1. SALVEM SANT LLOREN ! LA COORDINADORA PER A LA SALVAGUARDA DE SANT LLOREN. 35 ANYS DEL PRIMER MOVIMENT ECOLOGISTA DEL VALLS OCCIDENTAL. A crrec de Ral Aguilar Cestero (CEFID-UAB) Acte de presentaci del nm. 28 de Terme. Revista dHistria. mNACTEC, 10 de desembre 2013.1

2. SUMARI INTRODUCCI: RPIDA HISTRIA DE SANT LLOREN I EL PARC NATURAL.1. ELS MOVIMENTS ECOLOGISTES A CATALUNYA. 2. PRECEDENTS I FORMACI DE LA COORDINADORA. 3. LES LLUITES I ELS XITS DE LA COORDINADORA (URBANITZACIONS, TRIAL, CAA I TALES INCONTROLADES, INCENDIS, INFORMES I ESTUDIS)2 3. INTRODUCCI: RPIDA HISTRIA DE SANT LLOREN I EL PARC NATURAL.3 4. INTRODUCCI: RPIDA HISTRIA DE SANT LLOREN I EL PARC NATURAL. 10 dagost de 1013: Els comtes Borrell i Ermessenda van signar un document de donaci de diverses terres al monestir de Sant Lloren del Munt. Monestir: Senyors feudals dels masos que sestendrien per la contrada. S. XVIII neixen pobles com Matadepera (cam Ral) Monestir qued abandonat i amb el final de lAntic Rgim: La propietat de la muntanya passa a mans privades.4 5. INTRODUCCI: RPIDA HISTRIA DE SANT LLOREN I EL PARC NATURAL. Revoluci Industrial: Des de s. XIX la fusta i el carb de la muntanya es fan servir per la creixent industria txtil de Sabadell i Terrassa i per a la seva creixent poblaci. Procs de desforestaci progressiu. Creix lagricultura de sec (cereals, Oliveres, vinyes), els treballs del bosc (carboners, forns de cal, bbiles, sotabosc, caa, etc.) i la ramaderia.Des del s. XVIII fins a 1939 la poblaci de la muntanya creix paulatinament a pobles com Matadepera i disminueix la que viu als masos. 5 6. INTRODUCCI: RPIDA HISTRIA DE SANT LLOREN I EL PARC NATURAL. Finals del s. XIX i principis del s. XX dins la nova societat burgesa creix la prctica de lestiueig que transformar la fisonomia de la muntanya durant aquest darrer segle. ngel Guimer. I Guerra Mundial: Nous rics. Primeres Torres. Anys 20 primera urbanitzaci Pla de la Barraqueta (Matadepera) Anys 30: Xoc culturals i poltic: Rabassaires Vs propietaris- promotors. Ajunt. Republicans Vs prop.-prom. urb. Guerra civil i franquisme. Final democrcia republicana: Ho canvia tot !! 6 7. INTRODUCCI: RPIDA HISTRIA DE SANT LLOREN I EL PARC NATURAL. Postguerra: Contrarevoluci agrria dels propietaris contra Uni de Rabassaires. Reapareix lestiueig: Es creen noves urbanitzacions a lentorn de Sant Lloren (Les Arenes, la Muntanyeta Can Gorina-, Can Duran, Verge de Montserrat i Mas Sot I) 1943 laigua del Llobregat arriba a Terrassa i el 1949 a les urbanitzacions de Sant Lloren. Gran oportunitat de negoci pels propietaris. Els cultius i el bosc reculen davant aquestes primers urbanitzacions. Rierades 1962: Salt quantitatiu en el nombre durbanitzacions. Apareixen grans propietaris locals convertits en promotors (Barata)7 8. INTRODUCCI: RPIDA HISTRIA DE SANT LLOREN I EL PARC NATURAL. 1972 es crea el Parc Natural de Sant Lloren. Caracterstiques especials: Zona de Parc: 800 m. alada. Protegit de tota edificaci. (2.655 hec.) Zona de Pre-Parc: declarada urbanitzable segons criteris especials (4.500 hec.): Parcelles de 2.000 m2 Edificis 9 m dalada. Sargumenta que la millor forma de protegir la muntanya s urbanitzant-la de forma dispersa i que aix evitar els incendis forestals. Les allegacions a la creaci del Parc Natural demostren que la majoria de propietaris estaven a favor de la creaci del Parc en aquelles condicions. 8 9. INTRODUCCI: RPIDA HISTRIA DE SANT LLOREN I EL PARC NATURAL. Bogeria urbanstica del final del franquisme. Safari Parc a Can Robert. Torres dAlta Tensi per la capalera de la Mola. Parador Nacional al Monestir de Sant Lloren Telefric per pujar a la Mola. Zona militar.9 10. INTRODUCCI: RPIDA HISTRIA DE SANT LLOREN I EL PARC NATURAL. Bogeria urbanstica del final del franquisme. Matadepera:10 11. 1. ELS MOVIMENTS ECOLOGISTES A CATALUNYA.11 12. 1. ELS MOVIMENTS ECOLOGISTES A CATALUNYA. El modern moviment ecologista catal neix parallelament al de la resta del mn occidental, per t una tradici autctona que s remunta al segle XIX. 1. Ambientalisme obrer: Tenen en com loposici al efectes nocius de la societat capitalista. Naturisme. Vegetarianisme. Pacifisme. Protecci danimals i plantes.2. Entitats ldiques, cientfiques i religioses: Centres excursionistes. (CEC, 1876) Escoltisme. Associaci Catalana dExcursions Cientfiques (1876)El 1939 tots aquests moviments sn escapats pel rgim franquista.12 13. 1. ELS MOVIMENTS ECOLOGISTES A CATALUNYA. Totes aquestes entitats i moviments que nodreixen el mov. ecologista reneixen sobre noves bases a la dcada dels 60 i 70 a partir de: Entitats excursionistes (1968: 98 entitats i ms de 14 mil federats) Centre Excursionista de Terrassa (1910) Uni Excursionista de Sabadell (1908) Centre Excursionista de Castellar (1953) AAVV Militncia sindical o poltica antifranquista.13 14. 1. ELS MOVIMENTS ECOLOGISTES A CATALUNYA. Canvis socials dels 60 i 70: Babyboom i joves a la descoberta del pais. Efervescncia poltica de la transici: Antifranquisme i moviments socials. Moviment ecologista que reneix es totalment heterogeni. Tant podia ser ecologista un catedrtic de Botnica, un amant dels ocells, un jove anarquista o un sindicalista de CCOO. Heterogenetat: Clau del seu xit i de la seva posterior divisi.14 15. 1. ELS MOVIMENTS ECOLOGISTES A CATALUNYA.Dates claus del naixement de lecologisme modern: 1. Conferncia de les Nacions Unides sobre el Medi Ambient a Estocolm (1972): Reconeix per primera vegada que la protecci i millora del medi ambient exerceixen una influncia positiva sobre el desenvolupament econmic i la prosperitat. 2. Publicaci pel Club de Roma (1968) de linforme The Limts to Growth (1972), que denncia la irracionalitat del mite capitalista-neoliberal del creixement econmic indefinit en un mn de recursos naturals limitats.15 16. 1. ELS MOVIMENTS ECOLOGISTES A CATALUNYA.A Catalunya, dos fets fundacionals del moviment, de lany 1972: 1.Represa de la Instituci Catalana dHistria Natural (desapareguda el 1939) Representa els conservacionisme clssic o la branca intellectual de lecologisme. Impulsa la publicaci de: Ramon Folch (Coord.) Natura s o abs? Llibre Blanca de la gesti de la Natura als Pasos Catalans. 23 dabril de 1976. (6.000 exemplars esgotats) 2. Lluita contra labocador del Garraf i la central Trmica de Cercs, de 1972, i de la lluita antinuclear. Representa la branca ms combativa de lecologisme.16 17. 1. ELS MOVIMENTS ECOLOGISTES A CATALUNYA. Entre 1974 i 1979 tots el moviments socials i els seus militants es barrejaven i participaven daltres moviments. Dos campanyes simultnies que representen dreta i esquerra del mov. ecologista catal. 1. Campanya per la Salvaguarda del Patrimoni Natural del Congrs de Cultura Catalana. 2. Campanya Salvem Catalunya per la Democrcia de lAssemblea de Catalunya.17 18. 1. ELS MOVIMENTS ECOLOGISTES A CATALUNYA. Campanya per la Salvaguarda del Patrimoni Natural del Congrs de Cultura Catalana. Entre novembre de 1976 i octubre de 1977 tenen lloc: 225 actes pblics a 95 poblacions de Catalunya 76 a 53 localitats del Pas Valenci 16 a 10 indrets de les Illes Balears. Total de 317 esdeveniments a 158 llocs. Cada acte constava de diverses sessions. Es van produir: 7 exposicions 3 curtmetratges en 16 i 8 mm 1 muntatge teatral 10 models de cartell i 4 dautoadhesius.18 19. 1. ELS MOVIMENTS ECOLOGISTES A CATALUNYA. EFERVESCNCIA DE MOVIMENTS ECOLOGISTES DE LA TRANSICI. 11 de juny de 1976, neix DEPANA (Lliga de Defensa del Patrimoni Natural) 1977 Neixen les revistes ecologistes: Userda. Alfalfa. Revista de crtica ecologista y alternativas.19 20. 1. ELS MOVIMENTS ECOLOGISTES A CATALUNYA. Juny de 1977, 1 Assemblea Ecologista de lEstat Espanyol. (38 grups de tota la pennsula) Agost de 1977, 1 Assemblea Ecologista de Catalunya. 9 dabril de 1978, primeres manifestacions contra els mega-projectes urbanstics de Gllecs Abril 1978, UNESCO declara el Parc Natural del Montseny Reserva de la biosfera. Marca el cam a seguir del proteccionisme. Juliol 1978, Bases de Daimiel: 1 declaraci de principis del mov. Ecologista espanyol. Juliol 1978, els grups de defensa dels Aiguamolls de lEmpord aturen les urbanitzacions als estanys amb la seva ocupaci. Moviment de defensa del riu Ter. Marxa del Llobregat, destiu de 1978. Lluita contra la Central Trmica de Cubelles (4 ferits per trets de la policia) Lluita contra la Central Nuclear dAsc.20 21. 2. PRECEDENTS I FORMACI DE LA COORDINADORA.21 22. 2. PRECEDENTS I FORMACI DE LA COORDINADORA. La Coordinadora per a la Salvaguarda de Sant Lloren del Munt i la serra de lObac es constitueix formalment el 30 dagost de 1978 a Castellar del Valls, quan ja es portaven uns mesos de campanya contra les urbanitzacions a la zona de pre-Parc Natural. Per els principals grups que conformaran la Coord. shavien organitzat uns anys abans. Sabadell: Secci Natura de la UES (desembre 1977) per estudi i defensa de Sant Lloren. Secci de la Societat Catalana dHistria Natural (estudis sobre Sant Lloren) Terrassa: SIPMA (Servei dInformaci i Protecci del Medi Ambient) 1 regidoria de medi ambient Ajunt. Democrtics. (ngel Aris, Eric Boada i Xavier Flotats) CET (Centre Excursionista de Terrassa) Castellar del Valls: Secci Excursionista de lAteneu Castellarenc (SEAC) Centre Excursionista de Castellar (CEC) Casal de Cultura. Moviment venal, partits i sindicats antifranquistes (CCOO, PSUC, PSC, CD ...) 22 23. 2. PRECEDENTS I FORMACI DE LA COORDINADORA. La primera urbanitzaci en construcci dins la zona dinfluncia del Parc Natural que va despertar la indignaci popular va ser la urbanitzaci del Girbau, de Sant Feliu del Rac, a principis de 1978. La gent de Castellar (CEC, Casal Cultura, AAVV, partits i sindicats...) van convocar una reuni i van convidar als grups de Sabadell (UES, SCHN) i Terrassa (SIPMA, CET)23 24. 2. PRECEDENTS I FORMACI DE LA COORDINADORA. Sorganitzen sessions informatives i recull de signatures demanant laturada de les urbanitzacions. Ronda dentrevistes. Antoni Barata (principal propietari i promotor urbanstic) Serveis Tcnics de la Diputaci i del Parc Natural (Francesc Gurri i Serra i Llus Paluzie i Mir). No poden fer res. Les urbanitzacions sn legals tot i estar dins del Par Natural. Juliol 1978 tamb es comencen a obrir carrers al Pla de Can Robert, el Torrent de la Riba. Provoca noves mobilitzacions i ocupacions. Les reunions i accions al llarg daquell 1978 dona lloc a la formaci de la Coord. el 30 dagost.24 25. 3. LES LLUITES I ELS XITS DE LA COORDINADORA (URBANITZACIONS, TRIAL, CAA I TALES INCONTROLADES, INCENDIS, INFORMES I ESTUDIS)25 26. 3. LES LLUITES I ELS XITS DE LA COORDINADORA (URBANITZACIONS, TRIAL, CAA I TALES INCONTROLADES, INCENDIS, INFORMES I ESTUDIS) Desprs de la seva constituci, la primera acci de la Coordinadora va ser la redacci dun Manifest per a la Salvaguarda del Masss de Sant Lloren que, resumidament, demanava: Aturada de totes les urbanitzacions en construcci i projectades dins la zona dinfluncia del Parc Natural. Revisi del Pla Especial del Parc Natural per prohibir ms construccions i regular lactivitat humana al Parc.26 27. 3. LES LLUITES I ELS XITS DE LA COORDINADORA (URBANITZACIONS, TRIAL, CAA I TALES INCONTROLADES, INCENDIS, INFORMES I ESTUDIS) Entrevista amb el Conseller dObres Pbliques de la Generalitat Provisional, el socialista Narcs Serra, que tot i no tenir competncies per intervenir-hi es va mostrar sensible a les demandes expressades al Manifest de la Coordinadora. Entrevistes amb els principals candidats a les primeres eleccions municipals de la democrcia, aconseguint que la majoria de futurs alcaldes de la comarca assumissin les seves reivindicacions. (Antoni Farrs, Manel Royes) 25 doctubre de 1978 inici de la campanya Salvem Sant Lloren.27 28. 3. LES LLUITES I ELS XITS DE LA COORDINADORA (URBANITZACIONS, TRIAL, CAA I TALES INCONTROLADES, INCENDIS, INFORMES I ESTUDIS) 1978-1979: Acceleraci de les obres a les urbanitzacions. Accions i campanyes de la Coordinadora durant 1978-1979.28 29. 3. LES LLUITES I ELS XITS DE LA COORDINADORA (URBANITZACIONS, TRIAL, CAA I TALES INCONTROLADES, INCENDIS, INFORMES I ESTUDIS) Eleccions municipals del 4 dabril de 1979. Les coses comencen a canviar.29 30. 3. LES LLUITES I ELS XITS DE LA COORDINADORA (URBANITZACIONS, TRIAL, CAA I TALES INCONTROLADES, INCENDIS, INFORMES I ESTUDIS) La nit del 13 doctubre de 1979 esclaten diversos artefactes de gomados en un grup de sis excavadores que estaven obrint vials a Can Robert. Causaren danys materials a les mquines i a la Masia de Can Robert. La Coordinadora va fer pblic un document en qu negava qualsevol mena de participaci en el sabotatge de les mquines i denunciava ls de la violncia per a aconseguir els fins que es proposava.30 31. 3. LES LLUITES I ELS XITS DE LA COORDINADORA (URBANITZACIONS, TRIAL, CAA I TALES INCONTROLADES, INCENDIS, INFORMES I ESTUDIS) 18 de novembre de 1979 es va celebrar una festa ecolgica al Coll dEstenalles a la que van assistir unes 5.000 persones.31 32. 3. LES LLUITES I ELS XITS DE LA COORDINADORA (URBANITZACIONS, TRIAL, CAA I TALES INCONTROLADES, INCENDIS, INFORMES I ESTUDIS) El 1980 (eleccions al Parlament de Catalunya), amb la nova Diputaci democrtica, presidida per Francesc Mart i Jusmet, saturen finalment les urbanitzacions.32 33. 3. LES LLUITES I ELS XITS DE LA COORDINADORA (URBANITZACIONS, TRIAL, CAA I TALES INCONTROLADES, INCENDIS, INFORMES I ESTUDIS) Segons la Coordinadora la urbanitzaci planejada i aprovada durant el franquisme preveia . Lajuntament de Matadepera estimava 60.000 habitants, al seu terme municipal.fotos comparativa 1940-50 i 2005 33 34. 3. LES LLUITES I ELS XITS DE LA COORDINADORA (URBANITZACIONS, TRIAL, CAA I TALES INCONTROLADES, INCENDIS, INFORMES I ESTUDIS) Les altres lluites de la Coordinadora: Prou trial !!34 35. 3. LES LLUITES I ELS XITS DE LA COORDINADORA (URBANITZACIONS, TRIAL, CAA I TALES INCONTROLADES, INCENDIS, INFORMES I ESTUDIS) Les altres lluites de la Coordinadora fins avui: Caa i tales incontrolades.35 36. 3. LES LLUITES I ELS XITS DE LA COORDINADORA (URBANITZACIONS, TRIAL, CAA I TALES INCONTROLADES, INCENDIS, INFORMES I ESTUDIS) Les altres lluites de la Coordinadora fins avui: Lluita contra incendis. Informes i estudis.36 37. 3. LES LLUITES I ELS XITS DE LA COORDINADORA (URBANITZACIONS, TRIAL, CAA I TALES INCONTROLADES, INCENDIS, INFORMES I ESTUDIS) 1981: Revisi del Pla Especial del Parc Natural de Sant Lloren.37 38. 3. LES LLUITES I ELS XITS DE LA COORDINADORA (URBANITZACIONS, TRIAL, CAA I TALES INCONTROLADES, INCENDIS, INFORMES I ESTUDIS) 1983: Aprovaci de lampliaci del Parc Natural. La zona dinfluncia del Parc tamb queda finalment protegida de la urbanitzaci. Es salven centenars dhec. Acord entre propietaris-Diputaci-Coordinadora per mantenir les urbanitzacions fins on ja shavia construt i prohibir-ne la resta. (explica la presa per construir)38 39. 3. LES LLUITES I ELS XITS DE LA COORDINADORA (URBANITZACIONS, TRIAL, CAA I TALES INCONTROLADES, INCENDIS, INFORMES I ESTUDIS) Fins al dia davui: Oposici a la construcci de la carretera del mas de la Mata a Matarrodona (2006-2007)39 40. 40 41. 41 42. 42 43. 43 44. 44 45. Moltes Grcies !!45