PLA LOCAL DE JOVENTUT...nou Pla Local de Joventut (PLJ) del municipi 2017-2020. Després de la...

PLA LOCAL DE JOVENTUT

D’ULLASTRELL

(2017-2020)

Pla Local de Joventut d'Ullastrell 2017-2020

1


2

ÍNDEX

1 Presentació ..........................................................................................................................................................4

1.1 Contextualització del pla

2 Diagnòsi ...............................................................................................................................................................6

2.1 Presentació

2.2 Metodologia

2.3 El context social i territorial

El municipi i l’estructura de la població

Evolució de la població

La població jove

La població estrangera

2.4 El Servei de Joventut

2.5 Àmbits d’anàlisi

Conclusions i orientacions per al disseny del PLJ

3- Objectius, missió i línies estratègiques ....................................................................................................... 62

3.1 Objectius estratègics

3.2 Missió

3.3 Línies estratègiques

4- Criteris metodològics/Principis rectors ........................................................................................................ 68


3

4.1 Transversalitat

4.2 Interseccionalitat

4.3 Interinstitucionalitat

4.4 Participació

5- Línies d’actuació ............................................................................................................................................. 71

5.1 Programes

xions dels programes

6- Avaluació ......................................................................................................................................................... 83

6.1 Cirtèris d’avaluació

6.2 Quadres d’avaluació


4

1 PRESENTACIÓ

1.1 CONTEXTUALIUTZACIÓ DEL PLA

L’Ajuntament d'Ullastrell, a través de la Regidoria de Joventut impulsa l’elaboració del Pla local de

Joventut del municipi d’acord amb els criteris establerts al Pla Nacional de Joventut de la

Generalitat de Catalunya 2010-2020.

El Pla Local de Joventut és una eina que treballa els següents aspectes:

Analitzar la realitat juvenil del municipi per a ordenar, orientar i planificar les polítiques

de joventut.

Implicar a diferents agents i dinamitzar als joves, generant sinergies i relacions per tal de

mobilitzar la seva participació en la vida política del municipi.

Millorar la qualitat de vida del col∙lectiu jove a través d’actuacions concretes.

Socialitzar la necessitat de treballar en positiu en matèria de joventut pensant en clau de futur.

A partir dels aspectes que hem nombrat, definim uns criteris per a elaborar el document i que tot

seguit s'anomenen:

El Pla Local de Joventut és un document que recull l’anàlisi de la realitat juvenil(ARJ) i anàlisi

de polítiques de joventut (APJ) en el marc de la diagnosi , així com les línies de treball i les

actuacions a desenvolupar durant la durada del pla en matèria de joventut.


5

El Pla ha d’ésser un procés de construcció col∙lectiva per part de diversos agents

(responsables polítics, tècnics, joves i altres) on pren valor la dinamització i la mobilització de

tots aquests agents.

Les línies que han d’orientar el Pla Local de joventut han de ser les següents:

◦ Lideratge i consens polític: necessitat de treballar la dimensió política i el lideratge

ferm del procés.

◦ Transversalitat del projecte: recull de la perspectiva tècnica i política de les diferents

àrees i incidència en elles des del Pla.

◦ Realisme: dimensionar de forma adequada el procés de diagnòstic i el futur Pla a la

realitat d'Ullastrell.

◦ Participació activa: comptar amb la participació activa dels diferents agents; polítics,

tècnics, joves i altres agents socials del territori.

◦ Concreció: definició clara dels objectius, les accions i els responsables.

◦ Coherència amb el conjunt de l’organització municipal i amb altres plans o projectes

que es desenvolupin al municipi.

◦ Interinstitucionalitat: aprofitar els recursos de les diferents administracions per dur a

terme polítiques realment integrals.

Així doncs, el Pla Local intenta comptar amb el màxim rigor i coneixements tècnics i teòrics

possibles, de manera que esdevingui una eina de present però també de futur per a donar força i

coherència, interna i externa, a l’àrea de joventut com a peça fonamental del consistori.


6

2 DIAGNÒSI

2.1 PRESENTACIÓ

L’Ajuntament d’Ullastrell, amb el suport de la Diputació de Barcelona, està impulsant l’elaboració del

nou Pla Local de Joventut (PLJ) del municipi 2017-2020. Després de la finalització del Pla Local de

Joventut vigent, ha arribat el moment d’avaluar les polítiques de joventut impulsades pel consistori en

aquest àmbit, identificar les noves necessitats de la població jove a les que es vol donar resposta i

definir un nou marc d’actuació.

Per aquest motiu, el primer pas ha estat actualitzar la diagnosi perquè serveixi de punt de partida per

planificar futures actuacions que millorin les condicions de vida del jovent del municipi.

El procés d’elaboració ha contemplat diferents elements estratègics com ara implicar a tota

l’organització municipal, els agents socials i el jovent per intentar adequar les actuacions a les seves

voluntats i possibilitats, però també per vetllar per la seva coresponsabilització i implicació.

La metodologia d’elaboració parteix de la necessitat d’una anàlisi de la realitat juvenil (tant

quantitativa com qualitativa), una identificació i avaluació dels recursos existents al municipi destinats

al jovent, i un procés de reflexió col·lectiu on intervenen els diferents agents implicats: polítics,

tècnics, agents socials i jovent.

L’anàlisi de la realitat juvenil d’Ullastrell es centra principalment en la franja d’edat dels 15 als 29 anys,

d’acord amb el que preveu la Llei 33/2010 de polítiques de joventut. Així mateix, en alguns aspectes

s’ha ampliat la franja fins els 12 anys, atès que bona part dels serveis que presta joventut s’adrecen

també a atendre les necessitats de la població adolescent.


7

2.2 METODOLOGIA

La metodologia utilitzada per elaborar el PLJ aborda la realitat dels i les joves i les polítiques

adreçades a aquest col·lectiu des d’una perspectiva quantitativa, qualitativa i participativa dels agents

que hi intervenen. El procés consta de tres grans fases: Fase de diagnosi de la realitat juvenil; Fase

de definició i disseny del Pla i Fase d’implementació i avaluació:

Fase de diagnosi de la realitat juvenil

Aquesta primera fase té com objectiu principal l’aproximació al coneixement de la realitat juvenil

d’Ullastrell des d’una vessant quantitativa i qualitativa (anàlisi de la realitat juvenil) i la identificació i

anàlisi dels recursos i polítiques de joventut desenvolupades (anàlisi de les polítiques de joventut).

Ara bé, analitzar tots els aspectes de la vida dels joves i les polítiques que els afecten, encara que

sigui des de l’àmbit municipal, és una tasca ingent. Per això, a l’hora de fer aquesta aproximació a la

realitat juvenil ha estat necessari prioritzar els aspectes sobre els que volíem centrar l’anàlisi i

focalitzar la mirada, entenen aquesta tasca com una oportunitat per dotar d’intencionalitat el treball

realitzat.


8

S’ha tingut en compte diferents aspectes per fer aquest plantejament inicial:

- Un primera mirada a les característiques de la població jove d’Ullastrell, que representa el

13,30% de la població total del municipi.

- L’anàlisi de les principals necessitats detectades per l’equip de joventut.

- Les directrius que estableix el Pla d’actuació territorial de polítiques de joventut PATJ-2016.

A partir de tot aquest treball i conjuntament amb els responsables tècnics i polítics de la Regidoria de

Joventut es va donar una orientació estratègica a la diagnosi. Per aquest motiu, la diagnosi té en

compte l’anàlisi d’aspectes importants per la vida dels i de les joves, com és el temps de lleure i oci, la

salut juvenil, la participació del jovent, etc. i posa l’accent en:

El temps de lleure del jovent

Cal analitzar les necessitats de lleure del jovent per centrar els esforços en articular i reforçar un

projecte de dinamització juvenil que ofereixi alternatives d’oci i lleure al poble, ben dinamitzat i

que potenciï la difusió, anant a buscar als joves allà on estan. En aquest sentit, la diagnosi explora

les necessitats i interessos del jovent i les famílies per donar-hi resposta en base als recursos

disponibles del poble.

La participació juvenil

La diagnosi ha de permetre cercar estratègies per promoure més la participació i implicació del

jovent en la vida del poble.

La mobilitat

Es vol analitzar les necessitats de mobilitat especialment del jovent de 12 a 18 anys, per accedir a

l’oferta formativa i de lleure que es centralitza als municipis propers, ja que no té capacitat de

mobilitat i actualment els manca un punt de trobada i de relació al poble.

Treball realitzat


9

En el marc d’elaboració de la diagnosi s’han dut a terme diferents accions:

Anàlisi i explotació de dades secundàries: S’ha dut a terme una aproximació a la realitat juvenil

des de la perspectiva de les dades sociodemogràfiques. En aquesta anàlisi s’ha tingut com a

referència dades provinents de:

- Padró continu d’habitants.

- Dades sectorials facilitades per l’Ajuntament d’Ullastrell

- IDESCAT.

- Programa Hermes

Treball de camp: El treball de camp pretenia recollir i contrastar les percepcions i visions que hi

ha sobre la realitat juvenil d’Ullastrell i identificar les principals necessitats a què cal donar

resposta. El treball s’ha dut a terme de forma paral·lela, a nivell polític, tècnic i amb el jovent

(associat i no associat).

S’han dut a terme les següents accions:

o Sessió de treball amb l’equip de joventut

La sessió de treball amb l’equip tècnic i polític de joventut es va centrar en fer una

aproximació a la realitat juvenil del territori i va focalitzar en els temes sobre els que es vol

aprofundir en l’anàlisi i als que es vol donar resposta en el futur Pla local de joventut.

o Presentació a l’equip de govern i oposició


10

La Regidoria de Joventut de l’Ajuntament d’Ullastrell va presentar a l’equip de govern i

l’oposició el procés d’elaboració de la diagnosi de la realitat juvenil del municipi així com

les orientacions de la diagnosi elaborades a la sessió amb l’equip de joventut.

o Entrevistes a tècnics i tècniques del municipi

Es van realitzar entrevistes individuals a tècnics i tècniques del municipi davant la

impossibilitat de realitzar una sessió grupal degut a que tenien diferents disponibilitats

horàries. Concretament, s’ha entrevistat a la tècnica de la biblioteca, l’educador social i la

tècnica d’ocupació.

o Sessió amb joves de 12 a 15 anys

Es va realitzar una sessió de treball amb joves d’11 a 15 anys a la que hi van participar 15

joves. L’objectiu de la sessió era fer una aproximació qualitativa a la realitat juvenil del

municipi des del punt de vista dels i de les adolescents detectant les principals necessitats

del jovent d’Ullastrell i les oportunitats de millora.


11

o Sessió amb joves de 16 a 29 anys

Es va realitzar un taller participatiu adreçat a joves de 16 a 29 anys. Hi van participar 19

joves d’edats compreses entre els 14 i els 19 anys.

o Sessió amb famílies de joves de 12 a 29 anys

Es va realitzar una sessió amb famílies de joves de 12 a 29 anys del municipi a la que hi

van participar 9 persones. La sessió va permetre conèixer les necessitats de les famílies

com acompanyants en el procés d’emancipació dels seus fills i filles i el que perceben com

a necessitats dels seus fills i filles, per detectar oportunitats de millora.

o Enquesta jove

Es va dissenyar una enquesta online per distribuir a tots els i les joves del poble, com una


12

acció paral·lela a les sessions presencials. 26 joves van respondre l’enquesta. Pel que fa a

les edats, 12 de les persones joves enquestades tenen entre 12 i 15 anys; 8 entre 16 i 19

anys; i també han participat sis persones d’entre 20 i 25 anys. Han respòs l’enquesta més

nois que noies i la majoria del jovent enquestat està estudiant actualment. A continuació

es mostra el perfil per sexe, edat i situació actual dels i de les enquestades:

Participants enquesta per franges d’edat

Participants enquesta per sexe


13

Situació actual dels i les participants a l’enquesta

6 joves enquestats/des formen part de l’Esplai 100 bambes. I 1 jove està vinculat a una entitat

esportiva

o Enquesta a famílies de joves de 12 a 29 anys

Es va posar a l’abast dels pares i mares una enquesta online per conèixer l’opinió de les

famílies del jovent del poble sobre com és la realitat juvenil a Ullastrell així com quines

necessitats i mancances detecten. 5 persones hi han participat, 3 de les quals tenen fills/es

entre els 16 i els 19 anys i 2 tenen fills o filles entre els 12 i els 15 anys.

2.3 EL CONTEXT SOCIAL I TERRITORIAL

En aquest apartat recollim una actualització de les principals dades sociodemogràfiques del municipi

amb l’objectiu de contextualitzar la realitat juvenil a Ullastrell.


14

El municipi i l’estructura de la població

Ullastrell és un municipi situat a la comarca del Vallès Occidental i té una superfície de 7,3 km2 . Està

situat a poc més de 8 km de Terrassa.

La població d’Ullastrell és de 2.075 persones 1, de les quals 1.049 són homes (50,55%) i 1.026 són

dones (49,45%).

Taula 1. Població per sexe i edat quinquennal. Ullastrell 2017

Homes Dones Total

De 0 a 4 anys 54 57 111

De 5 a 9 anys 78 73 151

De 10 a 14 anys 89 85 174

De 15 a 19 anys 61 52 113

De 20 a 24 anys 43 45 88

De 25 a 29 anys 39 36 75

De 30 a 34 anys 39 53 92

1 Segons dades del padró municipal de 28/03/2017. Font de les dades: Ajuntament d’Ullastrell.


15

De 35 a 39 anys 81 88 169

De 40 a 44 anys 97 107 204

De 45 a 49 anys 122 103 225

De 50 a 54 anys 97 70 167

De 55 a 59 anys 58 51 109

De 60 a 64 anys 51 47 98

De 65 a 69 anys 39 49 88

de 70 a 74 anys 41 31 72

De 75 a 79 anys 17 20 37

De 80 a 84 anys 24 26 50

De 85 anys i més 19 33 52

Total 1049 1026 2075

Font de les dades: Ajuntament d’Ullastrell. Padró Municipal d’Habitants 28/03/2017


16

La distribució de la població per sexes està força equilibrada i en les franges d’edat dels 0-4 anys i

dels 20 als 24 anys hi ha més presència de dones. Tanmateix, la proporció de dones augmenta

sobretot a partir dels 65 anys, a excepció de la franja dels 70 als 74 anys en què hi ha més homes, i

aquest fet té a veure amb la major esperança de vida de les dones.

Els següents gràfics representen la distribució de la població per sexes i franges d’edat d’Ullastrell i

de la comarca del Vallès Occidental per poder establir una comparativa.

Gràfic 1. Distribució de la població per grups d’edat i sexe. Ullastrell 2017

Elaboració pròpia. Font de les dades: Ajuntament d’Ullastrell. Padró municipal d’habitants 28/03/2017

Gràfic 2. Distribució de la població per grups d’edat i sexe. Vallès Occidental 2016.


17

Elaboració pròpia. Font de les dades: Idescat. Padró municipal d'habitants.

La piràmide poblacional del municipi presenta característiques pròpies amb relació a la comarcal tot i

que comparteix el fet que el grup de població més nombrós es troba entre els 30 i els 49 anys. La

població dels 45 als 49 anys s’eixampla més en el cas d’Ullastrell.

D’altra banda, la base de la piràmide de població d’Ullastrell s’eixampla i es pot observar un augment

de la població infantil al municipi especialment en la franja d’edat dels 5 als 14 anys, fet que apunta

una tendència al creixement de la població jove els pròxims anys. La franja infantil dels 0 als 14 anys

representa el 20,01% de la població del municipi, un pes relatiu més elevat que el comarcal que se

situa en el 17,57%.

El grup d’edat dels 15 als 29 anys d’Ullastrell representa el 13,30% de la població, un pes inferior al

comarcal, que es situa en el 15,30%.

La població major de 65 anys té menys pes percentual a Ullastrell (14,41%) que al conjunt del Vallès

Occidental (15,85%).


18

Evolució de la població

L’evolució de població d’Ullastrell els darrers deu anys ha seguit una tendència similar a la del conjunt

de la comarca, acumulant creixement de la població, si bé de manera més sostinguda que la

comarca. El creixement interanual de la població d’Ullastrell l’any 2017 se situa en l’1,79% respecte

les dades de l’any anterior.

Gràfic 3. Evolució de la població. Gràfic4 . Evolució de la població.

Ullastrell 2007-2017 Vallès Occidental 2007-2016

Elaboraci

ó pròpia.

Font de

les

dades:

Idescat i

Ajuntame

nt d’Ullastrell. Padró municipal d’habitants 28/03/2017


19

La població jove

A Ullastrell hi viuen 276 joves d’edats compreses entre els 15 i els 29 anys2, representant el

13,30% de la població del municipi. Si ens fixem en la franja dels 12 als 29 anys el nombre de joves

se situa en 371 persones, el 17,88% del total de població.

A continuació, es pot observar que el percentatge de població jove d’Ullastrell és més baix que el de

la comarca i del conjunt de Catalunya.

Gràfic 5. Pes relatiu de la població jove de 15 a 29 anys. Ullastrell 2017, Vallès Occidental 2016,

Catalunya 20173

2 Segons dades del padró municipal d’habitants de 28/03/2017. Ajuntament d’Ullastrell

3 Segons les dades disponibles en el momento d’elaboració del present informe a través d’idescat,

padró municipal d’habitants i de els dades facilitades per l’Ajuntament d’Ullastrell del pad´ro municipal

d’habitants de 28/03/2017


20

Elaboració pròpia. Font de les dades: Idescat i Ajuntament d’Ullastrell. Padró municipal d’habitants

28/03/2017

Els següents gràfics ens permeten establir una comparativa entre l’evolució del percentatge de

població jove a Ullastrell, al conjunt de la comarca i de Catalunya al llarg dels darrers deu anys. La

població de 15 a 29 anys del Vallès Occidental i de Catalunya no ha deixat de minvar durant els

darrers set anys. En canvi, en l’evolució de la població jove d’Ullastrell es poden observar

oscil·lacions. A Ullastrell el pes de la població jove de 15 a 29 anys va disminuir de 2007 a 2013. Ha

anat augmentant a partir de llavors fins l’any 2017 i previsiblement seguirà en augment els propers

anys degut a l’elevat nombre d’infants de 5 a 14 anys especialment.

Gràfic 6. Evolució del pes relatiu de la població jove de 15 a 29 anys. Ullastrell, Vallès Occidental,

Catalunya. 2007-2017

Font: Elaboració pròpia a partir de Idescat. Padró municipal d'habitants


21

La franja dels 15 als 29 anys és la que conté el major gruix de joves (30,46%), seguida de la franja

dels 12 als 14 (25,61%), tal i com es pot observar a la taula següent. El grup d’edat dels 20 als 24 té

un pes relatiu del 23,72% i la de 25 a 29 anys representa el 20,22% de la població jove total del

municipi.

Taula 2. Població jove per franges d’edat. Ullastrell 2017

Grups

d’edat Nombre de joves

% de joves respecte

total de joves

de 12 a 14 95 25,61%

de 15 a 19 113 30,46%

de 20 a 24 88 23,72%

de 25 a 29 75 20,22%

Total joves 371 100,00%

Elaboració pròpia. Font de les dades: Ajuntament d’Ullastrell Padró Municipal d’Habitants 28/03/2017

El gràfic següent mostra l’evolució de la població de 15 a 29 als municipi durant els darrers deu anys i

segons franges d’edat. Es pot observar que la franja de joves de 15 a 19 anys i de 20 a 24 anys ha

acumulat creixement de 2007 a 2017 mentre que en el col·lectiu de joves de 25 a 29 anys el nombre

de joves al 2017 és inferior al de deu anys enrere.

Gràfic 9. Evolució de la població jove d’Ullastrell per franges d’edat (15 a 19; 20 a 24; 25 a 29 anys).

Ullastrell 2017


22

Elaboració pròpia. Font de les dades: Idescat. Padró municipal d'habitants i Ajuntament d’Ullastrell

padró municipal d’habitants 28/03/2017

La població estrangera

La població estrangera4 a Ullastrell és de 33 persones i representa l’1,62% de la població total del

municipi, situant-se molt per sota del pes relatiu de la població estrangera a la comarca (9,56%) i de

la mitjana catalana (13,60%).

Gràfic 10. Població estrangera. Ullastrell, Vallès Occidental, Catalunya 2016

4 El terme estranger fa referència a la nacionalitat de la persona.


23

Elaboració pròpia. Font de les dades: Idescat, Padró Municipal d’Habitants

Les nacionalitats estrangeres amb més presència al municipi són França (8 persones) i Itàlia (8

persones) representant el 15,15% de la població estrangera respectivament, seguides de Marroc (4

persones) i Ucraïna (4 persones) i 15 persones d’altres països.5

No hi ha joves de 15 a 19 anys entre la població estrangera del municipi i en el cas del jovent de 20

als 24 anys representa el 9,09% 6, el mateix percentatge que en la franja dels 25 als 29 anys.

L’evolució del pes relatiu de la població estrangera d’Ullastrell ha sigut més estable al llarg del període

2006-2016 que al conjunt de la comarca (veure gràfic 12). Va disminuir de 2006 a 2007 i des de

llavors ha anat oscil·lant però mantenint-se en valors similars de 2008 a 2016. El percentatge de

població estrangera l’any 2016 és el més baix de tot el període.

Gràfic 12. Evolució del percentatge de la població estrangera . Ullastrell i Vallès Occidental 2006-2016

5 Font de les dades: Idecsat, padró municipal d’habitants 2016

6 Segons dades del padró municipal d’habitants de 2016.


24

Elaboració pròpia. Font de les dades: Idescat, Padró Municipal d’Habitants

Els moviments migratoris

El saldo migratori total d’Ullastrell, és a dir, la diferència entre el nombre de persones que marxen i

que arriben al municipi, ha sigut negatiu els anys 2015 i 2014, en què van marxar més persones a

viure fora del municipi que els que van arribar i de 2013 a 2005 el saldo va ser positiu.

Però podem observar diverses oscil·lacions si observem aquests moviments migratoris més al detall,

contemplant la procedència d’aquestes migracions, amb la resta de Catalunya, amb la resta

d’Espanya, i exterior.

Gràfic 13. Evolució moviments migratoris. Ullastrell 2005-2015


25

Elaboració pròpia. Font: Idescat, a partir de l'Estadística de variacions residencials de l'INE.

Les migracions amb la resta de Catalunya han assolit saldos positius de 2005 a 2013, període en què

van arribar al municipi més persones que les que van marxar a viure a altres municipis de Catalunya.

No obstant, els anys 2015 i 2014 el saldo migratori amb Catalunya va ser negatiu, ja que van marxar

més persones que les que hi van arribar provinents d’arreu de Catalunya. Els moviments migratoris

amb la resta d’Espanya han tingut menys pes durant el període 2005 a 2015 i el saldo migratori va ser

positiu els anys 2005,2011,2013 i 2014. La resta d’anys del període les emigracions amb la resta

d’Espanya han sigut més elevades que les immigracions.

D’altra banda l’any 2015 va ser quan es van registrar més moviments migratoris amb altres països. 5

van ser les immigracions externes i 5 les persones que van marxar a altres països. El saldo migratori

extern d’Ullastrell ha tingut un pes molt baix durant el període 2005-2015 i durant el període s’ha

situat en valors molt propers al 0.

Visions a l’entorn del context del poble


26

Entre els agents consultats es té la percepció que el perfil socioeconòmic de les famílies que viuen a

Ullastrell no és tant benestant com la d’altres pobles veïns i es podria descriure com a classe mitjana-

treballadora, vinculada sobretot al món dels serveis.

Les opcions de trobar feina a Ullastrell són limitades i no hi ha possibilitats de trobar habitatge de

lloguer al municipi pel que les possibilitats d’emancipació residencial al poble són inexistents

actualment. L’ajuntament té previst començar a construir tres pisos per a joves a preus socials i amb

espais comuns ubicats a la promoció de pisos de protecció que està construint per a gent gran.

Aquesta mesura permetria oferir alguna alternativa al jovent i afavorir que puguin emancipar-se

residencialment a Ullastrell i per tant seguir estant vinculats i arrelats al poble.

La mobilitat està molt present en la vida del jovent del poble tant per accedir als recursos formatius

com en l’àmbit laboral i el lleure i l’oci. Ullastrell només compta amb un mitjà de transport públic,

l’autobús que comunica el municipi amb Terrassa. Per part de les famílies i el jovent consultat no es

valora com un mitjà de transport efectiu degut a la poca freqüència de sis autobusos diaris.

Aquesta baixa freqüència de pas del transport públic es viu com una limitació que resta

independència de mobilitat tant a les a les famílies com al jovent. El jovent major d’edat està

acostumat a desplaçar-se amb vehicle privat i els i les adolescents comparteixen cotxe amb alguns

amics més grans o han de comptar amb el suport de la família, que els ha de portar a municipis

propers ja sigui per a què es trobin amb els amics i amigues; per accedir a l’oferta d’activitats

extraescolars o cursos de formació no reglada.

Es valora com a necessari trobar alternatives que ofereixin més oportunitats i facilitats de mobilitat pel

jovent, per exemple un sistema de compartir cotxe i un bus nit jove.

Entre les famílies consultades, es té la percepció que possiblement si es milloressin les

comunicacions amb transport públic, els nois i noies marxarien més però també tindrien més llibertat

per tornar al poble abans i no passarien tantes hores fora.


27

D’altra banda, es valora molt positivament la tranquil·litat del poble i s’identifica l’entorn natural com

un element d’oportunitat a potenciar i a aprofitar més en les polítiques de joventut.

2.4 EL SERVEI DE JOVENTUT

L’equip de joventut està format pel Regidor de Joventut, el tècnic de joventut, que també realitza

altres tasques a l’ajuntament (auxiliar administratiu, suport informàtic, etc...) i per la dinamitzadora

juvenil.

La dinamitzadora juvenil està externalitzada i té una dedicació de 17 hores setmanals al poble (de

dimarts a divendres de 17 a 20.30h i el darrer divendres de mes fins les 00:00h).

La partida actual del servei de joventut és d’ aproximadament 2.000 euros anuals.

2.5 ÀMBITS D’ANÀLISI

2.5.1 ELS PROCESSOS DE FORMACIÓ DEL JOVENT

L’oferta formativa

Ullastrell compta amb una escola d’educació primària però no disposa d’institut. L’institut de

referència és el de Viladecavalls, que ofereix ESO i Batxillerat. I la resta d’oferta formativa es troba a

Terrassa.


28

Ullastrell disposa de transport escolar per als alumnes de l’institut, concretament un autobús per a

alumnes de l’ESO (servei obligatori) i un autobús diferent per als de Batxillerat (servei optatiu).

Aquesta mesura permet facilitar la mobilitat del jovent i la connectivitat amb el centre educatiu.

L’enquesta jove realitzada reflexa que les opcions d’estudi del jovent de cara als propers anys són

molt diverses. El 26,9% del jovent enquestat afirma que la seva opció de cara als propers anys seran

els estudis universitaris. El 46,2% es divideix de forma equitativa entre els i les que optaran per

batxillerat i els que seguiran cursant l’ESO. Un 15,4% opta per estudiar cicles formatius i l’11,5%

restant no té previst seguir estudiant.

Gràfic 14. Quina serà la teva opció d’estudi de cara als propers anys?

Font de les dades: Enquesta Jove 2017. -Diagnosi PLJ Ullastrell

El 66,7% seguirà estudiant perquè considera que és necessari per trobar feina i el 54,2% destaca la

seva voluntat d’aprendre més. Tanmateix, alguns i algunes joves afirmen que la voluntat de conèixer

gent també els empeny a voler seguir estudiant.


29

La coordinació entre els agents educatius

Es duen a terme coordinacions periòdiques entre l’institut, el regidor d’ensenyament d’Ullastrell, les

AMPA a través de l’educadora social i el treballador social per valorar els processos de formació del

jovent.

A més, actualment el contacte i la coordinació entre l’institut i la dinamitzadora juvenil d’Ullastrell

s’està reactivant. S’observa predisposició per part del centre i això permetrà millorar el traspàs

d’informació d’interès a l’alumnat del centre que és d’Ullastrell així com detectar noves necessitats.

Els espais d’estudi

La Biblioteca Josep Massagué, ubicada al Casal Cultural i Recreatiu del poble, és l’espai d’estudi

amb què compta el municipi i obra de dilluns a divendres de 16:30 a 20:00. El servei de bibliobús està

al poble un cop a la setmana.

Hi ha joves que van a estudiar a la Biblioteca. Anteriorment s’havia obert l’espai d’estudi en època

d’exàmens en horaris fora dels habituals però ara ja no i la biblioteca no ha rebut cap demanda

d'ampliació d'horaris ni en cap de setmana, ni vespres o matins per exemple en època d'exàmens.

La biblioteca no compta amb un espai específic per als treballs en grup però pot cedir els espais en

cas que algú ho sol·liciti i no coincideixi amb cap altra activitat.

D’altra banda, l’Espai Jove tampoc s’utilitza per part del jovent com a espai d’estudi ni per fer treballs

en grup. El 50% dels i de les joves enquestats troben a faltar un espai al poble per a fer treballs en

grup.

A la sala adjunta a la biblioteca es fan diverses activitats. Entre elles cursos d’anglès, que es

programa dos dies a la setmana. Els dimarts s’adreça a alumnes de 6è a 1r d’ESO, en què hi ha 5

alumnes inscrits; i els dijous és per alumnes de 3r i 4t d’ESO, amb 6 alumnes inscrits.


30

La biblioteca també organitza un Club de Lectura així com activitats puntuals juntament amb el

bibliobús, com per exemple l’Hora del conte, en què hi participen infants acompanyats normalment

pels seus pares i mares.

També compta amb servei de Wi-fi, perquè les persones usuàries puguin portar el seu ordinador

portàtil i connectar-se a Internet i també disposa d’ordinadors. És un dels serveis més demanats per

veïns i veïnes de totes les edats.

De fet, els i les joves del municipi majoritàriament estudien a casa i pràcticament no utilitzen la

biblioteca per estudiar. Els resultats de l’enquesta jove així ho corroboren ja que el 100% dels nois i

noies que l`han respòs estudia a casa, un 16% també va a la biblioteca i un 1% també estudia a casa

dels amics i amigues.

Gràfic 15. On estudies normalment?


Els i les joves utilitzen la biblioteca principalment per connectar-se a l'espai wifi mitjançant el seu propi

ordinador, cercar informació i jugar a l’ordinador. Tanmateix, altres noies i noies utilitzen la biblioteca

de Viladecavalls després de l’horari lectiu per qüestions de proximitat amb l’institut.

Es detecta que l’ús de la biblioteca és desigual entre els nois i les noies. Hi ha un biaix de gènere ja

que l’utilitzen moltes més noies que nois.


31

Per edats, els nois i noies de 5è i 6è són els que fan més ús de l'equipament i els de 1r d’ESO

segueixen anant-hi perquè ho tenen força interioritzat com a hàbit. A partir de llavors es van

desvinculant i es té la percepció que un cop inicien els estudis postobligatoris reprenen l’ús de la

biblioteca. En època d’exàmens augmenta l’assistència. Actualment hi ha entre 3 i 4 noies que

estudien Batxillerat que són força assídues a la Biblioteca i 5 o 6 que són lectores i utilitzen el servei

de lectura i préstec de llibres.

Els i les adolescents que tenen al voltant de 15 anys sovint estan a la pista poliesportiva del costat de

la biblioteca, que aplega gran part de l’activitat organitzada i no organitzada del jovent del poble.

Aquest fet en ocasions repercuteix negativament en l’ús de la biblioteca degut al soroll provinent de la

pista. De forma excepcional es produeix algun episodi d’incivisme que ocasiona problemes a la

biblioteca (algun petard per Sant Joan; tiren ampolles plenes de sorra als vidres de l’equipament;...)

però es tracta de casos puntuals.

D’altra banda, a l’escola del poble s’estan realitzant classes de reforç escolar per als nois i noies, a

través d’un Pla d’Ocupació.

Assessorament i orientació acadèmica

Ullastrell compta amb els recursos comarcals d’assessorament i orientació acadèmica i l’oficina de

Terrassa és la seva referent en temes d’informació, assessorament i orientació als joves. Des

d’Ullastrell s’hi deriven alguns i algunes joves.

L’Espai Jove del poble ofereix suport formatiu i laboral així com atenció i suport emocional al jovent

amb relació als seus processos d’emancipació. El curs 2016-2017 l’Espai Jove no ha rebut cap

demanda d’assessorament formatiu ni laboral però sí d’acompanyament més personal i emocional.

VISIONS A L’ENTORN DELS PROCESSOS DE FORMACIÓ DEL JOVENT

Amb relació l’oferta formativa i als espais i suport a l’estudi


32

Entre el jovent enquestat es detecta la necessitat d’ampliar l’oferta de formació no reglada per

exemple amb tallers de dibuix, de manualitats, de defensa personal i també cursos de formació

vinculada al medi natural.

Les famílies i el jovent consultat consideren que cal habilitar algun espai d’estudi que respongui a les

necessitats dels nois i les noies del poble, on puguin trobar-se, parlar i fer treballs i s’ofereixi un servei

de reforç escolar. Si bé actualment s’estan realitzant classes grupals d’anglès a la biblioteca

municipal, es suggereix que s’ampliï l’oferta de cursos d’idiomes adreçats específicament a joves de

l’ESO i d’estudis postobligatoris, per oferir més possibilitats formatives al municipi.

Per la seva part, les famílies tenen la percepció que l’Espai Jove no seria l’adequat per habilitar un

espai d’estudi i per a la realització de treballs en grup degut a les dificultats de compatibilitzar aquest

servei amb les altres activitats que s’hi organitzen. Per aquest motiu es proposa que, per exemple, es

creï l’espai en una sala annexa a la biblioteca.

Els i les joves majors d’edat, en canvi, són del parer que l’Espai Jove seria un lloc adient per a l’estudi

i la realització de treballs si s’hi habilita un punt d’accés WiFi gratis per poder connectar-se a internet.

També posen l’accent en la necessitat que l’Espai Jove ofereixi classes de repàs i suport a l’estudi.

Amb relació a l’acompanyament i l’orientació acadèmica

El jovent consultat valora com a necessari potenciar l’Espai Jove com un punt d’informació,

assessorament i orientació acadèmica pel jovent. Per aquest motiu, suggereix que es programin

tallers i xerrades sobre les possibilitats d’estudi postobligatòries ( per exemple: “què passa després de

l’ESO?”; “Què passa després del batxillerat i la universitat?”; “opcions alternatives al batxillerat”;

informació sobre cicles formatius,...).

Al jovent també li seria d’utilitat que se’ls hi oferís de forma presencial orientació acadèmica una

setmana abans de la matriculació a la selectivitat, ja que es detecta que a molts i moltes els manca

informació.


33

Els i les joves valoren com a necessari que l’Espai Jove inclogui un servei d’atenció i suport

emocional per atendre als nois i noies que necessiten orientació i acompanyament en els seus

neguits o preocupacions (per exemple, sobre temes formatius, laborals, de relacions, etc...).

D’altra banda es detecta la necessitat d’organitzar alguna activitat puntual que promogui l’intercanvi

generacional entre joves adolescents i joves més grans per compartir experiències relacionades amb

els estudis. Aquest espai d’intercanvi afavoriria que joves més grans esdevinguessin referents

positius per a joves adolescents.

Amb relació al suport, orientació i acompanyament a les famílies

Actualment els pares i pares del jovent del poble no senten la necessitat de crear un espai de famílies

per a promoure el suport mutu ja que aquestes es comuniquen molt entre elles i utilitzen moments i

espais informals per compartir experiències, neguits i donar-se suport.

No obstant, sí que es troben a faltar activitats puntuals de suport i orientació als pares i mares sobre

el procés de desenvolupament i d’emancipació del jovent (per exemple, xerrades sobre la convivència

amb fills i filles adolescents; etc...). Es posa l’accent en la necessitat d’enfocar les xerrades segons

franges d’edats joves per poder reflexionar entorn els necessitats específiques que poden sorgir en

cada etapa. En aquest sentit és necessari que el servei de Joventut habiliti mecanismes a l’abast dels

pares i mares per a què puguin fer arribar les seves propostes per a les xerrades i altres accions que

es duguin a terme.

D’altra banda, es detecta que la predisposició dels diversos agents implicats (ajuntament d’Ullastrell,

ajuntament de Viladecavalls, famílies, ...) és una oportunitat a aprofitar per millorar el treball conjunt,

coordinar accions (xerrades,etc...) i oferir diversitat en les accions que es vulguin impulsar (xerrades,

etc...), evitant la duplicació.


34

2.5.2 ELS PROCESSOS D’OCUPACIÓ DEL JOVENT

Les dades disponibles indiquen que la població activa registrada d’Ullastrell el primer trimestre de

2017 és de 892 persones i ha acumulat creixement al llarg dels darrers 5 anys. En el col·lectiu jove, la

població activa registrada se situa en 213 persones de 16 a 34 anys que per franges d’edat es

distribueixen de la següent manera:

Taula 3. Població activa registrada. I trimestre 2017. Ullastrell

Edat Homes Dones Total

De 16 a 24 anys 27 23 50

De 25 a 34 anys 82 81 163

De 35 a 44 anys 146 135 281

De 45 a 54 anys 121 105 226

De 55 a 64 anys 72 71 143

TOTAL 448 415 863

Font de les dades: Programa Hermes de la Diputació de Barcelona, en col.laboració amb la Xarxa

d'Observatoris del Desenvolupament Econòmic Local, a partir de la Taxa d'atur registral del

Departament d'Empresa i Ocupació, i la Mostra de Vides Laborals de la Seguretat Social.

Al següent gràfic, es pot observar que la població activa total del municipi ha anat en augment de

2012 a 2017 però en el cas de les franja de 25 a 34 anys ha minvat, tot i que els anys 2016 i 2017 ha

augmentat respecte el 2015.


35

En la franja de 16 a 24 anys va augmentar de 2012 a 2015 i des de llavors ha disminuït lleugerament

fins situar-se en 47 joves l’any 2017.

Gràfic 16. Evolució de la població activa. I trimestre 2012-I trimestre 2017. Ullastrell

Elaboració pròpia. Font de les dades: Programa Hermes de la Diputació de Barcelona, en

col·laboració amb la Xarxa d'Observatoris del Desenvolupament Econòmic Local, a partir de la Taxa

d'atur registral del Departament d'Empresa i Ocupació, i la Mostra de Vides Laborals de la Seguretat

Social.

La taxa de contractació temporal d’Ullastrell és del 92,86%, segons dades d’abril de 2017, i és més

elevada que la comarcal que se situa en el 84,71%. En el col·lectiu de joves de 16 a 25 anys, la

temporalitat a Ullastrell és més elevada que la mitjana comarcal, ja que la taxa de contractació

temporal en joves es situa en el 100% mentre que la comarcal és de 89,47%.

Les dades disponibles d’abril de 2017 indiquen que l’atur registrat a Ullastrell en joves menors de vint

anys fins a 34 anys és de 16 joves. Per franges d’edat, en menors de 20 anys l’atur registrat és de 2

joves. En la franja de 20 a 24 són 3 les persones joves registrades a l’atur i en la franja dels 25 als 29

són 6. Dels 30 als 34 anys l’atur registrat és de 5 persones.


36

La taxa d’atur registral d’Ullastrell és de 9,59%, per sota del 13,42% del Vallès Occidental. En les

franges d’edat joves la taxa també és inferior a la total del municipi i se situen per sota de les taxes

comarcals, tant en el cas del jovent de 16 a 24 anys com en joves de 24 a 34 anys, tal i com es pot

observar a la següent taula.

Taula 4. Taxa d’atur registral estimat. Ullastrell i Vallès Occidental. Gener 2017

Ullastrell Vallès Occidental

De 16 a 24 anys 4,26% 14,75%

De 25 a 34 anys 6,55% 10,36%

Total municipi 9,59% 13,42%

Font de les dades: Elaboració pròpia en col·laboració amb la Xarxa d'Observatoris del

Desenvolupament Econòmic Local, a partir de la Taxa d'atur registral i els aturats registrats del

Departament d'Empresa i Ocupació, i la Mostra de Vides Laborals de la Seguretat Social

A la taula que es presenta a continuació es pot observar que la taxa d’atur en dones és més elevada

que en homes mentre que en les franges d’edat joves és més elevada en els nois.


37

Taula 5. Taxa d'atur registral, estimada per sexe i edat. Ullastrell Gener 2017

Edat Homes Dones Total

De 16 a 24 anys 7,69% 0,00% 4,26%

De 25 a 34 anys 7,95% 5,00% 6,55%

De 35 a 44 anys 3,33% 10,29% 6,64%

De 45 a 54 anys 7,94% 13,27% 10,46%

De 55 a 64 anys 11,84% 27,14% 19,18%

TOTAL 7,08% 12,38% 9,59%




En el període 2012-2017 va ser l’any 2014 on tant la taxa d’atur registral d’Ullastrell i la taxa d’atur en

joves de 16 a 24 anys i de 25 a 34 anys van assolir el seu pes màxim i a partir de llavors han anat

minvant fins arribar als valors de 2017.

Gràfic 17. Evolució de la Taxa d’atur registral estimat. Ullastrell. Gener 2012-Gener 2017


38




Les oportunitats laborals que Ullastrell ofereix al jovent són molt limitades ja que les ofertes de feina

són inexistents o molt puntuals i no hi ha oferta de pràctiques al municipi. L’oferta de pràctiques es

genera a través del programa Joves per l’Ocupació i es duen a terme fora del municipi.

Orientació i suport a la formació i a la feina del jovent

El municipi ha participat en programes d’ocupació, tant comarcals com europeus pel que al foment de

l’ocupació juvenil. El Servei Local d’Ocupació (SLOP) està gestionat pel Consorci per l’Ocupació del

Vallès Occidental i compta amb una tècnica d’ocupació itinerant compartida nivell comarcal que atén

a Ullastrell un dia a la setmana. És la referent al municipi en tots els temes relacionats amb la recerca

de feina, de formació i en els processos d’ocupació.

L’SLOP Orienta als joves sobre temes formatius, de recerca de feina, etc. i organitza algunes

formacions i gestiona i dinamitza la borsa de treball del poble.


39

A través del Programa Joves per l’Ocupació del Consell Comarcal aquest curs 2016-2017 es porten

a terme diverses formacions, per exemple relacionades amb la cuina, la indústria alimentària i els

processos tèxtils.

Actualment, el servei d’Ocupació treballa des del Consell Comarcal en diferents programes per Joves

en el marc del Programa de Garantia Juvenil entre els quals hi ha:

Programes Integrals, que ofereixen d’una banda serveis d’orientació i tutorització, i de

l'altra, formació i adquisició d’experiència professional. Així mateix, el programes integrals es

desenvolupen en tres etapes diferents, les quals inclouen una o més accions. Aquestes etapes són:

acollida, orientació i disseny del full de ruta de l’itinerari personal; execució del full de ruta personal,

i inserció laboral i/o retorn al sistema educatiu

Joves per l’ Ocupació, un programa innovador de formació en alternança amb experiència

pràctica en empreses, destinat a persones joves d’entre 16 i 24 anys i menors de 30 anys, en el

cas de les persones amb un grau de discapacitat igual o superior al 33%, mitjançant la

combinació d’actuacions integrades que fomenten la seva inserció laboral en empreses i/o el seu

retorn al sistema educatiu.

Projectes Singulars, per reforçar l’ocupabilitat i les competències professionals de les persones

joves desocupades i no integrades en el sistema d’educació o bé de formació, mitjançant una o

més actuacions incloses en els quatre blocs de mesures en què s’estructura el Catàleg del

Sistema Nacional de Garantia Juvenil.

Fem Ocupació per a joves que promou la realització de projectes que desenvolupin actuacions

ocupacionals per afavorir la inserció laboral de les persones joves d'entre 18 i 29 anys. Així, se

subvencionaran les actuacions següents: prospecció i assessorament d'empreses; orientació i

acompanyament en el procés de contractació i formació; formació adaptada a les necessitats del

lloc de treball; experiència professional mitjançant contracte laboral.


40

L’SLOP és un servei conegut entre el jovent del poble i hi accedeixen principalment a través de la

finestreta de l’Ajuntament, a través de la qual se’ls deriva a servei, tal i com succeeix amb la majoria

de veïns i veïnes del poble. Es preveu incloure un apartat sobre recerca de feina al facebook i al web

de l’ajuntament d’Ullastrell per reforçar la informació relacionada amb l’àmbit de la ocupació

properament

VISIONS A L’ENTORN DELS PROCESSOS D’OCUPACIÓ DEL JOVENT

Des de l’SLOP es té la percepció que pràcticament tots els i les joves d’Ullastrell estudien i/o treballen

i és un col·lectiu, per tant, que està dins dels circuits formatius i laborals. Això permet tenir

coneixement de la situació d’aquest jovent.

El jovent consultat detecta la necessitat de promoure l’Espai Jove com un servei d’informació i

orientació ocupacional.

Entre les famílies consultades es proposa millorar i reforçar l’orientació i la formació ocupacional per

atendre les necessitats formatives i laborals del jovent. Es detecta la necessitat d’oferir convenis de

pràctiques a les empreses del poble, les quals actualment són inexistents. També es suggereix la

creació d’una borsa de treball per estudiants que ofereixin donar classes i d’altres que necessitin

rebre-les; promoure els contractes a joves en petites empreses que sorgeixin en l’àmbit municipal,

etc..

Tot i les limitacions laborals del jovent a Ullastrell es detecten diversos elements d’oportunitat de cara

a organitzar accions específiques per atendre necessitats que es detectin per part de l’SLOP i el

servei de Joventut. D’una banda, les accions formatives de l’SLOP, organitzades pel Consell

Comarcal, ofereixen la possibilitat d’organitzar tallers específics per a grups en base a necessitats

detectades d’ocupació i de formació en l’àmbit laboral. I,d’altra banda, des de l’àmbit tècnic consultat

es té la percepció de l’ajuntament d’Ullastrell dona molta autonomia als professionals del territori.


41

Aquest context ofereix un horitzó d’oportunitats molt ampli a l’hora de dissenyar i implementar accions

per atendre necessitats del jovent en temes de formació i suport a la feina, a través del treball conjunt

entre SLOP i el servei de Joventut. Per exemple a l’hora de dissenyar i organitzar accions grupals per

a joves sobre recerca de feina, la confecció del currículum, etc...

2.5.3 EL TEMPS DE LLEURE DEL JOVENT

Ullastrell compta amb diversos espais i equipaments municipals, com ara la piscina municipal, el

camp de futbol i la pista poliesportiva, el Casal Cultural, el teatre, la biblioteca i l’Espai jove.

A poble manca oferta d’activitats per a joves i per al municipi és difícil competir amb l’oferta de

Terrassa. En aquest context, els i les joves d’Ullastrell marxen del poble per trobar oferta cultural i de

lleure durant el seu temps lliure.

No obstant, la majoria dels i de les joves enquestades afirmen que acostumen a fer les activitats al

poble enlloc de marxar. Tant en un cas com en l’altre hi trobem a joves menors i majors d’edat.

Gràfic 18. On fas activitats durant el teu temps lliure?

Font de les dades: Enquesta Jove 2017. Diagnosi PLJ Ullastrell


42

El 73,1% dels i de les joves enquestades afirmen que l’oferta d’activitats per a joves del poble és molt

pobre i manquen activitats, mentre que el 7,7% considera que és adequada i al poble es pot fer de tot.

Un 11,5% afirma desconèixer l’oferta d’activitats i un altre 7,7% ocupa el seu temps lliure sense

necessitat que li ofereixin activitats organitzades.

Gràfic 19. Com valores l’oferta d’activitats de lleure (esportives, culturals, oci) que organitza

l’ajuntament?


Els nois i noies que es queden a Ullastrell acostumen a estar en parcs i places (el 45% dels i de les

enquestades); a estar a casa; participen a l’Esplai 100 bambes i fan skate per exemple. El 50% dels i

de les enquestades troba a faltar espais de joc. Alguns i algunes joves participen a l’activitat de futbol

7, per a nois i noies de 12 a 16 anys; pocs fan hípica; i altres joves realitzen teatre a través del Grup

de teatre El Gatu.

Al poble hi ha diverses colles d’amics i amigues, les quals no estan organitzades segons franges

d’edat sinó que són verticals ja que s’hi barregen joves adolescents amb nois i noies més grans. El 24

% dels i de les enquestades valoren que la relació entre les colles és bona i un 36% la defineix com a

cordial. En canvi, un 40% considera que hi ha molt poca relació entre elles.


43

Gràfic 20. Com valores la relació entre els colles de joves del poble?


Entre les quatre famílies que han respòs l’enquesta realitzada, es detecta la necessitat d’ampliar

l’oferta d’activitats ja que el 50% opina que és inexistent i la necessitat de millorar el tipus d’activitats

que s’organitzen per a què siguin més atractives per al jovent (el 50%).

Gràfic 21. Què creus que hauria d'oferir l'ajuntament per millorar l'oci i el lleure del

jovent del poble?

Font de les dades: Enquesta a famílies 2017. Diagnosi PLJ Ullastrell


44

L’Espai Jove d’Ullastrell és l’equipament adreçat al jovent i està ubicat a l’antiga escola del poble,

en una zona cèntrica, i disposa d’un espai gran que ofereix moltes possibilitats.

Es distribueix en un espai on fer activitats interiors i amb un racó per passar-hi l’estona (amb sofàs...)

així com a una pista exterior (amb cistelles de bàsquet, etc..) i una zona de gimnàs al costat on

algunes entitats esportives hi organitzen activitats. Disposa de connexió a internet.

Actualment s’està redefinint el projecte de dinamització de l’Espai Jove per adequar-lo a les noves

necessitats detectades i s’ha modificat l’horari. Obre de dimarts a divendres de 17 a 20.30 a excepció

del darrer divendres de mes que es dinamitzen activitats fins les dotze del nit coincidint amb

l’assemblea de joves. S’està definint la programació comptant amb la participació del jovent i inclou

activitats diverses, com per exemple taller de grafits, taller de rap reivindicatiu, tallers d’autodefensa,

etc...

Alguns i algunes joves van a l’Espai jove durant el seu temps de lleure, però els darrers anys el jovent

no l’ha identificat com un espai de referència i molts i moltes no hi anaven. Tot i això en general és un

equipament i un servei conegut entre el jovent i el 69,2% dels i de les enquestades afirmen conèixer-

lo.

Gràfic 22. Coneixes l’Espai Jove?


45


Entre els que sí, un 53,8% dels nois i noies enquestades considera que és un espai físic per fer

activitats. Un 50% opina que ofereix suport en les activitats que organitzen els i les joves, un 30,8%

que entre els seus serveis inclou assessorament formatiu i ocupacional i un altre 30,8% dinamització

al poble. Un 19,2% restant creu que permet vehicular les propostes i demandes del jovent al regidor

de joventut.

Gràfic 23. Què creus que ofereix l’Espai Jove d’Ullastrell?


El 17,4% dels nois i noies que han respòs l’enquesta jove no el fan servir ja que marxen a altres

pobles i un altre 17,4% considera que l’espai està bé. Un 52,2% troba a faltar que s’hi facin més

activitats i un 13% valora positivament les activitats que s’hi organitzen.

Gràfic 24. Com valores l’Espai Jove?


46


Tal i com es pot observar al següent gràfic, el 70,8% del jovent enquestat valora positivament el fet

que l’Espai Jove s’adreci a tots i totes les joves de 12 a 29 anys i, en canvi, prop del 30% preferiria

que es reservés un dia per a joves segons franges d’edat.

Gràfic 25. T'agradaria que a l'Espai Jove hi hagués un dia reservat només per la franja de la teva

edat o t'agrada que sigui un espai obert per a tots els i les joves de 12 a 29 anys?


L’activitat esportiva

Ullastrell compta amb oferta d’activitats esportives (futbol, taekwondo, etc...) algunes de les quals

estan organitzades per entitats esportives del poble i s’està creant el club de futbol. Hi ha dos equips

de futbol sala masculins i un de femení, on hi trobem joves de 18, 20 i 22 anys aproximadament.


47

La piscina descoberta és un pol d’atracció pels joves a l’estiu i s’hi organitzen algunes activitats

d’interès per a joves.

Entre els equipaments esportius del municipi també hi trobem una pista d’skate, un camp de futbol i

una pista esportiva coberta i d’accés lliure que és un punt de trobada per alguns joves. Els dilluns i

dimecres a la pista esportiva es fa patinatge.

La Festa Major

La Festa Major d’Ullastrell es celebra a mitjans d’agost. La seva programació s’adreça principalment a

infants i a majors d’edat i inclou algunes activitats en què hi participa el jovent com per exemple la

competició dels Ullas contra els Trell i concerts.

La salut juvenil

Ullastrell comptava amb el servei Psicojove però fa 4 anys es va haver d’aturar ja que es va

considerar que era massa car.

Tot i no disposar d’aquest servei, des de l’àrea de Joventut del municipi es realitzen accions de

prevenció de la salut dels i de les joves comptant amb els recursos de la cartera de serveis de la

Diputació de Barcelona. Al municipi no s’observa cap situació vinculada a la salut juvenil que sigui

significativa però s’organitzen activitats adreçades a famílies i a nois i noies per reforçar la promoció

de la salut i la prevenció de conductes de risc en adolescents i joves.

VISIONS ENTORN EL LLEURE JUVENIL

Des de l’àmbit tècnic i polític consultat es valora que Ullastrell disposa de molts equipaments però es

troba limitat a nivell de recursos econòmics. Això condiciona la possibilitat d’impulsar noves accions a

municipi i també d’ampliar l’oferta d’activitats per a joves.

Amb relació a l’Espai Jove


48

Entre el jovent consultat es té la percepció que força noies i noies, principalment adolescents, no

coneixen l’Espai Jove.

En els darrers anys l’ajuntament ha anat introduint millores en l’Espai Jove i l’ha anat adequant però

es percep que cal millorar i reforçar el projecte de dinamització del col·lectiu de joves. La Regidoria de

Joventut viu com una oportunitat la incorporació de la nova dinamitzadora juvenil per elaborar un

projecte més potent que promogui la socialització del jovent a Ullastrell, vinculi als nois i noies al

poble durant el seu temps de lleure i contribueixi a generar relacions entre ells.

Entre tots els agents consultats (famílies, joves, servei de joventut, ..) es percep els i les joves estan

acostumats/des a marxar del poble en el seu temps però els manca un espai jove de referència com a

punt de trobada per estar-s’hi tranquil·lament i fer activitats, sobretot per al jovent menor d’edat. Es

detecta un buit d’oferta especialment en la franja dels 10 a 16 anys. L’Espai Jove té molt de potencial

en aquest sentit i cal articular una proposta que reguli les activitats i els horaris en funció de diferents

franges d’edat, però també organitzant activitats i oferint horaris adreçats a tot el col·lectiu jove de 12

a 29 anys.

Els nois i les nois consultades proposen que es reservi una franja horària per a joves de 15 a 29 anys,

ja que també els manquen espais d’oci. Per exemple, es proposa que l’Espai jove destini la franja

horària de divendres i dissabte vespre-nit al jovent d’aquesta edat, per tal que s’hi puguin sentir més

còmodes. Es posa l’accent, però, en cercar una estratègia que no perjudiqui a l’Esplai 100 Bambes,

que utilitza la sala de l’Espai Jove els divendres a la nit.

Sorgeixen diverses propostes entre el jovent sobre com millorar l’oferta d’activitats. Per exemple, es

demana que s’hi col·loqui una taula de tenis taula i s’hi organitzin concursos de futbolí, tornejos de

play station i concursos al voltant de temes que siguin del seu interès per motivar-los a participar.

També es proposa que s’organitzin activitats que fomentin la creativitat del jovent.


49

En aquest sentit, entre els i les adolescents consultades es valora com a necessari engrescar als i a

les joves a fer activitats diferents i creatives per a què vagin descobrint els seus interessos i vagin

veient què els agrada i què no. Per exemple: tallers relacionats amb la cuina, taller de dibuix; grafits;

etc. També es proposa que s’organitzin activitats de cinema; tallers i tornejos de jocs de taula i

campionats de Catan.

De l’enquesta adreçada a famílies es detecta la necessitat d’organitzar activitats atractives pel jovent i

que a l’hora els engresqui assolir objectius. Per exemple, promoure un hort gestionat pel jovent o

algun projecte vinculat al poble (decorar un carrer per la Festa Major o una plaça per a què s’hi sentin

identificats, etc...). També troben a faltar que els casals i les colònies que s’organitzen per a infants a

l’estiu i per setmana santa es facin extensius a nois i noies que estudien a l’institut.

Amb relació a l’activitat esportiva

Entre el jovent consultat es valora que les activitats esportives que s’organitzen al poble són molt

puntuals Es troben a faltar tornejos de futbol per a joves de 12 a 18 anys així com que s’aprofiti més

el gimnàs del costat de l’Espai Jove i organitzar-hi activitats de gimnàstica per a adolescents. També

es troba a faltar un espai amb llits elàstics.

S’identifica l’entorn del poble com un valor a aprofitar més i per això es proposa organitzar activitats

col·lectives vinculades a l’entorn natural com per exemple curses de muntanya, excursions i

caminades.

L’skate atrau molt al jovent del poble, especialment entre els 12 i els 18 anys però es valora que

l’skatepark del poble no reuneix les condicions adequades. Actualment està formada per bancs,

ciment i pedres i el jovent considera que s’ha d’actualitzar i millorar els materials i elements per

promoure més el seu ús. L’alumnat de 5è i 6è de primària va elaborar un projecte de millora de la

pista d’skate, en què va implicar a un arquitecte i a les famílies i demanen rebre un retorn per saber si

finalment es podrà millorar la pista o no.


50

D’altra banda, l’ús de la pista poliesportiva té moltes potencialitats com a espai de dinamització i

socialització del col·lectiu jove, ja que és un punt de trobada natural. Per aquest motiu, els i les joves

demanen que s’ampliï l’horari mes enllà de les deu de la nit i es millori la il·luminació per a què pugui

fer funció de plaça i d’espai de trobada tant de dia com de nit. També es suggereix traslladar

l’activitat de patinatge que es fa a la pista al pati de l’escola, ja que per les tardes està buit, i així

s’alliberaria la pista per a què el jovent hi pogués anar més.

Amb relació a la Festa Major

Entre el jovent consultat es valora que falten activitats de Festa Major, especialment per a joves de 12

a 16 anys. Aquest any els i les joves només han participat a l’activitat de buscar banderes dels Ullas

contra els Trell ja que la resta d’activitats no eren del seu interès i no estaven enfocades a gent de la

seva edat.

Es detecta la necessitat de millorar la coordinació i l’organització de les activitats per a joves i es troba

a faltar més pressupost per poder ampliar la programació i organitzar una festa jove.

Es proposa programar més concerts per a joves, actualitzar les atraccions de la fira (amb llits elàstics

per a joves, etc. ) i també hi ha joves que troben a faltar que s’organitzin concursos de futbolí. D’altra

banda, alguns consideren que l’espai on es realitza no és adequat ja que és petit.

2.5.4 LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ

Ullastrell compta amb diversos mitjans de difusió municipals entre els quals alguns s’adrecen

específicament a joves (facebook Ullastrell jove, cartells, díptics, etc.)


51

Actualment 316 persones segueixen la pàgina de facebook

Ullastrell Jove, la pàgina de joventut del servei de joventut

d’Ullastrell.

Els i les joves acostumen a utilitzar instagram per informar-se del

que es fa al poble i per comunicar-se entre ells, així com el

facebook. El whats app és un dels mitjans de comunicació més efectius amb el jovent i l’Espai Jove

disposa un grup intern de whats app que permet una comunicació directa entre la dinamitzadora

juvenil i el jovent, tant pel que fa al trasllat d’informació com per resoldre dubtes.

El 16% del jovent enquestat es considera molt informat amb relació als diferents actes i activitats que

s’organitzen a Ullastrell mentre un 12% considera que no ho està gens i un 36% valora que ho està

poc. El 36% restant considera que està força informat/da.

Precisament, el canal que valoren com a més efectiu per estar informats i informades són les xarxes

socials, seguit pels amics i les amigues. En menor mesura utilitzen els cartells al carrer i l’Espai Jove

per estar informats/des.

Gràfic 26 Respecte la informació dels diferents actes i activitats que es fan a Ullastrell et

consideres….



52

Gràfic 27. Quin mitjà o canal creus que és el millor per assabentar-te de les activitats que

s’organitzen al poble?


VISIONS A L’ENTORN DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ

Amb relació al jovent

Es detecta la necessitat de potenciar més els canals d’informació i difusió adreçats al jovent, sobretot

adolescents, i combinar-los amb accions al carrer allà on estan els i les joves (parcs, places,...)

Als i a les adolescents consultades els resulta molt útil i directe que l’ajuntament utilitzi el transport

escolar per informar-los de qualsevol iniciativa per a joves, tal i com s’ha fet en la convocatòria de la

sessió vinculada a la diagnosi del PLJ.

Amb relació a les famílies

Es detecta desconnexió de les famílies vers els recursos i serveis del municipi un cop els seus fills i

filles finalitzen els estudis a l’escola del poble i comencen a l’institut. Tenen la sensació que durant

l’etapa de l’escola les famílies estan més informades de tot allò referent al poble i als estudis dels

seus fills i filles.


53

Tot i això en general es considera que la difusió de les accions que es realitzen al poble està ben

articulada en general però es detecta la necessitat de reforçar la difusió de les accions per a famílies i

avisar amb temps per promoure la seva participació, ja que en les darreres que s’han realitzat el

quòrum de participació ha sigut baix.

El canal més directe per fer arribar la informació a les famílies és el whats app. Per això es demana

que des de la Regidoria de Joventut es promogui l’ús de whats apps amb les famílies per informar i

fer difusió d’activitats, convocatòries, etc, aprofitant la base de dades que l’ajuntament té per informar

de casos d’urgència al veïnat.

Es comenta que seria bo revisar la base de dades per tal que aquelles famílies que no haguessin

autoritzat en el seu moment la comunicació via whats app puguin fer-ho si volen que Joventut els

informi sobre temes juvenils.

2.2.5 LA PARTICIPACIÓ JUVENIL

Al poble hi ha joves molt actius però manca un referent que dinamitzi i els engresqui a participar. El

teixit associatiu d’Ullastrell és fort i compta amb entitats juvenils. Els i les joves estan vinculats a

diverses entitats i en alguns casos els que participen acostumen a ser els mateixos.

El 48% del jovent enquestat forma part d’alguna associació, tal i com es pot observar al següent

gràfic.

Gràfic 28. Formes part d’alguna entitat o associació?


54


Són diversos els motius pels quals alguns dels i de les joves enquestades no formen part de cap

entitat. Al 31,1% li agradaria formar-ne part d’alguna però cap de les existents és del seu interès. Una

quarta part no té temps per vincular-se a cap i un altre 25% no té interès en fer-ho. A pràcticament un

19% li agradaria però no les coneix.

Gràfic 29. Si no formes part de cap entitat per què no en formes part?



55

Són diverses les entitats juvenils del poble:

Esplai 100 bambes. Hi participen joves de 15 a 22 anys, aproximadament. Alguns d’ells

també participen al grup de teatre. Fa un temps l’Esplai organitzava i dinamitzava un punt de

trobada de joves els divendres al vespre-nit a l’Espai Jove.

Associació Usònica, organitza activitats relacionades amb la música. Hi participa un grup de

4 o 5 joves que mobilitza a força joves.

Grup de teatre GATU

Tanmateix, a les entitats esportives del poble també hi participen joves així com a l’associació dels

grallers i en menor mesura la Colla Gegantera, on hi ha uns 8 nois i noies.

El 56% del jovent enquestat valora que l’ajuntament no posa prou facilitats per a la participació del

jovent, front el 44% que opina que sí.

Gràfic 30. Creus que l'ajuntament posa facilitats per a què participis i per tenir en compte la teva

opinió?



56

A alguns nois i noies de diverses edats els agradaria poder participar més en la vida del poble i

també a l’Espai Jove, pel que fa a plantejar necessitats sobre temes que són del seu interès així com

poder fer propostes. En aquesta línia, a la majoria del jovent enquestat li agradaria participar més. A

la meitat els agradaria participar mitjançant consultes puntuals i a un 45,8% en alguna assemblea de

joves.

Gràfic 31. T’agradaria participar de les decisions que t’afecten?


Fa anys la Regidoria de Joventut va voler crear una assemblea de joves, per poder tenir un espai i un

grup de referència dels joves i des d’on promoure la seva participació en la vida del poble però la

iniciativa no va reeixir. Actualment amb la incorporació de la nova dinamitzadora juvenil del municipi

s’està vehiculant la participació del jovent en la programació d’activitats a través d’una assemblea

mensual, que es reuneix un divendres al mes. Per promoure la participació tant d’adolescents com de

joves majors de 16 anys, es realitzen dues convocatòries, per franges d’edat, per recollir propostes i

elaborar conjuntament amb la dinamitzadora de l’Espai Jove la programació mensual.


57

Respecte els temes d’interès, a alguns i algunes joves els agradaria participar en la programació i

organització d’activitats de lleure; en la definició de la millora de l’skatepark; i també en temes que els

afectin així com en projectes de millora del poble, per exemple projectes d’urbanització. També hi ha

força joves interessats i interessades en participar en la programació de la festa major. Des de fa uns

anys alguns joves d’edats compreses entre els 20 i els 25 anys col·laboren en el desenvolupament de

la Festa Major, organitzant una nit jove. A més, actualment des de l’Espai Jove i en el marc de

l’assemblea mensual, s’està treballant per fomentar més la participació del jovent interessat en

millorar la festa major. S’hi recullen propostes del jovent i es promou la seva implicació en la seva

organització.

VISIONS A L’ENTORN LA PARTICIPACIÓ JUVENIL

Els i les adolescents consultades detecten la necessitat de generar espais per afavorir la comunicació

entre el jovent i l’ajuntament així com la seva participació sobre temes que siguin del seu interès. Al

jovent consultat li agradaria participar en la programació de la Festa Major, de l’Espai Jove, implicar-

se en la decoració de l’Espai Jove, etc.

La participació del jovent en l’organització de la Festa major es valora que ha sigut força clientelar en

els últims temps, en el sentit que el grup de joves implicat ha demanat recursos a l’ajuntament i es

detecta que cal promoure més l’autogestió en l’organització i el desenvolupament de les activitats

comptant amb el suport de l’ajuntament.

En aquest sentit tots els i les joves consultades consideren que cal motivar al jovent ja que a mesura

que es vagi promovent la seva participació s’aniran implicant més en la vida del poble i l’organització

d’activitats. La creació d’una assemblea de joves esdevé una oportunitat per motivar i promoure la

participació dels nois i noies, adolescents i també majors de 16 anys.


58

CONCLUSIONS I ORIENTACIONS PER AL DISSENY DEL PLJ

A continuació, es presenten les conclusions de la diagnosi realitzada segons els diversos àmbits en

què s'ha centrat l'anàlisi, així com possibles orientacions per al disseny del Pla Local de Joventut.

Amb relació als processos de formació i d’ocupació del jovent

Les deficiències d’Ullastrell en transport públic limiten l’autonomia de les famílies i el jovent, que

ha de marxar del poble per accedir tant a l’oferta formativa, com a la feina i a les opcions de lleure

i oci. Es valora com a necessari trobar estratègies per oferir alternatives que donin més

oportunitats i facilitats de mobilitat pel jovent.

Es valora positivament la reactivació de les relacions de coordinació amb l’institut a través

de la dinamitzadora juvenil. Cal seguir establint vies de comunicació per traslladar informació

d’interès a l’alumnat del centre que és d’Ullastrell, i detectar necessitats del jovent.

Es detecta la necessitat d’habilitar algun espai d’estudi i per fer treballs en grup amb

connexió WiFi, per exemple a l’Espai Jove, que inclogui classes de reforç escolar. Actualment,

des de l’escola pública d’Ullastrell s’està oferint, a través d’un Pla d’Ocupació, un servei de reforç

escolar per a nois i noies

Es detecta la necessitat d’oferir activitats formatives adreçades al jovent d’Ullastrell, degut a

la manca d’oferta del municipi (més cursos d’idiomes, tallers de dibuix,etc.).

Es valora com a necessari potenciar l’Espai Jove com un punt d’informació, assessorament

i orientació sobre temes acadèmics i laborals i d’atenció i suport a nivell emocional.


59

En general el jovent del poble estudia i/o treballa i està en els circuits formals de formació i

ocupació i això permet un major coneixement de les seves necessitats i acompanyament per part

del servei d’ocupació.

Les oportunitats laborals que Ullastrell ofereix al jovent són pràcticament inexistents i molt

puntuals i es detecta la necessitat d’oferir convenis de pràctiques a les empreses del poble i

de millorar i reforçar l’orientació i la formació ocupacional.

Les accions formatives de l’SLOP, organitzades pel Consell Comarcal, ofereixen la possibilitat

d’organitzar tallers específics per a grups segons necessitats detectades d’ocupació i de formació

en l’àmbit laboral. Això suposa una oportunitat de cara a organitzar tallers grupals per a joves

si es detecten necessitats vinculades a l’ocupació com per exemple sobre confeccionar un

currículum, recerca de feina, etc...

Es troben a faltar activitats puntuals (xerrades , etc...) que ofereixin suport i orientació als pares

i mares sobre temes amb el procés de desenvolupament i d’emancipació del jovent.

Cal habilitar mecanismes per tal que les famílies puguin fer propostes al servei de Joventut

sobre els temes que són del seu interès per organitzar accions d’orientació i suport a les

famílies d’acord a les seves necessitats.

Amb relació al lleure dels i de les joves

La fugida geogràfica en el temps de lleure del jovent comporta que generin i construeixin

xarxes de relació fora d’Ullastrell. Es valora que cal tenir ben present aquest fet ja que

condiciona les seves dinàmiques de lleure i oci i la seva vinculació amb el poble així com la

cohesió social entre el jovent.


60

S’identifica l’entorn natural com un element d’oportunitat a potenciar i a aprofitar més per

ampliar l’oferta d’activitats col·lectives adreçades a joves (excursions, sortides, etc.)

Es detecta com una oportunitat l’elaboració d’un nou projecte de dinamització juvenil que

ofereixi alternatives al jovent dins del poble en funció dels recursos disponibles. El projecte

ha de promoure la participació del jovent en la definició i l’organització d’activitats i ha de

contribuir a generar relacions entre el jovent i a vincular-lo al poble.

Es detecta la necessitat de cercar estratègies en funció dels recursos disponibles per organitzar

activitats especialment adreçades al jovent adolescent menor d’edat, de 12 a 16 anys ja que

no té capacitat de mobilitat perquè depèn de la família i els amics i amigues per desplaçar-se ni

espais de relació al poble.

Els nois i les noies consultades mostren acord en la necessitat que l’Espai Jove s’adreci a tot

el col·lectiu de 12 a 29 anys i es proposa reservar unes hores a la setmana a joves de 15 a 29

anys (divendres i dissabte vespre-nit) i donar resposta així a la manca d’oferta d’oci nocturn al

municipi.

Es detecta la necessitat d’organitzar activitats atractives pel jovent i que a l’hora els

engresqui a assolir objectius i els vinculi amb el poble.

També es troba a faltar que s’ofereixin opcions de lleure pel jovent durant les vacances

d’estiu i setmana santa.

Es detecta la necessitat d’adequar i millorar l’skatepark del poble per promoure més el seu ús

entre el jovent.


61

L’ús de la pista poliesportiva té moltes potencialitats com a espai de dinamització i

socialització del col·lectiu jove, ja que és un punt de trobada. Es demana que s’ampliï l’horari més

enllà de les deu de la nit i es millori la il·luminació per a què pugui fer funció de plaça i d’espai de

trobada tant de dia com de nit.

Manquen activitats per a adolescents i joves a la Festa Major del poble.

Amb relació a la comunicació i a la participació

Es detecta la necessitat de generar espais per afavorir la comunicació entre el jovent i

l’ajuntament així com fomentar la seva participació sobre temes que siguin del seu interès.

La creació d’una assemblea de joves és una oportunitat per motivar i promoure la participació

dels nois i noies, adolescents i també majors de 16 anys i afavorir que es vagin teixint relacions

entre ells i vincle amb el poble. Força joves estan interessats en participar en una assemblea de

joves d’Ullastrell per tractar els temes del seu interès (Festa major; programació i decoració de

l’Espai Jove; aspectes relacionats amb la millora del poble i altres temes que afectin al jovent).


62

3- OBJECTIUS, MISSIÓ I LÍNES ESTRATÈGIQUES

3.1 OBJECTIUS ESTRATÈGICS

D'una manera general, els objectius que aquest pla local de joventut d'Ullastrell pretén promoure vers

els joves del municipi són els que s'estableixen tot seguit:

És bàsic millorar la qualitat de vida dels joves de entre 15 i 30 anys del municipi a través

d’actuacions concretes.

És necessari incidir sobre la trajectòria vital dels i les joves com a oportunitat per a la mobilitat

social i evitar la reproducció de desigualtats, a través de la construcció d’oportunitats per a la

igualtat.

Cal afavorir el protagonisme, la participació i la implicació de la gent jove en la generació i el

desenvolupament de propostes i dinàmiques per al desenvolupament i progrés del municipi.

Cal aprofundir en el paper actiu i constructor de la gent jove més enllà de ser receptors o

usuaris de polítiques amb l’objectiu de generar i construir canvis en el nostre entorn. Fent que

la participació basteixi de realisme i de vida pròpia a les polítiques de joventut.

Cal impulsar polítiques encarades a enfortir, desenvolupar i consolidar valors, hàbits i

dinàmiques entre la gent jove que contribueixin al desenvolupament i progrés de la societat.


63

Pretén impulsar i desenvolupar els camps propis de les Polítiques de Joventut, aquells que li

donen raó de ser. Tanmateix és important fer‐ho tenint en compte tots els altres àmbits

per tal de fer‐ho de la forma més coherent i eficaç possible.

3.2 MISSIÓ

Quan parlem de missió, fem referència a quina és la finalitat que pretén acomplir el Pla, el que

justifica la seva existència. Es tracta, doncs, d’establir els seus aspectes fonamentals, que han de

servir de guia per al desenvolupament de les polítiques de joventut tot tenint en compte els resultats

que es volen obtenir i els beneficiaris d eles actuacions.

D’acord amb això, des de la Regidoria de joventut d’Ullastrell es treballa per a garantir el ple

desenvolupament de persones que es troben en procés de transició entre la infància i l’edat adulta.

El present pla, reivindica la necessitat de donar valor aquesta etapa, entenent-la com a un procés

vital, per a la construcció de les persones. Per aquest motiu, és imprescindible la garantia de tots els

seus drets, així com també les seves llibertats.

Un dels principis rectors doncs en el que es focalitza, és el principi de diversitat, per tal de poder

donar resposta a les múltiples singularitats personals i col·lectives. Prendre com a punt de partida les

diferencies per assolir l’equitat.

En aquest sentit i, en concordança amb el Pla Nacional de Joventut de Catalunya, aquest pla gira

entorn la següents missions:

Afavorir el desenvolupament personal a través de la realització del projecte de vida.

Fomentar l’autogestió i responsabilitat individual i col·lectiva, fent present la capacitat

d’esdevenir agent actiu amb competències per a modificar les realitats personals i socials, a


64

través de la participació en la presa de decisions, així com generant oportunitats per donar

rellevància a la seva visió del món

3.3 LÍNIES ESTRATÈGIQUES

Veiem que en el PNJCat marca doncs dues grans línies estratègiques a seguir per a dur a terme les

polítiques de joventut, que alhora esdevindran les línies estratègiques d'aquest pla.

3.3.1 PARTICIPACIÓ I OCI:

Potenciar i enriquir la capacitat creativa i creadora dels i les joves del municipi. Aprofundir en el

seu paper actiu i la seva potencialitat d’influència i transformació sobre la seva realitat immediata.

Programa de participació i transformació

Facilitar els mitjans i recursos necessaris per l'associacionisme juvenil


65

Promoure l'associacionisme juvenil i les diferents maneres d'organització grupal i

col·lectiva per tal de fomentar l'autoorganització i autogestió

Augmentar els espais de diàleg amb els i les joves sobre els diferents àmbits municipals

incloure la perspectiva juvenil al disseny de qualsevol acció política municipal

Donar suport a les diferents iniciatives juvenils que apareixin al municipi

Facilitar l'accés i la partiicipació cultural

Proporcionar un espai d'acompanyament i suport emocional

Programa d’oci alternatiu

Fomentar propostes d’oci cooperatiu i no consumista

Promoure l’autogestió de les propostes de gestió del temps lliure dels i les joves

Potenciar l’oci recreatiu a la natura i entorn municipal

3.3.2 EMANCIPACIÓ I AUTONOMÍA

Afavorir el desenvolupament integral de les persones joves d’entre 12 i 30 anys del municipi

mitjançant activitats concretes.

Garantint que des de l'administració es creï un espai de seguretat, confiança i, reforç per al

seu projecte de vida.

Programa de formació

Informar i acompanyar en els processos de preincripcions i matriculacions de

formacions

Assessorar i acompanyar a les persones joves en la seva trajectòria formativa. Fent

accessible tota la informació al voltant dels processos formatius d'educació formal, però

també no formal per tal de poder augmentar la capacitat de decisió


66

Facilitar l'accés als recursos formatius, així com donar suport en els diferents tràmits

requerits.

Programa d'ocupació

Fomentar l'ocupabilitat dels i les joves a través de facilitar recursos i posar a l'abast eines per

a potenciar competències

Fer accessible tota aquella informació relativa a ofertes de feina, cercadors i borses de treball

per a joves

Assessorar sobre els diferents programes d'ocupació i subvencions o prestacions a les quals

es poden acollir les persones joves.

Informar sobre drets laborals dels i les treballadores, per tal de garantir condicions laborals

dignes

Donar suport en els diferents tràmits burocràtics (declaració de renda, tramitacions, etc)

Programa d'habitatge

Facilitar l'emancipació juvenil, mitjançant habitatges per a joves.

Assessorar i informar sobre els diferents models d'accés i tinença d'habitatge, així com de les

diferents subvencions

Programa de salut

Fer accessible la informació sobre temes relacionats amb la salut (física i mental, afectiva i

sexual, laboral, social, alimentària, etc), així com els diferents recursos específics que hi

treballen

Augmentar els coneixements sobre hàbits saludables i disminució de les conductes de risc

associades a la salut dels i les joves

3.3.3 OPORTUNITATS I COHESIÓ

Fomentar espais d’interrelació basats en l’equitat i les oportunitats de realitzar-se en comunitat.


67

Posar a l’abast tota la informació i recursos disponibles per tal de satisfer les seves necessitats i

inquietuds

Cal impulsar polítiques encarades a enfortir, desenvolupar i consolidar valors, hàbits i dinàmiques

entre la gent jove que contribueixin al desenvolupament i progrés de la societat.

Programa d'acció al territori

Fomentar el diàleg intergenertacional

Promoure la mobilitat intramunicipal

Facilitar la mobilitat internacional

Establir sinèrgies sòlides i persistents amb els diferents dinamitzadors/es juvenils dels

pobles fronterers amb el municipi

Enfortir els espais de coordinació entre els i les diferents professionals que directament

o indirecta

Programa Cohesió i Drets socials

Treball de les activitats mitjançant perspectiva de gènere així com, treballant des de la

interseccionalitat, per tal d'augmentar el treball pel respecte i la garantia de drets i

deures de les persones.


68

4- CRITERIS METODOLÒGICS / PRINCIPIS RECTORS

Per tal d'assolir la missió exposada anteriorment, es considera imprescindible treballar amb una

metodologia sostinguda en:

4.1 TRANSVERSALITAT

Per tal de superar praxis de segmentació, s'aposta per la transversalitat pel que refereix a les accions

polítiques juvenils. És a dir, s'aposta per reforçar la perspectiva juvenil en totes les accions polítiques

dutes a terme pel govern municipal, en les diferents àrees governamentals.

Establir un diàleg permanent entre les necessitats dels i les joves, així com les seves potencialitats i,

els diferents recursos i oportunitats que s'estableixen al municipi. Facilitant d'aquesta manera la

integració d'aquest procés vital, en la dinàmica municipal.

4.2 INTERSECCIONALITAT

La interseccionalitat fa referència al reconeixement de les diferents categories biològiques, socials i

culturals – com el gènere, l'ètnia, la classe social, l'orientació sexual, la diversitat funcional, la religió,

etc – que operen sobre les persones.

Actuar des de la interseccionalitat, suposa analitzar, planificar i intervenir intentant desengranar la

multidemensionalitat que conforma les desigualtats socials i, en conseqüència, treballar per a la seva

eradicació.

Prevenint d'aquesta manera desigualtats i/o discriminacions i, tendint, en conseqüència, cap a la

justícia social.

4.3 INTERINSTITUCIONALITAT

Ullastrell és un poble de dimensions i serveis molt reduïts enmig d’un entorn de poblacions i ciutats

ben diferents. És per això que ha estat bàsic el treball de relació entre d’altres institucions d’àmbit

molt més global. En aquests moments hi ha establertes les següents relacions interinstitucionals:


69

Diputació de Barcelona – Oficina del Pla jove: a través de la qual s’han demanat

col·laboracions dins del catàleg de propostes d’activitats per a la gent jove. És el cas

d’exposicions, d’actuacions teatrals, així com una ajuda econòmica puntual que s’ha utilitzat

per la compra de material per equipar l’espai dels joves, a més d’altres col·laboracions a nivell

d’informacions i intercanvis de material.

Consell Comarcal: Les polítiques de joventut impulsades pel Consell Comarcal del Vallès

Occidental s’emmarquen en el Pla Comarcal de Joventut. L’objectiu principal d’aquest Pla és

impulsar les polítiques de joventut als municipis de la comarca, mitjançant el suport als

ajuntaments i facilitar la interrelació entre els diferents professionals que treballen amb i pels

joves per tal de fomentar la coordinació i el treball mancomunat i en xarxa.

Ajuntament de Viladecavalls: els estudiants d’ESO d’Ullastrell desenvolupen la seva tasca a

l’IES de Viladecavalls essent bàsica la relació entre ambdues àrees d’Educació per coordinar-

se en tot lo referent a les necessitats que parteixen de l’ institut en matèria d’educació o

serveis e infraestructures, o d’altres temes com pot ser el transport escolar, protocol d’actuació

en tema de drogues, absentisme escolar... D’altra banda, existeix una comunicació força fluida

entre els regidors dels 2 municipis per tal de compartir propostes i recursos.

Secretaria General de Joventut: A banda del suport i formacions permanent que la SGJ duu

a terme, l’assessorament tècnic de la Secretaria en l’elaboració del pla local de joventut a

través de materials, indicacions i formacions de suport ha estat bàsica per a poder finalitzar

aquest document.

- Consorci per l’ocupació i la promoció econòmica del Vallès occidental: El consorci

ofereix al municipi un servei de suport tècnic al desenvolupament de polítiques d’ocupació i

promoció local. Entre les activitats d’aquest servei destaquem les relacionades a impulsar

accions d’acompanyament i orientació professional per als joves del municipi. Està prevista la

realització d’accions relacionades amb la recerca de feina, les sortides professionals, la

formació reglada i ocupacional.


70

4.4 PARTICIPACIÓ

Quan parlem de participació com a principi metodològic ens referim a un seguit d’idees que

considerem bàsiques per a que el Pla Local de Joventut esdevingui de facto un procés dinamitzador

en si mateix, aquestes idees són les següents:

Prendre consciència de la importància de la participació dels agents socials.

Fomentar la incorporació i la participació d’aquests agents socials per a dur a terme

l’elaboració i la futura execució del Pla Local de Joventut, i fer de la participació un

element cabdal en qualsevol política pública.

Impulsar un espai de reflexió, diàleg i debat amb els i les joves del municipi.

Crear punts de trobada permanents entre l’administració i la ciutadania.

Aconseguir que la participació i la col·laboració dels agents socials no es limiti

únicament a realitzar aportacions, sinó que sigui una primera pedra per a avançar cap

a la coresponsabilitat en l’execució i en la coexecució d’actuacions concretes.

Aquest Pla local doncs, està pensat per ser un document dinàmic i actiu, que pugui mantenir un

diàleg continuat al llarg de la seva aplicació.

De la mateixa manera que, les necessitats detectades sorgeixen d'una diagnosi participada, el

desenvolupament d'aquest Pla, es sosté sobre la participació com a principi d'actuació de manera que

s'estableixi una dialèctica constant entre planificació i realitat.


71

5- LINIES D'ACTUACIÓ.

5.1 PROGRAMES

EIX PROGRAMES BREU DESCRIPCIÓ OBJECTIUS ESPECIFICS

Espai Jove Espai Jove Espai integral, on el tècnic de

joventut treballarà acompanyant

als i les joves del municipi,

alhora que gestionant l’espai i

fent possible una atenció integral

a través del mateix

Executar els diferents programes establerts al pla local de

joventut . Entenent que, és en aquest espai i, gràcies al

tècnic de joventut on s’abordaran les diferents

problemàtiques, inquietuds i atencions de forma integrada.

Formació Formem-nos

Informar i acompanyar en els

diferents processos formatius,

així com facilitar accés a tràmits i

recursos. Alhora que oferir un

seguit d'accions formatives que

van des de tallers i xerrades fins

a cursos d'ACTIC o intercanvi

Realitzar recordatoris en èpoques de pre-matriculacions i

matriculacions.

Facilitar un espai per a l’estudi nocturn i treball en grups en

època d’examens

Fer accessible la informació sobre cursos d’educació formal


72

d'idiomes i no formal a través dels diferents canals de difusió

(instagram, whatsapp i facebook)

Realitzar suport puntual al PIDCES de l’IES Viladecavalls

Oferir un seguit d'accions formatives que puguin ésser

d'interès per al col·lectiu jove del municipi.

Formar als assistents a través de cursos, tallers i xerrades.

Potenciar l'intercanvi de coneixements.

Ocupació Ocupem-nos Afavorir la inserció dels i les

joves al mercat laboral, així com

la potenciació i el suport a

l'emprenedoria entre els joves

del municipi.

Mantenir una coordinació permanent amb el servei

d’ocupació per tal de poder acompanyar als joves amb

necessitats en l’àmbit laboral: cerca de feina o programes

d’ocupació o ocupabilitat, drets laborals, tràmits, etc i,

derivar-ne els casos que es requereixin.

Organitzar i promoure xerrades i formació per augmentar la

ocupabilitat dels i les joves Potenciar l'intercanvi de

coneixements.

Atorgar beneficis fiscals als empresaris locals que

contractin joves del municipi


73

Potenciar l'emprenedoria entre els i les joves del municipi

Oferir recursos formatius i assessorament als possibles

emprenedors.

Realitzar Xerrades de motivació vers l'emprenedoria

Oferir beneficis fiscals als joves que muntin un negoci al

municipi

Habitatge Emancipem-

nos

Facilitar l’empancipació dels i les

joves d’Ullastrell i, acompanyar-

los en el procés d’autonomia

personal

Habilitar 6 pisos, situats a l’escola vella per a fer-hi

habitatges per a joves, i sortejar-los entre els sol·licitants

en un règim de lloguer amb preus no especulatius.

Donar suport en els tràmits necessaris i acompanyament

en els processos d’emancipació

Dotar als i les joves d’assessorament tarifari, per tal de

reduir les factures de la llum, aigua i gas i, augmentar

l’eficiència energètica

Salut Amb salut Augmentar els coneixements

sobre hàbits saludables i

disminució de conductes de risc

Realitzar xerrades i promoure debats sobre relacions

sexoafectives, consum de drogues, etc


74

Proporcionar un espai de confiança on poder parlar de les

inquietuds dels i les joves

Proporcionar preservatius

Realitzar acompanyaments, en cas de ser necessari

Participació participem Afavorir el paper actiu com

agents de canvi, així com

fomentar espais d’interrelació

basats en l’equitat

Mantenir contacte permanent amb les diferents entitats del

municipi i mantenir-les informades de les activitats

Fomentar la presa de decisions entorn la programació de

l’Espai Jove de forma participativa i assembleària

Promoure la participació dels i les joves a la Festa Major

Organitzar debats entre regidors/es del consistori per

explicar les iniciatives dutes a terme i, els i les joves

Realitzar coordinacions amb els i les diferents professionals

del municipi amb vinculació amb els i les joves

Realitzar un projecte de suport a les persones d’edat


75

avançada del poble amb el voluntariat dels i les joves

Promoure els intercanvis internacionals amb informació

sobre mobilitat internacional, camps de treball, etc

Mobilitat

Millora de la

mobilitat!

La freqüència de busos que

passen per Ullastrell és molt

baixa, aquest programa el que

busca és fomentar i dinamitzar el

fet de compartir cotxe.

Tanmateix, cerca augmentar la

freqüència de busos en la mida

del possible.

Millorar la mobilitat al municipi

Ampliar la freqüència de busos diürns i oferir servei de bus

nocturn els caps de setmana.

Potenciar i dinamitzar el fet de “Compartir cotxe”, a través

de la Creació d’una App per tal de realitzar un sistema de

transport cooperatiu entre la gent del poble

Oci Temps d’oci Fomentar l’autogestió del temps

d’oci dels i les joves

Dinamitzar i acompanyar les diferents propostes d’oci dels i

les joves

Facilitar els recursos necessaris per tal de dur a terme les

diferents propostes


76

Promoure propostes d’oci no consumista, cooperatiu i amb

relació amb l’entorn


77

5.2 ACCIONS DELS PROGRAMES

EIX DE L’ACTUACIÓ: Espai Jove PROGRAMA: Espai Jove

ACCIÓ DESCRIPCIÓ RECURS

FÍSIC

RRHH PRESUPOST TEMPORITZACIÓ

1.1 Espai Jove Espai integral, on el tècnic de

joventut treballarà

acompanyant als i les joves del

municipi, alhora que gestionant

l’espai i fent possible una

atenció integral a través del

mateix

Espai Jove Tècnic de joventut 28.000€ 2017-2020

EIX DE L’ACTUACIÓ: Formació PROGRAMA: Formem-nos

ACCIÓ DESCRIPCIÓ RECURS RRHH PRESUPOST TEMPORITZACIÓ


78

FÍSIC

2.1 Informació Informar i acompanyar en els

diferents processos formatius,

així com facilitar accés a

tràmits i recursos.

Espai Jove Tècnic de joventut 500€ 2017-2020

2.1 formació oferir un seguit d'accions

formatives que van des de

tallers i xerrades fins a cursos

d'ACTIC o intercanvi d'idiomes

Espai a

determinar

Tècnic de joventut 1500€ 2018-2020

Inici: maig 2018

EIX DE L’ACTUACIÓ: Ocupació PROGRAMA: Ocupem-nos


FÍSIC


3.1 Treballem Afavorir la inserció dels i les Ajuntament Tècnic de 2.000€ 2018-2020


79

joves al mercat laboral. Pretén

la potenciació i el suport a

l'emprenedoria entre els joves

del municipi.

d’Ullastrell

Espai Jove

Espai a

determinar

Joventut

Encarregats de la

formació

Personal del

COPEVO

3.2 Emprenem Pretén la potenciació i el suport

a l'emprenedoria entre els

joves del municipi.

Ajuntament

d’Ullastrell

Espai Jove

Espai a

determinar

Tècnic de

Joventut

Encarregats de la

formació

Personal del

COPEVO

2.000€ 2018-2020

EIX DE L’ACTUACIÓ: Habitatge PROGRAMA: Emancipem-nos


FÍSIC



80

4.1 Acompanyame

nt

Facilitar l’empancipació dels i

les joves d’Ullastrell i,

acompanyar-los en el procés

d’autonomia personal

Ajuntament

d’Ullastrell

Espai Jove

Tècnic de

Joventut

500€ 2017-2020

4.2 Pisos per a

Joves

Habilitació de 6 pisos a les

antigues aules de l’escola

Serralavella, per a lloguer

social per a Joves.

Antiga escola Tècnic de joventut

Personal de

l’Ajuntament

70.000€ 2017-2020

EIX DE L’ACTUACIÓ: Salut PROGRAMA: Amb salut


FÍSIC


5.1 Amb salut Augmentar els coneixements

sobre hàbits saludables i

disminució de conductes de

risc

Espai Jove Tècnic de

Joventut

500€ 2018-2020


81

EIX DE L’ACTUACIÓ: Participació PROGRAMA: Participem


FÍSIC


6.1 Participació i

transformació

Afavorir el paper actiu com

agents de canvi i promoure la

comissió de joves


Joventut

1000€ 2017-2020

6.2 Oportunitats i

cohesió

Fomentar espais d’interrelació

basats en l’equitat a través de

projecte de suport a les

persones d’edat avançada del

poble amb el voluntariat dels i

les joves


Joventut

500€ 2018-2020

EIX DE L’ACTUACIÓ: Mobilitat PROGRAMA: Millora la mobilitat


82


FÍSIC


7.1 APP APP de compartir cotxe - Tècnic de joventut

Suport informàtic

4.000€ 2018-2020

Inici: gener 2018

EIX DE L’ACTUACIÓ: Oci PROGRAMA: Temps d’oci


FÍSIC


8.1 Temps d’oci Fomentar el temps d’oci dels i

les joves i l’autogestió del

mateix

A determinar Tècnic de

Joventut

1.000€ 2017-2020


83

6- AVALUACIÓ

És important avaluar l’impacte de les nostres intervencions sobre la realitat, és a dir, veure

quins canvis hem produït sobre el col∙lectiu jove del nostre municipi i en quina mesura els

efectes d’aquests canvis es corresponen amb els objectius que perseguíem. Aquesta avaluació

també ens permetrà, si s'escau, reformular les accions que no han generat l’impacte esperat.

Així doncs, els objectius de l’avaluació són els següents:

Identificar i recollir els canvis que s’han produït com a conseqüència de les nostres

intervencions.

Determinar si els canvis que s’han produït responen als objectius proposats o han

generat efectes diferents als esperats.

Dotar-nos d’un mecanisme de seguiment al llarg del procés d’implementació del PLJ.

Realitzar les modificacions pertinents al llarg del desenvolupament del PLJ per ajustar-les

als objectius establerts o reajustar-les a noves necessitats.

Tot seguit es presenten els criteris d’avaluació a tenir en compte per al Pla Local de Joventut

d'Ullastrell, juntament amb el quadre d’avaluació.

6.1 CRITERIS D’AVALUACIÓ

Eficàcia del PLJ i els projectes : Amb aquest criteri pretenem avaluar en quina mesura

s’han assolit els objectius del PLJ. A part d’això, resulta important parar atenció als criteris

d’execució dels programes i accions del pla respecte als terminis d’implementació. En

definitiva, s’avaluarà el grau en que l’execució s’ha ajustat al disseny.

Impacte del PLJ : Amb això pretenem avaluar quins canvis hem produït a la realitat

social dels joves del nostre municipi i si aquests responen als que havíem previst

inicialment.


84

Eficiència del PLJ i els projectes: Aquí avaluarem la part metodològica del PLJ. Per

a tots aquells programes i accions que pretenem dur a terme haurem de posar especial

èmfasi en l’avaluació del disseny. Cal tenir en compte en aquest punt quins recursos

destinem i com els emprem.

Cobertura i accessibilitat del PLJ: Aquí avaluarem si el públic que havíem identificat com

a diana ha estat realment qui s’ha beneficiat dels programes i accions del Pla Local de

Joventut. A part, intentarem identificar si hi ha sectors de la població que no han pogut

accedir a les accions del pla.

Visibilitat del PLJ: En aquest punt volem valorar si estem fent tot allò que podem per

a què les polítiques de joventut siguin una resposta pública de debò i no quedin en

paper mullat, volem treballar a partir de la informació per fer arribar les accions del pla

a la població diana.

6.2 QUADRES D'AVALUACIÓ

1- QUÈ AVALUEM?

Avaluació del

diagnòstic

Anàlisi Realitat Les dades obtingudes de l’EDE estan actualitzades?

Els grups de discussió han estat efectius?

Quines informacions podem haver obviat?


85

Com podem enriquir l’anàlisi amb més punts de vista?

Anàlisi Causes La interpretació de les dades quantitatives i

qualitatives, permet obtenir les causes principals dels

aspectes destacats com a necessitat o com a

oportunitat?

Hi ha causes que no hem detectat o d’altres que

s’escapen del nostre abast?

Visualització Contempla les accions destinades majoritàriament als

joves?

La visualització ha facilitat la coordinació o nous

contactes entre tots els agents que fan polítiques per

als joves?

Ha permès visualitzar la integralitat de les polítiques?

Priorització Per què s’han prioritzat unes i no altres accions?

Cal fer modificacions de la priorització inicial, i/o afegir

noves necessitats latents?

Garanteixen polítiques cap a la integralitat?

Avaluació del

disseny

Objectius Quin procediment hem seguit per redactar els

objectius? Són prou clars?

La redacció dels objectius en permet la seva avaluació?


86

(tenen indicadors d’avaluació?

Coherència En quina mesura els objectius redactats són coherents

amb el diagnòstic?

En quina mesura els projectes recollits al Pla són

coherents amb els objectius redactats?

Integralitat El Pla contempla espais de caràcter

interdepartamental, interinstitucional i de participació

jove?

Avaluació de

la

implementació

Eficàcia del

PLJ i els

projectes

En quina mesura hem assolit els objectius?

En quina mesura hem complert la temporització del Pla

i dels projectes?

Eficiència del

PLJ

Hem coordinat la nostra intervenció amb la d’altres

administracions, entitats, etc.?

Hem complert la planificació pressupostària?

Impacte del

PLJ i projectes

Quins han estat els efectes, previstos i no previstos, del

programa?

Cobertura i

accessibilitat

Arribem a la població potencialment beneficiaria del

PLJ?


87

del PLJ Hi ha algun perfil de jove que hagi trobat problemes per

a accedir als beneficis de la intervenció?

Visibilitat del

PLJ

Qui sap que existeix el projecte?

Què hem fet per donar a conèixer la intervenció?

2- QUI HO AVALUA?

El Tècnic de joventut

L’avaluació també serà realitzada pel personal de les àrees implicades en cada

programa, projecte o actuació. Sigui tant a nivell tècnic com a nivell polític.

Paral·lelament, és imprescindible que sigui el mateix jovent del municipi qui

avaluï els diferents programes i actuacions que emprenem per afirmar la bona

direcció de la nostra tasca.

A través de l'assemblea local de joves que aquest pla pretén crear.


88

3- COM RECOLLIM LA INFORMACIÓ?

Avaluació

quantitativa

Necessitat de conèixer la tipologia de joves usuaris i el seu

perfil, per tant, caldrà saber: nombre d’usuaris, edat, sexe,

nivell de formació, serveis i programacions usats, nivell de

satisfacció.

Anàlisi del impacte: programació d’espectacles, xerrades,

projeccions, cursos...

Avaluació

qualitativa

En aquest punt cal tenir en compte les opinions d’un ventall

extens d’agents que intervenen en la nostra tasca.

Compliment de terminis

Publicitat

Professionalitat i qualitat dels serveis

Adequació dels equipaments

Horaris de l’acció

Coordinació interna del departament

Coordinació amb altres departaments municipals

Coordinació intermunicipal


89

3- QUAN AVALUEM?

Avaluació de

programes:

Consistirà en una avaluació de tots els aspectes de cada

programa durant el disseny i la finalització d’aquests.

Avaluació anual Consistirà en una memòria de les valoracions de tots els

programes realitzats durant l’any i una avaluació global de

la feina feta i els resultats obtinguts.

Avaluació del Pla

Local de

Joventut

Consistirà en avaluar globalment el PLJ a partir dels criteris

exposats i de les avaluacions anuals i de programes.


90

PLA LOCAL DE JOVENTUT...nou Pla Local de Joventut (PLJ) del municipi 2017-2020. Després de la...

Documents

Transcript of PLA LOCAL DE JOVENTUT...nou Pla Local de Joventut (PLJ) del municipi 2017-2020. Després de la...