Pla local de joventut de Sallent 2013-2016 · PLA LOCAL DE JOVENTUT SALLENT 2013-2016 5 de...

1

Pla local de joventut de Sallent

2013-2016

Regidoria infància, adolescència i joventut

PLA LOCAL DE JOVENTUT SALLENT 2013-2016

2

INDEX

1.- Introducció general.............................................................................pàg.2

2.- Plantejament i organització de la regidoria de Joventut............................pàg.3

3.- Enfocament del Pla local de Joventut de Sallent......................................pàg.7

4.- Finalitat i objectius de l’elaboració del PLJ..............................................pàg.8

5.- Metodologia de treball.......................................................................pàg.10

6.- Descripció de dades generals..............................................................pàg.13

7.- Buidatge i anàlisi dels qüestionaris.....................................................pàg.33

8.- Interpretació de resultats...................................................................pàg.34

9.- Conclusions:Polítiques joventut PLJ 2013-16. Propostes i accions...........pàg.37

10.- Prospectiva i comissió d’avaluació.....................................................pàg.50

11.- Annex


3

1.- INTRODUCCIÓ GENERAL

Des de la regidoria de Joventut de l’Ajuntament de Sallent es presenta un

document marc que hauria de servir, com a eina orientativa, per traçar les

principals directrius que condueixin les polítiques de joventut en els propers anys

per al municipi de Sallent.

El present pretén descriure la línia de treball, descrivint les accions concretes, que

s’ha seguit per a poder elaborar el Pla Local de Joventut (PLJ) de Sallent del 2013-

2016, les quals es mostren com a resultat del procés seguit, fruit de les aportacions

dels diferents agents que hi han participat.

Abans de centrar-se en l’exposició del PLJ pròpiament dit, s’ha considerat oportú fer

una breu exposició sobre el plantejament, organització i funcionament de treball

propi de la regidoria de joventut per poder contextualitzar les accions proposades al

PLJ.

Partint d’aquesta introducció, el document segueix la següent estructura; en primer

lloc es descriuen la finalitat i els objectius d’elaboració del PLJ així com el sistema

emprat per a obtenir informació sobre al realitat del jovent sallentí actual.

I en segon lloc, s’ analitzaran els resultats que hauran de servir per a poder traçar

les noves línies d’acció per la població sallentina durant els propers anys, que

acabaran definint els objectius d’acció i mecanismes de seguiment del PLJ 2013-16.

Per tant, el present treball acaba identificant les propostes de millora analitzades i

concretant la correspondència d’accions específiques per a dur-les a terme, és a dir,

també contempla com poder-les convertir en realitat i fer-ne un seguiment. En

definitiva, el resultat del procés d’elaboració del PLJ seran els objectius i mitjans

que hauran de guiar les polítiques juvenils dels propers anys a la població.


4

2.- PLANTEJAMENT, FUNCIONAMENT I ORGANITZACIÓ DEL TREBALL DE LA

REGIDORIA DE JOVENTUT

L’àmbit de joventut de l’Ajuntament de Sallent forma part de la regidoria “Infància,

adolescència i joventut”, i és l’encarregada de planificar, organitzar i dinamitzar

activitats per la població d’aquestes franges d’edat, des de la col·laboració amb el

treball de les associacions i entitats del municipi que hi treballen directament. Per

tant, les tasques es basen principalment en oferir i facilitar canals d’interlocució

entre l’Administració i la població sallentina juvenil per a promoure espais i

activitats d’intercanvi.

Una de les prioritats de la regidoria1 és que el col·lectiu juvenil sallentí pugui

participar i decidir en les seves activitats, per això es pot dir que els joves

participen activament en les activitats que es fan donat que són ells qui les

proposen. Des de l’Àrea de joventut es té sempre present la seva opinió i, abans

d’organitzar les activitats es passen enquestes virtuals, se’n porten a l’Institut... A

més,algunsdels jovesestan implicatsen la “comissió de Setmana jove” que, entre

altres, col·laboren en la planificació i elaboració de la Setmana Jove.en la

planificació i elaboració de, per exemple, la setmana jove , en la “Comissió

Setmana Jove”.

Els joves tenen diferents mecanismes d’interlocució amb l’Administració. Poden fer-

ho directament adreçant-se a la dinamitzadora des de l’Espai la Turbina o a

l’Ajuntament, o també fent-ho a través de les xarxes socials (La Turbina té

facebook i hi ha un twitter de Joventut Sallent), adreçant-se a La Turbina i els més

joves a les hores de pati de PIDCES. A més, les entitats juvenils tenen contacte

directe amb l’Ajuntament i això fa que els membres de les entitats facin de

“connectors” entre l’Ajuntament i els altre joves del poble.

Val a dir però que Sallent també compta amb altres entitats juvenils que organitzen

actes i altres activitats complementàries al llarg de l’any. Des de l’Ajuntament s’ha

proposat com a acció fonamental facilitar al màxim la comunicació entre les

diferents iniciatives per oferir entre tots un ventall més ampli de possibilitats.

Pel que fa al funcionament de l’àrea de joventut es pot dir que aquesta àrea

funciona des d’una assignació pròpia de partida pressupostària la qual contempla la

possibilitat de realitzar la majoria d’activitats que es proposen des de la regidoria

de joventut específicament. És a dir, activitat planificades i organitzades iniciativa 1 En el Pla d’Actuació Municipal ja es varen presentar els principals objectius per aquesta regidoria a acomplir en la legislatura present i els mecanismes de seguiment i avaluació


5

de l’àrea amb objectiu concret de potenciar el treball d’un àmbit relacionat amb els

joves. Per exemple: Activitats taller, cursos, organització setmana jove, etc.

No obstant, també s’ha d’apuntar que joventut participa en moltes iniciatives que

corresponen a altres regidores o departaments, per tant, es treballa principalment

des del propi departament però sobretot s’ofereix una perspectiva de col·laboració

molt interdepartamental. A tall d’exemple es podria dir: des de l’organització de

tallers a l’Institut que es fa des de Punt informació juvenil, tallers organitzats en

horaris de tutoria de l’insitut, concerts o activitats d’oci per cultura i festes, torneigs

des d’esports, entre d’altres. Per tant, el treball interdepartemantal és un treball

d’intercanvi d’accions per sumar esforços, però cal dir que durant tot l’any es fan

reunions periòdiques amb els responsables de les diferents àrees encabides dins

l’Àrea d’Atenció a les persones (educació, cultura, serveis socials, esports i

joventut).

Pel que fa a recursos humans, la regidoria de joventut disposa d’una tècnica de

joventut i d’una dinamitzadora. Les funcions principals de la tècnica de joventut i la

dinamitzadora es coordinen amb el treball de la regidora de l’àrea. Concretament,

les funcions de la tècnica de joventut, contractada a temps parcial (35 hores

setmanals), van en tres direccions:

- Organització i planificació de propostes pròpies de l’àrea

- Coordinació d’activitats i projectes amb altres àrees de l’ajuntament, tal i

com ja s’ha exposat anteriorment

- Coordinació interinstitucional que consisteix en assistir a les reunions de

forma periòdica durant l’any del Consell Comarcal, CAP, Institut,...i altres

institucions amb les que es col·labora relacionades amb l’àrea i

traspassar el treball conjunt.

En relació a la dinamitzadora, la qual està contractada a mitja jornada a les tardes,

és la que treballa des de la “Turbina” per a poder atendre directament als joves.

En relació a recursos funcionals, entenen espais municipals utilitzen els joves, es

pot dir que aquests compten principalment amb un espai propi, “La Turbina”, on

poden anar cada tarda i on es fan la majoria d’activitats. La finalitat d’aquest és

oferir un punt, com a espai propi, que permeti la trobada entre joves, en el que ells

puguin fer activitats des de la seva pròpia iniciativa i alhora se’n proposin d’altres

específiques.


6

Tot i així, s’utilitzen altres espais com per exemple la sala de “Contramestres”, la

qual s’utilitza sovint per fer-hi concerts; la Sala Vilà i Valentí per fer exposicions i

altres activitats que no es poden fer a l’exterior en cas de pluja; Espais esportius,

com són: El pavelló, la pista coberta de futbol i la pista de vòlei platja. i les

diferents places que tenim al poble. També hi ha activitats que es porten a terme a

l’Institut de Secundària.


7

3.- ENFOCAMENT DEL PLA LOCAL DE JOVENTUT DE SALLENT

El Pla Local de Joventut que es presenta parteix dels referents elaborats

anteriorment, especialment del darrer PLJSallent (2009-12), i s’enfoca des de la

perspectiva presentada en el “Pla Nacional de Joventut de Catalunya dos mil 10,

dos mil 20” (PNJCat), seguint les directrius de la Secretaria de Joventut, com a

referents marcs que engloben el projecte.

Per aquest motiu, al llarg del document es parteix de la conceptualització de

“Joventut” adoptant la significació recollida en el PNJCat, la qual descriu el concepte

de la següent manera:

“Període del cicle vital que, com a tal, porta associats uns canvis biològics i

psicològics, així com d’actituds i rols socials. En el qual es produeixen un seguit

de transicions -educatives, laborals, residencials, familiars i ciutadanes– que fan

que l’individu passi, no sempre d’una forma lineal, d’una situació de

dependència respecte de la seva família d’origen, que caracteritza la infantesa,

a un estatus autònom com a ciutadà i subjecte social”...

... “la persona jove construeix activament el seu projecte de vida, destacant

el procés d’adquisició i d’exercici del seu rol com a ciutadà, per tant, també s’ha

de tenir present que serà un període de construcció d’identitat personal i

col·lectiva.”

(PNJCat, 2010:24)

D’aquesta concepció es concreta la franja d’edat que comprèn aquest període seria

dels 16 als 29 anys, seguint “La Llei de Polítiques de Joventut de Catalunya” (LPJC).

Per aquesta raó, en l’elaboració del PLJ buscant facilitar el treball en les

convocatòries, s’ha previst seguir l’organització de sessions de treball en relació a

tres intervals d’edat, que són els següents:16-18 anys, 19-24 anys i 25-29 anys.

Tanmateix, s’ha de dir que des de la definició adoptada s’ha de preveure la

diversitat de formes i models de vida dels joves sallentins, per aquest motiu, la

perspectiva ha de ser oberta a les seves percepcions.

Des d’aquesta realitat, els grans eixos a abordar en aquest pla per a poder definir-

ne la trajectòria són: Educació (formació), Treball (Laboral-ocupació), Oci i lleure

(cultura) i habitatge.


8

4.- FINALITAT I OBJECTIUS DE L’ELABORACIÓ DEL PLJ

La principal finalitat d’aquest treball és elaborar un pla local de joventut per al

municipi de Sallent treballat, principalment, des de l’òptica dels mateixos joves

sallentins. Des d’aquesta premissa s’ha considerat necessari diferenciar els

objectius de l’elaboració del PLJ i els objectius propis del PLJ que es derivaran al

final del procés.

Alhora aquesta finalitat es podria descriure en els següents objectius específics:

- Donar a conèixer als joves el PLJ: Què és, com s’elabora i perquè serveix un

pla local de joventut de municipi

- Definir quins són els punts d’interès i preocupació dels joves davant els

diferents àmbits que els afecten

- Analitzar amb els implicats la informació obtinguda arrel del qüestionari

- Recollir les propostes de millora que els implicats proposin

- Implicar als joves sallentins en l’elaboració del nou pla local 2013-16

- Traspassar les propostes de millora al col·lectiu de regidors, dels diferents

grups polítics, i traduir-les en accions específiques per a implementar-les.

Des d’aquesta premissa es podria deduir que els principis, com a visió, que

sustenten l’elaboració del pla són els següents:

- Realisme: L’imatge que queda reflectida en el PLJ es considera que ha de ser

el més realista possible, per tant, es recull la seva percepció de la realitat, què

volen, que els agrada i què no, partint de l’anàlisi de dades que ells ens han

facilitat per tal de poder encaminar les accions futures

- Participació (Implicació) – contextual: Per tal que el primer punt es contempli,

s’intenta aconseguir la màxima participació del col·lectiu jove. Degut a que no

sempre és possible, en alguna ocasió, si és necessari, es recondueix o modifica


9

el plantejament inicial per poder-se adequar a la resposta que els joves donen

per tal que les dades obtingudes siguin significatives2.

- Transparència: Creiem que una de les qualitats que ha de tenir el PLJ és la de

“transparència” . És per això que, en aquest document es recull tot el procés

seguit per arribar al resultat final.

2 S’entén per dada significativa aquella informació que el subjecte analitzat considera com a informació rellevant, ja sigui perquè ho especifica o apunta en algun moment.


10

5.- METODOLOGIA DE TREBALL

En aquest apartat s’explicita la metodologia de treball emprada durant tot el

procés, per tant, es comença exposant el paradigma adoptat per a mostrar després

els instruments utilitzats per obtenir les dades i interpretar-les (el qüestionari i les

sessions de treball obertes).

Per tal de poder justificar la metodologia de treball emprada per a elaborar el pla

local, es va considerar partir de dues concepcions metodològiques

complementàries: l’objectivista i la socio-crítica3.

En primer lloc, l’objectiu inicial consistia en fer una descripció de les dades

estadístiques recollides mitjançant l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT)

referents a la població juvenil de Sallent per a poder tenir dades reals, quantitatives

i qualitatives d’aquest sector de la població. Per aquet motiu, s’ha seguit la

concepció objectivista per tal d’estudiar a través de les dades recollides les

tendències dels joves sallentins en relació a diferents aspectes.

I en segon lloc, s’ha emprat la concepció socio-crítica per a poder analitzar, partint

del context concret, la interrelació dels joves en aquesta realitat. Doncs des

d’aquest paradigma es considera que la realitat és dialèctica, aprehesa i constituïda

per estructures situades històricament, i conformada per aspectes socials, culturals,

econòmics, ètics, etc. (Racionero, 2012).

Per tant, el nucli de la recerca parteix de la interrelació entre subjecte i objecte de

la recerca tenint en compte els contextos polítics i ideològics de la recerca social

segons la teoria crítica. D’aquesta manera, es justifica que el contingut

desenvolupat al pla local sigui fruit de les aportacions dels propis joves vers la seva

percepció de la vida a Sallent.

Per aquesta raó, la modalitat d’investigació ha partit de l’estil d’investigació

participativa, col·laborativa i crítica d’intercanvi entre els propis protagonistes.

Doncs el propòsit últim de la mateixa es podria dir que seria arribar a transformar

l’estructura a través de la praxis, és a dir, fer un nou pla local de joventut adequat

a la realitat actual del poble i dels joves sallentins, valorant-ho des del seus valors i

ideologies socials característiques aportats per ells mateixos com subjectes

participatius en la seva elaboració.

En resum, aquesta metodologia se centra en la participació del subjecte per a

transformar la realitat social, per això vàrem considerar que era la forma més

3Gómez, Latorre, Sánchez & Flecha (2006). Metodología comunicativa crítica. Barcelona: Hipatia


11

adequada per traçar les línies de polítiques de joventut de la mà dels seus

protagonistes.

El qüestionari4

Havent definit la forma vàrem considerar que el mitjà com a instrument per

obtenir informació de forma directa, més propera i concreta dels joves sallentins

seria a través d’un qüestionari elaborat des de la regidoria de joventut.

El qüestionari, tal i com es pot apreciar a continuació, consta de preguntes breus en

relació als diferents eixos a partir dels quals es desenvolupa el pla local, tals com:

formació, habitatge, ocupació, oci,...el qual després d’haver estat revisat en relació

a l’adequació de la formulació de les preguntes, es va posar a l’abast de tot el

col·lectiu de forma telemàtica, i es va difondre a través de diferents xarxes socials i

també físicament portant-ne còpies a l’Institut de secundària o al PIJ La Turbina,

per fer-ne ressò.

Les sessions de treball

A la sessió de treball oberta a tota la població subjecte a anàlisi per franges d’edat,

es considera que qui ha de traçar les grans línies que han de marcar l’orientació de

les principals accions a emprendre han de ser els joves que, a la fi, seran els

receptors d’aquestes accions i, per tant, són els que han de reflexionar, planificar i

decidir des d’un pensament crític – reflexiu com a col·lectivitat de manera que els

resultat final sigui fruit del diàleg entre els diferents membres que hi participen.

I per altra banda, un cop definit el pla local es van portar a terme dues sessions de

treball amb als diferents grups polítics que conformen el consistori, per tal que

aquests poguessin conèixer de primera mà, el procés seguit per a la seva

elaboració i alhora poder fer les seves aportacions.

Reformulació del plantejament inicial

Tot i que la proposta inicial consistia en poder fer diferents sessions de treball per

grups d’edat, tal i com s’ha exposat a l’inici, finalment degut a la baixa participació

en la segona sessió de treball i poc interès en la convocatòria de la tercera reunió,

es va haver de canviar el propòsit inicial i anar a fer sessions de treball directament

al col·lectiu que es podia controlar, als diferents grups d’edat de joves que es

troben a l’IES, que tenen entre 15 i 18 anys (joves des de 4rt d’ ESO fins a 2n de

Batxillerat).

4 Disponible en l’annex


12

També es va demanar col·laboració a traves d’ e-mail que es va enviar a les

entitats que treballen o tenen contacte amb joves explicant-los el propòsit i donant-

los a conèixer per tal que els poguessin fer arribar el qüestionari, i ens retornessin

les seves aportacions...però la resposta també va ser molt poca. Només alguna

entitat va respondre demanat més informació però no hi va haver més feedback.

Per tot el que s’ha exposat anteriorment, es va haver de decidir buscar una nova

forma per poder obtenir més dades rellevants, per a l’estudi significatives, per

poder treballar. Per aquest motiu es va decidir canviar l’enfocament de les sessions

de treball com s’explica amb deteniment en l’apartat d’interpretació dels resultats.


13

6.- DESCRIPCIÓ DE DADES GENERALS

En aquest apartat es presenten de forma descriptiva les dades que s’ha pogut

obtenir des d’IDESCAT, com a últim referent oficial de les mateixes. Així doncs, es

presenten les dades des d’àmbit més general al més específic, és a dir, primer es

planteja el marc de la població i després es mostren les dades concretes referents a

població jove.

A més, les dades del municipi es contrasten amb les de la comarca i Catalunya per

poder veure la relació amb entorn proximitat, cas del Bages, o referencial,

Catalunya.

POBLACIÓ

L’anàlisi de la població la dividirem en 5 punts: 1. Evolució, 2. Estructura, 3.

Població jove, 4. Migracions internes i, 5.Migracions externes.

1. Evolució


14

A la taula 1.1 i els gràfics 1.1 i 1.2, tenim una visió de la manera com ha

evolucionat la població.

En el cas de Sallent veiem que des de l’any 1981 fins el 2010 hi ha hagut un

descens de la població. Durant els primers 20 anys que analitzem, Sallent va tenir

un creixement negatiu passant de 8.213 habitants el 1981 a 7.004 habitants el

2001, mentre que a partir d’aquest any, el creixement ha estat d’un 0’04

(increment anual brut) arribant als 7.029 habitants l’any 2010.

Pel que fa a la comarca del Bages, l’evolució de la població només va tenir

creixement negatiu entre a l’1981 i el 1986 ( de 150.657 habitants a 150.421

habitants). En els anys posteriors, la comarca experimenta un constant creixement

positiu arribant el 2010 als 185.117 habitants.

2. Estructura


15

En el gràfic 1.3 observem la piràmide de població de Sallent. Veiem que la

franja més ampla de la piràmide és la que va dels 30 als 64 anys on veiem

també que hi ha més població masculina que femenina. Dels 64 als 84 la

piràmide es va estrenyent i, la base és estreta fins arribar als 24 anys el que

ens indica que estem davant d’una població envellida.

Si comparem la nostra piràmide amb la de la comarca i Catalunya, veiem que

Sallent té una població més envellida que el global de la comarca i Catalunya.

Pel que fa a la taula 1.2, veiem que a Sallent, tenim un índex de dependència

juvenil bastant alt ( 21 joves menors de 16 anys per cada 100 persones entre

15 i 64 anys) però també tenim un elevat índex d’envelliment ( 170 en

comparació amb 108 del global català). Pel que fa a l’índex de dependència

global del municipi observem que la població en edat depenent (57) representa

una càrrega un xic superior respecte a la població en edat de treballar del que

suposa la mitjana catalana (54).

3. Població Jove

La taula 1.3 ens permet comparar l’evolució dels joves entre 15 i 29 anys del

municipi amb l’evolució de la comarca i Catalunya entre 1996 i 2010.

Si observem les xifres veiem que tant a Sallent com al Bages i Catalunya el tant

per cent de joves ha anat baixant progressivament.


16

A Sallent, disminueix un 2’47% els primers 5 anys, passant de 1.557 joves el 1996

(21’15% de la població) a 1.308 l’any 2001 (18’68% de la població total) per

continuar baixant un 4’17% entre el 2001 i el 2010 per arribar a un total de 1.020

joves que representen un 14’51% de la població sallentina.

En el cas del Bages veiem que l’any 1996, la població total de joves era de 22.951

habitants (22’25% de la població bagenca) disminuint un 1’5% per arribar als

32.183 joves l’any 2001 (20’75% de la població) i, acabant amb un total de 30.351

joves que representen el 16’40% de la població total comarcal l’any 2010.

Pel que fa a Catalunya, l’any 1996 els joves representaven el 23’88% de la població

amb un total de 1.454.489 habitants entre 15 i 29 anys. L’any 2001, aquest sector

de la població ja havia disminuït un 2’11% arribant a 1.380.599 joves ( 21’77% de

la població total de Catalunya). Finalment, l’any 2010, el total de la població jove

era de 1.301.838 havent disminuït un 4’44% i, representant així un 17’33% de la

població catalana.

La taula 1.4 i el gràfic 1.7, ens mostren l’estructura interna i com ha evolucionat

(sempre pensant en joves entre 15 i 29 anys i acotant els anys d’observació al

període de 1996 a 2010).

Observem que a Sallent, entre 1996 i 2010, s’ha produït un augment de la població

de 25 a 29 anys que, el 1996 suposava el 33’65% de la població total jove

augmentant fins el 37’31% l’any 2001 i arribant, el 2010 a representar el 40’78%

del total d’aquesta població.


17

Pel que fa als joves entre 20 i 24 anys, els primers anys la població jove pertanyent

a aquesta franja experimentà un augment ( 33’46% del total de la població jove el

1996 i 38’07% el 2001) mentre que a partir de 2001 aquesta població comença a

disminuir arribant al 33’53% l’any 2010.

Si observem el sector més jove, veiem que entre 1996 i 2001 el total de joves

entre 15 i 19 anys disminueix passant de representar el 32’88% del total de

població jove al 24’62% l’any 2001 però, a partir d’aquí, es comença a recuperar i

l’any 2010 ja representen el 25’69% dels joves.

Si ens centrem en les dades de 2010, veiem que els joves entre 15 i 19 anys

suposen el 25’69 % de la població total entre 15 i 29 anys. Una mica més nombrós

és el grup de 20 a 24 anys que representa el 33’53% d’aquesta població i, el sector

més nombrós és el de 25 a 29 anys amb un total de 416 joves que representen el

40’78% de la població total de joves Sallentins.

Tenint en compte això, observem que Sallent està a la mateixa línia que la comarca

del Bages i Catalunya on els joves de 15 a 19 anys són els que menys tant per cent

representen i, els joves de 25 a 29 els més abundants ( Bages 26’85%-42’58% i

Catalunya 26’32%-42’56%).

Per conèixer la diversitat dels joves ho fem observant el lloc de naixença.

La taula 1.6 i el gràfic 1.9 ens mostra aquestes dades a 2010. Ens centrem en

la taula i en els joves entre 15 i 29 anys on veiem que, pel que fa a Sallent, un


18

84’31% dels joves han nascut a Catalunya mentre que només un 2’55% són de

la resta de l’estat i un 13’14% han nascut a l’estranger.

Tant a la comarca com a Catalunya, veiem també que el grup més nombrós és el

de joves nascuts a Catalunya (75’55% al Bages i 67’45% a Catalunya) seguit pels

joves nascuts a l’estranger (22’19% a la comarca i 28’99% a Catalunya) mentre

que, la representació de joves nascuts a la resta de l’estat és molt poc significativa

amb un 2’26% en el cas del Bages i un 3’56% en el global català.

4. Migracions internes

La següent informació que analitzem fa referència a les migracions internes. Les

dades observades ens permeten saber si arriben més joves que no marxen o a la

inversa i, en quines edats es produeixen principalment aquestes mobilitats

residencials.

A la taula 1.7 hem de posar especial atenció al Saldo tenint en compte que, si és

positiu significa que arriben més joves que no marxen i, si és negatiu passa el

contrari.

Pel que veiem a la nostra taula que fa referència a l’any 2010, comprovem que té

un saldo negatiu a totes les edats que estudiem, el que significa que, a Sallent,

marxen més joves que no n’arriben observant que els joves entre 15 i 19 anys són

els que menys marxen i els de 25 a 29 els que més.

Les dades referents al total de la població ens indiquen que el saldo general de

Sallent també és negatiu.


19

Els gràfics 1.10 i 1.11 ens mostra l’evolució de les migracions internes dels joves

des de 2005 fins 2009 i ens compara les dades de Sallent amb les Catalunya.

Centrant-nos en Sallent, veiem que el 2005 arribaven més joves que no marxaven

(amb bastant diferència). Tot i haver-hi un descens important d’arribades, el 2006

continuaven marxen menys joves que no arribant tot i està molt igualat el tant per

cent. L’any 2007 les arribades fan una petita davallada posant-se per davant el

nombre de joves que marxaven. L’any 2008 les arribades de joves a Sallent tornen

a guanyar posicions per tornar a baixar el 2010.

En el cas de Catalunya veiem que el 2005 també arribaven més joves que no

marxaven però el 2006 baixen i no és fins el 2008 que tornem a pujar les arribades

posant-se per davant de les emigracions per tornar a baixar significativament el

2009.


20

Aquest gràfic 1.12 ens mostra les migracions internes dels joves de 15 a 19 anys

per grups d’edat entre 2005 i 2009.

Així doncs, veiem que pel que fa als joves de 15 a 19 anys, des de 2005 fins a

mitjans de 2006 arribaven més joves que no marxaven però, en aquest moment, el

volum d’arribades comença a disminuir i el de joves que marxen comença a

augmentar fins que, el 2007 tornen a marxar menys joves però encara estan per

sobre dels que venen. No és fins la segona meitat de 2007 que les arribades

comencen a recuperar-se. A partir de 2008 les dues dades comencen a augmentar

tot i estar molt igualades fins arribar el 2009 on, les arribades es tornen a

posicionar per sota.

Referent a la població entre 20 i 24 anys, entre 2005 i 2006 predominen les

arribades tot i que estan en continu descens. Durant tot el 2006 les dues dades es

mantenen igualades. És a partir de 2007 que les arribades comencen a augmentar i

disminueix el nombre de joves que marxen fins el 2008. En aquest moment,

comencen a disminuir les arribades i a augmentar el nombre de joves que marxen

arribant al 2009 amb menys joves immigrants que emigrants.

En el cas de la població entre 24 i 29 anys és on, el 2005, es nota més la diferència

entre els que venen i els que marxen. Les arribades estan molt per sobre tot i que

fan una disminució important fins el 2006. En aquest moment, observem que les

dues dades augmenten però les arribades ho fan tímidament així que, el 2007 hi ha

menys joves que arriben i més que marxen. A partir d’aquest any, les arribades

continuen pujant lentament mentre que el nombre de joves que deixen Sallent

comença a disminuir arribant, el 2008 a tenir més joves que arriben que no

marxen. En aquest moment, el nombre de joves que venen a Sallent baixa en picat

arribant el 2009 a estar molt per sota del total de joves que marxen que, per la

seva part, ha estat augmentant molt a poc a poc durant el darrer any.

5. Migracions externes


21

Analitzem les taules 1.8 i 1.9 i el gràfic 1.13.

A Sallent l’any 2010 el 6’05% de la població era de nacionalitat estrangera. Una

proporció inferior a la del conjunt de Catalunya (15’95%) i de la comarca (11’89%).

Dels 425 habitants de població estrangera, els 29’18% eren joves entre 15 i 29

anys el que ens indica que, els 124 joves de nacionalitat estrangera representen el

12’16% dels joves de la població.

A Sallent, la població de nacionalitat estrangera ha anat augmentant en els darrers

anys (sobretot entre 2001 i 2010 que es va passar de 74 a 425 habitants

representant un 0’49% del total de la població el 2001 i un 6’05% el 2010).

Pel que fa als joves, la proporció en relació amb el total de joves de la població

també ha augmentat passant de ser un 0’77% del total de joves l’any 1996 a un

12’16% el 2010.


22

S’ha de tenir en compte però, que cada any hi ha menys població jove entre la

població estrangera ja que el 1996, els joves d’aquest sector de la població

representaven el 33’33% del total de la població amb nacionalitat estrangera i, el

2010 el 29’18%.

Observem doncs que, disminueix la població jove en el total de població estrangera

però augmenta molt notablement la proporció de joves respecte el conjunt de joves

sallentins.

Recordem que “nacionalitat estrangera” no fa referència al lloc de naixement sinó

que és un concepte més sociològic que ens diu que la persona no té nacionalitat

espanyola.

Un cop tenim una visió general, entrem a analitzar característiques més concretes:

l’edat, l’origen i el sexe. Per això, observarem el gràfic 1.14 que ens dóna una

visió de quines edats tenen principalment els joves de nacionalitat estrangera i el

gràfic 1.15 en el que podem comparar les dades de la població estrangera de 10 a

34 anys amb les de la població estrangera de més de 34 anys. El mateix gràfic

1.15 ens permet tenir una primera percepció de l’origen de la població estrangera,

i concretament ens permet comparar l’origen de la població jove estrangera amb

l’origen de la població de més de 34 anys.

Si ens fixem en el gràfic 1.14 i, tenint en compte que hi surt representada la

població estrangera entre 10 i 34 anys l’any 2008, comprovem que el sector més


23

nombrós d’aquesta població és el que està representat pels joves entre 30 i 34

anys seguit pels de 25 a 29 i així successivament fins arribar a grup menys

nombrós que és el de 10 a 14 anys de manera que veiem que a menys edat menys

població.

El gràfic 1.15 ens informa del continent d’origen i ens permet comparar entre la

població de 10 a 34 anys amb la de més de 34 l’any 2010.

Veiem que pel que fa a la població jove, els estrangers amb una representació més

elevada al municipi provenen de la resta de Països de la Unió Europea seguit amb

tant sols 2 persones menys pels estrangers que venen de l’Àfirca. Després es

situarien els estrangers provinents d’Amèrica del Sud i els que arriben de la resta

d’Europa. Per acabar veiem que hi ha Àsia i Oceania en penúltim lloc i Amèrica del

Nord i Central en última posició.

Pel que fa a la població adulta veiem que, al contrari dels joves, en primer lloc es

situen els estranger que venen de l’Àfrica i, en segon lloc els que venen de països

de la resta de la Unió Europea. El tercer i quart lloc són pels mateixos països que

els joves i, el penúltim i l’últim lloc també es situen al contrari que la població jove

ja que trobaríem més estrangers adults provinents d’Amèrica del Nord i Amèrica

Central que no d’Àsia i Oceania.

Referent a l’any 2010, la taula 1.10 ens dóna dades absolutes i relatives del

continent d’origen dels joves entre 15 i 29 anys, que posteriorment podem

comparar amb les dades de la comarca i amb les de Catalunya a través del gràfic

1.16. Per saber quines són les 10 primeres nacionalitats estrangeres segons el país

d’origen dels joves entre 15 i 29 anys ens fixarem en el gràfic 1.18.


24

D’aquesta manera a la taula 1.10 observem que amb dades absolutes, tenim un

total de 52 joves entre 15 i 29 anys procedents d’altres països de la Unió Europea,

48 de l’Àfrica, 11 d’Amèrica del Sud, 6 de la resta d’Europa i 1 d’Àsia o Oceania.

Entre aquesta població veiem que els més abundants són els joves entre 25 i 29

anys que procedeixen de països de la Unió Europea (25 joves d’un total de 52). No

hi ha joves provinents de la resta d’Europa i Amèrica del Nord i Central que

pertanyin a la franja de 15 a 19 anys. Pel que fa a Àfrica les proporcions són

igualades entre els tres grups d’edat (16 joves de 15 a 19 anys, 16 joves de 20 a


25

24 i 16 joves de 25 a 29) i, l’únic jove que hi ha procedent d’Àsia o Oceania, té

entre 15 i 19 anys.

En el gràfic 1.16 veiem que a nivell de municipi els països de procedència més

nombrosos entre els joves estrangers són els de la Unió Europea mentre que a

nivell comarcal el nombre més elevat de joves estrangers prové de l’Àfrica i, a

nivell català els joves estrangers amb més representació són els d’Amèrica del Sud.

Els països dels que provenen menys joves a Sallent són els d’Àsia i Oceania. Al

Bages, els que menys representació tenen són els joves d’Amèrica del Nord i

Central i a Catalunya, els joves estranger de la resta d’Europa.

El gràfic 1.18 ens mostra amb dades absolutes quans joves entre 15 i 29 teníem a

Sallent l’any 2010 de cada país (els 10 més nombrosos). Així en primer lloc hi ha el

Marroc amb 44 joves, seguit de Romania amb 30 i Polònia amb 17. De la resta

d’Europa n’hi havia 4 (igual que els procedents del Senegal) i, pel que fa referència

a Equador, Brasil, Bolivia, Argentina i Ucraïna, tindríem 3 joves de cada país.

EDUCACIÓ

Segons dades facilitades per una aplicació d’indicadors del Departament

d’Ensenyament, el curs 2011-2012 hi havia un total de 419 alumnes a l’Insitut

Llobregat de Sallent (292 alumnes a ESO (3 línies), 73 a Batxillerat (2 línies) i 54 a

Cicles formatius).

Des de la regidoria d’Ensenyament es valora la taxa de graduats en ESO com a

alta, donat que un 93% d’alumnes van superar el cicle.

Durant el 2012 es van realitzar les Proves de Competències bàsiques. Aquestes

proves s’han realitzat per primer cop als alumnes de 4t d’ESO de tots els centres

catalans i avaluen les competències en finalitzar l’etapa obligatòria en llengua

catalana, llengua castellana, llengua estrangera –anglès i francès- i matemàtiques.

Els resultats de l’institut Llobregat de Sallent són:

• Llengua Català 48% d’alumnes amb notes entre 7 i 10

• Llengua Castellà 53% d’alumnes amb notes entre 7 i 10

• Llengua Anglès 31% d’alumnes amb notes entre 7 i 10

• Mates 36% d’alumnes amb notes entre 7 i 10

Els resultats de les competències avaluades a nivell de Catalunya són els següents:


26

• La mitjana en llengua catalana és de 72,8%

• La mitjana en llengua castellana és de 73,9%

• La mitjana en llengua anglesa (en el cas dels alumnes que la tenen com a

primera llengua estrangera) és de 67,4%

• La mitjana en matemàtiques és de 64%

Pel que fa a Batxillerat, la taxa de graduats és una mica més baixa ja que només el

74% va superar el cicle. Un 93% dels alumnes que s’hi van presentar, van aprovar

les proves de selectivitat.

Si ens fixem en els cicles formatius, el curs 2011-2012 hi havia un total de 50

alumnes matriculats dels quals només el 45% van graduar-se. Segons informació

facilitada per l’institut, aquests 45% no és degut a que molts alumnes suspenguin

sinó que hi ha un alt grau d’abandonament escolar als cicles formatius. S’ha de

tenir en compte que tots els cicles formatius que es fan a l’institut Llobregat són de

grau mitjà.

Enguany, hi ha un total de439 alumnes: 301 alumnes a ESO (3 línies), 85 alumnes

a Batxillerat (2 línies) i 62 alumnes a Cicles Formatius.

Per altra banda, a l’institut hi ha el projecte “Sabana” des de l’any 2005. Aquest

projecte pretén posar en contacte als alumnes amb un perfil molt concret amb el

món laboral amb la finalitat que promocionin i aconsegueixin la titulació de l’ESO.

Durant aquest curs 2012-2013 hi ha un total de 8 alumnes dins els projecte i estan

repartits en les següents empreses sallentines:

- Taller Deseuras: 1 alumne

- Taller Valdés: 1 alumne

- Taller Josdansa: 1 alumne

- Llar d’infants Esquitx: 2 alumnes

- Escola Torres Amat: 1 alumne.

- Residència d’avis: 2 alumnes

Per tal d’evitar l’abandonament prematur de l’escolarització o donar una

oportunitat a aquella gent que en el seu moment va decidir abandonar i ara es vol

reincorporar, hi ha el “Curs de preparació per les proves d’accés a CFGM”. Es tracta

d’un curs per preparar les proves d’accés als CFGM. Es poden presentar totes les

persones que no tenen l’ESO i tinguin més de 16 anys.


27

El curs 2011-2012 hi havia un total de 30 places disponibles, de les quals se’n van

inscriure 20 i assistir amb regularitat 10. Pel que fa al curs actual, s’han matriculat

29 persones, de les quals joves són els següents perfils:

- Joves que han realitzat els estudis a l’institut de Sallent: 9 alumnes entre 16 i

18 anys.

- Joves que han realitzat estudis a altres instituts de la comarca i que no són de

Sallent: 5 alumnes entre 16 i 18 anys.

- Joves entre 19 i 35 anys de Sallent: 6 alumnes

- Joves entre 19 i 35 anys de fora de Sallent: 2 alumnes

- Majors de 35 anys: 7 alumnes.

Si després d’oferir aquest curs, encara hi ha gent que no es gradua en ESO, se’ls

envia a la UEC (aquest curs, 2 alumnes han superat la ESO a la UEC) i, encara

comptem amb un altre recurs que consisteix en uns programes de formació

d’AMPANS adreçats a joves que no són discapacitats.

TREBALL (OCUPACIÓ)

Passem ara a analitzar la taxa d’atur.

L’atur registrat ens dóna la dada del nombre de joves de 16 a 29 anys desocupats

que estaven registrats a les oficines d’ocupació. La taula 3.9 dóna aquesta dada

per sexe i referent als darrers quatre anys.

Taula 3.9.

Evolució de l'atur registrat dels joves de 16 a 29 anys, en els

darrers 4 anys. Municipi.

(dades absolutes)

2008 2009 2010 2011

homes 35 72,7 64,7 49,2

dones 28,7 50,6 40,6 31,7

total 63,7 123,4 105,5 80,9

Font: Elaboració de la SGJ a partir de les dades del Departament de Treball.

Idescat.

Observem que entre 2008 i 2009 l’atur juvenil va augmentar, gairebé multiplicant-

se per dos ( de 63’7 el 2008 a 123’4 el 2009). A partir de 2009 comença a


28

disminuir i, tot i que no ha tornat a augmentar, el 2011 els joves sallentins que

estan en situació d’atur (80’9) continua essent superior al 2008. Amb aquestes

dades comprovem també que l’atur masculí és més elevat que el femení en tots els

anys.

Atur registrat octubre 2012 a

Sallent

Variació

Intermensual

Variació

Interanual

Homes Dones Total Taxa

total

aturats

%*

Absoluta Relativa

%

Absoluta Relativa

%

241 269 510 15’23 -11 -2’11% 60 13’33

Font: Elaboració pròpia a partir del programa Hermes de la Diputació de Barcelona i

dades del Departament d ’Empresa i Ocupació.

*La taxa d ’ atur està calculada segons la metodologia XODEL de la DIBA, en base a

la població activa estimada del 2011

Tot i que les dades absolutes difícilment són comparables entre unitats territorials

diferents, els gràfics 3.12 i 3.13 tenen la finalitat de comparar no tant el nombre

de joves aturats com l’evolució de l’atur dels joves i les diferències de gènere entre

el municipi i la comarca.

Així doncs veiem que la dinàmica de Sallent pel que fa a l’atur està en la mateixa

línia de la comarca fent un augment el primer any i disminuint fins el 2011 i, en els

dos casos, l’atur masculí és superior al femení.


29

Finalment, l’últim aspecte que analitzarem en aquest eix és la mobilitat dels joves

per motius laborals. La taula 3.10 i el gràfic 3.15 ens mostren quins són els

municipis als quals es desplacen els joves per treballar i quants joves es desplacen

a aquests municipis.

SERVEIS SOCIALS

Durant l’últim any (2012) s’han atès per franges d’edat els següents joves:

De 15-19: 8 dones i 5 homes

De 20-24: 19 dones i 8 homes

De 25 -29: 11 dones i 4 homes

Total homes: 17

Total dones: 38

Total casos seguits des de serveis socials: 55 menors de 30 anys.

Els casos atesos han estat per problemàtiques relacionades amb la situació actual,

manca de feina, voler accedir habitatge social... i, s’ha de tenir en compte que, la

majoria dels que acudeixen a Serveis Socials ho fan perquè tenen menors a càrrec.

CONTEXT ECONÒMIC

El darrer eix que tractem ens vol donar una visió general sobre el context

socioeconòmic de la comarca. La taula 5.1 i el gràfic 5.1 ens donen les dades

sobre el creiexement del PIB per sectors en un any.


30

Així observem que al 2001, mentre el sector primari en el global de Catalunya i les

Comarques Centrals era negatiu, a la comarca del Bages era del 0’62% i que, tant

a la indústria com a la construcció, la comarca tenia un tant per cert superior al del

total català. Pel que fa als serveis, tant les Comarques centrals (3’84%) com

Catalunya (4’3%) tenien un tant per cent més elevat que el Bages (2’96%).

Comprovem a més que, el sector amb un creixement del PIB més elevat era el de

la construcció (5’08% Bages, 4’42% Comarques Centrals i 3’6% Catalunya).

La taula 5.2 i el gràfic 5.2 ens donen una visió del creixement del PIB total.

Taula 5.2.

Evolució del creixement del PIB

total. 2004 2008

Taxes reals de varació interanual en %

2004 2005 2006 2007 2008

Bages 2,36 0,98 4,45 2,96 -1,1

Catalunya 2,87 2,94 3,86 3,96 0,8

Font: Elaboració de la SGJ a partir de les dades de Caixa Catalunya. Anuari

Econòmic Comarcal

Així doncs veiem que mentre a la nostra comarca el primer any el creixement va

ser de més a menys (de 2’36% a 2’07%) per recuperar-se el 2006 (4’15%) i tornar


31

a baixar durant el 2007 (2’9%) i el 2008 on trobem un creixement negatiu (-1.1%),

al total de Catalunya entre 2004 i 2006 va anar augmentant poc a poc per fer un

descens el 2007 que continuarà fins el 2008.

Una segona dada que ens ofereix el context socioeconòmic és el nombre de

persones afiliades a la Seguretat Social per sectors i la variació interanual.

D’aquesta manera, a la taula 5.3 veiem quins són els sectors que han generat més

ocupació en un any, i la taxa de variació queda dibuixada clarament en el gràfic

5.3.

Per acabar doncs, observem que durant el 2007, el sector que va generar més

ocupació al Bages va ser la industria mentre que al sector serveis i la construcció

baixava l’ocupació i el sector primari es mantenia estable.

A mode de resum algunes dades:

• Evolució general de la població a Sallent caracteritzada per un descens en

darrers anys:

o 2010 � 7029 habitants

o 2012 � 6784 habitants5

• Estructura de la població sallentina

5Font: Padró Municipal Novembre 2012


32

o Total de la població � 14,51 % són joves

• Procedència naixement (edat majoritària entre 30-34 anys):

o 84,13% Catalunya

o 2,55% Resta Espanya

o 13,14% Estranger

• Habitatge: 58% (20-34 anys) viuen habitatge pares6

• Atur: 80’9 joves

• Migració de Sallent: Saldo negatiu -84

6Les dades referents a habitatge com que daten del 2001 estan recollides en l’annex. No s’han

contemplat inicialment perquè la data del registre s’ha considerat que només era orientatiu


33

7.- BUIDATGE I ANÀLISI DE DADES DELS QÜESTIONARIS

Tot i que el nombre de respostes al qüestionari no va ser molt nombrós (només

se’n van rebre 27), a l’hora de fer el buidatge de les dades obtingudes es va

considerar que el resultat era prou significatiu ja que els joves que el van contestar

(de manera totalment lliure i voluntària i sense tenir cap mena de vincle amb la

creació del PLJ) van aportar respostes molt diverses servint, així, com mostra de la

població sallentina perquè reflectien les diferents franges d’edat objectes d’estudi.

Per aquesta raó, el primer que es va fer des de la regidoria de joventut va ser

agrupar les dades obtingudes per tal de sistematitzar-les en un únic arxiu i format i

poder presentar-les a la sessió de treball de forma ordenada.

D’aquesta manera, es van organitzar les dades per àmbits per a procedir al seu

anàlisi interpretatiu per part dels mateixos joves que volien participar a la sessió de

treball.

Per a poder analitzar les dades es va planificar una sessió de treball seguint la

“Tècnica del trencaclosques o Jigsaw ” (ARONSON, 2009), una tècnica que promou

la motivació dels implicats des del treball cooperatiu, possibilitant compartir una

gran quantitat d’informació.

Per a descriure-la breument, es podria dir que el gran grup es distribueix en petits

grups, als quals se’ls assigna part de la informació que han de treballar

conjuntament per a poder crear un document col·lectiu, a través del qual després

podran traspassar a la resta del grup. Així fruit de la corresponsabilitat de tots els

membres s’aconsegueix analitzar profundament tota la informació.

En el següent apartat es descriu l’experiència implementada a la pràctica en la

sessió de treball.


34

8.- INTERPRETACIÓ DE RESULTATS

En aquest punt es traspassen els resultats fruit de l’anàlisi interpretatiu realitzat

pels joves sallentins que varen participar en les diferents sessions de treball

proposades.

Abans d’entrar a mostrar l’anàlisi dels resultats, s’han descrit breument les

diferents sessions de treball realitzades per tal que hom es pugui situar en el

context real viscut.

Sessions de treball oberta a tots els joves:

Sessió informativa (desembre 2011)

En aquesta primera sessió informativa es va convocar a 906 joves (població

sallentina entre 16 a 29 anys) a través de correu postal per a poder explicar-los el

propòsit i forma de treball per a elaborar conjuntament el nou pla local de joventut

de Sallent. Se’ls va explicar què és un pla local com a eina de treball a quatre anys

que ha de permetre fer polítiques integrals des del municipi.

També se’ls va explicar l’objectiu i calendari de les sessions de treball que

s’organitzarien en convocatòries a joves en tres franges d’edat diferents per tal que

cada grup pogués expressar la seva visió i se’ls va demanar les dades de contacte

per poder començar a treballar i informar de les diferents sessions de treball

previstes inicialment.

Com a metodologia es va apuntar que era necessària la implicació de tots els

agents i que des de la regidoria de l’Ajuntament només es lideraria el projecte.

En aquesta sessió es va fer una proposta de data per a poder celebrar la primera

sessió de treball però va semblar als presents que la data i horari proposats no eren

els adequats per a la majoria, de manera que entre tots es va acordar que el millor

dia per a la realització d’aquesta primera sessió de treball era un diumenge a

primera hora de la tarda ja que, entre setmana, molts dels assistents treballen o

estudien a fora del municipi.


35

Paral·lelament també es va posar a disposició de tothom, a traves del portal web de

l’ajuntament de sallent, el pla local de joventut vigent per tal de fer-ho assequible

per a tothom.

Sessió de treball oberta 1 (Febrer 2012):

Tot i haver acordat amb tots els assistents el dia i hora per a poder fer la sessió de

treball, en aquesta només varen participar-hi 7 joves després d’haver fet la

convocatòria i recordatori per diferents xarxes socials i a través dels e-mails que els

33 assistents a la primera trobada ens havien proporcionat.

Tanmateix s’ha de destacar que tot i que el grup era petit, els joves que el

conformaven van treballar molt a fons els temes a tractar, demostrant un gran

índex d’implicació personal i social, preocupant-se pel col·lectiu que representen.

En la sessió, els joves van dur a la pràctica la “Tècnica del Trencaclosques” durant

més d’una hora analitzant les dades i fent petits debats entre ells; gràcies a les

seves ganes i al seu esforç, finalment el grup va treure conclusions generals que

varen traduir en les propostes de millora aportades, tal i com es recullen a l’acta

d’aquell dia (Vegeu Annex).

Convocatòria de la sessió de treball 2 oberta (Abril)

Seguint el calendari, es va convocar altra vegada als 33 joves assistents a la

primera trobada per tal de realitzar la 2a sessió de treball. Al no haver-hi resposta

per part de la majoria i davant la impossibilitat d’assistir de la resta es va anul·lar

per falta de quòrum.


36

Sessió de treball joves – IES

Degut a la no participació a la 2a sessió de treball i, sent conscients que la feina

amb aquest sector de la població no es podia aturar en una sessió amb 7 persones,

es va procedir a fer sessions de treball d’una hora amb tots els alumnes de 4rt

d’ESO i Batxillerat de l’institut de secundària, per recollir la visió que tenen del

municipi i tenir una mostra més representativa en les respostes del col·lectiu més

jove de la població.

Aquestes sessions es van fer entre els mesos de maig i juny de 2012.

Vegeu acta a l’apartat d’annexos.

37

9.- CONCLUSIONS GENERALS: Polítiques de joventut. Propostes de millora – accions específiques

Per tal de representar les propostes de millora de forma més clara, a continuació es presenta una taula que recull de forma gràfica les

principals aportacions fruit del recull de les diferents sessions de treball realitzades en el procés:

Eixos ST Oberta ST IES Propostes resultants (demandes) ST polítics(30-11-2012)

Educació Ampliar oferta formativa:

-

òduls diversos GS + GM

-

arietat de cursos (monitors,

idiomes, art, altres)

Ajudes mobilitat per estudiants

universitaris (Manresa o altres

poblacions)

Orientació i assessorament pels futurs

universitaris

- Manca oferta formativa

(pocs cicles formatius)

- Volum de llocs on es pot anar

a fer repàs tot. Alguns no accés

tothom per preu

Comenten l’opció que hi hagués

algun lloc on es fes repàs

escolar gratuït. També

destaquen negativament les

cargoleres de l’institut

Ampliar oferta formativa

Facilitar ajudes per a joves

estudiants universitaris

Més orientació i assessorament a

pre-universitaris

Opció de reforçar aprenentatge

acadèmic de forma gratuïta

-Promoure “Comunitat

d’aprenentatge” a partir de les

AMPA, buscar col·laboració avis,

pares,...> Grups d’estudi

-Impulsar accés de joves amb

risc exclusió social i NEE (SIAF)

- Fer un pla d’intercanvi

intercultural (afavorir intercanvi

entre diferents cultures)

-Ampliar horaris d’equipaments

(escoles, Turbina, biblioteca,...)

en temps exàmens. Es podrien

buscar voluntaris

Ocupació

(Treball)

Donar a conèixer serveis de l’SMOL

Facilitar ajudes emprenedors

Donar conèixer més opcions beques

Voluntat de treballar a l’estiu Donar conèixer SMOL

-Mediació directe empreses/joves

aprenents, per fer pràctiques

-Enfocar programes o propostes


38

(fundacions,...)

Informar sobre possibilitats diverses

per inserció món laboral (autònom,

facturació,...)

Facilitar ajudes – beques

Informar possibilitats inserció laboral

municipals de cura a les

persones, medi ambient,...>

Nous llocs de treball

Oci i lleure i

cultura

Sala polivalent > Projecte llunyà

Propostes: Grup de teatre jove, grup

lectura per joves,...

Opcions diferents oci: cinefòrum,

teatre, xerrades Concerts més variats

> Buscar diferents Esdeveniments

esportius

Valoració positiva de diverses

festes

Pocs concerts

Visió poble i espais d’oci: Parc,

l’envelat (no wc),

contramestres, Biblioteca,

places grans i la quantitat de

bars. Manca teatre

Turbina: Espai de trobada per a

joves i les activitats que s’hi

fan. No espai acollidor, falta

play3, futbolí,...

Propostes lúdiques més variades en

les festes

Repassar estat dels locals de

l’ajuntament a disposició

-Propostes de convivència

intercultural i intergeneracional

-Borsa d’intercanvi - compartir:

vehicle, material,...

-Activitats de prevenció de

violència de gènere, conductes

abusives,...

SALUT:

-Proposta de treball i

sensibilització de la salut de

trastorns alimentaris, sexualitat

(oferir material i serveis) i

consum d’alcohol

Esports Millores manteniment pavelló

Skatepark – nova ubicació i mòduls

Canviar sorra pista vòlei

Ampliar rocòdrom i horaris ús

- Valoren positivament oferta

esportiva

-Piscina: municipal. Car

-Pista coberta: xarxa pilotes i

terra

Repassar manteniment, horari i

ubicació dels diferents espais de

pràctica esportiva.

-Ampliar horaris d’equipaments

esportius


39

Piscina: Preu car i proposen sigui

municipal

- Camp futbol: Grades

-Pista de vòlei: Sorra

adequada i reixes noves. Opció

que tot el terreny estigués ple

de sorra de manera que es

pogués treure la xarxa i fer

partits de futbol platja.

-Skatepark: Lloc més cèntric i

tancat d’alguna manera perquè

no el tornin a fer malbé

(proposen alguna reixa o

quelcom similar)

-Instal·lacions esportives:

obertes a població

Habitatge Empreses existents al municipi donin

feina a joves sallentins

Facilitar transport públic perquè

puguin anar a treballar fora sense

haver traslladar a viure

No opinen ja que és un tema

que els queda lluny

Buscar nexes unió entre empreses a

sallent i opcions ocupació (pla

ocupació)

-Cens de pisos buits

-Proposta per ajudar a lloguers

com a mitjancers entre

propietaris i joves


40

A continuació es proposa la correspondència de cada una d’aquestes propostes amb un o varis mecanismes per dur-les a terme, tal i com

es presenta en la següent taula:

Eix Propostes (Objectius ) Acciones específiques (Mitjans)

RE: Traspassar a IES la demanda dels joves sallentins

RC+RJ: Fer proposta cursos de formació complementaris adreçada joves (contemplar

en pressupost)

o Proposta 2013: Curs per monitors, curs d’iniciació tècnic de so, fotografia,

trekking, brake-dance,...

o Implementar grups de treball de reforç acadèmic 2 tardes per setmana.

Gratuït. Promoure “Comunitat d’aprenentatge” a partir de les AMPA, buscar

col·laboració avis, pares,... > Grups d’estudi

o La comissió cada final d’any farà la proposta per pressupostar-la any següent

RE + SS: Impulsar accés de joves amb risc exclusió social i NEE (SIAF)

-Ampliar horaris d’equipaments (escoles, Turbina, biblioteca,...) en temps exàmens. Es

podrien buscar voluntaris

Educació Ampliar oferta formativa d’educació formal reglada i no-

formal

(Opció de reforçar aprenentatge acadèmic de forma

gratuïta)

RJ: Accions diverses:

o Proposta de concurs/beca “Reconeixement de l’esforç” : Opció de presentar

Llegenda: RE: Regidoria Educació RJ: Regidoria de Joventut RC: Regidoria de Cultura RF: Regidoria de Festes REs: Regidoria d’Esports RO: Regidoria d’Ocupació


41

treball de síntesi, de recerca, treball fi de mòdul,...a mode de reconeixement

amb implicació en alguna activitat des de RC

o Proposar tàndems lingüístics per practicar domini llengües estrangeres

o Buscar i facilitar beques intercanvi (Erasmus, Sèneca, Leonardo,...)

Ajudes de mobilitat per estudiants comarca, UAB,... RJ:

o Crear nexe de compartir vehicle

o Buscar opció de beques mobilitat per quilometratge

o Buscar opció d’aconseguir descompte carnet jove - autobusos

Orientar i assessorar pre-universitaris RJ:

o Espai PIDCES (horari) facilitar informació d’universitats i beques (Material

després a disposició a la Turbina per consulta – traspassar web)

o Contactar universitats – institucions formatives per buscar mitjans d’acords

Donar a conèixer serveis de l’SMOL RJ: Es proposa facilitar contacte des de la Turbina per interessats directament

Facilitar ajudes emprenedors RO: Buscar informació de procediment i reconeixement activitats professionals

Donar conèixer més opcions beques (fundacions,...)

Treball

(Ocupació)

Informar sobre possibilitats diverses per inserció món

laboral (autònom, facturació,...)

RO + RJ: Sessions informatives i de formació sobre possibilitats inserció món laboral i

facilitar ajuda del procediment a seguir (SMOL)

o Mediació directe empreses/joves aprenents, per fer pràctiques

o -Enfocar programes o propostes municipals de cura a les persones, medi

ambient,...> Nous llocs de treball

Oci i lleure Sala polivalent > Projecte llunyà RJ: Fer arribar informació sobre Cal Carrera a la Turbina i penjar a la pàgina web

informació bàsica del projecte (accés directe)


42

Propostes: Grup de teatre jove, grup lectura per joves,... RC: Traspassar demanda a cada entitat que ho promou

Acció específica: Compromís de portar grup de teatre amateur i fer taller amb obra

Opcions diferents oci: cinefòrum, teatre, xerrades

Concerts més variats > Buscar diferents

RJ + RF: Setmana Jove i festes del poble buscar opcions diferents i provar altres estils

de propostes oci per joves

o Fer un pla d’intercanvi intercultural (afavorir intercanvi entre diferents cultures)

o Propostes de convivència intercultural i intergeneracional

o -Borsa d’intercanvi - compartir: vehicle, material,...

o -Activitats de prevenció de violència de gènere, conductes abusives,...

Esdeveniments esportius REs: Promoure tornejos, triatlons, caminades (senyalització),...

Repassar estat dels locals de l’ajuntament a disposició RC+ RJ: Redactar reglament ús dels espais per activitats festives

o RC: Elaboració de catàleg d’equipaments i serveis

OCI relacionat

amb la Salut

- RJ: Activitats prevenció drogodependències, gestió emocional, salut i esport i sexualitat.

o Proposta de treball i sensibilització de la salut de trastorns alimentaris,

sexualitat (oferir material i serveis) i consum d’alcohol

Habitatge Empreses existents al municipi donin feina a joves sallentins RO: Crear borsa de treball, perfil aprenent (Pla ocupació

o Cens de pisos buits

o Proposta per ajudar a lloguers com a mitjancers entre propietaris i joves


43

Facilitar transport públic perquè puguin anar a treballar fora

sense haver traslladar a viure

RJ: Cerca de possibles col·laboracions o subvencions destinades a transport

Millores manteniment pavelló

Skatepark – nova ubicació i mòduls (Ja està fet)



Esports

Piscina: Preu car i proposen sigui municipal

REs:

o Skatepark ja està fet

o Rocòdrom ja està analitzant, FAES vertical fent proposta

Un cop plasmades les propostes recollides enguany, en la sessió de treball dels representats polítics es va comentar que seria necessari

incloure les actuacions ja previstes en l’anterior pla local del 2009-2012, revisar-les i analitzar les que fossin pertinents seguir en la línia

de treball en l’actual PLJ. Per aquest motiu a continuació es detallen en una taula síntesi:

EIX ACCIÓ 2009-2012 20013-2016

Projecte EIRENE. No es va portar a terme -

Seguiment dels casos detectats pels serveis socials S’ha fet al llarg d’aquests anys. Es continuarà fent d’acord amb Serveis socials

Conveni de col·laboració amb serveis penitenciaris per

compensar penes pels joves sallentins.

S’ha fet Es continuarà fent, proposta d’actuacions de

retorn a la societat

Xerrades informatives i campanyes de sensibilització S’han fet xerrades Fer activitat per propiciar la reflexió dels joves

Campanya de valors i sensibilització vers la tolerància i el

respecte per la diferència.

2011. Exposició Amors diversos Proposta de xerrades sobre “bullying” a les aules

de l’IES (Proposta d’entitat)

Publicació de la guia d’acollida

No es va portar a terme, donat que no es va

considerar acció significativa

Jornades d’acollida de totes les persones nouvingudes al

nostre municipi.

Es fa acollida i informació en el moment de

l’empadronament

Es continuarà fent en moment d’empadronament

CONVIVÈNCIA,

COHESIÓ SOCIAL I

VALORS

Pla d’estímul a les persones immigrants a la participació

a les entitats del poble, especialment als joves.

No s’ha fet Informació que s’ofereix a tots els joves > guia

d’activitats des de la Turbina

OCUPACIÓ* Oficina de promoció econòmica Més que promoció econòmica es fa Contemplat com a activitat formativa des


44

assessorament personal en la recerca de feina,

formació, creació d’empreses o projectes nous.

d’ocupació

Programa de transició escola-treball

Durant el 2009-2010 es van portar a terme

xerrades d’orientació laboral i el DLI. Actualment

no és té programada una periodicitat però sí es fa

intermitentment.

També s’han fet jornades d’apropament al món

laboral que es fan a 4 d'ESO (durant el 2012 no

s’han fet però es volen reprendre. Són tallers que

duren ¾ dies).

Continuar en sessions informatives sobre opcions

de traspàs al món laboral des de l’IES

Via a desenvolupar en pla d’ocupació

Projecte SABANA.

S’ha portat a terme durant aquest període. Es continuarà fent.

Formació ocupacional:

S'està impulsant la formació (entenent que

finalment sempre acaba depenent dels recursos

que es puguin aconseguir...), prova d'això és el pla

municipal d'educació, la reorganització que s’està

planificant i executant de tota la oferta.

Contemplat en el pla d’ocupació

Assessorament a emprenedors, seguiment i pla

d’empresa

Registre des d’ocupació Contemplat en el pla d’ocupació

Construcció d’un viver d’empreses. Procediment que segueix el seu curs Començaran les obres enguany.

Col·laboració amb la futura oficina comarcal

d’emancipació que impulsarà la secretaria de joventut.

No s’ha fet Demanar informació sobre estat actual

Elaboració d’una guia de foment de l’autoocupació a

Sallent, i redacció d’un pla per incentivar l’autoempresa.

Previst i demanat en pla de barris 2012 Contemplat també en el pla d’ocupació

Realitzar un anàlisi de les realitats actuals i futures,

sobre les necessitats de formació, per poder-ho

preveure.

CFGM. Transició escola-treball Contemplat des d’educació i en el pla d’ocupació

EDUCACIÓ

Programa de Millora de l’Èxit Escolar que inclou la

coordinació entre els centres educatius per tal

d’aconseguir que tot l’alumnat pugui graduar-se en

secundària

S’ha fet Es continuarà fent


45

Programa d’orientació laboral i formativa que pretén

orientar als joves sobre les seves aptituds professionals i

conèixer l’oferta formativa que els pots ser més adient.

Es va portar a terme durant el 2009-2010.

Posteriorment es continua oferint a l’institut de

secundària però no el sol·liciten.

Fer alguna sessió des de PIDCES per oferir-ho

(Competència de l’IES - PAT)

Projecte Sabana que pretén posar en contacte als

alumnes amb un perfil molt concret amb el món laboral

amb la finalitat que promocionin i aconsegueixin la

titulació de l’ESO.

S’ha fet durant tot el període i es continua fent. Continuar fent

Ensenyaments musicals a través de l’escola Municipal de

Música.

S’ha fet i es continua fent . Continuar fent

Programes de reutilització de llibres de text, amb el qual

s’ajuda a les famílies a reduir el cost dels llibres de text.

S’ha fet i es continua fent. Continuar fent

Consell Escolar Municipal, òrgan de participació de tota

la comunitat educativa.

S’ha fet i es continua fent. Continuar fent

Realització d’un Pla d’entorn

2012 està en procés de redacció (PEM) Està en procés

Potenciar la formació al llarg de la vida.

Cursos de català i informàtica. Aula formativa

Promoure un dispositiu d’acompanyament dels joves

que abandonen prematurament el sistema educatiu.

DLI es porta a terme durant tot el període 2009-

2012. CFGM

Continuar fent

Reclamar una oferta formativa de cicles formatius que

permetés als joves de Sallent no haver de desplaçar-se

per estudiar i que facilités als joves del Bages nord a

tenir una formació més propera als seus domicilis.

Sembla que no donen més opcions, continuar

informant-se per noves opcions i defensar els que

s’imparteixen

Continuar fent

Començar a treballar amb llibres digitals al centre

d’ensenyament secundari de la població.

Es fa des de 2010. Continuar fent

Xerrades informatives sobre temes diversos S’ha fet i es continuarà fent S’ha fet i es continuarà fent SALUT

Exposicions sobre temes diversos 2009 Exposició A tota pastilla (Alumnes de 3r

d’ESO a 2n de Batx)

2012 Exposició Ètica Etílica (setmana abans de

carnaval. Alumnes de 3r d’ESO a 2n de Batx).

Pendent la temàtica d’aquest any, es continuarà

fent perquè s’ofereix informació assequible

indirectament


46

Programes i tallers sobre salut.

Cada any es fan alguns dels programes i tallers

que ofereix la Diputació de Barcelona.

Les xerrades d’enguany adreçades a salut i esport

(taller valora’t esport 2012-13)

PKPT’S Tutories amb dinàmiques per a treballar la

prevenció de consum de drogues amb els

alumnes de 4rt d’ESO. 2009-2011

Continuar fent

Infermera DEL cap a l’IES Coordinació Institut Coordinació Institut

Programa “tarda jove al CAP” No s’ha fet -

Redacció del Pla de drogodependències, juntament amb

l’SPOTT de la Diputació de Barcelona.

No s’ha fet. Pendent propostes d’enguany

Taula de salut jove entre els professionals del CAP,

representants de l’IES, de les AMPAS, joves i

l’ajuntament.

Pendent Pendent

Campanyes de sensibilització. S’ha fet Es continuarà fent

Guia d’activitats extraescolars repartida per totes les

llars de sallent.

La última que es va fer va ser el 2009-2010. Es

feia cada dos anys.

Comunicar a través de les AMPA de les escoles i

Institut, canal directe

Totes les activitats extraescolars que s’han detallat

anteriorment, que estan impulsades per l’ajuntament

S’ha fet Proposta explícita des de regidoria cada any

Col·laboració amb l’IES Llobregat amb el programa de

teatre.

Es va fer durant el 2009-2010. Posteriorment es

va deixar de portar a terme ja que no hi ha

subvenció per part de la Diputació.

Des de cultura es proposa seguir-ho fent

(contemplar pressupost)

Exposició d’art jove BROT. S’ha fet i es continua fent. Des del BROT es contempla la participació

Línia d’ajuts adreçada a les entitats sallentines. S’ha fet i es continua fent Continuar fent

TEMPS LLIURE I

CULTURA

Casal de joves la Turbina, amb programació de tallers i

activitats.

Programació durant tot l’any d’activitats fixes

com pot ser la Setmana jove. A part s’organitzen

altres tallers i activitats durant l’any.

A part d’això està oberta cada tarda perquè els

joves hi puguin anar a jugar, estudiar, demanar

informació,

2011-2012 Concert d’N’ramada Jove

2012. Tots els joves que van voler van poder

participar activament a les enramades, enramant

el pont vell

Continuar fent però explicitant més, fent més

visible


47

Millora de les instal·lacions esportives de Sallent. S’ha fet però queden aspectes pendents Continuar fent

Programa d’ajut a les famílies per activitats

extraescolars

Servei SIAF Continuar servei SIAF

Colònies esportives i casals d’estiu. Aquests programes,

tot i fer referència més a infància que a joventut, hem

de considerar que donen feina a joves en el període

d’estiu i ajuden de forma clara a la formació dels infants

i a la conciliació laboral de les famílies

S’han portat a terme durant aquest període i es

continua fent.

JULIOL: Estades esportives

SETEMBRE: Casals d’estiu

Continuar fent

Intercanvis de joves sallentins amb altres països per tal

d’afavorir la interculturalitat, i el coneixement d’altres

realitats.

S’ha engegat programa Leonardo Propiciar programa intercanvi des de joventut,

programa Leonardo engegat 2012.

Garantir que cap jove del nostre municipi, deixi de

banda la seva formació per problemes econòmics.

S’ha fet Continuar fent des de SS

Assegurar-nos que tots els joves del nostre municipi

saben nedar.

S’ha fet. Torres Amat van a la piscina durant el

curs i Casals Estiu també

Continuar fent

Disposar d’un espai “taller cultural” per poder

desenvolupar diverses activitats.

Es va iniciar però per problemes amb veïnat es va

aturar

Promoure tallers arts

Programa de visites culturals a descobrir llocs del nostre

país.

No s’ha fet -

Ampliar l’oferta de cursos, tallers, etc. adreçats als joves.

Ampliar des de la Turbina Ampliar des de la Turbina

Possibilitat d’organitzar la setmana jove.

Es fa des de 2010. Continuar fent

Rehabilitació de Cal Carreres com a teatre i espai

polivalent per entitats i actes.

Segueix procediment endavant Segueix procediment

Obrir equipaments públics, en horaris no habituals per

fomentar la pràctica esportiva entre els joves.

No s’ha fet però s’ha fet obertura pista Buscar alternatives


48

Estudiar la possibilitat d’ampliar l’espai wi-fi a tot el

poble.

No s’ha fet però el desembre 2010 es va fer

l’adhesió xarxa guifi.net.

Els usuaris de guifi.net són particulars, empreses i

administracions que construeixen una xarxa de

telecomunicacions ciutadana, això és una xarxa

que és propietat de tots els qui en formem part.

És una xarxa oberta perquè les dades de

configuració de la xarxa es publiquen perquè

d'aquesta manera qualsevol persona o empresa

pot veure com està construïda la xarxa i, per tant,

té la capacitat de millorar-la, mantenir-la i

ampliar-la. És una xarxa lliure i neutra respecte

als continguts.

Fet

Pisos de l’antiga caserna de la guàrdia civil. Fet -

Pisos d’estudiants a Barcelona.

S’han donat el servei durant aquest període i es

continua donant.

Construcció d’habitatge de protecció oficial a Sallent. No s’ha fet

Desenvolupar nous sectors en el marc del PGOUM, per

poder fer habitatge protegit

No

Programa d’habitatge. No

Construcció d’habitatge protegit a Sallent. No

HABITATGE

Posar a disposició dels joves sallentins, habitatge públic

de lloguer.

Habitatge públic a disposició gent necessitada

Analitzar noves opcions

L’any 2008 es va portar a terme una convocatòria a tots

els joves de Sallent, per debatre les necessitats i

inquietuds que tenien els joves del nostre poble.

S’han tornat a fer durant el 2012 per a

l’elaboració del nou PLJ. A part, durant els darrers

4 anys s’han fet consultes per a la realització de

diverses activitats a través de les xarxes socials i a

l’institut de secundària.

Continuar fent

Apartat de queixes i suggeriments a la pàgina web de

l’ajuntament.

Hi és. Continuar

PARTICIPACIÓ

CIUTADANA

Debat per la redacció del Pla Director de Participació No s’ha fet -


49

Ciutadana, que s’està elaborant per primera vegada a

l’ajuntament de Sallent.

Reunions amb entitats i oberta a tota la població per

presentar projectes impulsats per l’ajuntament.

S’ha fet en diferents regidories i es continua fent Continuar fent

Possibilitat de crear un registre de persones que

interessades en participar en temes diversos, per poder

ser consultades

Es té un registre de la gent interessada a formar

part en l’elaboració del Pla Local de Joventut.

Continuar fent

Accions a través de les TIC per incrementar la

participació.

Durant tot aquest temps s’ha estat informant i

publicant les diferents activitats que es porten a

terme des de l’àrea de joventut a través de

facebook. Des de 2012 es fa a través de facebook

i twitter.

Continuar fent


50

A mode de resum, es presenta una relació de propostes que es preveuen com a grans línies d’actuació en relació a polítiques de joventut,

encara que s’ha de dir que es considera que les línies d’acció han de ser específiques per poder ser operatives, per això s’han especificat

detalladament en el punt anterior. Aquestes grans accions es situen orientativament en el temps per tal de poder analitzar i fer un

seguiment de les mateixes:

51

10.- PROSPECTIVA I COMISSIÓ AVALUACIÓ

Un cop finalitzat el pla local 2013-2016 que ha de ser una eina que serveixi per a

guiar les accions dirigides a i per la població jove de sallent, es considera que per a

assegurar el seu seguiment serà necessari crear una comissió conformada per

diferents agents de la població esmentada per tal de poder vetllar, revisar i

modificar les propostes inicials recollides en esmentat document per tal que es

converteixin en una realitat.

Per aquesta raó, des de la regidoria de joventut, s’ha considerat necessari crear

una comissió de seguiment que es reuneixi periòdicament, com a òrgan explícit

encarregat de vetllar pel seguiment de les propostes plantejades. Aquesta comissió

estaria conformada per els següents representats:

- Representant joves d’entre 14 – 16/18 anys (IES)

- Un representant per cada grup polític present a Sallent

- Representant entitats, a continuació s’apunten algunes però es poden afegir

les que es considerin hi estan directament relacionades:

o Representant de la comissió de setmana jove

o Representant de l’Ateneu Rocaus

o Representant de l’Esplai Roques Albes

o Representant del Cau de Cabrianes

o Representant de l’assemblea Lliure i Tropical

- Tècnica de joventut

- Dinamitzadora juvenil

- Regidor/a de joventut (actuant com a gestor de les accions relacionades

amb els diferents departaments o serveis de l’ajuntament)

- Tot aquell jove que vulgui formar-ne part

Val a dir que prèviament es demanarà als agents que es proposen per a formar

part de la comissió la seva voluntat de pertànyer-hi.

La principal funció de la comissió consistiria en analitzar les accions recollides en el

pla i proposar estratègies per a facilitar-ne l’acompliment des de l’Ajuntament junt


52

amb la col·laboració de la resta de mecanismes presents al poble (entitats,

associacions, serveis,...) o al seu abast (coordinació interdepartamental i

interinstitucional).

L’òrgan es reunirà de forma sistemàtica a inici i finals d’any, es proposaria que fos

un cop cada sis mesos aprox., per tal de poder marcar la línia d’acció general per

l’any per endavant i a finals del mateix, es tornaria a reunir per tal de poder revisar

l’acompliment d’accions específiques acomplertes per assumir-lo.

Per altra banda, aquest pla es farà arribar en primer lloc als joves que han

participat, com a retorn a la seva implicació, a totes les entitats del municipi i es

facilitarà accés al web perquè tothom el pugui conèixer de primera mà i des de la

regidoria de joventut ens comprometem a recollir totes les aportacions

constructives que es facin arribar sempre, per traspassar-les a la comissió de

seguiment i valoració del pla.


53


54

ANNEX 1 PLA LOCAL DE JOVENTUT 2013-2016 Actes comissió Valoració PLJ 2009-2012

ACTA REUNIÓ COMISSIÓ DE SEGUIMENT DEL PLA LOCAL DE JOVENTUT.

Dia: 27 de gener de 2010

Hora: 20 h

Assistents:

Sra. Laia Garrido, representant de l’Agrupament Roques Albes.

Sr. Albert Junyent, representant de l’Agrupament Roques Albes.

Sra. Ainhoa Chavarría, representant de l’Agrupament Roques Albes.

Sr. Arnau Torrebadella, representant de l’Assamblea de joves.

Sra. Marta Vallribera, representant de l’Assemblea de joves.

Sra. Mariona Garcia, representant de la Llançadora

Sr. Nil Bacardit, representant de la Llançadora

Sra. Anna Gabriel, representant de la CUP.

Sr. David Saldoni, representant de CIU i regidor de joventut.

Sra. Rocio Moreno, tècnica de joventut de l’Ajuntament de Sallent.

Sr. Ramon Garcia, tècnic d’educació i participació de l’Ajuntament de Sallent.

Ordre del dia:

1. Constitució de la comissió de seguiment del PLJ 2. Resum de les actuacions en matèria de joventut 3. Preparar el quadre d’accions i pressupost. 4. Priorització d’accions i pressupost. 5. Precs i preguntes.


55


Desenvolupament de la reunió:

El Regidor David Saldoni manifesta que li agradaria tenir amb més freqüència una reunió amb els diferents representants de les entitats juvenils per tal de buscar un bon clima de treball. Es reparteixen uns fulls en els quals s’especifiquen quines de les accions del Pla Local de Joventut s’estan realitzant i quines s’han iniciat i quines resten pendents de realitzar.

POLÍTIQUES DE JOVENTUT. ACCIONS.

EIX ACCIONS QUE ES

PORTEN A TERME

ACCIONS A EMPENDRE

Projecte EIRENE

Subvencionat per la Diputació

de Barcelona

Campanya de valors i

sensibilització vers la tolerància i el respecte per

la diferència.

S’ha iniciat. SALLENT

SUMA

Seguiment dels cassos

detectats pels serveis socials.

25 intervencions i seguiment.

Conveni de col·laboració

amb els serveis

penitenciaris per

compensar penes pels

joves sallentins.

2 joves Jornades d’acollida de

totes les persones

nouvingudes al nostre municipi

En marxa

Convivència, cohesió

social i valors

Xerrades Subvencionats Pla d’estímul a Mediador


56

informatives i campanyes

de sensibilització

per la Diputació al 50%

les persones immigrants a la participació a les

entitats del poble,

especialment als joves

intercultural

Oficina de promoció econòmica

79 accions durant el 2009

Programa de transició

escola-treball

PQPI 46.475 €

Jornades a 4rt d’ESO

Diagnosi Transició Escola-

Treball

Projecte Sabana

Polítiques d’ocupació

Formació ocupacional

s’ha realitzat un curs de

gerontologia, un curs d’ofimàtica

(per les persones de

l'smol), un curs de manipulador

d’aliments (obert a tothom), informàtica bàsica (per tothom),

Internet i correu electrònic (per tothom). Gestió pime: taller de

tresoreria, taller de màrqueting i

taller de treballador

autònom, (obert a tothom).

Tallers d’orientació al món laboral (adreçat als


57

joves de 16 anys).

Aproximadament 6.900 €

Assessorament a

emprenedors, seguiment i

pla d’empresa

3 persones per auto ocupació i les 3 han tirat

endavant el seu projecte.

Programa de Millora de

l’Èxit Escolar que inclou la coordinació entre els centres

educatius per tal

d’aconseguir que tot

l’alumnat pugui

graduar-se en secundària

S’està fent Realització d’un Pla d’entorn

Està sol·licitat

però no en donen.

Programa d’orientació

laboral i formativa que

pretén orientar als joves sobre les seves aptituds

professionals i conèixer l’oferta

formativa que els pot ser més adient

Aquest any no hi haurà Fira

d’estudiants a Manresa.

Polítiques d’educació

Projecte Sabana que pretén posar en contacte als alumnes

amb un perfil molt concret

Promoure un dispositiu

d’acompanyament dels joves que

abandonen prematurament

el sistema

PQPI i diagnosi


58

amb el món laboral amb la finalitat

que promocionin i aconsegueixin la titulació de

l’ESO

educatiu.

Ensenyaments musicals a

través de l’escola

Municipal de Musica

Més matricules

Intercanvi amb Croàcia

Reclamar una oferta formativa

de cicles formatius que permetés als

joves de Sallent no haver de

desplaçar-se per estudiar i que

facilités als joves del Bages nord a

tenir una formació més

propera als seus domicilis

S’ha recuperat el Cicle Formatiu de Grau Mig.

Programes de reutilització de llibres de text, amb el

qual s’ajuda a les famílies a reduir el cost dels llibres de

text

- Convenis escoles 5.000 €

- Ajuts individualitzats 119 ajuts ( 7.367’41€)

- Ordinadors (pel 2010. Hi ha poques sol·licituds).

Consell Escolar

Municipal, òrgan de

participació de tota la comunitat educativa


59

Xerrades informatives

Programa “tarda jove al CAP”

No s’està fent

Exposicions

A tota pastilla

2.436 €

Programes i tallers sobre

salut

-Alimentaris escoles

- Drogues

PKPT’s

IES (Caixa Catalunya)

Polítiques de Salut

Infermera del CAP a l’IES.

Guia d’activitats

extraescolars repartida per totes les llars

de Sallent

4.500 € Intercanvis de joves amb altres

països per tal d’afavorir la

interculturalitat, i el coneixement d’altres realitats

Escola de música

Temps lliure i cultura

Col·laboració amb l’IES Llobregat amb el

programa de

Import taller IES 2.027’14€

Primària al teatre 4.117’45


60

teatre € (s’han beneficiat 1007 espectadors)

Exposició d’art jove

BROT

3.000 € Disposar d’un espai “taller cultural” per

poder desenvolupar

diverses activitats

Contramestres

Línia d’ajuts adreçada a les entitats sallentines

3.300 € Programa de visites culturals a descobrir llocs del nostre país.

Excursions des de La Turbina

Casal de joves La

Turbina, amb programació de tallers i activitats

4.862 €

Millora de les instal·lacions esportives de

Sallent

39.039’85 €

Programa d’ajuts a les famílies per activitats

extraescolars

37 ajuts ( 3.853’75 €

aproximadament)

Rehabilitació de Cal Carreres com a teatre i espai polivalent per

entitats i actes.

Procés participatiu

Colònies esportives i

casals d’estiu

Casals d’estiu 7.471’07€ ( sous

monitors)

Hi van assistir 82 nens

Esportives 8.800 € (sous

monitors)

Hi van assistir 96 nens.


61

26 ajudes atorgades per l’Ajuntament (

956’25 €)

Pisos de l’antiga

caserna de la guàrdia civil

ADIGSA

Pisos estudiants a Barcelona

Construcció d’habitatges de protecció

oficial

Polítiques d’habitatge

Desenvolupar nous sectors

en el marc del PGOUM, per

poder fer habitatges protegits

Participació Ciutadana

Any 2008. Es porta a terme

una convocatòria

a tots els joves de

Sallent, per debatre les necessitats i inquietuds

que tenien els joves del

nostre poble. S’inclouen

com a annex d’aquest

document les conclusions

que va transcriure la

tècnica de joventut en


62

aquesta trobada.

Apartat de queixes i

Suggeriments a la pàgina

web de Sallent

2 bústies ( una al pavelló i l’altre a l’Ajuntament)

Debat per la redacció del Pla Director

de Participació Ciutadana, que s’està

elaborant per primera vegada a

l’ajuntament de Sallent

Diagnosis participació

Reunió amb entitats i

oberta a tota la població

per presentar projectes

impulsats per l’ajuntament.

Mentre es va presentant aquesta informació s’aclareixen algunes qüestions que van realitzant els diferents assistents. Així doncs, la Sra. Anna Gabriel considera que el nombre d’intervencions de l’Educadora Social és molt baix per al volum de població de Sallent. En aquest sentit el Regidor comenta que les dades facilitades corresponen al període de l’any 2009 en el qual es va incorporar la nova educadora social. No obstant, la regidora de la CUP demana que se’ls faciliti informació sobre la tipologia dels casos i sobre el que s’està detectant des d’aquest servei, sense cap tipus de dada de caràcter personal. El Sr. David Saldoni es compromet a facilitar aquest tipus d’informació.


63


Pel que fa a l’ocupació dels joves es comenta que han visitat l’SMOL un total de 79 joves però que no hi ha dades sobre la inserció d’aquests joves al món del treball, també han participat 6 joves als cursos de formació realitzats per aquest servei. També 3 joves han utilitzat el servei d’orientació per a la creació de la seva pròpia empresa. La regidora Anna Gabriel demana saber quants dels joves que visiten el Servei d’orientació municipal s’incorporen al món del treball, i quin tipus de joves són els usuaris més freqüents del Servei. El Sr. David Saldoni es compromet a facilitar aquest tipus d’informació.

També es va parlar de les diferents accions en matèria educativa i es va informar sobre l’intercanvi que l’Escola Municipal de Música va realitzar l’any passat a Croàcia i que durant els mes de juliol els croats estaran a Sallent 15 dies. La Sra. Anna Gabriel demana quin cost tindrà pel municipi aquest intercanvi. El regidor Saldoni comenta que els mateixos integrants de les big bands s’autofinancen i que s’ha de mirar de concretar alguns concerts amb altres municipis per tal que puguin actuar mentre estiguin a Sallent.

Pel que fa a l’habitatge, es comenta que hi ha alguns pisos del carrer Sta. Llúcia que estan buits i que l’Ajuntament s’ha posat en contacte amb ADIGSA per tal de poder treure’ls novament per a joves però encara no s’ha aconseguit. El Regidor David Saldoni, també comenta que s’ha estat intentant que un 10% dels pisos de protecció oficial que es realitzaran davant del pavelló fos destinat per joves, però la Generalitat cometa que els criteris per l’atorgament d’aquest tipus d’habitatges són iguals per tothom. La Sra. Gabriel insisteix en el fet que si hi ha pisos buits al carrer Sta. Llúcia cal impulsar i treballar per tal que aquests puguin ser ocupats per joves.

Pel que fa a les propostes, s’informa que a traves del FEOSL està previst realitzar obres al local de contramestres, exactament la intenció és tancar l’espai i mirar d’ampliar-lo. El Sr. Arnau Torrebadella comenta que una de les dificultats del local són la quantitat de columnes que té i demana si es pot saber exactament quan estaran acabades les obres. El Regidor li comenta que algunes columnes seran retirada i es reforçarà l’edifici amb bigues que els tècnics s’ho han de mirar bé. Que el pis de dalt estarà completament buit per si volen realitzar tallers o conferència i que en principi les obres han de finalitzar-se al 2010. La Sra. Anna Gabriel en relació a aquest tema demana com es gestionarà aquest local. El Sr. Saldoni


64


li comenta que encara no s’ha determinat com serà aquesta gestió, però que el local ha d’estar disponible per tothom i obert a tot tipus de propostes.

El Sr. Albert Junyent, comenta que per tal de poder prioritzar unes propostes de futur cal tenir clar uns objectius, que primer s’ha de detectar la necessitat, buscar l’objectiu per tal d’abordar aquesta necessitat i després pensar en les accions; per aquest motiu no acaba d’entendre el llistat d’accions/propostes a dur a terme que se’ls ha passat. El Regidor de joventut li comenta que el llistat correspon a les accions que dins el Pla local de Joventut s’havien determinat que es realitzarien i que els objectius i les dades estan descrites dins el document del Pla Local. També comenta que els passarem una còpia del pla local per tal que el puguin consultar aquells que no el coneguin.

El Sr. Nil Bacardit demana com està la construcció de la Sala Polivalent de Cal Carreras. El Sr. Saldoni contesta que properament s’establirà un procés de participació per tal de concretar aquest espai. El Sr. Arnau Torrebadella comenta que en aquest moments el municipi no disposa de locals per poder fer concerts. La Sra. Gabriel respon que és cert però que mentre es soluciona aquesta qüestió es pot utilitzar el pavelló per realitzar aquest tipus d’acte. Creu que és l’espai del municipi que té unes mínimes garanties per realització de concerts, i que no pot ser que mentre es busqui un espai insonoritzat a Sallent no es puguin fer concerts. El Regidor de joventut comenta que si es comunica amb previsió no hi ha cap problema d’utilitzar aquests espai per realitzar concerts. La Sra. Mariona demana la possibilitat d’utilitzar “el Centru” de Cabrianes o de la construcció a Sallent d’un espai equivalent.

Sense més qüestions a tractar, s’acaba la reunió amb el compromís de traslladar les informacions que s’han demanat i rebre per part del joves les propostes d’actuació per al 2010.


65


ACTA REUNIÓ COMISSIÓ DE SEGUIMENT DEL PLA LOCAL DE JOVENTUT.

Dia: 25 de gener de 2011

Hora: 20 h

Assistents:

Sra. Laia Pascual, representant de l’Agrupament Roques Albes.

Sr. Guillem Cabra, representant de l’Agrupament Roques Albes.

Sr. Albert Junyent, representant de la CUP.

Sr. Arnau Torrebadella, representant de l’Assamblea de joves.

Sra. Marta Vallribera, representant de l’Assemblea de joves.

Sr. David Saldoni, representant de CIU i regidor de joventut.

Sra. Rocio Moreno, tècnica de joventut de l’Ajuntament de Sallent.

Ordre del dia:

6. Prioritzar accions pel 2011 7. Precs i preguntes.

Desenvolupament de la reunió:

El Regidor David Saldoni fa un repàs de totes les actuacions previstes al Pla Local de Joventut que s’han portat a terme durant el 2010 i que són les següent:

- Setmana Jove


66


- Cursos de formació - La Turbina: Programació, consultes - Local a disposició dels joves (Contramestres) - Avant projecte Cal Carreras - CFGM - Habitatges - Inclusió social

Un cop finalitzat el repàs per les accions realitzades, es procedeix a fer la priorització de les de 2011.

En aquest moments intervé Sr. Guillem Cabra manifestant que tant ell com la Sra. Laia Pascual parlaran a nivell personal ja que quan van fer la reunió amb el Cau Roques Albes no disposaven del Pla Local de Joventut i no van poder comentar les accions per a prioritzar.

Comenta que en el tema d’inclusió social, seria convenient treballar el tema de la immigració ja que al cau ha baixat molt el nombre de nens immigrants. Estaria bé que quan es treballi aquest tema des de l’Ajuntament, s’inclogui al Cau Roques Albes amb les escoles i Càrites.

Sobre el tema de Contramestre creu que està encertat el fet que hi hagi un equip de so allà perquè es pugui utilitzar quan hi hagin activitats i també recolza la opció proposada pel Regidor David Saldoni de fer cursos per a les entitats perquè a totes hi hagi un parell de persones que sàpiguen utilitzar-lo.

El Sr. Guillem Cabra també proposa que estaria bé aprofitar que es té la sala de Contramestres per fer algun taller d’iniciació per a grups de música amb les coses bàsiques que cal saber quan es comença: Què es necessita per fer un grup de música? En què consisteixen les proves de só,...

Sobre la participació, Al Sr. Cabra li preocupa el fet que no n’hi hagi massa a nivell de joves. Pensa que potser s’hauria de potenciar el servei de La Turbina per a joves més grans ja que ara està destinat bàsicament als nens de l’institut i, la gent de 29 anys també és jove, per tant estaria bé organitzar actes per a ells.


67


El Sr. David Saldoni intervé dient que una de les actuacions que ell prioritzaria seria el curs de monitors per als membres del Cau Roques Albes. El Sr. Guillem Cabra recolza aquesta actuació i, també apunta com a important un curs de Manipulació d’aliments. En aquests moments el Regidor David Saldoni es compromet a fer-ne un.

En aquests moments intervé el senyor Albert Junyent Per dir que hagués estat molt bé tenir un dossier explicatiu del que s’ha de fer a la comissió de seguiment ja que creu que no n’hi ha prou amb que se’ls hi expliqui. És molt millor tenir-ho per escrit. En aquest moment la tècnica de joventut li recorda que a la comissió de seguiment del Pla Local de 2010 se’ls va donar un llistat amb totes les actuacions previstes.

Sobre el tema de Contramestres, el Sr. Junyent creu que se’ls hauria d’haver demanat als joves com volien aquest local.

Per l’habitatge, apunta que s’haurien d’haver reservat pisos de la fàbrica nova exclusivament per a joves i, el senyor David Saldoni li constesta que la seva intenció ja era fer-ho però que no ha estat possible.

En el cas de que s’habilitin pisos socials per a joves, creu que el més indicat seria que fossin rotatoris, amb un temps limitat per estar-hi i deixar que altres joves també en poguessin gaudir.

Parla també del viver d’empreses que està previst fer i diu que s’hauria de fer alguna reserva per als joves empresaris.

Sobre temes de formació creu que si es fan cursos destinats a joves, aquests haurien de tenir un preus especials segons la renda del jove.

Parlant del pressupost de l’Ajuntament destinat a Juventut, el Sr. Albert Junyent pensa que la Comissió de Seguiment del Pla Local hauria de poder decidir o dir què pensen sobre el pressupost. Si més no, saber com s’inverteixen els diners que hi ha destinats a aquest sector de la població. Haurien de poder accedir al pressupost, poder dir com es gestionarà, a què es destinarà... pensa que és difícil prioritzar accions si no se sap de quants diners es disposa.

Surt el tema de les subvencions de les entitats i el Sr. Albert Junyent posa en dubte que s’enviessin les cartes o que es fes de la manera correcta, convocant a les entitats per la valoració de les entitats. En aquest punt, la Tècnica de Joventut, Rocio Moreno es compromet a buscar les cartes ja que


68


es van enviar junt amb les de totes les altres àrees i per tant està segura de que es va fer.

Per finalitzar, el Sr. Guillem Cabra comenta que per la propera vegada, si és possible, es convoqui la reunió amb més temps.

Sense més qüestions a tractar, s’acaba la reunió amb el compromís de traslladar les informacions que s’han demanat i rebre per part del joves les propostes d’actuació per al 2011.


69

ANNEX 2 PLA LOCAL DE JOVENTUT 2013-2016 Dades població, educació i habitatge 2001

POBLACIÓ JOVE

Observem ara la mateixa taula i el mateix gràfic però amb dades de 2001 i 2006. A partir d’aquestes percebem que any rere any disminueix el nombre de joves nascuts a Catalunya i la resta d’estat mentre que augmenta el nombre de joves nascuts a l’estranger.


70


EDUCACIÓ

Analitzant les dades de la taula 2.1 amb dades de 2001 sobre el nivell d’instrucció i, fent referència sempre al joves entre 15 i 29 anys, veiem que el tant per cent de


71


joves de Sallent que no sap llegir o escriure és del 0’69% situant-se dins la mitjana global de Catalunya.

Referent als joves sense estudis, el municipi està per sota de la mitjana catalana amb un 0’61 % dels joves i, també per sota d’aquesta mitjana hi ha els joves que es van quedar en el primer Grau amb un total del 12%.

Pel que fa referència a la ESO, EGB o Batxillerat elemental, Sallent es planta per sobre de la mitjana de Catalunya amb un 34’25% de joves que assoliren aquest nivell.

Si ens fixem en el nivell d’instrucció dels joves amb estudis post obligatoris veiem que un 10’17% es decanta per FP de grau mitjà, un 11’09% arriba a FP de grau superior i un 15’52% assoleix el nivell de Batxillerat superior. Tant a FP de grau mitjà com a FP de grau superior, Sallent està per sobre de la mitjana global enfront als joves amb el Batxillerat superior on, Sallent, està un a mica per sota de la mitjana catalana.

Dels joves que van realitzar estudis universitaris fins a la data analitzada veiem que a Sallent hi van haver més diplomats (10’24%) que llicenciats (5’43%) col·locant-se així per sobre de la mitjana de Catalunya pel que fa als diplomats però per sota de la mateixa pel que fa als llicenciats.

Analitzem ara la taula 2.2 on ens centrarem en els joves de 25 a 29 anys (dades també de 2001).

Fent una comparació territorial veiem que el tant per cent de joves amb estudis obligatoris o inferiors a Sallent és del 36’89%, situant-se per sota de la mitjana bagenca que arriba a un 51’37% i, també de la mitjana de Catalunya que compta amb un 38’61% de la població de 25 a 29 anys amb aquest nivell instructiu.

En estudis post obligatoris no universitaris, Sallent, amb un 36’68% està per davant la mitjana del Bages que té un 33’40% i també de la global catalana que compta amb un 35’18% dels joves amb aquests estudis.

En quant a estudis universitaris també tenim una mitjana més elevada que les altres dues que analitzem quedant amb un 26’43% dels joves a Sallent, un 15’23% al Bages i un 26’20% a la mitjana de Catalunya.


72


Tenint en compte la taula 2.3 i centrant-nos només en la població de Sallent, veiem que l’any 2001, hi havia el 36’89% de joves entre 25 o 29 anys amb estudis


73


obligatoris o inferiors, el 36’68% amb estudis post obligatoris no universitaris i, el 26’42% de joves amb aquestes edats amb estudis universitaris.

Observant els mateixos nivells d’instrucció però centrant-nos en la població entre 30 i 65 anys veiem que un 79’89% d’aquesta població tenia estudis obligatoris o inferiors, un 13’15% estudis post obligatoris no universitaris i, tant sols un 6’96% arribaven als estudis universitaris.

Observem ara la taula 2.4 on analitzem les dades de 2001 referents al nivell d’instrucció d’homes i dones entre 25 i 29. Pel que fa referència a estudis obligatoris o inferiors ( 33’33% dones i 40’41% homes) i, estudis post obligatoris no universitaris (31’69% dones i 41’63% homes) veiem que el tant per cent d’homes és superior al de les dones i, quan parlem d’estudis universitaris, el tant per cent femení ( 34’98%) és més elevat que el masculí amb un 17’96%.


74


En la taula 2.5 observem l’evolució del nivell d’instrucció dels joves sallentins entre 1996 i 2001. En aquest cas, veiem una disminució de joves amb estudis obligatoris o inferiors ( 41’41% el 1996 i 36’’89% el 2001) i amb estudis post obligatoris no universitaris ( dels 43’70% el 1996 al 36’68% el 2001) davant un més que notable augment de joves amb estudis universitaris que el 1996 arribava al 14’89% i el 2001 al 26’43%.


75


A la taula 2.6 analitzem a tots els joves entre 20 i 29 anys amb estudis post obligatoris entre 1996 i 2001 per tal de veure si augmenta o disminueix el nombre de joves amb aquest nivell d’instrucció.

Veiem que el tant per cent de joves entre 20 i 24 anys amb estudis post obligatoris no universitaris disminueix d’un 58’16% a un 44’6% mentre que entre els joves de la mateixa edat augmenta notablement el tant per cent dels estudis universitaris passant d’un 7’10% a un 15’26%.

Pel que fa als joves entre 25 i 29 anys i, en el cas dels estudis post obligatoris no universitaris també notem una disminució que va dels 43’70% al 36’68% i, en el cas dels estudis universitaris també augmenta notablement d’un 14’89% a un 26’42%.

Si sumem les dades que en donen, observem que en aquest període de temps hi ha una disminució de joves entre 20 i 24 anys amb estudis post obligatoris però un augment en el mateix nivell d’instrucció entre els joves de 25 a 29 anys.


76


Pel que fa a la taula 2.7 i el gràfic 2.5 observem quins són els municipis als que es desplaçaven els sallentins per motius educatius l’any 2001. Prescindint dels que es queden a estudiar a Sallent i, tenint en compte que sabem el nombre de joves


77


que es desplacen però no quin nivell d’estudis realitzen, veiem que els tres municipis que reben més estudiants sallentins són: Manresa, seguit de Barcelona i Cerdanyola del Vallès. Altres municipis com Navàs, Lleida, Vic, Terrassa, Sabadell, Sant Cugat del Vallès, Girona, Gironella o la Seu d’Urgell també acullen estudiants sallentins però amb un nombre no tant significatiu com els 3 que em esmentat en primer lloc.

Amb les dades analitzades fins ara comprovem que, de generació en generació, el joves han anat superant els nivells d’instrucció fent que cada vegada hi hagi més població sallentina amb estudis post obligatoris i baixant el tant per cent de la població amb estudis obligatoris o inferiors.


78


TREBALL (Ocupació)

L’eix de treball comença amb una visió general de la situació laboral dels joves del municipi, després entra a tractar les diferents situacions (activitat, ocupació, atur) i acaba amb la mobilitat laboral. Ho dividirem de la següent manera:

1. Situació Laboral dels joves del municipi, comarca i Catalunya.

2. Activitat dels joves del municipi, comarca i Catalunya

3. Ocupació dels joves del municipi, comarca i Catalunya

4. Atur dels joves del municipi, comarca i Catalunya

5. Mobilitat laboral del joves del municipi

Començarem per la taula 3.1 que ens dóna una visió general de la situació en nombres absoluts i per grups d’edat. D’aquesta manera sabem quants joves eren actius el 2001, quants no eren actius i, a partir d’aquí, quants estaven ocupats, desocupats, estudiaven o feien feines de la llar (no remunerades).

Observant aquesta taula observem que l’any 2001 hi havia 1193 joves entre 15 i 34 anys ocupats dels quals 817 tenien entre 15 i 29 anys. Pel que fa a les dades dels desocupats, veiem que hi havia un total de 145 dels quals 106 en edats compreses entre els 15 i els 19 anys.

Pel que fa als joves inactius, les dades ens mostren que un total de 308 joves de 15 a 29 anys estaven estudiant, 25 realitzaven feines de la llar (sense remuneració) i 52 estaven en altres situacions.


79


Amb el gràfic 3.1 i el gràfic 3.2 podrem analitzar si la situació laboral dels joves ha canviat entre 1996 i 2001.

Pel que fa a la comparació de la situació laboral de 1996 i 2001, veiem que el nombre de joves entre 15-19 anys que estudia disminueix el que ens indica, que molts joves en aquesta edat abandonen els estudis per incorporar-se al mercat laboral que, en aquest cas, augmenta. Relacionat amb això, disminueix el nombre de joves que cerquen la seva primera ocupació però augmenta encara que sigui molt poc el nombre de joves que busquen feina i que ja havien treballat amb anterioritat. Es manté estable el nombre de joves que es dediquen a fer feines de la llar no remunerades i augmenten els joves que es troben en altres situacions que no es contemplen.

Pel sector de la població que té entre 20 i 24 anys, passa el mateix que amb els anteriors pel que fa als estudis i la feina. L’any 1996 hi havia més joves d’aquestes edats que estudiaven mentre que el 2001 n’hi ha més que treballen. El nombre de joves que busquen la seva primera feina també disminueix i augmenten també els joves que busquen feina després d’haver treballat. El 2001 hi ha menys joves que es dediquin a fer feines de la llar i augmenta el nombre dels que es troben en altres situacions.

Pel que fa als joves de 25 a 29 anys observem que el 2001 ha augmentat tant el nombre de joves que treballen com els que estudien. Disminueix el nombre del joves que busquen feina (tant si és la primera com si han treballat amb anterioritat). També hi ha menys joves que es dediquen a feines de la llar i augmenta, tot i que molt poc, el nombre dels que es troben en altres situacions.


80


El gràfic 3.3 ens mostra si la situació laboral de Sallent és semblant a la de la comarca i a la del conjunt de Catalunya.

Tant a Sallent com a la comarca i a Catalunya veiem que, durant el 2001 entre els joves de 15 a 29 n’hi ha més que es dediquen a treballar que no a estudiar. També veiem als tres casos que hi ha menys joves que busquen feina per primera vegada que no els que en busquen però que ja han treballat prèviament. Pel que fa a les feines de la llar veiem que hi ha una representació mínima de joves en els tres casos. Dels joves que no treballen n’hi ha més que estudien que no pas busquen la seva primera feina el que ens indica que la major part de la població catalana d’aquesta edat estudia o treballa.

La taula 3.2 i el gràfic 3.4 ens permeten comparar les dades de la situació laboral entre els homes i les dones. Pararem especial atenció a les possibles diferències en la desocupació i en les situacions “estudia”, “feines de la llar” i “altres situacions”.


81


Observem que a Sallent (i sempre parlant de població entre 15 i 29 anys), el 2001 hi havia més homes que dones treballant. El contrari passa amb els joves que estudiaven on hi havia més noies que nois. Pel que fa al sector desocupat, més dones que homes buscaven la seva primera ocupació però n’hi havia menys que estaven a l’atur després d’haver treballat amb anterioritat. La presència masculina d’aquestes edat en feines de la llar és gairebé inexistent (només hi ha registrada una persona) mentre que el nombre de noies és més elevat (24). En altres situacions veiem que predomina el sector masculí.

Tenint en compte que la població amb dades absolutes d’aquell any era la següent:

2001 H D T De 15 a 19 anys 174 148 322 De 20 a 24 anys 251 247 498 De 25 a 29 anys 245 243 488

Sabem que el 66’71% d’homes estava treballant mentre que en el cas de les dones ho feien un 58%. Dels que estaven desocupats, un 1’34% d’homes buscaven la seva primera feina i un 6’71% no treballava però ho havia fet abans. De les noies, un 1’88% buscaven la primera ocupació mentre que un 6’27% buscaven feina però ja havien treballat. Només el 20’75% de nois estudiava mentre que el tant per cent de noies que ho feien era del 26’76%. Pel que fa a les feines de la llar, un 3’76% de noies es dedicaven a aquestes tasques mentre que només ho feia un 0’15% dels


82


homes. El 4’33% dels homes es trobaven en altres situacions i només el 3’6% de dones estava comptabilitzat en aquest apartat.

Per tant, comprovem que el tant per cent més elevat si parlem de joves ocupats, estava a favor dels homes i, pel que fa a estudiants estava a favor de les dones. Hi havia menys atur masculí que femení(amb molt poca diferència), mentre que hi havia més dones que feien tasques de la llar i més homes que es trobaven en altres situacions.

La taxa d’activitat dels joves ens diu quina proporció de joves de 16 a 29 anys està ocupada o fa gestions per incorporar-se al mercat de treball, és a dir, està buscant feina. La taula 3.3 ens dóna aquesta dada per a l’any 2001 i ens permet comparar-la amb la del 1996 i amb la taxa de la comarca i de Catalunya. Així doncs, observem que:

Tant a Sallent com a la comarca i a Catalunya la taxa d’activitat dels joves ha augmentat en els darrers anys. Sallent en concret, ha passat del 61’29% al 73’78% estan per sota, en els dos casos, de la taxa de la comarca però per sobre de la de Catalunya.

La taxa d’ocupació dels joves ens diu quina proporció de joves de 16 a 29 anys està ocupada. La taula 3.4 ens dóna aquesta dada per l’any 2001 i ens permet comparar-la amb la del 1996 i amb la taxa de la comarca i de Catalunya.

En aquest cas veiem que, en el cas de Sallent i el Bages, la taxa d’ocupació ha augmentat però, en el cas del conjunt de Catalunya, ha disminuït. Pel que fa a Sallent, ha passat d’un 44’08% de joves ocupats l’any 1996 a un 65’31% el 2001 estan per sota de la comarca en els dos casos i molt per sota de Catalunya el 1996


83


(que era del 71’52%) però per sobre el 2001 ja que el tant per cert català era del 60’44%.

Passarem ara a analitzar les branques d’activitat. Primer volem saber en quines branques d’activitats estan ocupats els joves i si hi ha diferència per sexe. Per fer-ho, utilitzarem la taula 3.5. Un cop sapiguem les branques on hi ha més joves ocupats de Sallent passarem a comparar les dades amb les del conjunt de Catalunya (gràfic 3.5).

Passem a comentar els 10 sectors que tenen més joves sallentins ocupats durant el 2001.

El sector on hi ha més joves (tant homes com dones) és la indústria manufacturera amb un total de 236 nois i 123 noies. El segon sector que té més ocupació és el de comerç i reparació amb 40 homes i 88 dones. Pel que fa a la construcció, 73 nois i 11 noies es dediquen a aquest sector. Un total de 37 joves es dediquen a l’educació (10 homes i 27 dones). 37 joves més estan ocupats dins el sector de les immobiliàries, lloguer...dels quals 18 són nois i 19 noies. Tenim 4 homes que es dediquen al sector de sanitat i serveis socials davant 29 noies que es dediquen al mateix. Dels que es dediquen a transport i comunicació, 18 són homes i 14 dones. El següent sector és el de l’hostaleria que ocupa a 9 homes i 21 dones seguit per administració pública, defensa i SS en el que hi ha 15 homes i 11 dones. Acabem amb mediació financera on hi ha 9 dones i 1 home (per sobre de la mediació financera hi ha “Altres serveis” amb 7 homes i 15 dones però no podem indicar exactament quins són.


84


A part d’aquest sectors, amb una representació menys notòria hi ha els sectors d’electricitat, gas i aigua, indústries extractives, agricultura i ramaderia i personal domèstic. En últim lloc, sallent no té cap jove ocupat en els sectors d’organismes extraterritorials i el de pesca.

Els tres sectors que ocupen més homes són el de indústries manufactureres, construcció i comerç i reparació ( de més a menys ocupats) i pel que fa a les dones, els 3 sectors amb més representació són la indústria manufacturera, comerç i reparació i sanitat i serveis socials.


85


Observem els 10 municipis on es desplaçaven més joves de Sallent l’any 2001 per motius laborals ( no es contemplen els que es queden a Sallent). De manera que el municipi on hi ha més joves Sallentins per motius laborals és Manresa, seguit per Sant fruitós de Bages, Santpedor i Balsareny. La major part dels joves que es mobilitzen per temes laborals ho fan dins la comarca del Bages excepte una petita part (27) que se’n van a Barcelona.


86


HABITATGE

L’eix d’habitatge es divideix en dues parts, una primera sobre l’emancipació dels joves i una segona sobre el règim de tinença dels habitatges on viu el jove emancipat. S’estructura, doncs, de la següent manera:

1. Emancipació dels joves del municipi, comarca i Catalunya

2. Règim de tinença dels joves del municipi, la comarca i Catalunya.

Les dificultats en el mercat de treball i l’augment dels preus de l’habitatge han provocat un fort retard en l’emancipació. El 58% dels joves catalans de 20 a 34 anys viu a casa dels pares (dades de 2003), i del 1999 al 2003 els joves de 30 a 34 anys que viuen a casa els pares ha passat del 15% al 25% ( segons dades de: Els

joves catalans i l’habitatge, 1999-2003. Observatori Català de la Joventut. Secretaria de Joventut).

La manera més ràpida de veure quina proporció de joves de 20 a 34 anys estan emancipats i quina no és a través del gràfic 4.1 on observem que, en el cas de Sallent i amb dades de 2001, hi havia un 41’77% de joves emancipats i un 58’23% de no emancipats.

Per saber-ne més detalls cal anar a la taula 4.1, que ens dóna el nombre exacte de joves emancipats, segmenta els joves emancipats en aquells que “viuen en parella” i els que “viuen en altres situacions” i ens dóna la proporció de joves emancipats per edats.


87


En aquest cas, veiem que dels emancipats, el 39’62% viuen en parella i el 9’05% en altres situacions. També comprovem que la franja d’edat on hi ha més joves emancipats és la que va dels 30 a 34 anys amb un total de 328 joves i, la que menys joves emancipats té és la de 20 a 24 anys amb un total de 77.

Una manera molt ràpida de visualitzar a quines edats s’emancipen els joves és a través del gràfic 4.2.

El gràfic 4.3 ens permet comparar la proporció de joves emancipats del municipi amb la dels joves emancipats de la comarca i Catalunya.


88


En aquest cas veiem que el tant per cert de joves emancipats a Sallent (41’8%) l’any 2001 estava per sota de la mitjana de la comarca (48’8%) i de la global catalana (50’1%).

Amb la taula 4.2 podem comparar la proporció de joves emancipats el 2001 amb la del 1996 que ens mostra amb claredat com disminueix el total de joves emancipats i augmenta el tant per cent de joves que es queden a casa dels pares.

Pel que fa al règim de tinença, la taula 4.3 – acompanyada del gràfic 4.4 i el gràfic 4.5 – ens descriu el règim de tinença dels joves emancipats per grups d’edat i compara les dades municipals amb les comarcals i les de Catalunya. De fet, els gràfics només ens permeten veure amb més claredat el que ens diu la taula però no ens aporten cap informació addicional.


89


Observem que al 2001, dels joves emancipats entre 20 i 24 anys, el 77’92% estaven en règim de propietat mentre que només un 14’286 estaven de lloguer i un 7’79% en altres situacions. Els joves entre 25 i 29 anys són els que tenien el tant per cent més baix pel que fa a la propietat (72’73%) mentre que els joves que estaven de lloguer ( 13’876%) i els que estaven en altres situacions (13’40%) tenien uns tant per cent molt similars. Pel que fa als joves de més edat (de 30 a 34 anys) el tant per cent d’habitatges en propietat (74’70) era inferior al dels joves entre 20 i 24 anys però superior al dels joves entre 25 i 29. En règim de lloguer i altres situacions tenien un 14’024% i un 11’28% respectivament.


90


Pel que fa a la comparació del municipi amb la comarca i Catalunya, observem que, Sallent està per sobre de la mitjana del Bages (70’17%) i de la mitjana total catalana ( 66’12%) pel que fa a vivenda de propietat. Si analitzem els joves que estan de lloguer veiem que Sallent, amb un 14’007% està per sota de la mitjana de les altres dues dades observades ( 23’41% en el cas de la comarca i 27’807% pel que fa a Catalunya). En canvi, si observem els joves que es troben en altres situacions comprovem que, mentre el Bages i Catalunya estan vorejant el 6% ( 6’42% el Bages i 6’08% Catalunya), Sallent comptava amb l’11’56%.


91

ANNEX 3 PLA LOCAL DE JOVENTUT 2013-2016 Enquestes

ENQUESTA 2012 PLA LOCAL

HABITATGE

- Edat: …………………………………………………………………………… - Vius sol o a casa dels pares? Per què? ………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………

………………………………………………………………………………………

- Coneixes les ajudes que hi ha pels joves a l’hora d’emancipar-se? ………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………

………………………………………………………………………………………

………………………………………………………………………………………

- Creus que hi ha suficients ajudes pels habitatges? ………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………

………………………………………………………………………………………

- Quan t’emancipis, prefereixes Sallent o una altra població? Per què? ………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………

………………………………………………………………………………………

- Quant estaries disposat a pagar pel lloguer d’un habitatge? …………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………

Comentaris a afegir:

……………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………


92



EDUCACIÓ

- Edat:…………………………………………………………………………… - Nivell d’estudis acabat:……………………………………………………… - Actualment estàs estudiant? Què? ………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………

………………………………………………………………………………………

………………………………………………………………………………………

- Penses que Sallent té suficient oferta formativa? ……………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………

………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………

- Què hi trobes a faltar? Per què? ……………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………

………………………………………………………………………………………

………………………………………………………………………………………

- Quan vas deixar d’estudiar? Per quin motiu? ………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………...........

………………………………………………………………………………………


…………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………


93



OCI I LLEURE

- Edat:…………………………………………………………………………… - Formes part d’alguna entitat de Sallent? Quina? ………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………

………………………………………………………………………………………

- Què fas amb el teu temps lliure? ……………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………

………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………

- Creus que a Sallent hi ha suficient oferta d’oci? Què creus que falta? Per què? ………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………

………………………………………………………………………………………

- Podries esmentar 3 alternatives d’oci nocturn? (No valen concerts) ………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………

- Participes a les diferents activitats que s’organitzen al poble des de les entitats i/o des de l’Ajuntament?

…………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………


………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………


94



ESPORTS

- Edat:…………………………………………………………………………… - Practiques algun esport? Quins? Quants dies a la setmana? …………………………………………………………………………………………………

………………………………………………………………………………………

- Practiques esports a entitats de fora de Sallent? Quines? Per què? ………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………

- Valora de l’1 al 10 les diferents instal·lacions esportives?

1=malament 10=Perfecte

Pavelló: Piscina:

Tennis: Camp de futbol:

Pista coberta: Skatepark:

Tennis taula: Rocòdrom:

Escacs: Pista de vòlei:

- Quines millores creus que calen a Sallent a nivell esportiu? …………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………

- Penses que hi ha suficient oferta esportiva? ………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………

- Creus que les instal·lacions haurien d’estar obertes al públic en general, encara que no formis part de cap entitat?

……………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………



95



OCUPACIÓ

- Edat:…………………………………………………………………………… - Treballes actualment? Has treballat? Si treballes actualment, ho fas a Sallent? ………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………

………………………………………………………………………………………

- T’agrada el teu treball? ………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………

- Coneixes l’SMOL? Hi has anat mai? T’han ajudat? ……………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………

- Valora de l’1 al 10 el servei? ……………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………

- En algun cas has tingut la intenció de muntar un negoci? Com valores les ajudes als joves emprenedors?

……………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………


…………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………


96


Gràfic d’edads dels joves respecte les respostes de l’enquesta de pla local de

joventut

0

1

2

3

4

5

6

7

8

9

15 17 19 21 23 25 27 29

Edad dels joves

DADES:

- El 54% dels enquestats no forma part de cap entitat del poble.

- El 16% dels enquestats no practica esport.

- El 30% d’enquestats que practiquen esport ho fan a fora de Sallent.


97


Gràfic de valoració de les instal·lacions esportives

012345678

PAVELLÓ

PISTA

ESCACS

FUTBOL

ROCODRO

VALORACIÓ

El 74% dels enquestats només estudia.

El 16% dels enquestats estudia i treballa.

El 10% dels enquestats treballa.

El 86% dels enquestats viu amb els pares.

El 10% dels enquestats durant la setmana viu en un pis d’estudiants i els caps de

setmana amb els pares.

El 2,7% dels enquestats s’ha emancipat.

El 30% dels enquestats els hi agradaria viure a Sallent/ Cabrianes.

El 14% dels enquestats a la localita on trobés feina.

El 56% dels enquestats a altres poblacions.

98


OCI I TEMPS LLIURE

EDAT QUÈ FAS EL TEMPS

LLIURE?

FORMES PART

D'ALGUNA ENTITAT DEL POBLE?

QUÈ CREUS QUE FALTARIA A SALLENT

D'OFERTA D'OCI?

PROPOSA 3 ALTERNATIVES

D'OCI

PARTICIPES A LES ACTIVITATS

ORGANITZADES DES DE

L'AJUNTAMENT O ENTITATS

ETS VOLUNTARI D'ALGUNA ONG?

18 Intento fer esport no formo part de cap entitat,

anteriorment si.

primer sallent hauria de atreure els joves

a l'oferta actual, i després depenent de

la participació

aplicar l'oferta que es necessites

teatre, busos nocturns, bar

musical

sempre que puc participo ales

activitats que organitza el poble

voluntaria de la Creu roja

18 vaig a la turbina, llegeixo, miro la tele, escolto musica, surto amb els amics, preparo activitats pels nens del cau,estudio...

agrupament roques albes comissió lliure i tropical comisssió de joves de Sallent

local musical, sala polivalentmés implicació per part de la joventut

tatre, espectacle, activitas d'aigua, cineforums, gimcames

si si, Agrupament Roques Albes

17 sortir amb els amics

la comissió de la setmana jove, la millor

una sala de concerts pels joves, les que hi han no estan en condicions

jocs de nit xerrades interessants tallers diversos

si no


99


18 llegeixo diaris electrònics, jugo a la play 3, parlo amb els amics, quedo per jugar a bàsquet o estudio

comissió setmana jove, comissió de festa major lliure i tropical

em decanto per l'espectacle nocturn o pels esdeveniments esporius. Per què són més mediàtics.

Oci nocturn: bany a la piscina( estiu) torneig de bàsquet quan hi hagi una pista en millors condiciosn. Més espectacles d'entreteniment pels infants

si, intento participar, sóc bastant particep, és més les coses que es solen proposar em solen agradar

No

17 avorrir-me i donar voltes al poble

cap d'oficial si, perquè les que hi han estan mal pensades i mal preparades. Prefereixo estar al carrer amb els amics que realitzar cap de les oferes "d'oci" de Sallent

jornades multiesportives, concerts que variin una mica d'estil musical i no vagin dirigits sempre el mateix tipus de jovent i cursos d'activitats com el graffitti, skate, BMX

participo en les que participar -hi no cal ser cap tipus d'entitat

no

18 el dedico el bàsquet

comissió de joves i el club A.E Sallent una sala polivalent, perquè els concerts alguns es fan el pavelló, i aquest no s'haurioa d'utilitzar per aquestes coses i fer els concerts al envelat no és un lloc agradable.

un local per poder passar alguna nit amb els amics jugant al futbolí, dards, com un pub.

si no


100


25 mirar pel·lícules, series, quedar amb els amics ….fer esport, com jugar a tenis, fronton, volei a les instal·lacions de l'atmella de Merola, o Balsareny, que són gratuïtes.

centre catòlic de Sallent, penya blaugrana de Sallent i A.E Sallent

sala polivalent, ja! més actes esportius nocturns

participo sempre que puc, i si m'agrada

No

16 festa play jocs pc soc de cabrianes a cabrianes faltaria un espai tancat pels joves. Cabrianes està molt deixat en el tema de joventut

local algunes agrupament roques albes

18 quedar amb els amics

agrupament roques albes si, perque quan quedem amb els amics no sabem que fer ni a on anar

tenir un lloc on facin cine a bon preu un bar musical

depen de quines agrupament Roquies Albes


101


15 treballar no, balsareny sala d'espectacles traginers si Si

20 veure sèries de drama , sense ficció, comèdia en versió original, quedar amb els amics, fer esports

no a sallent falta una bar o pub musical que tanqui a les 2 o 3 de la matinada per poder prendre alguna cosa amb els amics, o que es realitzin concerts o festes encarats de cara els joves entre els 18 i 29 anys. Que es realitzin alguns torneijos esportius com 3x3 de vòlei platja i de bàsquet per festa major, enramades o de futbol sala durant l'estiu. que es realitzin sortides, excursions culturals i activitats esportives pels joves durant tot l'any.

sortides i excursions culturals, anra algun priograma de tv3 com a públic, portaventura, esquiar,teatre etc de cara els joves. Fer sortides amb grups de joves amb bus. Es necessita un bar musical però això no es pot demanar aquí. Més activitats diürnes i nocturnes durant les enramades perquè els joves si impliquin i facin ressò a altres joves d'altres pobles perquè coneguin aquesta tradició.

ganes en tinc, per ajudar al poble. Volia col·laborar per festa major però vaig estar a fora durant el mes de setembre. Vaig contactar amb carrilet per si volien la meva ajuda , però no han cabat comtant amb mi.

si, a Girona fent un taller d'èxit escolar de caràcter voluntari per ajudar a nens/es que no poden pagar classes extraescolars, aprovar primària i 1 i 2 d'ESO.

18 sortir a donar un vol, llegir, estar a l'ordinador, etc

no cinema cinema, pub, karaoke depen no


102


29 caminar, fotografiar

no mes moviment nocturn, els bars són buits. Locals per les colles, perquè puguessin fer trobades, reunions…ja que no tenim locals

Caminades!!! xerrades xiles amb psicòlegs, cursos de iniciació com: fotografia, trekking, submarisme…

si algunes, si actualment no

24 llegir, bàsquet, dormir

ae Sallent agun concert de diferents temàtiques monòlegs, teatres i concursos

no no

24 no, tot i que estic vinculat al bàsquet de Sallent

música/espectacles espectacles, música, etc…

si no

17 jugar a bàsquet, jugar al carrer, sortir amb els amics

ae Sallent més activitats pels joves fira més extensa quan és Festa Major,activitats enfocades els joves, PUB's

si no


103


16 patinar membre de la comissió de la setmana jove

un bon skate park i una zona esportiva en condicions

pub si algunes, si No

19 fumar porros, cultivar, passejar, patinar….

no no hi ha cap local per a joves, pels caps de setmana perquè puguin fer festa sense molestar els veins, han de sortir a fora del poble a buscar-se la vida amb els pares o amb els cotxes dels amics

concurs d'skate, concurs d'escalada amb un ocodrom millorat i a l'aire lliure

no no

15 no circuit de motocross, ben fet , si és bo i està ben fet atreuria a gent d'altres llocs i estaria ple sobretot els caps de setmana

joc de nit no ho se no


104


24 gran part d el temps la dedico a llegir . També navegar per internet sobretot twitter i facebook, i escoltar música

no a sallent falta alguna activitat enfocada de la meva edad en amunt. Sallent no ofereix cap tipus d'activitat per aquest públic i en sveiem obligats a buscar alternatibves a fora del poble

el tema concerts, està més que clar. Es podria fer cicles de cinema durant tot l'any i no només a l'estiu. Muntar alguna mena de mostra literària o cinèfila per autors joves

a totes no, les unique sque tenen un cert interès per a mi

No

29 Esport(motociclisme), sortir amb els amics, estar amb la familia

col·laboro amb l'organització de diefrents actes de Cabrianes, festa major, reis, estic a càrrec de l'organització de diferents trials que s'organitzen

crec que hi ha molts actes i organitzacions a Sallent i també crec que és fàcil predre'n part de qualsevol… equips de futbol, torneijos, curses, esplais...

crec que els tornejos tant de futbol, com de vòlei són un bon exemple. També s'hi fan diferents proves esportives com pedalades, caminades, curses… Tot això sense tenir en compte les grans festes majors, Carnavals, Enramades…..

Si, en algunes, i també i prenc part de l'organització en les proves de motociclisme de Cabrianes ( trial)

si de la creu roja


105



no un local pels joves que estigués obert part de la nit, fins a una hora raonable

local per a joves obert a la nit amb música

en algunes No

15 toco la bateria, guitarra, xatejo, quedo amb els amics….

no un skate park amb bones condicions i cèntric

a l'estiu la turbina organitzes una acampada jove pel poble, amb jocs de nit per nois i noies de 13 a 17 anys

si , intentem participar si la proposta és atractiva i si nó també.

no

18 deures no si, perquè Sallent només és conegut pel Carnaval

disco, pub, piscina climatitzada

si, menys les sardanes que no les domino massa

no


no més propaganda del poble, perquè som un gran poble

joc de nit, ( com la setmana jove), alhguna discoteca pel poble . Més pedalades o baixades en bici de les passarel·les del Serrat del Xipell

a totes, o quasi totes no


106



no cap algun lloc per poder sortir a les tardes o nits sense que hagi de ser un bar. Hi ha al casal de la gent gran, doncs, alguna cosa similar pels joves, ja que no sabem on anar, si no és donar una volta per Sallent, com si no el coneguéssim.

si

19 conectar-me a internet

no no ho se algun club/ discoteca si puc, si no

16 estar a l'ordinador, jugar a la play, bàsquet i "estudiar"

A.E.Sallent la Turbina està molt bé però falta que la gent s'animi

de moment no tinc res pensat

si no

17 llegir i mirar pelicules

no, tot i que m'agradaria formar part del grup de teatre de Sallent

crec que faltarien més joves que s'involucressin

un grup de lectura de joves i un grup de tetre

si, sempre que puc intento col·laborar amb tot el que es fa pels joves

en un futur no ho descarto


107


15 patinatge agressiu no un skatepark, perquè som moltes persones que practiquem skate, patinatge agresiu i scooter i no tenim cap skatepark i sempre quie volem patinar entre rampes tenim que anar a Manresa, perquè el de Balsareny és una merda.

no ho sé si No

21 llegir, tocar un instrument, sortir a donar un vol

no no ho ser, tmpoc i estic interessada cap perquè tampoc hi aniria

no no, no tinc temps

17 sortir amb els amics, festa o estudiar

no alguna sala o pub per anar-hi a la nit a ballar o prendre alguna cosa

teatre, cinema, excursions

si sempre que puc no

24 intentar gaudir d'una forma o una altra

si, A.E. Sallent no ho se, però es evident que hi ha mancança d'oci. Potser alguna festeta que no fos sempre del mateix estil!!! Amb això em conformo

Cap alternativa crec que pugui ser viable!

si quan puc no


108


22 quedar amb els amics

Comissió de festes lliure i tropical falten varies opcions, tant culturals, com formatives, cursos, teatre…

passes de pelis, teatres, monòlegs

si era voluntaria a l'esplai. Actualment treballo per poder formar part d'un voluntarietat europeu

20 llegir, correr, sortir amb els amics, anar el cinema, informar-me sobre temes realcionats amb la meva carrera i amb l'àmbit professional, etc

no no se, em moc poc per Sallent ara mateix no em vé al cap res

si, algunes. Ara estic interessada en els escacs

no


109


18 bàsquet i sortir amb els amics

A.E.Sallent una sala polivalent pels joves on es fessin concerts i activitats, com les que es feien a la turbina, breakdance, relax.. Perquè els joves tenim pocs llocs avui en dia per sortir i fer coses i és molt més comode tenir el poble, que no pas haverte de desplaçar

sala amb jocs diversos, futbolin, billar, puffs i cadires còmodes per poder estar amb els amics a passar l'estona

si, sempre que puc No

19 ballar, quedar amb els amics, anar a la Turbina, llegir, facebook

agrupament Roques Albes, Comissió Lliure i Tropical , Comissió setmana jove

una sala polivalent en condicions per poder fer activitats variades ( concerts, exposicions, festivals de ballet)

caminades o curses per a joves, monòlegs de tant en tant a la plaça, la gresca a la fresca només és pels avis! I pels joves què?sopar medieval

si, intento participar a totes les que puc

no

19 jugar a futbol comisió de joves montar mes festes i sopars dinar sopars esmorzars si no


110


24 basquet i cant coral

ae sallent, la nova harmonia, faes pub, als vespres si no surs del poble hi ha poca activitat a fer

cine a l'aire lliure, discoteca, esport nocturn

tant com puc No

19 En el meu temps lliure aprofito per veure als meus amics i la meva parella i sortir a pendre alguna cosa pel poble. Sinó també aprofito per estar una estona amb els de casa.

Agrupament Roques Albes Concerts per a la gen jove perquè, tot i que els dos últims anys crec que ha millorat, les festes del polbe com les Enramades i Festa Major, penso que estan més inclinades cap a gent gran.

Concursos, humor (monòlegs, improshow...) i tastets, de còctels per exemple.

Si, quasi sempre no


111


ESPORTS

PRÀCTIQUES ALGUN ESPORT?

PRACTIQUES ESPORTS A ENTITATS FORA DE SALLENT?

PAVELLÓ TENIS PISTA COBERTA

TENIS TAULA

ESCACS PISCINA CAMP FUTBOL

SKATE PARK

ROCO DROM

PISTA VOLEI

pàdel, natació, entre dos i tres dies per setmana

Practico pàdel, natació i jogging al cube manresa

4 6 8 6 6 6 8 6 6 4

esqui, poques vegades

no 4 7 8 6 6 5 8 5 8 8

ballet dos dies a la setmna

no 5 8 8 5 5 2 8 8 8 5


112


bàsquet. 5 dies a la setmana 2 sessions com a entrenador, 2 sessions com a jugador i 2 jugant partits

no. Abans si per nivell de joc

1 1 2 9 1 6 10 9 5 2


113


a sallent, cap. I practicaria skateboarding si no fos perquè està totalment restringit per la immensa majoria del poble i han desmantellat l'skate-park, ho trobo totalment llastimós

escalada en un club de rocòdrom de manresa un o dos cops per setmana, ja que sallent té les instal·lacions més precàries que he vist mai, i a més no hi ha cap tipus de control ni horari i estan molt mal disposades. Pel que fa a la escalada Sallent fa pena

1 4 1 5 5 4 7 6 7 4


114


bàsquet, 2 dies i un partit els caps de setmana, com a jugador i entrenador

no 1 4 3 6 5 3 9 4 7 4

basquet, 3 cops a la setmana

no 2 6 5 3 5 1 10 4 7 4

natació, 2 cops per setmana

no 5 9 6 6 5 2 7 1 5 4

no no 5 5 7 5 5 2 5 1 5 5

handbol, 3 cops a la setmana

no 7 8 6 8 8 0 5 3 4 9


115


gimnàs 2 o 3 dies a la setmana , jazz 2h a la setmana, i practicava vòlei a Sallent fins aquest estiu que es va dissoldre l'equip

he jugat a bàsquet i a vòlei, a l'A.e Sallent, però actualment faig Jazz a Girona, perquè estudio durant la setmana a Girona

7 7 5 5 6 4 7 4 5 4

no no 9 8 7 4 1 4 8 4 9 6

caminar, bici, a l'hivern poc degut al fred i a la foscor

caminades populars d'altres pobles

7 6 4 1 1 5 8 1 1 7

bàsquet, 3 cops a la setmana

no 3 5 5 2 5 4 6 5 4 1

bàsquet. 5 dies

si, bàsquet . Per qualitat

1 5 2 5 5 3 10 5 2 1


116


bàsquet 3 dies a la setmana, gimnàs 1 dia

si, vaig al gimnàs a fora de Sallent

5 5 3 5 5 2 8 3 5 4

futbol, 4 dies a la setma, i patinar quan em va bé.

si, futbol per qualitat

8 8 7 6 7 7 9 3 8 6

si, patinar cada dia si es pot

si, patino `perquè no hi ha lloc aquí el poble. Skate park molt mal fet, ple de pedres que et pots obrir el cap, skatepark el valoro amb un 1 perquè no es pot menys

5 9 6 3 2 1 8 1 2 7

no, practicava no 7 1 6 1 1 10 6 1 1 1


117


no de forma regular

no 5 4 5 5 5 1 6 3 5 3

Motociclisme (trial), un parell de cops a la setmana,

el trial el practiquem en entorns naturals, majoritàriament el bosc

10 6 10 5 5 10 10 5 10 10

no no 8 8 8 5 5 7 10 5 7 8

volei 1 dia , ball 2 dies

ara no, però abans amb el tenis havia de participar en tornejos d'altres pobles perquè aquí Sallent no proposaven res i era avorrit, fins que em vaig borrar

9 7 10 5 1 3 10 1 7 5


118


futbol 2 dies no 8 8 6 6 5 7 8 1 7 7

futbol, 2 dies només per les 24 hores de futbol sala d'estiu, per a divertir-me i combatre l'avorriment

7 8 6 6 5 7 10 7 6

gimnàs 2 o 3 dies

no 6 9 6 8 7 8 8 7 9

si, futbol i futbol sala, quatre dies a la setmana

no 9 8 7 7 7 9 8 7 6 6

bàsquet, 3 cops a la setmana

no 5 9 8 5 4 7 10 1 8 7

futbol, 1 dia no 6 7 8 5 3 2 9 7 5 3


119


si, 2 dies a la setmana

no, perquè és necessari desplaçar-se a un altre poble

6 8 7 9 9 9 10 0 10 6

ara no, per motius de salut. Tot i això m'apuntaria a futbol, en el cas que es crees un equip de futbol sala femení

no 9 9 7 9 8 9 8 5 6 6

si , ballet 3 cops a la setmana

manresa, perquè l'escola està millor

9 5 9 5 5 7 8 2 8 7


120


bàsquet , 3 cops a la setmana

si, piscina, tennis, pàdel…és més econòmic fora de Sallent, primordialment

1 6 1 8 8 1 10 5 5 1

no no 6 4 5 4 5 6 6 5 6 7

si, vaig a córrer dos o tres dies a la setmana, i de tant en tant faig escalada, piscina, bici, excursions caminar

tots els esports que practico és de manera independent

4 4 4 6 5 6 5 5 4 4

si, 3 adies a la setmana, a vegades 4

no 4 7 5 7 6 4 9 2 8 7

ballet, 2 dies a la setmana

no 7 6 9 5 5 2 9 5 8 7


121


si, futbol, 4 dies a la setmana

sii, futbol per que m'agrada

7 6 5 3 4 1 8 1 7 5

basquet, 3 dies setmana

no 4 4 1 1 6 4 9 5 9 1

Ballet, 2 dies a la setmana i gimnàs de la piscina

No 8 7 8 7 7 6 9 5 8 7

QUINES MILLORES FALTEN A NIVELL ESPORTIU ? PENSES QUE HI HA SUFICIENT OFERAT ESPORTIVA?

CREUS QUE LES INSTAL·LACIONS HAURIEN D'ESTAR OBERTES EL PÚBLIC EN GENERAL, ENCARA QUE NO FORMIS PART DE CAP ENTITAT?

falta compromis per part de l'equip però també publicitatper tal d'atreure els joves i nens.

penso que hi ha suficient oferta espotiva però no esta gens potenciada

la piscina hauria de ser municipal, amb uns preus d'entrada no tan alts

abaixar el preu d'entrada a la piscina, restructurar l'skatepark. Poder utilitzar el pavelló sempre que es vulgui, dins d'uns horaris…La piscina crec que el preu no és adequat amb els serveis que ofereix. I la pista coberta crec que està molt tot i que la teulada podria ser mes gran, ja que quan plou i fa vent et mulles

crec que està molt bé, però s'hauria de millorar la disponibilitat del pavelló ( ja que sempre està ocupat).

el pavelló hauria d'estar obert a tothom, disposar d'ell sempre i quan l'utilitzi com és degut( respectant les normes)i el mateix per la resta d'instal·lacions


122

un bon manteniment de les pistes si si

el pavelló necessecita canvis urgent. Els aros tenen brides( ja m'ha causat lesions) no s'aguanten. Com a propsta faria comprar aros tipus ACB, que són portables i es poden aguantar. La pista coberta no es pot dir "coberta", durant l'estiu entra la llum per la tarda i et mors de calor, per la nit no es pot jugar perquè no hi ha llum, i en canvi el camp de futbol de gespa artificial( Carissima) amb un focus de "collons" està massa ben cobert. a part, la pista està bruta, en alguns casos rellisca hi ha massa pols, hi ha restes de vidres i et pots lesionar si caus.

si, però no està del tot potenciada si. Si es fan instàncies per l'estiu

s'hauria de renovar completament i aplicar-hi un manteniment i uns horaris ja el que hi ha ara està en unes condicions pessimes. No ser quan fa que no canvien les preses però deu ser molt i molt de temp. No puc opinar sobre els altres esports ja que no els practico.

manca molta qualitat sense cap mena de dubte, si


123


es podria crear una zona esportiva ven feta amb parcs i carrils de gent amb bici, fer una zona per aparcar cotxes com un tipus de vila esportiva. Tapant la riereta i utilitzar el terreny que hi ha allà es podria guanyra molt espai i podrien passar el skate park i les pistes de tenis allà i tot estaria més agrupat, el camp de volei la sorra podria ser fina, i millorar tot el pavelló perquè es van reparant coses però caldria fer una bona reforma completa com també la piscina, i fer-la municipal. en el modul em van dir de fer un projecte en el poble imaginatiu i vaig fer una vila esportivaamb un plànol i tot.ser que és molt complicat però no es tract fer-ho tot de cop sinó anar fent petites coses, primer la piscin, després el pavelló, després tapiar la riereta i aprofitar el terreny, i el pas dels anys quedaria una zona espotiva per admirar. i també asfaltar el terreny del costat del col·legi perquè es pugui aparcar.

no crec que falti res les instal·lacions han de ser part per les entitats però també pel la resta de gent de manera gratuïta, sempre respectant els horaris de les entitats. en el cas que es fes pagar hauria de ser un preu molt asequible


124


falta una zona centralitzada esportiva, ja que tot està al mateix espai però s'entra per diferents llocs. El pavelló s'hauria de arreglar les goteres i sobretot les humitats, i també el sistema de calefacció podria funcionar, no? També canalitzaria la riereta, ja que es tracta d'un pou de merda i per tant agruparia els espais del camp de futbol petanca, pavelló i piscina en un mateix espai en una sola entrada. i a poder ser dur les pistes de tennis . per poder tenir una zona esportiva cèntrica i unida.la piscina hauria de ser publica, perquè l'actual fa pena, ja que els preus són desorbitats, respecte altres piscines ( i també incloc la piscina coberta)el seu estat és precari, brut i destrossat. mentres sallent era el primer poble en tenir una piscina, ara es tracta de sallent té una reliquia de piscina que no s'aguanta per enlloc.

si si, sempre i quan es deixin en bones condicions pels esportistes que l'usen diàriament, i a part en unes hores que no molestin els esportites.

en el meu cas , cal millorar els horaris de la piscina ( poc espai pels socis a la tarda) els vestuaris no són agradables.

suficient /

una piscina com déu mana a un preu raonable, i un gimnàs públic i barat.

si si


125


més esports no Si

en primer lloc una piscina municipal, perquè la gent nio hi va perquè es cara i les instal·lacions són velles. S'hauria de realitzar una pista de vòlei, i una latra de vòlei platja de qualitat. La pista coberta caldria reformar el paviment. I reemplaçar les cadires del camp de futbol. el rocodrom de dins el pavelló és petit però encara es salva.

si, crec que l'esport a sallent es centra en bàsquet i futbol, per exemple el vòlei queda desplaçat. Hem intentat fer un equip de volei però per exemple no hi ha horaris disponibles al pavelló

si, crec que la piscina hauria de ser a preu public.

cap si si

muntar grups, animar els altres, no fa falta concurs, però alguna cosa per què en el as d'anar-hi no et faci vergonya, ja que el poble sempre hi ha els mateixos a tot arreu, i em fa cosa!!!!

si si

moltes, calefacció a les instal·lacions, piscina municipal, pista de volei i pista de volei platjaen condicions, no en una pista de tenis inservible

si segons quines, i sempre i quan es potencii el respecte a les instal·acions i el material, ja que si ens hem de quedar sense material no cal.

sobretot a nivell d'equipaments, com per exemple el pavelló

si, però de poca qualitat . Crec que amb alguna millora els més joves i els menuts s'implicarien més

crec que haurien d'estar obertessempre que es facin servir amb un pla de treball, amb un guió i no com a fet de passar l'estona.


126


un pavelló nou!!!!!!!! Està que cau a trossos el que tenim, i la piscina també cal millorar-la, ja que a part de ser molt cara no val la pena anar-hi perquè tampoc és pel què és

si Depèn

l'skatepark falten moltes millores no hi ha espai, els mòduls estan destrossats i no gaire ben situat pel què lo altra està bé

si depèn de quines, per exemple si el pavelló fós public estaria destrossat

el skate park algun altre lloc que no perillin els seus usaris , molty més gran i amb rampes pel longboard les rampes de ciment si pot ser no facin aquests desfalcos de diners, igual que el rocodrom que no val els diners que diuen i hauria d'estar a l'aire lliure per escalar quan et vingui de gust.

no, gaire si

circuit de motocross, quads…… no si

moltes instal·lacions són velles i necessiten una reforma urgent!!!!! S'ha invertit molt en la gespa del camp de futbol i s'han deixat a par moltes altres coses necessàries com ara la piscina. Ja ser que és un club privat i el tema no va amb l'Ajuntament però les instal·lacions de la piscina fan pena i dubto que compleixin la normativa de seguretat. el gimnàs també està malament pel què a màquines, peses, i horaris de classe.... tot això s'hauria de mirar.....

si, per tractar-se d'un poble petit si, tothom hauria de fer ús de manera lliure. Respectant els horaris per no destorbar les entitats.


127

crec que mantenir els espais, que no són pocs, ja és un bon conjunt tot plegat!!!!!

si si, sempre que es respectin els materials i les instal·lacions

incentivar més l'esport si Si, tot i que hi hauria d'haver algun tipus de control

un nou espai cèntric i en millors condicions. Al pavelló uns vestuaris i banys que no facin fàstic. Piscina en preus més econòmics i millores , perquè és una merda i tothom està marxant a la de Balsareny

si hi ha de tot depèn, però s'hauria de controlar perquè hi hauria els graciosets que anirien allà per destrossar-ho, pertò per la gent que ho vol fer servir amb seny si.

vestuaris si no

calefacció al pavelló, millorar el skate park, arreglar el paviment de la pista coberta, i millorar la pista de fronton i de volei

si si

no ho sé si cadascu tria el què vol practicar

no ho sé si si

el pavelló s'hauria de renovar una mica, ja que els diners que s'han invertit en el camp de futbol també haurien de ser invertits en el pavelló. Està molt bé el tenis i el pàdel. Sobretot quan s'acosta l'estiu s'hauria de arreglar la pista de volei platja, col·locant sorra ja que és una pena jugar amb un terra tant dur, després d'aquestes nevades i del fred.

si no


128


hi hauria d'haver un pista de volei, i lapista de volei platja hauria d'estar amb millors condicions

si, tot i que les instal·lacions no estan sempre en bon estat

si. Crec que no hauria de ser un problema no ser part d'una entitat i que s'haurioa de poder practicar esport sempre que es desitgi

un skatepark amb rampes i no com el que teniem que només hi havia 2 rampes

no si

En realitat per ser un poble està força bé. les dones que volen practicar futbol no hi tenen cabuda

d'alguna manera o altra, si

fer més demostracions i activitats si no perquè pot causar problemes

el primer que s'hauria de fer és un conjunt esportiu en un mateix recinte, on la gent hi pogúes entrar sent soci o pagant una entrada i poder gaudir de les instal·lacions comunes. El pavelló és una mica patètic, s'hi organitzen festes alienes a l'esport ( que no tenim un super envelat? que donin ús aquesta bella instal·lació. el pavelló està fet un ynap, falta manteniment, és brut i sobretot fred!!! el camp de futbol és un autèntic despilfarro!!!!!!! 600.000€ en arreglar aquesta collonada i el pavelló ni 5. INDIGNANT. La piscina és massa vella i excessivament costosa. Les altres instal·lacions s'haurien d'ubicar de diferent manera .. però no estan del tot malament!

no, hi ha molts esports i els nens haurien de conèixer tots els esports, cosa que en el poble és impossible per falta de recursos i usuaris.però sempre poden anar a Manresa, o un altre lloc, on es faci Handbol, volei, hòquei….un llarguissim etcètera.

amb un mínm respecte i una màxima organització és possible. Però pagant una quantitat encara que fós simbòlica. Hi ha molta gent que no sap respectar el què no és seu.

no ho sé no si


129


a la pista coberta les cistelles estan bastant destrossades

no estic gaire el corrent i tant

millorar el pavelló ja que està molt destrossat i falta de tot, també la pista. La piscina el ser privada és caríssima, per tant conseqüencia? La gent prefereix anar altres piscines dels pobles del volta. I així moltes altres coses.

oferta n'hi ha el problema són algunes instal·lacions que si estiguessin millor atrauria més a la gent

obertes a tothom no, perque hi ha gent que no respecte les instal·lacions

una piscina amb un preu raonable, l'entrada de 5 € no correspon amb la qualitat de les instal·lacions i un gimnàs també en condicions

si si

piscina municipal, skatepark en condicions i tenis i padel gratuit

no si

piscina municipal a preu accessible, arreglar el sostre del pavello i treure les humitats, posar parets a la pista coberta perquè un sostre sol no serveix absolutament per res (despesa inutil), arreglar el terra de les pistes de tenis, aprofitar el cap de darrere el tenis per poder fe-hi esport, arreglar les canastes de la pista coberta

si si, el poble guanyaria en salud si pogués practicar esport fora de tota associació


130


La piscina és caríssima, ja que no és municipal! La pista de volley crec qe està mal aproditada perquè si no l'obren els de la piscina queda sempre tancada.

Sí No ho sé


131


EDUCACIÓ

NIVELL D’ESTUDIS ACABAT

ACTUALMENT ESTUDIES, QUÈ? CONEIXES L'OFERTA FORMATIVA DE SALLENT?

QUE HI TROBES A FALTAR? QUAN VAS DEIXAR D’ESTUDIAR, PERQUÈ?

batxillerat inferemeria no estic estudiant

batxillerat educació primària si moduls de grau superior estic estudiant

1er batx 2n batx si res, perque no m'interessa estic estudiant

batxillerat si, grau de mestre d'educació primària no no en ser res estudiant

eso curso 2batx sanitari al institut de sallent si faltaries serietat i compromis amb els alumnes, no hi ha un organ efectiu de representació pel alumnat

estic estudiant

batxillerat grau superior de animació sociocultural si es podrien fer mòduls de grau superior

estic estudiant

batxillerat enginyeria edificació si moduls de grau superior estic estudiant


132


eso batx sociojuridic no, massa estic estudiant

batxillerat 1er laboratori de diagnòstic clinic ( grau superior)

no cursos de monitors estic estudiant

primària eso no estic estudiant

batxillerat publicitat i relacions públiques casi tota pràcticament més varietat de cicles formatius

estic estudiant

batxillerat universitat no res estic estudiant

diplomatura curs esporàdics no no ser/ nc per posar-me a treballar

llicenciatura màster en psicologia clinica i salut no graus superiors no

enginyeria de telecomunicacions

enginyeria de telecomunicacions+informàtica+electrònica

si, per la meva branca d'estudis és nul·la

qualitat d'ensenyament no s'impartia els estudis que jo volia fer, havent d'anar a Castelldefels, Barcelona, Manresa

ESO 2N BATX Si trobo que és correcte per ser un poble

estic estudiant

eso 1er Batx científic si potser més móduls de grau mitjà

estic estudiant


133


si no no al carnaval de Sallent que facin el careta dance party amb dj a part de concerts.

als 17 anys, per treballar i guanyar diners

primària eso no circuit de motocross, seria entretingut i atrauria a la gent

estic estudiant

eso no no no la conec vaig deixar els estudis de batxillerat per posar-me a treballar

estudis superiors no treballo del que vaig estudiar no massa, ja que no tinc previst de fer-ne ús

no les conec i no en puc opinar quan vaig acabar els estudis superiors i em vaig introduir el món laboral

ESO 2 BATX si res estic estudiant

eso 3eso més o menys un batxillerat artistic perquè no hagués d'anar tothom al Peguera

estic estudiant

ESO 2BATX no NS/NC estic estudiant

ESO 2 batx tecnològic si RES estic estudiant

eso batx científic no no ser estixc estudiant


134


batxillerat cicle de grau superior no no ho se, perquè no ho conec estic estudiant

E.S.O 1erBatx científic no no ho sé estic estudiant

E.S.O Batxillerat no trobo a faltar que els joves es comuniquin més entre ells

estic estudiant

primària E.S.O si res, està completa, menys la part de Skatepark

estic estudiant

batxillerat psicologia no , especialment es refereix a cursets de català o quelcom?

si no sé de què parleu……. estic estudiant

E.S.O 1er batxillerat si més diversitat en els mòduls de grau mitjà

estic estudiant

Batxillerat CFGS d'animació esportiva

Grau en fisoteràpia no encara estudio, però si les coses continuen igual, aviat per falta de recursos econòmics

diplomada psicopedagogia no cursos d'art. Perquè crec que no es té en compte aquest àmbit

estic estudiant


135


batxillerat telecomunicacions poca cosa en ser no puc opinar estic estudiant

batxillerat informàtica si moltes més optatives, ja que per falta de gent, no es fan com per exemple batxillerat grec, o electrotècnia. S'ha de millorar les instal·lacions de l'institut i impulsar perquè creixi.

estic estudiant

batxillerat 2n infermeria si res estic estudiant

batxillerat si fisioterapia poc més graus superios i mitjos, i cursets de socorrisme, ludics, a nivell de professor d'esport

estic estudiant

llicenciatura master en marketing online no - -


136


Batxillerat Biotecnologia, UAB A part de l'Insititut no ho conec massa però perquè no és del meu interès.

Potser si hi haguessis més mòduls a ofertar hi hauria més gent que es quedaria però entenc que amb al quantitats d'estudiants que som al poble no es poden ofertar tots els mòduls i s'ha de triar els que es creu que tindran més sortida

No he deixat d'estudiar


137


OCUPACIÓ

TREBALLES ACTUALMENT?

HAS TREBALLAT? HO FAS A SALLENT?

T'AGRADA LA TEVA FEINA?

CONEIXES L'SMOL HI HAS ANAT MAI? T'HAN AJUDAT?

VALORA DE L1 AL 10 EL SERVEI

HAS TINGUT LA INTENCIÓ DE MUNTAR UN NEGOCI? COM VALORES LES AJUDES?

actualment no treballo, he treballat a manresa no no

no si no ho he pensat mai, i no en tinc ni idea

no no ho conec no

no treballo, porto un equip com a entrenador de l'IES llobregat. He treballat des de fa 3 anys el parc de Nadal

si no no

he treballat a sallent però gràcies a contactes familiars

no no ho he intentat mai

no, he treballat com a monitor en diferents actes esportius i ludics

no quan acabi el grau voldria muntar una casa de colònies, les ajudes les desconec però pel què he sentit a parlar està molt malament i ara més en temps de crisi


138


si,si si si, però no hi he anat mai

no, però les ajudes són nul·les i més en el temps que corren

no, si, no no poc econòmiques

no he treballat mai no no

si,si ,si si no poc econòmiques

no treballo, però he treballat en el forn de cabrianes a sallent i a la pizzeria 2266

m'agradaria trobar-ne alguna

no s'haurien de fer conèixer més de cara el públic

no ho he intentat, però ho he pensat

no he treballat mai no mai he tingut la intenció, i no se quines ajudes hi han

treballlo a Sallent i a Barcelona si no hi he anat mai les ajudes les desconec, són tot pagaments


139


treballo però no a Sallent si, molt ni idea tens alguna ajuda, però està bastant encallat i faria falta alguna més

si, una part de la meva feina ho faig a Sallent, és per un temps limitat i no està relacionat en els meus estudis

no en tinc coneixement doncs, si fa uns 4 anys juntament amb un soci estem amb un negoci i l'Ajuntament fins ara no ens ha ajudat gens, havent de treballar fora del poble, quan el producte que oferim encaixa a les necessitats del poble de Sallent. Tot hi això i la nostra insistència, sembla ser que aquest any l'ajuntament vol donar ajudes, però de moment no hi ha cap fet, només paraules.

he treballat en feines d'estiu i eren a Sallent actualment, no treballo

no quin? no, encara estic fent batxillerat

no no no no

no no la intenció sempre ha estat, el què no hi ha són diners. Tanmateix no he mirat les ajudes pels joves emprenadors, però crec que no gaire bé, ni aquesta ni cap.

no no no


140


si treballo actualment però no a Sallent si em van ajudar a fer el meu primer curriculum

7 si, m'ho he plantejat vàries vegades però les ajudes no són molt abundants i t'acabes tirant enrere.

si com a dissenyador freelance en un estudi si no si, ho he intentat, però actualment el meu sector no està en les millors condicions

no no no

no, però col·laboro en el negoci familiar quan cal no no, encara no ser què vull fer, però si hagués de muntar un, continuaria amb el negoci familiar. Ho valoro molt bé perquè els joves som els haurem de tirar endavant aquesta societat de merda

no NO NS/NC

no he treballat ni treballo no ser que és no les conec, poerò segurament podrien ser millor

si, a Cabrianes si no no, però crec que els joves emprenadors són el futur

treballo els estius i durant les vacances de Nadal no ja m'agradaria però no hi ha calers


141


no no no, tot i que trobo que els joves emprenadors són grans persones i les respecto molt .

no no no

treballo i no és a Sallent no, perquè és un contracte de pràctiques i no és retribuit

si, es refereix a l'ajuda al treballador? Si és així si que hi he anta i no em van aconseguir res de bo, i mira que era abans de la crisi.

6 no, encara no. Perquè durant la meva vida no penso demanar ni un crèdit ni cap cosa semblant

no no no

actualment no, però vaig estar treballant l'any passat aquí Sallent

si, però per cercar informació pel treball de recerca. Estudi econòmic de la vila de Sallent. No els hi he demanat ajuda per trobar feina

si, però per somiar que no es quedi

si, treballo fora de Sallent, però durant els estius he treballat a sallent

m'agrada però m'gradaria més una altra

no desconec les ajudes els joves emprenadors


142


he treballat durant tot l'estiu a un supermercat d'aquí Sallent

Em va agradar molt

no no

si, faig d'entrenador a l'escola de bàsquet si no pel que veig no gaires

actualment faig classes d'anglès i mates. No treballo fora de Sallent

si no hi he anat mai, però se que és

no

si, si, si si si, pero no m'han ajudat perque no hi he anat

6 no

treballo a manresa molt no no, no les conec

He treballat al casal de Setmana Blanca de l'Ajuntament de l'any passat.

No treballo No No he volgut muntar mai cap negoci


143


HABITATGE

VIUS SOL O CASA DELS PARES? CONEIXES LES AJUDES PER EMANCIPAR-SE?

CREUS QUE HI HA SUFICIENTS AJUDES?

ON T'AGRADARIA VIURE?

QUAN ESTARIES DISPOSAT A PAGAR PER UN LLOGUER?

visc amb els pares, sóc estudiant

i no em puc permetre independitzar-me, no em passa ni pel cap

no a barcelona, perquè hi ha més oferta de treball i tinc més oportinitats d'estar en diferents hospitals

entre 200 o 300€/mes en el cas de ser compartit entre 3 o 4

els caps de setmana amb els pares,

però la resta a barcelona sol

no les conec, tampoc m'han interessat

no estic informat, però els pisos d'estudiants a barcelona crec que és una gran idea

municipi o ciutat on tingués feina

400€/mes tots els habitants

pares, per què no em deixen marxar no no barcelona, perquè m'agraden les ciutats

250€/mes


144


a casa els pares no tinc edad per marxar no - a sallent perquè sempre ha estat el meu poble, i en el cas de feina fora, he de marxar a treball no ser on aniré

300 €

a casa dels pares sóc menor d'edad i no tinc prou poder adquisitiu per emancipar-se

no les conec i això vol dir que no es donen a conèixer

no ho se, sospito que no m'agradaria viure a Holanda però sent realista viuria a Manresa per esatr ben comunicadaamb les altres parts de Catalunya

200€/mes com a màxim

a casa els pares per què encara sóc jove no les conec no ho se manresa a les afores( st joan, st fruitós, santpedor)

200€/mes

a casa els pares 200€ al mes pel lloguer

són insuficients, ja que si els joves no ens enterem serà per alguna cosa

sallent està bé, està el peu de l'autovia

50€/mes per persona

amb els pares sóc miolt jove encara no no ho se cabrianes, és tranquil i agradable

50.000 o 60.00 € compra


145


a casa dels pares perquè no treballo i nop em puc permetre un pis

no no ho se m'agradaria viure a Sallent perquè aquí tinc la meva vida, però no descarto marxar a viure a un altre lloc

200€/mes

a casa els pares no tinc patrimoni suficient no no a la part tranquila 150€/mes

visc amb els pares, però entra setmana visc a un pis d'estudiants a Girona

no crec que no n'hi ha prous

on trobi feina 500€/mes màxim per un pis de 3 hab dobles . De 90 m2

a casa dels pares no no ho se on trobi feina depèn del tipus d'habitatge

a casa dels pares perquè no em veig en cor de comprar res, i els lloguers són molt alts

no ns/nc cabrianes per la tranquilitat, ja que el centre de Sallent hi ha massa moviment

350€/mes

visc sola no les conec , però crec que s'hauria d'informar millor a la gent sobre aquestes ajudes

crec que no n'hi ha prous

ja estic emancipada i visc a Sallent, perquè després de tot m'agrada

max 200€/mes


146


pares, impossible emancipar-se no en tinc coneixement no en tinc coneixement manresa possiblement per la capacitat oferta / recursos. Tot i que m'agradaria seguir a Sallent

màx 250€/mes

amb els pares perqùe sóc menor bàsicament normal no ho ser, tampoc m'he interessat

a manresa, m'agraden més les ciutats

a sallent? 200€/mes depenent de la seva dimensió per suposat

amb els pares perquè encara sóc jove no no ho se si estudio a barcelona, m'agradaria viure allà o si no aquí Sallent

entre 100 o 300€/mes

a casa dels pares, motiu no hi ha diners per marxar

no no el futur decidirà depèn dels m2, no? 250 o 350€/mes

sóc menor no no ser muntanya o aprop 500€/mes

a casa dels meus pares, perquè amb el què cobro no em puc permetre el lloguer i les despeses d'un pis

si les conec i crec que són per riure la veritat.

no el lloc m'és bastant igual només vull un lloguer raonable, per un habitatge digne que no sigui un desastre. I si per això m'he de traslladar a un altra poble ho faré.

300€/mes despeses incloses


147


a casa amb la mare ja que som una familia molt reduida i estem molt units

no, però el fet de viure sol ja és bastant costós

crec que no masses, però és l`gic degut a la cituació actual

al mateix poble on visc , és tranquil i tinc tot el necessàri

300€/mes màx ja que els ingressos són baixos i hi ha molts gastos

amb els pares perquè sóc menor d'edad no no a Sallent 200-300€/mes

a casa els meus pares, perquè tinc 15 anys no no al lloc on estudii la carrera, d'aquesta manera no tindré problemes de transport

no ser, no tinc edad per pensar amb això encara

amb els pares, perquè si no NS/NC Barcelona, mola bastant 100€/mes, màxim

a casa dels pares, perquè estudio aquí Sallent i crec que és una tonteria viure sol

no no a Sallent perquè és molt tranquil

300€/mes

a casa dels pares perquè no sóc major d'edat algunes. Que hi podrien haver i no tantes pels immigrants

més o menys a Sallent perquè m'agrada el meu poble

350€/mes

a casa els pares no tinc sou per independitzar-me

no no ho se a Cabrianes perquè és el millor poble

no ho sé

amb els pares no no ho sé m'agradaria viure allà on pogués i si és fora de Sallent, millor.

300€/mes


148


amb els pares, sóc menor. no no depèn de l'oferta de treball

300€/mes

amb els pares, perquè sóc menor no no a la Lluna

Visc en un pis d'estudiants a Barcelona no, informeu-nos si, no estic informada no puc valorar

mentre necessiti estudiar a Barcelona, viure a Barcelona per reduir el cost ecolègic del transport. Després crec que m'agradaria variar depèn del què la feina em permeti, però estari millor viure en un poble apartat amb el meu hortet. No sento afinitat amb la mjoria de gent de Sallent o sigui que aquí no hi he perdut res

habitatge complert???? 450-500€/mes


149


amb els pares perqè de moment no he tingut la necessitat de marxar de casa

no si m'emancipo serà en el lloc més a prop de la universitat en la que estudi, ja que no em crida l'atenció cap lloc

Si

a casa dels pares , falten recursos no, ni idea segur que són escasses allà on sigui la meva feina, per comoditat. Millor Sallent però està molt malament amb el tema feina.

ara mateix és inviable!!!!

comparteixo pis, perquè visc a Lleida no no m'agradaria tornar a Sallent però és dificil pels lloguers

250/300€/mes

a casa dels pares perquè estic estudiant i és impossible independitzar-me

no no a l'estranger, vull aprendre anglès i el meu somni és viure Austràlia

no ho sé

a casa dels pares no no a Sallent o algun lloc proper

650€/mes amb tot pagat

a casa dels pares. No sóc autosuficient no gaire no tinc informació sobre el tema

a poder ser Sallent perquè és el meu poble de tota la vida

no m'ho he plantejat mai


150


a casa dels pares no no al poble on visc 250 euros

pares, m'encantaria independitzar-me però amb el meu sou actual és impossible

no ni idea a sallent, estic molt a gust al meu poble i si la feina m'ho permet m'agradaria quedar-me aqui

200

A casa dels pares, no treballo, sóc massa jove i no vull marxar-ne, de casa.

No, mai ha sigut la meva idea, emancipar-me.

Crec que està molt bé la oferta dels pisos a barcelona que ofereix l'ajuntament.

No ho he pensat encara 200 € amb gastos inclosos.

151

ANNEX 4 PLA LOCAL DE JOVENTUT 2013-2016 Carta convocatòria joves i actes sessions de treball

Carta Convocatòria joves

Benvolgut/ da,

Com a jove del municipi de Sallent t’informem que al 2012 s’acaba la vigència del Pla Local de Joventut que tenim actualment i que, per tant, hem de començar a elaborar el pròxim que durarà 4 anys més (2013-2016).

Per tal que un “Pla Local de Joventut” cobreixi les necessitats dels joves a qui va adreçat és molt important saber què necessiten, valoren i volen millorar aquests joves de primera mà. Des de l’àrea de joventut ens agradaria treballar perquè sigui realista per vosaltres, perquè us el sentiu vostre. És per això que us convidem a formar part de tot el procés d’elaboració perquè en sigueu agents actius, participants i implicats en tot el procés.

Per tot, us esperem el proper dia 29 de desembre a les 20.30h a l’Ajuntament per fer la primera reunió conjunta i explicar-vos la proposta de treball.

En aquesta primera reunió, a part de ser una presa de contacte amb tots vosaltres, es tractaran els següents temes:

- Valoració del Pla Local de Joventut 2009-2012

- Sessió informativa sobre l’elaboració del Pla Local de Joventut

- Presentació del Calendari de treball organitzat per grups d’edat

No cal dir que la teva presència és molt important i la teva implicació fonamental perquè sigui millor per tots.

Gràcies,

Àrea de Joventut de l’Ajuntament de Sallent

Rocio Moreno i Cristina Mudarra


152


Acta 1ª Sessió de treball del Pla Local de Joventut 2013 – 2016

Assistents

Meritxell Sanfeliu

Anna Prat

Gemma Sanchez

Ivan Martín

Laura Macià

Eloi Rotllan

Lluís Lupión

Cristina Mudarra

Rocio Moreno

Tot i haver avisat a tots els assistents a la primera trobada via mail, telèfon i facebook i haver fet un recordatori general al Twitter i al Facebook, la participació a la 1a sessió de treball per al Pla Local de Joventut va ser molt escassa. Tot i així, es va treballar a fons els temes a tractar i se’n van treure diferents conclusions tenint en compte les enquestes anteriorment contestades.

Es va treballar amb els resultat de 37 enquestes (també un nombre baix de participació tot i poder-ho fer via Internet).

Les propostes de millora que es van acordar van ser:

Educació:

- Ampliar l’oferta formativa :

o Mòduls de grau superior

o Mòduls de grau mitjà

o Varietat de cursos (monitors, art, idiomes i altres).

- Qualitat en l’ensenyament

-


153


- Ajudes de mobilitat per a la gent que estudia a Manresa o a la UAB. Tenint en compte que a la gent de Barcelona se’ls ajuda amb els pisos que l’Ajuntament té en propietat allà, es podrien oferir ajudes per mobilitat als joves que estudien a Manresa ja que les beques no ho cobreixen si no hi ha un mínim de quilòmetres. També estaria bé que els estudiants que han d’anar a la UAB tinguessin un bus directe ja que han de fer transbords el que implica molta pèrdua de temps.

- Orientació i assessorament pels futurs universitaris. Quan es fan les xerrades als instituts, es té la tendència a “vendre” més els cicles formatius. Potser caldria una bona orientació per a que els joves decidissin cap a on volen anar.

Treball:

- Donar a conèixer l’SMOL ja que és un servei totalment desconegut per als joves. Dels enquestats, només 1 persona hi ha anat i una altra sap què és però no ha utilitzat el servei.

- Facilitar ajudes als joves emprenedors

- Donar a conèixer les beques de fundacions. Els joves tendeixen a pensar que només hi ha les beques de la Generalitat i no saben que n’hi ha moltes altres.

- Informació per introduir-se al món laboral (Què és un autònom, avantatges, inconvenients, facturació,...)

Oci i lleure:

- Sala Polivalent. Saben que hi ha el tema de Cal Carreras però ho veuen lluny i hi ha una certa desconfiança en el projecte (frase textual : No ho veurem pas!).

- Esdeveniments esportius (tornejos, triatlons,...)

- Concerts més variats perquè sempre van dirigits al mateix tipus de públic.

- Cinefòrums, teatre

- Gresca a la Fresca: està orientat només per al públic adult. Estaria molt bé que de tant en tant se’n destinés algun als joves.

- Xerrades i esdeveniments culturals ( grup de teatre jove, grup de lectura per a joves,...)

- Caminades. Proposen arreglar els camins i les senyalitzacions que hi ha ja que hi ha moltes senyals que han desaparegut a causa de la pluja i el pas del temps i hi ha trams de camins que fan difícil passar-hi sense córrer perill (per exemple el camí dels horts).

- Cursos (fotografia, trekking,...)


154


Habitatge:

Entre els enquestat només hi ha una persona emancipada. Molta de la gent enquestada no vol marxar de Sallent però la gent que diu que sí vol marxar és per falta d’oferta laboral. Es necessiten canvis en aquest aspecte o una franja d’edat de Sallent marxarà del poble.

Tenint en compte això, s’han previst les següents actuacions de millora:

- Que les empreses existents a Sallent donin feina als joves perquè no marxin a viure a fora.

- Facilitat el transport públic perquè els joves puguin anar a treballar a fora sense haver d’emancipar-se fora de Sallent.

Esports:

- Millorar el pavelló:

o Calefacció

o Humitats

o Goteres

o Ferum del clavegueram

- Nou skatepark. Canviar d’ubicació i millorar els mòduls.

- Canviar la sorra de la pista de vòlei.

- Pista coberta. Proposen cobrir-la millor ja que quan plou, si ve de costat, et mulles igual però, el més important és que s’hi posi il·luminació.

- Ampliar rocòdrom (tant el rocòdrom en sí com els horaris per a poder-lo utilitzar).

- Piscina Municipal. Es queixen de que les instal·lacions no estan bé i que el preu és excessivament car. La relació qualitat – preu no es correspon. Proposen que la piscina sigui municipal i que s’inverteixi en millora necessària de les instal·lacions.

Sallent, diumenge 26 de febrer de 2012.


155


156


157


158


159


160


161


162


163


Acta sessions de treball de Pla Local de Joventut a l’IES Llobregat

Durant el mes de maig es van fer sessions de Pla Local de Joventut a l’IES aprofitant les hores de tutoria amb els alumnes de 4rt d’ESO i Batxillerat (joves entre 16 i 18 anys). Per aquestes sessions es va utilitzar la dinàmica dels barrets per pensar que és una tècnica de creativitat amb una metodologia simple. Hi ha sis barrets imaginaris, cadascun d'un color diferent, En qualsevol moment un pensador pot escollir posar-se un dels barrets o se li pot demanar que se’l tregui. Totes les persones de la reunió poden usar un barret d'un color concret durant una estona en un moment determinat. Els barrets involucren els participants en un mena de joc de rol mental.

REALITAT. QUÈ HI HA I QUÈ NO HI HA.

DELS RESULTATS OBTINGUTS, QUINS SÓN MÉS IMPORTANTS I DE QUINS ES POT PRESCINDIR.

ASPECTES NEGATIUS.

ASPECTES POSITIUS

ASPECTES QUE PODEN MILLORAR I COM MILLORAR-LOS

CONCLUSIONS


164


D’aquestes sessions varem poder extreure les següents conclusions sobre les diferents àrees a tractar:

- A nivell d’oci i lleure, valoren positivament el carnaval (organitzat per l’entitat Carrilet), la Festa Major, la Setmana Jove, la Festa Major de Cabrianes, el parc, l’envelat, Contramestres, la Turbina com a espai de trobada per a joves i les activitats que s’hi fan, la Biblioteca, el fet de tenir places grans perquè els nens hi puguin jugar sense el perill dels cotxes i la quantitat de bars que hi ha al poble. Destaquen com aspectes negatius que hi ha pocs concerts a contramestres, les instal·lacions de la turbina, el terra, que no és acollidor, que no hi hagi la Play 3 i un futbolí... La manca d’un teatre i una sala en condicions per fer-hi concerts; la brutícia, les goteres, l’escenari i que no hi hagi w.c ni vestuaris a l’envelat també és un punt que destaquen negativament.

- En el terreny d’esports, valoren positivament la oferta esportiva que hi ha i diuen que en general les instal·lacions estan bé però en aquest cas també tenen queixes. La més habitual entre els joves ha estat el tema de que la piscina no sigui municipal ja que creuen que és molt cara i que la relació qualitat / preu no és correcte. Demanen que s’arregli la pista coberta (el terra) i que s’hi posi alguna xarxa al voltant per evitar que les pilotes es perdin, les grades del camp de futbol (seients), que la pista de vòlei tingui la sorra adequada i que les reixes no estiguin rovellades i, la opció de que tot el terreny estigués ple de sorra de manera que es pogués treure la ret de vòlei i fer també partits de futbol platja; que es torni a posar l’skatepark però en un lloc més cèntric i tancat d’alguna manera perquè no el tornin a fer malbé (proposen alguna reixa o quelcom similar) i que les instal·lacions esportives estiguin obertes a la població. Esmenten, també, que els vestuaris i els w.c. del pavelló estan bruts i en mal estat.

- En el tema d’educació, creuen que manca oferta formativa. Hi ha pocs cicles formatius. Valoren positivament el volum de llocs on es pot anar a fer repàs tot i que també diuen que no tothom s’ho pot permetre perquè és molt car. Comenten la opció de que hi hagués algun lloc on es fes repàs escolar gratuït. També destaquen negativament les cargoleres de l’institut.

- Sobre Habitatge i ocupació no opinen ja que és un tema que els queda lluny tot i que molts ja volen treballar als estius.


165


Acta presentació esborrany Pla Local de Joventut 2013-2016

Dia: Dimecres 21 de novembre de 2012

Hora: 19’30h

Assistents:

Sr. Ramon Trinidad (Representant d’ ICV)

Sr. Albert Junyent (Representant de la CUP)

Sra. Antònia Faja (Representant d’ ERC)

Sra. Anna Mª Fernandez (Representant de CiU)

Sra. Rosa Argelaguet (Representant de PSC)

Sr. David Saldoni (Alcalde)

Sra. Cristina Mudarra (Regidora de Joventut)

Sra. Rocio Moreno (Tècnica de Joventut)

Odre del dia:

- Presentar l’esborrany del Pla Local de Joventut 2013-2016

- Aportacions a nivell individual al Pla Local de Joventut per part dels assistents

Desenvolupament de la reunió

La Sra. Cristina Mudarra inicia la reunió explicant com s’ha elaborat el Pla Local, quins objectius s’han tingut en compte, metodologia que s’ha seguit per tal de situar als diferents polítics en l’estructura del document que se’ls passa en format paper (un per grup municipal) i se’ls enviarà per correu electrònic.

Un cop finalitzada la presentació de l’esborrany del document, es procedeix a explicar una graella esquemàtica de les accions que s’han decidit emprendre a partir de les conclusions extretes de la demanda dels joves.

Abans de començar, però, el Sr. Albert Junyent comenta que troba a faltar en la documentació entregada una avaluació de l’antic Pla Local de Joventut per tal de poder valorar quines actuacions s’han portat a terme i quines no. La Sra. Cristina Mudarra es compromet a enviar per e-mail aquesta


166


valoració i alhora a introduir-ho en el pla per contemplar les accions proposades i l’estat de la seva execució.

Es presenta la taula amb les propostes i les accions específiques per portar a terme.

Eix Propostes (Objectius )

Acciones específiques (Mitjans)

Ampliar oferta formativa d’educació formal reglada i no-formal

(Opció de reforçar aprenentatge acadèmic de forma gratuïta)

RE: Traspassar a IES la demanda dels joves sallentins

RC+RJ: Fer proposta cursos de formació complementaris adreçada joves (contemplar en pressupost)

o Proposta 2013: Curs per monitors, fotografia, trekking, brake-dance

o Implementar grups de treball de reforç acadèmic 2 tardes per setmana. Gratuït.

o La comissió cada final d’any farà la proposta per pressupostar-la any següent

Educació

Millorar qualitat en l’ensenyament

RE: Traspassar a IES inquietud dels joves sallentins

RJ: Accions diverses:

o Proposta de concurs/beca “Reconeixement de l’esforç” : Opció de presentar treball de recerca, treball fi de mòdul,...

o Proposar tàndems lingüístics per practicar domini llengües estrangeres

o Buscar i facilitar beques intercanvi (Erasmus, Sèneca, Leonardo,...)


167


Ajudes de mobilitat per estudiants comarca, UAB,...

RJ: Crear nexe de compartir vehicle (VAO)

Buscar opció de beques mobilitat per quilometratge

Orientar i assessorar pre-universitaris

RJ: Espai PIDCES (horari) facilitar informació d’universitats i beques (Material després a disposició a la Turbina per consulta – traspassar web)

Donar a conèixer serveis de l’SMOL

RJ: Es proposa facilitar contacte des de la Turbina per interessats directament

Facilitar ajudes emprenedors

RO: Buscar informació de procediment i reconeixement activitats professionals (premis)

Donar conèixer més opcions beques (fundacions,...)

Treball (Ocupació)

Informar sobre possibilitats diverses per inserció món laboral (autònom, facturació,...)

RO + RJ: Sessions informatives i de formació sobre possibilitats inserció món laboral i facilitar ajuda del procediment a seguir (SMOL)

Sala polivalent > Projecte llunyà

RJ: Fer arribar informació sobre Cal Carrera a la Turbina i penjar a la pàgina web informació bàsica del projecte (accés directe)

Propostes: Grup de teatre jove, grup lectura per joves,...

RC: Traspassar demanda a cada entitat que ho promou

Acció específica: Compromís de portar grup de teatre amateur i fer taller amb obra

Opcions diferents oci: cineforum, teatre, xerrades

Oci i lleure

Concerts més variats > Buscar diferents

RJ + RF: Setmana Jove i festes del poble buscar opcions diferents i provar altres estils de propostes oci per joves


168


Esdeveniments esportius RE: Promoure tornejos, triatlons, caminades (senyalització),...

Repassar estat dels locals de l’ajuntament a disposició

RC+ RJ: Redactar reglament ús dels espais per activitats festives

OCI relacionat amb la Salut

- RJ: Activitats prevenció drogodependències i gestió emocional.

Empreses existents al municipi donin feina a joves sallentins

RO: Crear borsa de treball, perfil aprenent (Pla ocupació)

Habitatge

Facilitar transport públic perquè puguin anar a treballar fora sense haver traslladar a viure

RJ: Cerca de possibles col·laboracions o subvencions destinades a transport

Millores manteniment pavelló

Skatepark – nova ubicació i mòduls



Esports

Psicina: Preu car i proposen sigui municipal

REs: Traspassar inquietuds, interessos a la regidoria corresponent

Els assistents a la reunió fan les seves aportacions a títol individual ja que fins que fins que no presentin l’esborrany als seus companys no podran fer aportacions en nom del partit polític al que representen.

o En l’apartat d’educació, el sr. Albert Junyent apunta que el punt “Proposta de concurs/beca “Reconeixement de l’esforç” : Opció de presentar treball de recerca, treball fi de mòdul...” no el veu malament però no li veu massa sentit a fer un concurs d’aquestes característiques donat que els alumnes ja presenten els seus treballs a l’institut i hi ha concursos d’aquesta mena a nivell, per exemple, comarcal.


169


o En el punt “Implementar grups de treball de reforç acadèmic 2 tardes per setmana. Gratuït” el sr. Albert Junyent creu que s’ha d’aclarir si es tindrà algú que faci de vigilant dels joves que van a fer el reforç o si es contractarà a algú qualificat per a fer la tasca. En aquest punt i suposant que es doni el segon cas, la sra. Antonia Faja proposa que es faci pagar un preu simbòlic ( amb la possibilitat de ser retornat quan s’acabi el curs) als joves per assegurar el compromís a assistir-hi donat que la presència de personal qualificat suposarà una despesa.

o Es debat la forma presentada de “millorar la qualitat de l’ensenyament”, si falten indicadors d’informació més concreta, si és opinió general o específica d’una etapa,...

o Sobre el punt “Buscar i facilitar beques intercanvi (Erasmus, Sèneca, Leonardo,...)” el Sr. Junyent creu més adient centrar-ho en beques que estiguin adreçades a un públic més ampli (no només universitaris) donat que la gent que està cursant estudis universitaris ja coneix aquestes beques i a les universitat hi ha molta més informació de la que podem tenir nosaltre.

o Referent a l’apartat de “Buscar opció de beques mobilitat per quilometratge” el Sr. Albert junyent creu que està molt bé donar beques però que no sempre és possible i remarca la opció de donar altres facilitats en el transport com podrien ser acords entre l’Ajuntament i l’empresa de transport de manera que l’Ajuntament pagués un tant per cent dels viatges dels estudiants, l’ampliació d’horaris, informar-se si amb el carnet jove es pot gaudir de descomptes en aquest tipus de transport...

o A l’àrea d’ocupació, la Sra. Antònia Faja apunta que podria estar molt bé que des dels cicles formatius s’informés als joves sobre el cooperativisme, per tal de fer arribar als joves que hi ha altres maneres d’endinsar-se en el mercat laboral a part de treballar per una empresa.

o En el punt que diu “Redactar reglament ús dels espais per activitats festives” el sr. Albert Junyent comenta que està bé la idea però que encara estaria millor elaborar un catàleg d’equipaments on s’indiqués els serveis dels que disposen i les condicions per utilitzar-los: Hi ha escenari? No n’hi ha, hi ha espai exterior? Es necessita presa de llum? Horari en que es pot utilitzar, activitats que s’hi poden fer...

o Dins l’àrea de sanitat el sr. Junyent i el sr. Trinidad indiquen que seria convenient afegir-hi el tema de la sexualitat.

o A l’àrea d’esports afegeixen tant Junyent com Trinidad comenten la possibilitat de posar un rocòdrom a l’aire lliure de manera que sigui accessible en una franja horària però es comenta també que des del FAES ja s’està mirant de col·locar-lo en un altre espai que no sigui el pavelló.


170


o Pel que fa a habitatge s’indica que des de l’Ajuntament s’hauria de fer alguna cosa per aconseguir lloguers més assequibles per la gent jove.

S’acaba la reunió amb el compromís de fer arribar per e-mail les actes de les reunions de valoració que es van portar a terme per avaluar el PLJ vigent i una còpia de l’esborrany del PLJ 2013-2016. I es queda que la data de la pròxima reunió de treball per acollir les aportacions serà la setmana vinent. Per e-mail es confirmarà dia i hora exacte.

Dimecres 21 de novembre de 2012

21:10h


171


Acta sessió de treball amb polítics (Aportacions)

Dia: Divendres 30 de novembre de 2012

Hora: 19’00h

Assistents:

Sr. Ramon Trinidad (Representant d’ ICV)

Sr. Albert Junyent (Representant de la CUP)

Sra. Antonia Faja (Representant d’ ERC)

Sra. Cristina Mudarra (Representant de CiU i Regidora de Joventut)

Sra. Rocio Moreno (Tècnica de Joventut)

Odre del dia:

- Presentació de les aportacions al Pla Local de joventut que els diferents partits polítics creuen convenients.

______________________________________________________________

Comencem la reunió amb les aportacions que cada representant creu convenient fer després que els diferents partits polítics hagin treballat l’esborrany del Pla Local de Joventut.

El Sr. Albert Junyent comenta que el Pla Local de Joventut s’hauria de centrar més en els problemes reals dels joves i no tant en el que ens demanen. Convé detectar i resoldre les diferents problemàtiques que existeixen. Anar més al fons i decidir què es pot fer des de l’Ajuntament per tal de millorar la qualitat de vida dels joves ja que les diferents actuacions proposades al Pla Local estan bé però, potser són més prescindibles. Proposa que ens plantegen què fer per abordar el fracàs escolar, com afrontar l’abandonament prematur dels estudis, com facilitar l’accés dels joves al món laboral... buscar als joves que realment necessiten actuacions des de l’Ajuntament.

Sobre les dades analitzades proporcionades per IDESCAT, el Sr. Junyent apunta que les de 2001 es podrien treure ja que no són molt actuals i no


172


ens ajuden massa a analitzar la realitat actual. Sobre aquest tema, la regidora Cristina Mudarra, proposa posar-les a l’annex. Apunta també que les dades sobre l’atur no són molt coherents. Després d’observar-les i existint la possibilitat de que hi hagi un error a l’hora de passar-les, la regidora Cristina Mudarra es compromet a revisar-les i comprovar si ha estat un error o són les reals.

Sobre la beca Leonador da Vinci, el Sr. Albert Junyent creu que si l’Ajuntament ha de posar diners, s’hauria de pensar bé a qui vol adreçar aquesta beca per tal que la gent que se’n beneficiï sigui realment per treure’n un profit i no per anar-se’n de vacances.

Per part d’ERC, la Sra. Antonia Faja comenta que seria convenient fer un seguiment d’aquelles persones que deixen l’institut i no continuen estudiant ni tenen feina.

En relació al Pla Local en general, la Sra. Faja afegeix que és convenient marcar una temporalització per les accions que es volen portar a terme perquè creu que sinó no es faran.

Com a acció concreta, apunta que seria convenient tractar els temes de les xarxes socials, mòbils,... des de petits.

La sra. Faja fa la consulta de quants joves estan dins el projecte Sabana actualment. No podent respondre per manca de la informació, la regidora Cristina Mudarra es compromet a demanar-ho i informar.

El Sr. Ramon Trinidad, com a representant d’ICV procedeix a fer les seves aportacions.

A l’eix d’educació, proposen:

- Organitzar una comunitat d’aprenentatge on hi hagi voluntaris que puguin fer les classes de repàs proposades al Pla Local. Això es podria fer a través de les AMPA’s.

- Fer un Pla de Convivència Intercultural (per establir relació entre gent de diferents cultures).

- Impulsar l’accés del joves amb risc d’exclusió social en les activitats de lleure del municipi.

- Ampliar l’horari dels equipament (biblioteca, escoles, turbina) sobretot en èpoques d’exàmens. Per aquesta actuació es podrien


173


buscar voluntaris que es fessin responsables dels equipaments per tal que no hagués de ser personal de l’Ajuntament.

Pel que fa a l’eix d’ocupació:

- Mediació directa de l’ajuntament amb les empreses per tal que els joves puguin fer-hi pràctiques.

- Formació de nous llocs de treball.

Per l’eix d’oci, lleure i cultura, apunten:

- Crear espais de convivència intergeneracional.

Eix d’habitatge:

- Proposen fer un cens d’habitatges desocupats i la possibilitat de fer convenis amb els propietaris perquè els joves puguin llogar. L’Ajuntament hauria de fer de mitjancer per assegurar que, quan el llogater deixi el pis, estarà en bones condicions tal i com se li va llogar.

A l’eix de salut indiquen:

- Treballar la prevenció de la violència de gènere

- Treballar les conductes abusives

- Treballar temes com la bulímia i l’anorèxia

- Possibilitat de posar màquines expenedores de preservatius als equipaments.

Fora de les aportacions, sorgeix el tema del consum d’alcohol entre els menors i, es creu convenient que, a part de treballar el tema amb els joves, es parli amb els diferents establiments on venen alcohol i amb els pares per tal de potenciar un consum responsable ja que es veu impossible evitar que es consumeixi alcohol.

Sense més qüestions a tractar, s’acaba la reunió amb el compromís de fer arribar per e-mail l’acta de la reunió, revisar les dades d’atur i confirmar el nombre de joves que estan al projecte Sabana.

Divendres, 30 de novembre de 2012

20’30h


174

Pla local de joventut de Sallent 2013-2016 · PLA LOCAL DE JOVENTUT SALLENT 2013-2016 5 de...

Documents

Transcript of Pla local de joventut de Sallent 2013-2016 · PLA LOCAL DE JOVENTUT SALLENT 2013-2016 5 de...