PALMA (Mallorca)Des de la

industrialització del S XIX als

primers impactes del turisme S.XX

- La industrialització transformà decisivament les ciutats- Primeres reformes interiors planificades d’acord a:

- La legislació de Plans Geomètrics de Poblacions (1846)- Extensió regulada extramurs a través dels eixamples

Element urbà més característicDe la Revolució Industrial espanyola

Expressió riquesa de la burgesia industrial

Palma de Mallorca no experimentà el correlatiu dinamisme en el planejament urbà amb la incipient Revolució Industrial tot i que:

- Per creixement demogràfic necessitava un reordenament geomètric- NO ES VA NI PROJECTAR

FINS EL S XX

PRINCIPALS TRANSFORMACIONS DURANT L’ÈPOCA:

- Reformes interiors de la ciutat preindustrial- Projecció i construcció d’arrabals de nova planta en la perifèria extramurs

PRINCIPALS IMPACTES URBANS:

- Desamortitzacions dels ordres religiosos dutes a terme durant el Primer Trienni Constitucional (1820-1823)- Decrets de Mendizàbal (1835-1836)

Objectius: finançar la guerra carlista i reforçar el partit isabelí

Desamortització eclesiàstica : dissolució de les ordres religioses i confiscació i venda dels seus béns; els resultats van ser negatius, ja que gran part de les terres van ser comprades per grans propietaris (nobles i burgesos), sense que augmentessin els petits i mitjos propietaris.

Desamortització senyorial : el règim feudal va desaparèixer legalment, però els nobles van conservar les seves propietats.

OBJECTIUS PERSEGUITS AMB LES DESAMORTITZACIONS:

- Creació d’espais públics- Esponjament urbà- Apertura d’accessos viaris.

Donar pas d’una ciutat conventual a una ciutatburgesa

TRANSFORMACIONS

17 dels 23 convents existents a la ciutat emmurallada van veure’s afectats per L’extinció de les respectives ordres religiosos

- D’aquests, 6 foren demolits- La resta (11 foren canviats d’ús)

- Creació d’espais públics:

- Plaça Major: espai públic ocupat anteriorment per la InquisicióPassà a ser un mercat al aire lliure

Funció pública. 1r liberalisme

Enderrocament de:- Consolació

Plaça Quadrado

- Transformacions i enderrocaments de:

- Concepció Plaça del Olivar

Al llarg de l'últim quart del segle XIX i, sobretot, al començament del segle XX, es van fer projectes per a aquesta zona. Llavors el mercat estava a la Plaça Major. Va haver-hi diverses propostes per seguir situant el mercat municipal a la plaça Major, tals com la de Pedro Garau o la de Guillermo Forteza.

Va ser Gaspar Bennasar qui, en 1914, va proposar construir el mercat central de la ciutat a la zona del Olivar. Cap d'aquests projectes es va dur a terme.Amb la reforma del Pla Alomar, es realitzen les escalinates des de la Rambla a la Plaça Major i la remodelació de la zona de l’Olivar amb la creació del Mercat de l’Olivar seguint, amb alguna variant, el projecte presentat per l'arquitecte valencià Vicente Valls i Gadea en 1940.

Zona del desaparecido Convento de Nuestra Señora del Olivar en el Plano de Alcántara Peña de 1869

http://fabian.balearweb.net/post/84715

- Convent de Nuestra Señora del Olivar en el Plano Garau de 1644

Rue du Rivoli (Paris)

C/ Palau Reial 1900 (Palma)

- Enderrocament Santo Domingo

Adaptació local de la rue du RivoliAmb el carrer del Palau Reial (carrerPortical)

Carrer que serví per expressar la imatge de la burgesia palmesana

- fou ocupat per pisos, magatzems i un Casino

Seu Cercle MallorquíActual Parlament de les I.B

Antic Convent Santo Domingo (1858-63) http://web.parlamentib.es/vvirtual/cat/historic.swf

Reconstrucció ideal de l'església i convent de Sant Domingo segons un dibuix de Rafael Ysasi. Ocupava tota la illa on hi ha actualment el Parlament, el Palau March. Es varen fer intents per salvar aquesta joia del gòtic, però al final la van esbucar al 1837. Un esbucament que va ser el resultat de l'odi de la població contra la Inquisició, gestionada pels dominics, i dels grans interessos especulatius per urbanitzar aquella zona.

Dimensions més reduïdes Que l’actual.Obra Casino fou realitzada Per l’arquitecte Antoni SuredaVillalonga 1848.La proposta no avançà 1851 el Círculo MallorquínFusionà el Casino Balear

PrimeraRemodelació

El procés d’aglomeració de la població a Palma s’inicià a mitjans del S XIXS’accelerà tant durant la segona meitat del S que la ciutat intramurs cresqué fins els 400 hab/km2

¼ dels espais estava ocupat per espais públicsEdificacions religioses i civilsExistien nombroses cases senyorials amb una gran superfície i baixa població

La condició de “Plaça Forta” de Palma impedia la urbanització extramurs

Seguien respectant-se les “Ordenances Generals del Exèrcit i Reial Ordre del 16 de setembre del 1856

La zona immediata a les fortificacions havia de mantenir-se desembarassada d’obstacles per permetre l’observació i l'ús de les armes de la defensa i per evitar que un possible atacant pogués trobar refugis que facilitessin la progressió quan intentés la conquesta de la posició fortificada. Aquesta condició havia de mantenir-se sempre, fins i tot, en temps de pau, ja que, si no es feia així, quan es produís un conflicte bèl·lic caldria enrunar totes les construccions que s’haguessin aixecat.

(Les zones polèmiques. Per CARLOS DIAZ CAPMANY)

Més concretament:

-Motius defensius i de seguretat exigien que, en un radi de 1250m dels recintes emmurallats no s’aixequés cap edificació ni es produïssin assentaments de població.

*Barri de Santa Catalina aprovat el 1869 l'origen del primer nucli urbà de Santa Catalina es remunta a mitjan segle XIV, a partir de la fundació de l'Hospital de Santa Catalina La seva urbanització durant el segle XIX en plena vigència de les «zones polèmiques» s'explica per unes concessions especials aconseguides pel Marquès de la Romana, aleshores el principal propietari de les terres del que avui és aquest barri (Santaner, 1967).

Es construïren barris obrers:- Arrabals situats a 1250 respectant les “zones polèmiques”- Projectes per allotjar obrers industrials i nous contenidors de maquinària

- Molinar- Els Hostalets- Sa Punta- Can Capes- La Soledat

Es Jonquet (principis S XX) amb els seus característics molins (fins i tot un que ja no existeix) i el safareig amb unes naus industrials al costat d'ell.

Antoni Maimó

La distribució actual d’aquests barris es modificà. Les originals respectaven una distribució en illetes regulars geomètriques, normalmentAmb formes rectangulars i amb un predomini de carrers rectes.L’eixample centrà el debat urbanístic a Palma des del 1868 però no fou aprovat fins el1901.MESURES:- Esbucament de murades (vistes com a font de tots els problemes

de l’època)Comportament propi de societats desenvolupades de l’èpocaA Palma, s'estengué durant massa anys a causa de l’oposició de l’Exèrcit (1903-1934)Amb l’esbucament, perdien terrenys de la seva propietatPressió burgesa guanyà

+Interessos especulatius

Mesures higienistes

CONCURS PÚBLIC CONVOCAT PER L’AJUNTAMENT. PROPOSTES:

1) “Projecte d’Eixampla per la Ciutat de Palma de Mallorca” elegit pel govern centrat(Bernat Calvet)

2) No electa. Pere García Faria (Barceloní) continuador d’Ildefons Cerdà

“Projecte d’eixampla” Modernització:- Aspiració prosperitat econòmica- Industrialització higiene- Llibertat constructiva- Expansió urbana

Diferent a la resta d’eixamples espanyoles: radiocèntric.Estructura bàsica a partir de la integració dels principals eixos de penetració i ordenació de l’espai intermedi amb una doble tesela, radial i ortogonal.

Quedà plantejat com UNA GRAN CORONA CIRCULAR que abastava tot el contornDe la ciutat antiga.- Dividit en dos parts pel torrent de sa Riera- Vies radials: prolongacions de les principals carreteres cap a l’interior de la ciutat

Projecte contenia urbanització 2 grans zones verdes però la ciutat tenia massa densitatEdificativaEixampla calculada per 25 anys i al 1940 estava sense cobrir