-se línies d’actuació

d’acord amb les demandes reals.

67

Mobilitat

Segons els resultats analitzats, la millora de la mobilitat hauria de considerar:

A nivell local

Millorar la comunicació entre les urbanitzacions i el centre, o posar més

facilitats per a què els joves puguin fer ús del transport urbà.

Millor la comunicació entre el municipi i l’estació de RENFE i que els horaris

siguin ampliats.

Millorar les connexions del municipi amb els principals centres universitaris de

les rodalies (Barcelona, Terrassa, Molins de Rei, entre d’altres) per tal de

facilitar la mobilitat dels estudiants

A nivell internacional

Oferir des de l’espai jove informació sobre com poder sortir a l’estranger per a

estudiar o buscar feina, de forma complementària a les activitats ja fetes des de

ens comarcals o les universitats.

Proposar espais en els que joves que han marxat expliquin les seves vivències

per tal de fer-les més accessibles a la resta de joves, com a activitat de

sensibilització.

Millorar les connexions amb altres administracions (consell comarcal del Vallès

Occidental, Generalitat, Diputació...) per tal d’oferir més oportunitat (beques,

suports administratius, etc..) per a què els joves puguin anar a l’estranger a

estudiar, aprendre l’idioma, o treballar.

Salut

Per a poder millorar la promoció de la salut s’assenyalen les següents propostes:

Organitzar activitats de promoció de la salut que no siguin merament

informatives, sinó que permetin la implicació dels joves i la possibilitat de que

la seva actitud en relació a aquests aspectes canviï, doncs informació creuen

que ja en tenen.


68

Incrementar la difusió dels serveis d’orientació sanitària que es fan des de

l’ajuntament, doncs els joves reben informació sobre les activitats puntuals,

però desconeixen quins serveis els ofereix l’ajuntament.

Potenciar que siguin els professionals que tenen un contacte més directe amb

els joves els que puguin atendre consultes relacionades amb sexualitat i salut,

doncs són amb qui els joves estableixen més confiança i amb qui es senten

còmodes per parlar d’aquests temes.

Potenciar el programa Salut-Escola de la Generalitat ubicat als centres

educatius d’educació secundària.

Oci

Algunes propostes que es plantegen per a la millora de l’oci es vinculen amb:

Afavorir que el centre de Castellbisbal es revitalitzi amb locals que ofereixin

activitats diferents a les típiques que ja es troben a l’exterior.

Disposar d’un espai de concerts i activitats vàries on els joves puguin decidir

part de les activitats que s’hi ofereixin.

Millorar les infraestructures per a la pràctica de l’esport per a fer-les més

atractives als joves.

69

Consideracions finals

Les valoracions dels diferents agents que han participat en l’estudi sobre les accions

que es porten a terme des de l’ajuntament han estat positives, valorant les iniciatives

que es porten a terme i la voluntat de cobrir a les necessitats dels joves. De tota

manera, es detecta certa tendència al treball individual per part dels diferents centres i

serveis i en alguns casos poca coordinació (treball interinstitucional) a l’hora de

plantejar activitats, probablement degut a una baixa comunicació entre els diferents

serveis. Cal emfatitzar la comunicació per tal d’evitar duplicitat d’esforços, buscar

solucions conjuntes a problemes comuns i col·laborar en l’atenció als joves. Tot i que

l’atenció es fa per barris, i es busca la proximitat amb la població, és important que els

espais joves no acabin treballant de forma aïllada i d’esquena a la resta d’espais joves i

serveis del municipi.

Cal establir més vies de col·laboració entre els diferents espais, entitats o serveis. No hi

ha activitats que aglutinin veritablement a joves de diferents zones o perfils socials. Cal

treballar per a oferir propostes d’oci o culturals que contribueixin a la millora de les

relacions.

És necessari posar facilitats en l’organització d’activitats per part dels joves. Els joves

manifesten que no senten que tinguin prou suport per part de l’ajuntament quan

preparen actes de tipus lúdic, cultural o esportiu en el municipi, es més s’observa un

trencament. Les burocràcies pròpies de qualsevol administració els resulten massa

feixugues i això els fa optar per l’opció de no demanar permisos, o de no fer les

activitats, o bé de fer activitats paral·leles al municipi. Cal establir mecanismes per a

facilitar la burocràcia i com a municipi aprofitar les activitats organitzades pels joves

per a difondre missatges que siguin d’interès comú (promoció de la salut, activitats de

participació, etc…)


70

S’ha de donar més visibilitat a les activitats i serveis que s’ofereixen des del municipi.

Especialment s’ha de difondre tot el que té a veure amb instituts i serveis autònoms

que s’han integrat a l’ajuntament i que molts joves creuen que han deixat d’existir.

També cal col·laborar en la difusió dels actes que preparen els mateixos joves i donar-

los suport en tot el que sigui necessari, sempre que entre les seves finalitats hi hagi el

bé a tota la comunitat.

Cal millorar els canals de comunicació externa, i evitar sobre costos per la feina feta en

paral·lel per part de diferents serveis. Es fa necessari establir vies de comunicació amb

els joves, sinó que es poden crear canals dirigits directament als joves, que condueixin

a vincles específics de la pròpia web, o la creació de fulletons on hi aparegui resumida

tota la informació dels serveis, i no fulletons individualitzats per servei o activitat.

El disseny del PLJ a Castellbisbal ha de comptar amb la participació dels joves. Serà

necessari potenciar totes les vies possibles de participació, garantint que la seva veu

sigui presa en consideració, ja sigui a partir de trobades presencials o mitjançant l’ús

de les tecnologies. Cal que des de l’ajuntament es posin tots els mitjans per a què la

fase de disseny compti amb la col·laboració dels joves.

La creació d’una Taula Local de Joventut ha de ser una oportunitat per a aproximar-se

als joves, per a fer-los partícips d’allò que els afecta, i per aproximar a l’administració, i

els polítics, a les necessitats dels que el dia de demà han de sostenir el municipi. Són

uns moments difícils, però els joves són el futur de Castellbisbal, el futur de tots, i cal

establir tots els mecanismes possibles per a donar-los oportunitats de

desenvolupament personal, social i professional.

Es recomanable dissenyar i passar una enquesta de necessitats pels i dels joves de

Castellbisbal, a fi de copsar quins son els interessos d’aquest col·lectiu.

71

DISSENY

Objectius estratègics

La concreció de la missió i dels objectius tant estratègics com generals del present PLJ,

així com el recull de les propostes, són el pas natural que succeeix la fase a la fase de

diagnosi, que ha permès conèixer en detall la realitat del col·lectiu jove a través de

l’Anàlisi de la Realitat Juvenil i les accions existents a partir de l’Anàlisi de les Polítiques

de Joventut. Per a l’elaboració de la fase de disseny, i concretament de l’apartat

d’objectius estratègics i propostes, s’han tingut en compte –tal i com s’ha esmentat-

els principis rectors de qualitat, participació, transformació i integralitat que marca el

Pla Nacional de Catalunya 2010-2020 i que permeten dotar al document que ens

ocupa de la necessària rigor i correspondència. Un cop tancada la diagnosi i elaborades

les conclusions i consideracions finals, aquestes han estat utilitzades per fomentar el

treball de propostes.

Considerant lo descrit anteriorment i socialitzant que cal concebre, que la missió de

l’Ajuntament de Castellbisbal passa per crear les estructures per fer de Castellbisbal un

poble on els i les joves puguin desenvolupar el seu projecte de vida, segons les seves

necessitats i aspiracions, i a la vegada formin part activa de la vida ciutadana, aportant

el seu valor com a agents de millora i canvi en el futur del poble. En aquesta línia, el PLJ

estructura diferents objectius generals enfocats a cada una de les línies prioritàries

sorgides durant la fase de diagnòstic.

Així mateix, es fa un repàs dels diferents recursos (humans, financers i materials) de

què es disposa per tal de portar a terme les diferents activitats vinculades a joventut.

Tot seguit es concreten les diferents activitats a desenvolupar en el marc del present

PLJ, tot concretant per a cada una d’elles els objectius específics que es persegueixen,

la descripció de la mateixa, els agents implicats, el pressupost requerit, indicadors

d’avaluació i la seva temporalització.


72

Objectius estratègics

Derivats de la missió i dels resultats de la diagnosi, s’estableixen els objectius

estratègics que orientaran el treball de disseny, la concreció dels programes i les

polítiques de joventut del municipi. Són:

Introduir la perspectiva juvenil en les polítiques d’emancipació

Fomentar la participació juvenil, consolidant els espais de participació existents,

acompanyant i treballant conjuntament amb les entitats juvenils, i obrint noves

vies de participació .

Consolidar la idea de disposar d’un equipament adreçat a joves com que

esdevingui una espai de referència entre el jovent i ampliar la població diana.

Objectius generals

Els objectius del present pla s’orienten a aconseguir la missió plantejada, tot tenint en

compte els diferents eixos de treball que requereix la seva consecució. En aquest

sentit, els objectius generals per a cada una de les línies de treball són:

Educació:

Acompanyar el jovent de Castellbisbal en el procés d’escolarització obligatòria i

orientar-lo i assessorar-lo de cara a les etapes pot-obligatòries.

Formar els i les joves en l’educació en valors i per l’apoderament per afrontar

decisions vitals en temes transcendentals pel seu desenvolupament com poden

ser: sexualitat, alimentació, reducció de riscos en el(s) consum(s), etc...

Difondre i promocionar totes les formes d’educació existents a Castellbisbal:

l’educació formal, la no formal i la informal.

73

Ocupació:

Facilitar l’accés dels joves al mercat de treball mitjançant activitats d’orientació

i assessorament en la cerca de feina.

Fomentar l’ocupació juvenil a Castellbisbal mitjançant la sensibilització de la

població jove en matèria d’economia social i cooperativa.

Habitatge:

Millorar l’accés dels joves a l’habitatge potenciant l’habitatge cooperatiu i amb

la creació de mecanismes d’informació d’habitatge compartit.

Sensibilitzar i informar els propietaris i propietàries sobre els avantatges de

llogar els pisos que actualment tenen buits a joves.

Salut i Esport:

Garantir el bon estat de salut de la joventut a través d’accions de sensibilització

orientades a la reducció de riscos en hàbits poc saludables i aplicar mesures

facilitadores de la pràctica d’esport.

Mobilitat:

Millorar la mobilitat dels joves en el territori per facilitant-los l’accés a recursos

educatius i oferta laboral, tot coordinant accions amb les administracions

supramunicipals.

Oci i Cultura:

Garantir espais on es puguin desenvolupar de forma individual o col·lectiva

les inquietuds artístiques i culturals del jovent.

Participació i Associacionisme:

Establir nous canals de participació per a facilitar que la veu dels joves sigui

tinguda en consideració en tots aquells aspectes que els afecten.

Donar suport al teixit associatiu juvenil del poble, enfortint-lo i garantint la

seva presència de ple dret en la vida ciutadana, desenvolupant mecanismes de

participació ciutadana que en garanteixin el paper de rellevància que els

pertany.


74

Treballar per lluitar contra el patriarcat i aprofundir en mesures integradores i

inclusives dirigides al jovent en situacions de vulnerabilitat i eradicar les

situacions de discriminació per raons d’origen racial o ètnic, religió o

conviccions, discapacitat, edat o orientació sexual.

Transveralitat:

Crear una xarxa de treball interna a l’Ajuntament de Castellbisbal afavorint la

concreció de les polítiques de joventut amb la implicació de totes les àrees de

treball, i especialment les de cultura, esports, ocupació, sanitat i àrea d'atenció

a les persones.

Optimitzar de millor forma l’equip de professionals dedicat a joventut i per

permetre incrementar l’atenció horària als joves i poder programar activitats.

Analitzar la viabilitat de crear un centre cívic per a joves, o compartit amb

altres col·lectius, que fomenti la realització d’activitats d’oci dirigides als joves.

Recursos disponibles

En aquest apartat es detallen els recursos generals que l’Ajuntament de Castellbisbal

dedica i proporciona a Joventut.

Recursos humans:

Dins del marc genèric de l’organització municipal que s’estructura per àrees, s’entén

per regidoria el conjunt de competències delegades a la regidora de Joventut, així com

també, el grup de persones que, amb diferents responsabilitats i atribucions, treballen

directament en el desplegament d’aquestes competències

75

La regidoria de Joventut de Castelbisbal actualment s’estrucutra de la següent manera:

Organigrama Regidoria de Joventut: Font Regidoria Joventut

En colors verd s’agrupa el personal que forma part de la plantilla de l’Ajuntament. I en

color groguenc el personal externalitzat.

Pel que fa al personal propi de l’Ajuntament, la divisió de tasques en l’equip humà no

és absoluta ni rígida. Per bé que cadascun dels integrants té clara la seva

responsabilitat principal, prima el treball en equip, cosa que permet compartir

informació, projectes i, quan cal, tasques concretes. De forma molt esquemàtica

aquesta seria l’enumeració de la distribució de tasques:

Regidora de Joventut: en tant que responsable polític, és qui té, de forma

efectiva, les competències del departament. També és el responsable de la relació amb

la resta de regidors, i és qui fixa els criteris i línies de treball de la regidoria.


76

Tècnica de joventut: com a responsable tècnica de la regidoria, assumeix la gestió

i la coordinació interna, així com tasques de coordinació externa (desplegament

transversal de les polítiques de joventut) i, també, tasques derivades de la

implementació dels programes del Pla Local.

Responsable del Servei d’orientació TET (Transició Escola Treball): Servei adreçat

als joves que no han aconseguit el graduat en l'ensenyament obligatori i que té com a

finalitat garantir l'acompanyament dels mateixos vers el món laboral. Aquest servei

dóna suport i informació als familiars i professionals vinculats amb aquest col·lectiu de

joves i desenvolupa les accions adients per facilitar aquesta transició de l'escola al

treball.

Dinamitzadora Juvenil: Col·labora en la programació, seguiment i avaluació

d’algunes de les actuacions emmarcades dins del programa com els Tallers i/o cursos

d’educació no formal per a joves. També s’encarrega de dinamitzar els Corresponsals

als instituts, que per una banda, informa i fa difusió dels recursos existents a la Vila en

matèria de Joventut i, per altra banda, recull les inquietuds i preferències dels i les

joves en els àmbits en els que es mouen. Actualment fa tasques de suport en algunes

classes de 4rt d’ESO de l’Institut-Escola Les Vinyes.

Educador Social: Aquest educador treballa dins dels instituts portant a terme el

projecte del Tastet d’Oficis (en tots dos instituts) i l’Aula Oberta (només a l’Institut

Castellbisbal), programes en el que es fa molt necessari el treball coordinat amb el

departament de Joventut i concretament amb el programa Transició Escola Treball.

77

Pel que fa als servei externalitzats:

Servei d’Informació Juvenil: És el punt de referència bàsic per a les polítiques de

joventut ja que és tracta d’un espai físic ben delimitat i amb unes molt bones

condicions d’accessibilitat. Hi ha una persona treballant en aquest servei. És

l’encarregat de realitzar les tasques d’atenció a l’usuari/a, documentació, difusió,

comunicació... Des del mes de maig del 2018 aquest servei està externalitat i el seu

personal no està dins de la plantilla municipal.

Servei d’educadors de carrer en medi obert: Té com a objectius principals apropar

l’atenció socioeducativa als adolescents i joves del municipi a partir de les seves

pròpies necessitats i interessos i realitzar un treball sociocomunitari que permeti

treballar diferents aspectes com la coresponsabilitat en l’ús dels espais públics, el

manteniment dels elements i la utilització comunitària dels espai col·lectius, i en darrer

terme, la millora de la participació i la convivència al municipi. Aquest nou servei

s’inicia el setembre del 2018. És un servei està externalitat i el seu personal no està

dins de la plantilla municipal.

A nivell contractual, la relació de personal és la següent:

Regidora de Joventut: La regidora té delegades les regidories de Serveis a la

ciutadania (Serveis Socials, Gent Gran i Joventut), Infància, Polítiques d'Igualtat, Salut

Pública, Consum, Educació i Participació Ciutadana. Té dedicació complerta

remunerada.

Tècnica de joventut: plaça ocupada per personal laboral, amb categoria A2 amb

jornada complerta (37,5 hores).

Responsable del Servei d’orientació educativa: plaça ocupada per personal

laboral, amb categoria A1 amb jornada complerta (37,5 hores).

Dinamitzadora juvenil: Plaça ocupada per personal laboral categoria C2 (37,5

hores)


78

Educador social: plaça ocupada per personal laboral, amb categoria A2 amb

jornada complerta (37,5 hores).

El personal del Punt d’Informació Juvenil i el personal del projecte d’educadors

de carrer en el medi obert són personal externalitzat. La informadora fa 20 hores

setmanals i les educadores 25 hores a la setmana.

Recursos financers:

Pel que fa als recursos municipals destinats a activitats de l’àrea de Joventut, dins els

pressupostos 2018, es van contemplar 133.650,00€. D’aquesta manera, el percentatge

dels recursos municipals que són destinats a les activitats de l’àrea de Joventut l’any

2018 va ser del 0,65% de la despesa corrent.

Recursos materials:

Els espais municipals de què es disposa per Joventut són els següents:

Nom Punt d’Informació Juvenil

Serveis Informació i assessorant als i les joves sobre temàtiques d’interès juvenil com ensenyament, lleure, treball, habitatge, salut i participació, de forma general. Tramitació dels carnets joves internacionals així com del carnet municipal CBJove. Inscripcions a activitats joves. Venda d’entrades d’activitats programades des del departament de Joventtut

Contacte [email protected]; [email protected]

Nom Punt TIC

Serveis Comparteix espai físic amb el Punt d’Informació Juvenil. Actualment disposa de 5 ordinadors equipats amb programari lliure. El seu objectiu és afavorir l’accés universal a les TIC.

Contacte [email protected]




79

Nom Espai Jove Els Costals

Serveis Espai polivalent on es realitzen tallers, xerrades, projeccions, trobades... Equipat amb material audiovisual.


Nom Bucs d’assaig musical

Serveis Es disposen de 4 petits bucs d’assaig per a grups locals.


A més, es disposa d’espais a l’aire lliure, com places i parcs, on s’hi realitzen moltes

activitats: gimcanes, concerts i audicions musicals, activitats esportives...

Tots els espais abans mencionats poden ser usats pels i les joves de Castellbisbal per a

realitzar les activitats que proposin tot presentant prèviament una instància a les

dependències de l’Ajuntament on s’expliqui l’ús que se’n vol fer i es reservin per les

dates concretes de realització de les mateixes.




80

Propostes a partir del diagnòstic

A partir del diagnòstic realitzat, i redactats els objectius estratègics s’endega la fase

propostes. La fase de propostes, com en el cas de la fase de diagnòsi, requereix de la

participació dels i les agents vinculats a les polítiques de joventut, i de les persones

joves.

Les propostes recollides, basades en la diagnosi han de permetre donar resposta a les

necessitats detectades. Serà un segon moment en què les propostes recollides de

forma més o menys desordenada es recolliran en programes que determinen les

principals actuacions de la Regidoria de Joventut.

Així doncs es recullen a continuació les principals línies d’actuació que cal considerar

en la redacció del nou Pla Local de Joventut de Castellbisbal.

Metodologia

Amb l’objectiu d’oferir una visualització fàcil del procés i de les seves actuacions es van

mantenir reunions amb la Regidoria de Joventut per analitzar el resultats de la diagnosi

i les accions a seguir per l’elaboració del disseny.

Una de les accions realitzades i clau en aquest procés va ser el Fòrum Jove de

Castellbisbal del passat 30 de novembre de 2018.

Adjunt se’n veu el programa:

81

Fòrum Jove de Castellbisbal: 30 de novembre de 18 a 21h “Oportunitats per.....”

CEIP Els Arenys C/ Dels Països Catalans, 42, 08755 Castellbisbal Objectius Que els joves assistents aconsegueixin:

Objectiu específic:

Conèixer els interessos dels joves a partir de les prioritats expressades en la diagnosi del PLJ de Castellbisbal.

Concretar accions que portin a terme el desplegament en matèria de: - Emancipació (Educació, Formació, Ocupació, Mobilitat i Habitatge) - Transformació social (Participació, Associacionisme, Igualtat i

Cultura) - Benestar (Salut, Esport, Oci i Lleure)

Priorització de les accions seleccionades pels joves. Durada 3h

Procediment

18h. 15 min. Recepció dels participants.

18.30h. 15 min. Benvinguda. Ens presentem; Qui som i de quina entitat provenim.

18.45h. 15 min. Presentació dels resultats de la Diagnosi del PLJ.

19h. 15 min. Repartiment dels grups per aules

19.20h. 1.15h. Sessions de treball per grups a les aules (14 a 18 anys i de 19 a 25 anys). Fase de sensibilització: Oportunitats per, Expectatives, Dubtes, Pors, Falses creences,... posada en comú.

20.35h. 30 min. Conclusions de la sessió en gran grup. Com ens hem sentit? Què me’n porto? (Què he aprés?)

21h. Sopar i cloenda. Materials Fulls DIN-A 4

Blue-tack

Bolígrafs

2 Pantalles per projectar PowerPoint

Cartolina gran

Post-it’s de color groc, verd i taronja (10 paquets de cada)

2 pc’s portàtils

Avaluació Procés de coneixement i reflexió grupal per tal de disposar de més i millors accions a realitzar pels joves del municipi.

Metodologia utilitzada

Activa i participativa.

Informació addicional

La informació recollida sobre els participants durant el taller permetrà obtenir evidències tant dels elements de participació, com dels potenciadors personals i grupals del procés de realització i implicació en les activitats/accions que es volen portar en marxa.


82

Les propostes

Sota aquestes linies es recullen totes les propostes sorgides del treball de camp

realitzat en la diagnosi.

Eixos de treball i projectes

Educació

Els objectius generals proposats per aquesta línia són:

Acompanyar el jovent de Castellbisbal en el procés d’escolarització obligatòria i

orientar-lo i assessorar-lo de cara a les etapes pot-obligatòries.

Formar els i les joves en l’educació en valors i per l’empoderament per afrontar

decisions vitals en temes transcendentals pel seu desenvolupament com poden

ser: sexualitat, alimentació, reducció de riscos en el(s) consum(s), etc...

Difondre i promocionar totes les formes d’educació existents a Castellbisbal:

l’educació formal, la no formal i la informal.

Per a la seva concreció es desenvoluparan les següents activitats:

PENSA JOVE

Formació especialitzada

Servei de psicologia municipal per a joves

Centre de recursos

Fira de l’estudiant a ciutats veines

PENSA JOVE:

Títol acció: PENSA JOVE (Millora del programa de corresponsals dels centres d’educació secundària).

Objectius

específics:

• Potenciar la participació juvenil. • Potenciar els hàbits de prevenció en temes de salut. • Fomentar aquesta eina de treball en prevenció i en formació integral de la persona i

83

l’educació. • Treballar conjuntament els diferents centres educatius de Castellbisbal per la planificació i coordinació dels tallers.

Descripció:

• Treball a les tutories d’ESO: dinàmiques, visita exposicions... • Facilitar el contacte entre l’Institut, els joves i l’Ajuntament per fomentar l’intercanvi de propostes i la participació. • Tallers específics per joves per la prevenció: sexualitat, tòxics, gestió de conflictes...

Desenvolupament

(Agents implicats,

rol de cadascun i

coordinació

prevista)

• Regidories de Joventut i Educació • Tècnica de Joventut. • Serveis Socials (Ed. Social o Psicòloga). • Centres Educatius. • Comissió de corresponsals als centres eduatius de Castellbisbal.

Difusió i

comunicació Mitjançant canals habituals 2.0 (facebook i twitter)

Destinataris: • Joves de 12 a 16 anys els quals estan a l’institut estudiant.

Temporalització

• Durant el curs escolar. • Previsions pel curs: Maig. Concreció accions: Setembre. Avaluació intermitja: Gener. Avaluació final: Maig.

Recursos Humans Regidoria de Joventut

Equipaments Instituts

Inversió

Econòmica

• 1.500€ per tallers i exposicions (per curs) a més de les activitats que estiguin directament subvencionades des de Diputació o Generalitat de Catalunya

Indicadors

Avaluació

• Nivell de satisfacció dels alumnes. • Nombre de consultes derivades de les intervencions. • Nombre de propostes joves rebudes durant les intervencions. • Variacions detectades en els hàbits saludables dels alumnes d’educació secundària. • Valoracions del professorat sobre el treball realitzat.


84

Metodologia

Avaluació

Reunions trimestrals amb l’equip PIDCES

Reunions periòdiques amb els usuaris/àries.

Fitxa d’avaluació d’activitats.

Observacions

• Es mirarà d’aconseguir tallers i exposicions subvencionades per tal de poder-ne fer el màxim possible. • Destacar la importància de pertànyer a la Comissió PENSA-JOVE local i si s’escau comarcal a l’hora de compartir recursos i mitjans.

FORMACIÓ ESPECIALITZADA:

Títol acció: FORMACIÓ ESPECIALITZADA

Objectius

específics:

• Oferir cursos i monogràfics que complimentin l’activitat formativa dels i les joves.

• Potenciar l’educació no formal.

• Fomentar la formació integral de la persona i l’educació.

• Treballar conjuntament els diferents centres educatius de Castellbisbal per la planificació i coordinació dels tallers.

Descripció:

• Organització de cursos de monitors i monitores en el lleure infantil i juvenil.

• Organització de cursos de directors de lleure infantil i juvenil.

• Organització de monogràfics d’atenció a la dependència, manipulació d’aliments i d’altres temàtiques d’interès laboral pel jovent.

Desenvolupament

(Agents implicats,

rol de cadascun i

coordinació

prevista)

• Regidories de Joventut i Educació

• Tècnica de Joventut.

• Tècnic/a d’inserció laboral.

• Centres Educatius.

Difusió i

comunicació

Mitjançant canals habituals 2.0 (facebook, twitter, instagram i

app joventut)

Destinataris: • Joves de 16 a 29 anys.

85

Temporalització • Durant el curs escolar.

Recursos Humans Tècnica de Joventut

Equipaments Centres Educatius

Espais polivalents municipals

Inversió

Econòmica

• 3000 € per cursos a més de les subvencions que es puguin

rebre de la Diputació o Generalitat de Catalunya

Indicadors

Avaluació

• Nivell de satisfacció dels alumnes.

Metodologia

Avaluació



Observacions

• Es mirarà d’aconseguir cursos subvencionats per tal de

poder-ne fer el màxim possible.

SERVEI D’ORIENTACIÓ SOCIOEDUCATIVA MUNICIPAL PELS JOVES:


86

Títol acció: SERVEI D’ORIENTACIÓ SOCIOEDUCATIVA MUNICIPAL AMB ELS

JOVES

Objectius

específics:

• Disposar d’un servei d’orientació adreçat als infants i

joves estudiants al poble i les seves famílies amb un horari

adequat.

Descripció:

• Programa “CSTB_EDUCA”: xerrades, tallers, exposicions...

per a nens, nenes, adolescents, joves, adults, docents... sobre

tòxics, salut...

• Programa “Créixer amb tu”: xerrades per a pares sobre

temes educatius, amb el previ estudi de l’interès i disponibilitat

dels pares.

Desenvolupament

(Agents implicats,

rol de cadascun i

coordinació

prevista)

• Regidoria d’Educació i Regidoria de Benestar Social.

Difusió i

comunicació


app joventut)

Taulell de Serveis Socials


Temporalització: • Durant tot l’any escolar.

Recursos Humans Psicòloga municipal

Tècnica de Joventut

Equipaments Ajuntament, PIJ i Centres Educatius

Inversió 1000 €

87

Econòmica

Indicadors

Avaluació

• Nombre de joves atesos.

• Valoració de les famílies.

• Valoració dels usuaris.

Metodologia

Avaluació

Entrevistes personalitzades amb els usuaris/àries.


Observacions

La psicòloga municipal també hauria de formar part de

l’organització de les activitats, tallers i exposicions a nivell

municipal referents a educació, salut i el Programa PENSA-JOVE,

per tant, treballa conjuntament amb Joventut i el P.Jove en

aquests àmbits.

CENTRE DE RECURSOS:

Títol acció: CENTRE DE RECURSOS

Objectius

específics:

• Fer un recull dels recursos utilitzats en les diferents

campanyes i jornades amb joves, tant a nivell de material de

difusió com material audiovisual, guies de treball,...

• Elaboració de monogràfics per la pàgina web de joventut.

• Disposar d’un bagatge de material de préstec, que

inclogui serveis culturals, material, jocs, guies,...

Descripció:

• Recollir els materials divulgatius de les diferents

campanyes i classificar-los per temes.

• Cessió del material aconseguit a les entitats i centres

educatius que ho requereixin.

• Servei de préstec de material escrit i audiovisual.


88

• Elaboració de monogràfics per la pàgina web. Poder fer el

contacte per les cessions i préstecs a través de la web i per mail.

Desenvolupament

(Agents implicats,

rol de cadascun i

coordinació

prevista)

• Regidoria de Joventut, Educació i Cultura.

• Punt d’Informació Juvenil

• Professionals de Joventut.

• Servei d’Orientació.

• Centres educatius.

• Entitats, especialment les juvenils.

Difusió i

comunicació


app joventut)


Temporalització • Al llarg de l’any.

Recursos Humans • Professionals de Joventut.

Equipaments • Punt d’Informació Juvenil.

Inversió

Econòmica

• 600€ anuals.

Indicadors

Avaluació

• Quantitat de material obtingut.

• Nombre de cessions realitzades.

• Nombre de préstecs portats a terme.

• Nombre de consultes rebudes al respecte.

Metodologia

Avaluació

Sense metodologia concreta al tractar-se d’un recurs material

estable.

Observacions Aquest projecte té relació directa amb el programa PENSA-JOVE

89

FIRA DE L’ESTUDIANT

Títol acció: FIRA DE L’ESTUDIANT.

Objectius

específics:

• Assistir com a orientadors i informadors en les Fires

d’estudiants de ciutats grans més properes (Terrassa, Molins de

Rei, Barcelona,...)

• Disposar de material d’assessorament educatiu elaborat

entre el propi servei de joventut i les entitats que hi vulguin

participar.

Descripció:

• Formació anual per a poder portar a terme un bon

assessorament als joves.

• Assessorament als joves que s’adrecin als estands de

Fires d’estudiants de ciutats grans més properes.

Desenvolupament

(Agents implicats,

rol de cadascun i

coordinació

prevista)

• TET.

• Punt d’Informació Juvenil.

• Consell Comarcal del Vallès Occidental.

Difusió i

comunicació


app joventut)

Reunions específiques amb els delegats de classe dels instituts.


Temporalització

• De celebració anual. La preparació inclou:

-Previsió de la graella de personal: inici de curs escolar (octubre).

-Formació de reciclatge pels tècnics: gener.


90

-Fira de l’Estudiant: abril.

-Valoració: un cop acabada la Fira.

Recursos Humans Professionals de Joventut.

Equipaments Espai Jove.

Inversió

Econòmica

• El del personal cedit algunes hores per la Fira

(professionals de joventut). Pressupostat dins el Pla comarcal.

Indicadors

Avaluació

• Nombre de joves que visiten la Fira de l’Estudiant.

• Nombre de consultes referides al tema.

• Nombre de joves que s’adrecen al PIJ per assessorament

acadèmic.

Metodologia

Avaluació

Reunió d’avaluació amb els tècnics de joventut de la comarca

Model de fitxa d’avaluació específica per la Fira

Observacions Acció Comarcal

Ocupació


Facilitar l’accés dels joves al mercat de treball mitjançant activitats d’orientació

i assessorament en la cerca de feina.

Fomentar l’ocupació juvenil a Castellbisbal mitjançant la sensibilització de la

població jove en matèria d’economia social i cooperativa.


Oficina Omple Jove

Cartelleres Laborals

91

ANEM PER FEINA:

Títol acció:

Obertura franja horària que complementi l’atenció als joves des

del Dept. de Promoció Econòmica, en matèria d’emprenedoria,

el cooperativisme i l'autoocupació per gent jove.

Objectius

específics:

• Sensibilitzar la població jove en matèria d'economia social

i cooperativa.

• Assessorar i acompanyar la població jove en la creació i/o

consolidació de l'economia social i cooperativa.

• Crear capital social i econòmic entre els joves del municipi

i la comarca.

• Orientar els i les joves en cerca de feina i acompanyar-los

en el procés de cerca activa: ajudar-los a elaborar el CV, preparar

l’entrevista, realitzar tallers d’expressió oral i escrita, etc.

• Prestar assessorament a les empreses sobre els

avantatges fiscals que, en determinats moments, pot suposar la

contractació de persones joves.

Descripció:

• Captació activa de joves usuaris interessats en crear

projectes empresarials sota criteris cooperatius i d'economia

social.

• Acompanyament de joves en la creació de les empreses

(definició del pla d'empresa, estudis de mercat, anàlisi de la

competència)

• Definició de paquets formatius per difondre els eixos

estratègics del projecte, crear treball en xarxa a nivell municipal i

de comarca: networking

• Servei d’acompanyament per a la inserció laboral dels i

les joves.


92

Desenvolupament

(Agents implicats,

rol de cadascun i

coordinació

prevista)

• Professionals de Joventut

• Tècnic d’Inserció de Promoció Econòmica

• Animador sociocultural, que exercirà tasques de difusió

als centres educatius del municipi a les etapes de Batxillerat i

Cicles Formatius (si s'atorga la subvenció sol·licitada a l'altra

memòria presentada).

Difusió i

comunicació


app joventut)

Pàgina web pròpia de l’oficina en cas que s’escaigui.

Destinataris: • Joves a partir de 16 anys.

Temporalització • Durant tot l’any.

Recursos Humans

Es suggereix la contractació de:

- Un Tècnic d'Emprenedoria i Participació

Es aconsellable disposar de la col·laboració d’alguna consultoria

experimentada per desenvolupar el projecte.

Equipaments Dependències municipals habilitades per l’Oficina d’Ocupació.

Inversió

Econòmica

No requereix ja que es cobreix amb el propi personal dels

departaments de joventut i promoció econòmica.

Indicadors

Avaluació

• Nombre de joves que utilitzen el servei.

• Nombre de joves que han trobat feina gràcies al servei.

• Valoració de tècnic/a d’inserció laboral.

• Valoració dels joves usuaris.

Metodologia

Avaluació

Creació d'un òrgan participatiu de control i seguiment amb

presència d'usuaris (emprenedors i cooperadors), tècnic/a de

93

l'oficina, experts i empreses/entitats que serà l'encarregat de

vetllar pel bon funcionament del programa.

Observacions Projecte realitzat amb la Diputació de Barcelona

CARTELLERES LABORALS:

Títol acció: CARTELLERES LABORALS (Previ consens amb Dept. Promoció

Econòmica)

Objectius

específics:

• Potenciar les cartelleres d’ofertes laborals 2.0 que

s’actualitzen periòdicament per part del Tècnic d’Inserció.

• Unificar les ofertes laborals que arriben a tots els tècnics

de l’Ajuntament i centralitzar-les en la figura del tècnic/a

d’inserció laboral.

• Coordinar amb els altres PIJ de la comarca les borses

laborals per tal que els joves rebin sempre la informació

d’ofertes laborals de les poblacions veïnes.

Descripció:

• Actualitzar periòdicament les ofertes de feina que arriben

al servei mostrant-les a la cartellera municipal destinada a això.

• Actualitzar les ofertes de treball relacionades amb el

lleure que arriben al a l’Ajuntament: passar aquestes ofertes al

tècnic/a d’inserció laboral i també a les cartelleres.

• Afegir a les cartelleres els anuncis de joves que

s’ofereixen per a treballar (com a cangur, repàs,...) especialment

en temporades de vacances.

• Oferir un espai a la pàgina web de l’Ajuntament per

donar a conèixer les ofertes més urgents o més importants.

Desenvolupament • Regidoria de Joventut i Promoció Econòmica.


94

(Agents implicats,

rol de cadascun i

coordinació

prevista)

• Tècnic/a d’inserció laboral.

• Professionals de Joventut.

Difusió i

comunicació


app joventut)

Destinataris: • Joves a partir de 16 anys.

Temporalització • Amb una periodicitat mínima setmanal.

Recursos Humans Professionals de Joventut

Equipaments Punt d’Informació Juvenil

Inversió

Econòmica

Sense partida prevista

Indicadors

Avaluació

• Nombre d’ofertes penjades.

• Nombre d’encreuaments entre oferta- demanda assolits.

• Nombre de consultes en referència a les ofertes

penjades.

Metodologia

Avaluació

Nombre de joves que han utilitzat el servei i que s’han inserit al

món laboral.

Observacions Aquesta activitat la dura a terme el responsable de l’oficina

omple-jove cas que es contracti.

95

Habitatge


Millorar l’accés dels joves a l’habitatge potenciant l’habitatge cooperatiu i amb

la creació de mecanismes d’informació d’habitatge compartit.

Sensibilitzar i informar els propietaris i propietàries sobre els avantatges de

llogar els pisos que actualment tenen buits a joves.


Borsa d’habitatge

BORSA D’HABITATGE:

Títol acció: BORSA D’HABITATGE

Objectius

específics:

• Donar a conèixer l’oferta i la demanda d’habitatges.

• Assessorar en temes d’habitatges (ajuts al lloguer)

Descripció: • Elaborar una borsa d’habitatge.

• Assessorament juvenil en temes d’habitatge.

Desenvolupament

(Agents implicats,

rol de cadascun i

coordinació

prevista)

• Regidoria de Joventut.

• Oficina Local d’Habitatge

Difusió i

comunicació

Mitjançant canals habituals 2.0 (facebook, twitter instagram i

app joventut)


Temporalització Tot l’any


96


Equipaments PIJ

Inversió

Econòmica

1.000 €

Indicadors

Avaluació

• Nombre d’habitatges anunciats.

• Nombre de joves que han utilitzat el servei.

Metodologia

Avaluació

A ser possible mantenir reunions puntuals amb l’equip de

professionals de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya.

Salut i Esport

L’objectiu general proposat per aquesta línia és:

Garantir el bon estat de salut de la joventut de Castellbisbal a través d’accions

de sensibilització orientades a la reducció de riscos en hàbits poc saludables i

aplicar mesures facilitadores de la pràctica d’esport.


Salut, Esport i Institut.

Programa de beques “Esport per tothom”.

Els patis de les escoles oberts.

97

SALUT, ESPORT i INSTITUT (SEI CASTELLBISBAL):

Títol acció: SALUT, ESPORT i INSTITUT (SEI CASTELLBISBAL)

Objectius

específics:

• Sensibilització en hàbits saludables al jovent.

• Fer de l’esport una pràctica habitual entre el jovent.

• Apropar els Centres d’Atenció Primària als joves.

• Organitzar accions juvenils al voltant de les diades

mundials de salut

• Difondre els espais naturals de l’entorn per a la pràctica

de l’esport.

Descripció:

• Atenció personalitzada d’una infermera del CAP a les

dependències de l’institut (Potenciació programa salut-escola).

• Activitats a l’aire lliure amb col·laboració amb les entitats

vinculades a la natura del municipi.

Desenvolupament

(Agents implicats,

rol de cadascun i

coordinació

prevista)

• Institut.

• CAP.

• Entitats vinculades a la natura del municipi.

Difusió i

comunicació


app joventut)


Temporalització • Un matí setmanal durant el curs.

• Activitats específiques segons campanyes


Infermer/a del CAP


98

Professionals de l’esport

Equipaments

PIJ

Centres Educatius

CAP

Inversió

Econòmica

1000 €

Indicadors

Avaluació

• Nombre de consultes rebudes.

• Nombre d’accions realitzades en l’àmbit esportiu

• Nombre de casos tractats o derivats des de l’escola al

CAP.

Metodologia

Avaluació

Reunions trimestrals amb l’equip de professionals de

Salut i Esport.



ELS PATIS DE LES ESCOLES OBERTS!:

Títol acció: ELS PATIS DE LES ESCOLES OBERTS!

Objectius

específics:

• Vetllar per l’accés de tot el jovent a les

instal·lacions/activitats esportives, universalitzant la pràctica de

l’esport.

Descripció:

Obrir les instal·lacions educatives que tinguin pistes

d’esport en horari no lectiu perquè s’hi pugui practicar

l’esport.

Desenvolupament • Regidoria de Joventut.

99

(Agents implicats,

rol de cadascun i

coordinació

prevista)

• Regidoria d’Educació.

Difusió i

comunicació


app joventut) i a les cartelleres dels centres educatius.


Temporalització • En horari no lectiu.

Recursos Humans Professionals de Joventut (Tècnics E.S. de Medi Obert)

Equipaments Patis escoles

Inversió

Econòmica

Sense partida pressupostària assignada

Indicadors

Avaluació

• Nombre d’usuaris i usuàries que fan ús de les

instal·lacions educatives els caps de setmana

Metodologia

Avaluació

Reunions trimestrals amb les direccions de les escoles i

instituts per avaluar el funcionament de l’activitat.

Observacions

Es planteja la possibilitat d’ampliar l’oferta programant activitats

als patis amb la presència d’un monitor/a de lleure que prepari

activitats per a infants i joves a les mateixes instal·lacions.

Mobilitat



100

Millorar la mobilitat dels joves en el territori per facilitant-los l’accés a recursos

educatius i oferta laboral, tot coordinant accions amb les administracions

supramunicipals.


Comparteix cotxe

COMPARTEIX COTXE!:

Títol acció: COMPARTEIX COTXE!

Objectius

específics:

Promoció de les APP de transport compartit.

Descripció: Sensibilització per l’ús del vehicle compartit i del transport públic

Desenvolupament

(Agents implicats,

rol de cadascun i

coordinació

prevista)

Regidoria de Joventut

Regidoria de Medi Ambient

Difusió i

comunicació


app joventut)

Destinataris: Joves que facin ús del transport públic i/o privat


Professionals de Medi Ambient

Equipaments PIJ

Inversió

Econòmica

Sense partida consignada

Indicadors Fitxa d’avaluació genèrica

101

Avaluació

Metodologia

Avaluació

Reunions periòdiques amb els joves que fan ús de les APP de

transport compartit.

Oci i cultura


Garantir espais on es puguin desenvolupar de forma individual o col·lectiva

les inquietuds artístiques i culturals del jovent.


Oci alternatiu

OCI ALTERNATIU:

Títol acció: OCI ALTERNATIU

Objectius

específics:

• Fomentar les formes d’oci alternatiu vinculades a la cançó

el teatre, el lleure.

• Promoure la llengua i la cultura catalana.

• Aconseguir relacions intergeneracionals, les quals

afavoreixen el desenvolupament dels joves i adolescents.

Descripció:

• Oferir espectacles de teatre i música en directe que

complementin la oferta que ofereix el dept. de Cultura.

• Activitats culturals d’oci alternatiu durant els mesos

d’octubre, novembre i desembre.

Desenvolupament

(Agents implicats,

rol de cadascun i

coordinació

• Regidoria de Joventut.

• PIJ.

• La resta de regidories de l’Ajuntament: Esports, Medi


102

prevista) Ambient, Cultura...

• Entitats juvenils.

Difusió i

comunicació


app joventut)


Temporalització • Durant tot l’any, especialment d’abril a desembre.


Equipaments PIJ o altres

Inversió

Econòmica

Per concretar.

Indicadors

Avaluació

• Nombre d’assistents.

• Valoracions dels grups o talleristes.

• Valoracions del públic.

• Valoracions de l’organització.

Metodologia

Avaluació

Fitxa genèrica d’avaluació de les activitats

Assemblea Oberta amb els participants.

Participació i associacionisme


Establir nous canals de participació per a facilitar que la veu dels joves sigui

tinguda en consideració en tots aquells aspectes que els afecten.

103

Donar suport al teixit associatiu juvenil del poble, enfortint-lo i garantint la

seva presència de ple dret en la vida ciutadana, desenvolupant mecanismes de

participació ciutadana que en garanteixin el paper de rellevància que els

pertany.

Treballar per lluitar contra el patriarcat i aprofundir en mesures integradores i

inclusives dirigides al jovent en situacions de vulnerabilitat i eradicar les

situacions de discriminació per raons d’origen racial o ètnic, religió o

conviccions, discapacitat, edat, sexe o orientació sexual.


Taula de Joventut

Suport a entitats joves

Trobades de Corresponsals

TAULA DE JOVENTUT:

Títol acció: TAULA DE JOVENTUT

Objectius

específics:

• Rebre informació prèvia de les propostes i acords

municipals en matèria de joventut.

• Impulsar la participació dels i de les joves en el

desenvolupament del poble.

• Garantir el seguiment, supervisió i avaluació del Pla Local

de Joventut (PLJ).

• Fomentar l’associacionisme juvenil i la comunicació i

col·laboració entre les associacions juvenils i entre aquelles i

altres entitats que treballin en temes de joventut, mitjançant

propostes i accions.

• Promoure l’elaboració i la divulgació d’estudis sobre la

situació de la joventut al municipi.

• Estudiar, promoure i difondre les actuacions municipals


104

dins l’àmbit de joventut i elaborar propostes d’actuació.

• Proposar la realització de campanyes de sensibilització i

informació en tots els aspectes que contribueixin a millorar la

qualitat de vida dels joves.

• Canalitzar les opinions i els suggeriments de particulars i

entitats de Castellbisbal en l’àmbit de joventut.

Descripció:

• La Taula de Joventut a Castellbisbal és un organisme de

participació democràtica i de consulta dels i de les joves del

poble i de les seves associacions en els assumptes municipals.

Desenvolupament

(Agents implicats,

rol de cadascun i

coordinació

prevista)

• Regidoria de Joventut i PIJ.


• Joves a títol personal.

Difusió i

comunicació


app joventut)

Creació del Blog de la Taula de Joventut.


Temporalització

• La Taula es reunirà en sessió plenària ordinària un cop

cada quatre mesos, i en sessió extraordinària quan així ho estimi

oportú el/la regidor/a delegat/da de Joventut per iniciativa

pròpia o a petició d’un terç dels membres de la Taula.


Equipaments Espai Jove

Inversió

Econòmica

En funció de les activitats programades de la Taula i les

generades per les seves pròpies dinàmiques de treball.

105

Indicadors

Avaluació

• Nombre de resolucions de la Taula.

• Nombre de resolucions aplicades pels òrgans

representatius del poble.

Metodologia

Avaluació

Seguiment personalitzat amb la Taula. Reunions periòdiques

d’avaluació amb la Taula de Joventut.

SUPORT ENTITATS JOVES:

Títol acció: SUPORT ENTITATS JOVES

Objectius

específics:

• Encoratjar l’associacionisme a través de les entitats

juvenils.

• Recolzar les activitats d’aquestes entitats.

• Conèixer les seves necessitats i objectius periòdicament.

Descripció:

• Reunions periòdiques per saber-ne les necessitats i

objectius.

• Reconeixement de la tasca en el foment de la participació

juvenil que fan aquestes entitats en forma d’entrevistes als

mitjans de comunicació local i enregistrament gràfic de les seves

activitats.

• Les entitats poden formular les seves propostes i

peticions directament a la regidoria de Joventut de l’Ajuntament

o bé a través del PIJ, de forma directa, telefònicament i via mail.

Seguidament seran convocats a reunió.

• Reunió a inicis d’any per fer previsió anual d’activitats

previstes i incloure-les en les previsions municipals.

Desenvolupament

(Agents implicats,

• Regidoria de Joventut i PIJ.


106

rol de cadascun i

coordinació

prevista)


• Generalitat de Catalunya (formació, subvencions, ...).

• Equipaments municipals ( a disposició de les entitats).

Difusió i

comunicació


app joventut)


Temporalització • Durant tot l’any, sobretot quan comença un any nou.



Inversió

Econòmica

En funció de les activitats. Mínim de 3.000€ anuals en forma de

subvencions destinades a entitats, a part de les infraestructures i

logística necessàries per les activitats destinades a joves

organitzades des de les entitats.

Indicadors

Avaluació

• Nombre d’entitats actives.

• Nombre de consultes referents al tema.

• Nombre de propostes rebudes.

• Valoració dels joves de l’ajuda rebuda.

• Valoració de l’Ajuntament del grau de compromís de les

entitats.

Metodologia

Avaluació

Seguiment personalitzat a les entitats. Reunions periòdiques

amb cadascuna d’elles.

Observacions Considerar totes les entitats juvenils (també de nuclis aïllats del

municipi).

107

TROBADES DE CORRESPONSALS:

Títol acció: TROBADES DE CORRESPONSALS

Objectius

específics:

• Facilitar el coneixement i la participació en la trobada

anual de corresposals.

Descripció:

• Participació de la tècnica de Joventut en les reunions de

preparació de propostes i activitats.

• Participació dels corresposnals dels centres educatius en

les trobades.

Desenvolupament

(Agents implicats,

rol de cadascun i

coordinació

prevista)

• Centres Educatius

• PIJ

Difusió i

comunicació


app joventut)

Reunions amb els/les corresponsals dels centres educatius

Destinataris: Alumnat de 2on d’ESO fins 4rt d'ESO. PFI i Aula Oberta.

Temporalització

• Anual: La trobada té lloc anualment als volts de

setembre, un cop iniciat el curs i escollit el/la corresponsal de

cada classe. Per tant, a finals d’un curs ja es preparen les

activitats pel següent. Inici de curs: reunions de concreció de

material, activitats i personal.

Recursos Humans Professionals dels instituts, Informadora i Dinamitzador/a de

Joventut

Equipaments Instituts / Espai Jove


108

Inversió

Econòmica

Regidoria de Joventut.

Indicadors

Avaluació

• Nombre d’instituts participants.

• Nombre de corresponsals participants.

• Nombre de tècnics comarcals implicats.

• Valoració dels participants.

• Valoració per part de l’organització.

Metodologia

Avaluació

Reunió d’avaluació amb l’equip organitzador de la Trobada

Model de fitxa específic d’avaluació de la Trobada

Accions d’àmbit general


Crear una xarxa de treball interna a l’Ajuntament de Castellbisbal afavorint la

concreció de les polítiques de joventut amb la implicació de totes les àrees de

treball, i especialment les de cultura, esports, ocupació, sanitat i àrea d'atenció

a les persones.

Millorar la dotació horària dels professionals dedicats a joventut per permetre

incrementar l’atenció horària als joves i poder programar activitat.

Cercar una nova ubicació pel PIJ que s’adeqüi a les necessitats mínimes d’un

Punt d’Informació juvenil.

Analitzar la viabilitat de crear un centre cívic per a joves, o compartit amb

altres col·lectius, que fomenti la realització d’activitats d’oci dirigides als joves.


Transversal de joventut. Equip de professionals de l’Ajuntament dedicats a

Joventut.

109

EQUIP DE PROFESSIONALS DE L’AJUNTAMENT DEDICATS A JOVENTUT.

Títol acció: TRANSVERSAL DE JOVENTUT . EQUIP DE PROFESSIONALS DE

L’AJUNTAMENT DEDICATS A JOVENTUT.

Objectius

específics:

• Coordinar-se de millor manera entre els treballadors i

treballadores de l’Ajuntament que treballen directe o

indirectament amb el jovent del poble.

Descripció:

• Definir les polítiques de joventut interdepartamentals de

l’Ajuntament.

• Avaluar les accions realitzades entre reunió i reunió.

• Emetre informes sobre les polítiques de joventut de

l’Ajuntament de Castellbisbal.

• Formar-se en l’àmbit de polítiques de joventut.

Desenvolupament

(Agents implicats,

rol de cadascun i

coordinació

prevista)

• Regidories de: Joventut, Educació, Serveis Socials, Esports

i Promoció Econòmica.

Difusió i

comunicació

No se’n preveu al ser una eina d’ús intern de l’Ajuntament.

Destinataris: • Treballadors públics de l’Ajuntament de Castellbisbal.

Temporalització • Durant tot l’any.

Recursos Humans Tècnics i tècniques de les àrees implicades


Inversió Sense partida prevista però amb previsió de destinar part del pla

de formació municipal a cursos de foment de les polítiques de


110

Econòmica joventut.

Indicadors

Avaluació

• Nombre de reunions realitzades.

• Memòria anual

Metodologia

Avaluació

Reunions periòdiques semestrals

CREACIÓ DEL NOU PIJ:

Títol acció: CREACIÓ DEL NOU PIJ

Objectius

específics:

• Millorar l’espai que acull el Punt d’Informació Juvenil.

Descripció:

• Cercar un nou espai juvenil.

• Donar-li la condició de “casal de joves” on s’hi

compaginin les activitats pròpies d’un PIJ i les activitats

programades per les entitats juvenils.

• Oferir als joves nous recursos materials.

Desenvolupament

(Agents implicats,

rol de cadascun i

coordinació

prevista)

• Tots els departaments de l’Ajuntament.

• PIJ.

• Tècnica de Joventut i altres professionals de la regidoria.

• Entitats, especialment les juvenils.

Difusió i

comunicació

Sense pevisió


Temporalització • Atemporal, al llarg del mandat

111

Recursos Humans • Tots els professionals de la regidoria de joventut.

Equipaments PIJ

Inversió

Econòmica

• Segons projecte. Es buscarà el suport de les

administracions supramunicipals per poder sufragar el projecte.

Indicadors

Avaluació

Sense indicadors concreta al tractar-se d’un recurs material

estable.

Metodologia

Avaluació

Sense metodologia concreta al tractar-se d’un recurs material

estable.


112

AVALUACIÓ

Avaluació del PLJ

Des de la regidoria de Joventut de Castellbisbal creiem fermament en que l’avaluació

ha de ser un element clau en el desenvolupament del Pla Local de joventut 2019-2022.

En aquest sentit, el PLJ preveu una avaluació en 3 temps diferenciats:

Val a dir que tot el procés d’avaluació es dissenya i desenvolupa prenent en

consideració 3 criteris bàsics: (1) realisme, en el sentit que les eines d’avaluació que es

dissenyin han de ser adaptades a la realitat del context i els participants en les

activitats; (2) eficàcia, en el sentit que ha de permetre obtenir informació clau i

rellevant per a poder definir, o re-definir quan sigui convenient, els objectius operatius

del PLJ; i (3) eficiència, entesa com al fet d’aconseguir la informació sobre el que es

utilitzant el mínim de recursos possibles per a fer-ho.

Es recull a continuació els objectius operatius d’avaluació per a cada una de les fases

del PLJ, considerant així mateix els instruments per a dur-la a terme.

113

Avaluació Diagnòstica

Aquesta fase, que ja queda inclosa en aquest document, s’estructura a partir de dues

grans línies de treball:

Anàlisis de dades quantitatives sobre l’estat de la joventut a Castellbisbal, on

es recull informació sobre: evolució sociodemogràfica, immigració, educació i

treball.

Anàlisis de la realitat des d’una vessant qualitativa. En aquest cas es recull

informació sobre sociodemografia, immigració, educació, treball, habitatge,

salut, esport, mobilitat, oci, cultura, participació i associacionisme.

Per a la recollida d’informació relativa a aquesta fase s’utilitzaran els següents

instruments:

Revisió Documental: inclou la revisió de memòries d’activitats dels diferents

serveis i programes prestats prèviament des de joventut, així com altres àrees

que li són afins.

Revisió de Bases de Dades: inclou la revisió de dades estadístiques obtingudes

de Institut d’Estadística de Catalunya, l’Instut Nacional d’Estadística, el padró

municipal i diferents bases de dades de Departaments de la Generalitat de

Catalunya.

Entrevistes individuals: realitzades a tècnics i especialistes que treballen de

forma directa o indirecta amb la joventut del municipi de Castellbisbal.

Entrevistes Grupals: realitzades a grups de joves, que s’agrupen en funció de

criteris que comparteixen, com per exemple l’edat, la participació en entitats,

la afiliació a grups polítics o el nivell d’estudis, entre d’altres.

Grups de discussió: es realitzen amb tècnics municipals i joves per tal de

contrastar tots els resultats recollits en altres instruments.

El resultat final d’aquest procés d’avaluació i reflexió ha de permetre la definició de les

línies estratègiques que hauran de guiar el disseny del Pla local de Joventut i les

activitats que se’n deriven.


114

Avaluació de procés

En aquesta fase, habitualment abandonada en anteriors PLJ del municipi, es pretén

aconseguir dos objectius bàsics:

Analitzar la idoneïtat (temporal i contextual) d’implementar les activitats

previstes en el PLJ.

Analitzar el desenvolupament de les activitats per tal d’introduir les millores

que facin falta durant el procés.

Per a dur a terme aquesta fase del procés d’avaluació es partirà dels indicadors

d’avaluació que han estat previstos en les diferents activitats proposades en el punt

Eixos de treball i projectes (Pàg. 82).

En aquesta línia, i tenint en compte els criteris de realisme, eficàcia i eficiència

perseguits en l’avaluació, es dissenyen tres instruments bàsics:

Qüestionari de valoració prèvia a l’activitat: a emplenar pel tècnic responsable

de realitzar l’activitat, el seu objectiu és ajustar l’activitat a la realitat

contextual i temporal del moment en el qual s’ha de realitzar.

Qüestionari de valoració posterior a l’activitat: a emplenar pel tècnic

responsable de realitzar l’activitat, el seu objectiu és valorar com s’ha

desenvolupat l’activitat per tal de detectar aspectes de millora si aquesta s’ha

de repetir. Quan les activitats tinguin una durada anual, la graella serà

emplenada amb caràcter semestral.

Qüestionari per a recollir la satisfacció dels usuaris: ha de ser un instrument

que permeti conèixer bàsicament si els usuaris han estat satisfets amb

l’activitat realitzada, així com recollir evidències de com aquesta es podria

millorar. Quan les activitats tinguin una durada anual, els qüestionari de

satisfacció s’emplenarà amb caràcter semestral per part dels usuaris.

Es presenten a continuació els models de qüestionari a utilitzar, considerant que no

són propostes tancades, motiu pel qual podran adaptar-se els ítems previstos a les

característiques de cada activitat avaluada.

115

Qüestionari de valoració prèvia a les activitats:

QÜESTIONARI VALORACIÓ PRÈVIA

Nom de l’activitat: _______________________________________________

Regidoria que coordina:___________________________________________

Persona responsable:_____________________________________________

Dates realització:_____________________ Inversió prevista:_____________

Entitats que hi participaran:________________________________________

Nombre d’assistents previstos:______________________________________

Respon al següent Check List per assegurar que l’activitat que es vol desenvolupar és pertinent en el moment actual:

Disposem de recursos econòmics per a dur a terme l’activitat Si No

Disposem de l’espai per a realitzar l’activitat Si No

Hi ha entitats interessades en realitzar i promoure l’activitat Si No

Hem preparat el material per a difondre l’activitat Si No

Disposem de recursos humans per a preparar i fer seguiment de l’activitat

Si No

L’activitat estava prevista al PLJ Si No

Els joves s’han interessar per les vies habituals en relació a aquesta activitat

Si No

La Taula de Joventut ha donat el vistiplau a la realització d’aquesta activitat

Si No

Aspectes a tenir en compte durant l’organització de l’activitat:


116

Qüestionari de valoració posterior a l’activitat:

QÜESTIONARI VALORACIÓ POSTERIOR


Regidoria que coordina:___________________________________________

Persona responsable:_____________________________________________

Dates realització:_____________________ Inversió prevista:_____________

Nombre de participants:__________________________________________

Canals de difusió de l’activitat:_____________________________________

Indicador 1 previst en l’activitat:____________________________________



Valorar en grau de consecució dels diferents criteris, considerant que: 1 significa absolutament incorrecte i 5 absolutament correcte.

Logística general de l’activitat 1 2 3 4 5

Materials utilitzats per a realitzar l’activitat 1 2 3 4 5

Espais on s’ha realitzat l’activitat 1 2 3 4 5

Temps destinat a la realització de l’activitat 1 2 3 4 5

Horaris per a la realització de l’activitat 1 2 3 4 5

Adequació de la proposta a les necessitats dels/les joves 1 2 3 4 5

Formació del personal que ha participat en l’organització 1 2 3 4 5

Difusió que s’ha fet prèviament a l’activitat 1 2 3 4 5

Coordinació dels diferents agents implicats 1 2 3 4 5

El grau de participació dels joves 1 2 3 4 5

Satisfacció general percebuda per part dels/les joves 1 2 3 4 5

Satisfacció de les entitats i col·laboradors/es 1 2 3 4 5

En general, l’activitat ha estat... 1 2 3 4 5

Per aquells punta amb una valoració més baixa, fes propostes que creus podrien ajudar a millora de cara a accions futures:

117

Qüestionari per a recollir la satisfacció dels usuaris:

QÜESTIONARI SATISFACCIÓ USUARIS


Dates realització: ________________________________________________

Marca amb una creu el teu grau d’acord o desacord amb cada ítem, considerant que: 1

significa gens d’acord i 5 molt d’acord

La difusió que s’ha fet abans de l’activitat 1 2 3 4 5

L’espai on s’ha realitzat l’activitat ha estat l’adequat 1 2 3 4 5

El temps per a realitzar l’activitat ha estat suficient 1 2 3 4 5

L’horari en que s’ha fet l’activitat ha estat adequat 1 2 3 4 5

Els materials per a realitzar l’activitat han estat adequats 1 2 3 4 5

La persona encarregada de l’activitat ha col·laborat 1 2 3 4 5

La gent que ha participat en l’activitat ha estat suficient 1 2 3 4 5

En general. La meva valoració de l’activitat és 1 2 3 4 5

El millor de l’activitat ha estat:

El pitjor de l’activitat ha estat:

Per a millorar l’activitat es podria:


118

A banda dels tres instruments presentats, focalitzats tots ells en el desenvolupament

de les activitats previstes en el PLJ, es consideraran també dos òrgans de participació

ciutadana i coordinació institucional per a fer un seguiment del desenvolupament

general pla. Concretament son:

Taula de joventut: La Taula ha de ser l’òrgan màxim de participació dels joves al

municipi. En aquest sentit, durant les sessions ordinàries de la taula de joventut

es preveuran espais per a consultar els participants sobre el desenvolupament

general del PLJ. Entre d’altres qüestions, es recollirà informació sobre: resposta

de les activitats proposades a les necessitats reals dels joves, valoració general

de les activitats implementades, propostes de millora de les activitats en curs i

propostes de noves activitats no previstes en el PLJ.

Transversal de joventut: aquest òrgan ha de permetre la coordinació de les

accions que els diferents estaments municipals i supramunicipals ofereixen als

joves. En aquest sentit, durant les reunions de coordinació que es desenvolupin

es reservarà un espai també a la valoració de les activitats en curs, on

principalment es valorarà: grau de participació dels joves en les propostes

dutes a terme, pressupost disponible per a la realització de les activitats,

adequació dels recursos disponible a les activitats realitzades, propostes de

millora de les activitats incloses en el PLJ i inclusió d’activitats no previstes en el

PLJ.

Les informacions, valoracions i observacions que es recullin en la Taula Jove quedaran

recollides a l’acta de la reunió que es realitzi, a més de poder-se desenvolupar en

informes específics que es puguin encarregar puntualment als seus membres.

Les valoracions que es facin per part dels membres de la transversal de joventut

quedaran també recollides en les actes d’aquest òrgan, sent la regidoria de joventut

l’encarregada de vetllar per al seu desenvolupament.

119

Avaluació final

Tot i ser considerada en la fase final del PLJ, la realització d’aquesta fase ha de recollir

també dades i informacions que han estat recopilades al llarg dels quatre anys de

desenvolupament del PLJ. En aquest sentit, els instruments a utilitzar per a la

realització de l’informe final d’avaluació del PLJ seran:

Resultats avaluació processual: es tracta d’analitzar de forma transversal els

resultats obtinguts en els qüestionaris de valoració posterior a l’activitat, així

com els de satisfacció dels usuaris, tot valorant si els resultats obtinguts en els

diferents moments en què s’han aplicat permeten veure una millora de la

qualitat de les activitats.

Entrevistes individuals: realitzades a tècnics i especialistes que han treballat de

forma activa en el desenvolupament del PLJ.

Entrevistes Grupals: realitzades amb representants de les entitats que han

participat en el disseny i implementació de les activitats previstes en el PLJ.

Taula de joventut: sessió extraordinària en el qual l’únic ordre del dia serà la

valoració del PLJ que finalitza, i recollir les propostes de millora que es

plantegen de cara al disseny per al següent període.

Transversal de joventut: sessió extraordinària en el qual l’únic ordre del dia

serà la valoració del PLJ que finalitza, i recollir les propostes de millora que es

plantegen de cara al disseny per al següent període.

Fruit de l’avaluació final realitzada s’elaborarà un informe que ha de permetre, per una

banda, veure quin ha estat el resultat final del PLJ 2019-2022 i, de l’altre, recollir les

línies bàsiques d’actuació que hauria de recollir el PLJ 2023-2026 i que hauran de ser

considerades com a eix vertebrador del nou procés de diagnòstic que es realitzi.

Pla Local de Joventut 2019 - Castellbisbal · 2020. 8. 3. · Pla Local de Joventut 2019 -2022 2...

Documents

Transcript of Pla Local de Joventut 2019 - Castellbisbal · 2020. 8. 3. · Pla Local de Joventut 2019 -2022 2...