Palma presenta una trama urbana radio cèntrica

Quan des del centre de la ciutat parteixen Múltiples carrers en totes direccions En forma de radis, mentre altres circulars Els tallen i rodegen el centre urbà

- Actualment: Palma està articulada per un contínuum urbà que supera estrictament el terme municipal

INTRODUCCIÓ

- La crisis de les ciutats compactes i l’especialització turística fan que es superin els límits municipals

-  Actualment: Macrocefàlia (IGN): pes de la capital sobre les restant ciutats provincials. -  Palma com àrea metropolitana de Mallorca perquè supera els 400.000 habitants i cap

ciutat més de Mallorca supera els 50.000 (INE 2014).

-  Ciutat d’especialització terciària. La octava en població espanyola, per darrere de Madrid -  Barcelona, València, Sevilla, Zaragoza, Málaga i Múrcia

EVOLUCIÓ HISTÒRICA DE L’ESPAI URBÀ

-  Hermetisme insular vs obertura cultural i constants conquestes ORIGEN DE LA CIUTAT: DES DE L’ANTIGUITAT A L’ÈPOCA MODERNA

La ciutat romana de Palma

2 murades

Situada sobre el barri de l’Almudaina La petita murada tancava la ciutat entorn a 5-6ha. Es computen uns 2000 habs.

Tradicionalment s’han volgut donar a Palma uns orígens prehistòrics els quals, l’arqueologia no ha pogut corroborar (http://www.palmademallorca.es/portal/PALMA/RecursosWeb/DOCUMENTOS/1/1_69686_2.pdf)

La ciutat neix oficialment com a fundació romana el 123 aC, any en el qual Mallorca s’incorpora al Imperi Romà. -  Seria una de les 5 ciutats mallorquines de les quals hi ha probes documentals (de Pollentia i Bocchoris es coneixen els emplaçaments; de Guim i Tuccisfalta manca la localització)

Existien a més, assentaments extramurs

-  Planta ortogonal

Posterior ocupació dels vàndals (454-534) o Bizanci (534-902)

No ha estat fins ben entrat el segle passat quan es comprovà que la Palma romana, Fundada per Cayo Cecilio Matelo, es troba al solar de l’actual capital. Fins llavors, diversos autors es plantejaren que es trobava en Santanyí però restes Arqueològiques fetes durant la segona meitat del S.XX han permès comprovar que La Palma romana se trobava al mateix lloc que l’actual Una excavació a l’interior de la catedral, es trobà el mur documentat més antic de la Ciutat (anterior al 50 aC) i dues habitacions

-  En totes les ciutats romanes, grans o petites, el fòrum era el centre urbà més representatiu i solia estar situat en la trobada dels dos eixos principals, Kardus i Decumanus.

-  Al principi, el fòrum era una simple plaça, un espai buit al voltant del com establien els seus llocs els comerciants.

-  Més tard van aparèixer les tendes construïdes, i, des del s. III a. de C., les ciutats del sud d'Itàlia van començar a envoltar els seus fòrums de columnates, a imitació de les àgores gregues, quedant així les tendes protegides sota pòrtics.

-  El fòrum es completava amb els edificis públics importants com a Basílica, edifici d'espai únic, rectangular, de tres naus, a voltes amb pati descobert a la nau central.

-  La Cúria era l'edifici en el qual es reunia el Senat local. Era una gran sala rectangular, de menors dimensions que la Basílica; tenia no obstant això, major importància, ja que simbolitzava l'esperit oligàrquic de la urbs romana.

-  En el fòrum de la majoria de les ciutats provincials es va construir també un Temple Capitoli, amb tres “cel·les”, dedicades a Júpiter, Juno i Minerva.

-  Generalment, aquest temple es construïa elevat, sobre una plataforma precedida per una escalinata, de manera que el temple dominava l'espai del fòrum, i la seva plataforma era sovint utilitzada pels magistrats per a arengar el poble.

-  Tenia les funcions de mercat, (a semblança de les llotges medievals) i també servia per a proporcionar als ciutadans un lloc cobert on tractar els assumptes de negoci; generalment era també on s'instal·lava el tribunal de justícia, funció aquesta -la d'administrar justícia- que va acabar sent la preponderant per a l'edifici de la Basílica.    

Fòrum Líbia

- En qualsevol cas d’aquell primer poblament (Rullan Salamanca, 2002: 109- 156) ja no en queda territori, només patrimoni. - Res territorialment funcional, només topònims, arqueologia i un pòsit cultural tanmateix comú a tota la Mediterrània. - La incorporació a l’òrbita romana duraria fins a 454 aC - Posteriorment som davant el que els historiadors anomenen segles obscurs, de 454 a 903

Palma musulmana

- Després de la caiguda de l’Imperi Romà, Mallorca fou ocupada pels vàndals (454-534) I Bizanci (534-902). -  Incorporació al emirat Omeya de Córdoba l’any 902 significa l’inici d’una llarga i Fructífera etapa que marcarà el desenvolupament de la capital, Madîna Mayurqa. -  Com a mostra de l’evolució del pla urbà, al final de la dominació àrab, la ciutat emmurallada de Palma tenia 100ha (passa de 6-100ha) -  En tres segles de dominació la trama urbana hereta restes arquitectòniques.

-  Creixement orgànic

-  Subdirecció del carrer a les edificacions

-  Vies principals per connectar els principals nuclis illencs amb la capital

* caràcter ramader de l’illa, la paraula Jûz (plural Ajza) amb què els musulmans designaven els seus districtes administratius, originàriament desig- na territoris de pastures comunals.

-  Adaptació al terreny de la trama urbana

-  Radial-radio cèntrica

-  Vies de connexió interior-exterior:

-  Sant Miquel

(Bunyola, Valldemosa, Sóller)

-  Sant Jaume (Esporles, Puig Punyent i Banyalbufar)

-  Sindicat (Inca-Pollensa, Alcúdia)

Apuntadors, Sant Pere i Sant Magí (Porto pi i Andratx)

- Puresa i Snt Alonso (Llucmajor, Campos i Felanitx)

- Importància dels eixos comercials Zocos 1)  Construcció de l’Alcazaba Radial (Almudaina) i la Suda (Palau Reial)

2)  Reconstrucció i ampliació de la murada romana (Medina Vella) El 1115 que donaria lloc a l’Almudaina Major el 1229. 3) Consolidació d’arrabals extramurs a principis del S.XII anomenats Arabatalgidit (arrabal nou, ciutat nova). Aquests arrabals nous foren necessaris per acollir la important immigració Procedent del N d’Àfrica i de tot l’Al-Andalus. -  Junt amb l’Alcàzar, i al solar que ara ocupa la catedral es situà la primera mesquita

Creixement de la ciutat entre els anys 900 i 1000 capitalitzat per:

-  Aixecament de noves cerques defensives que, foren utilitzats alhora com Aqüeducte

Els límits es mantegueren similars fins al S.XIX: Coincideixen amb el que actualment és la llera de la Riera i d’Avingudes

167

Real (Almuda ina Real) y la Suda (Palac io Real); lareconstrucc ión y ampl iac ión de la mural la romana(denominada Medina Vieja) en 1115 que más adelanteda r í a luga r a l a A lmuda ina M ayor (1229) ; y l aconsolidación de arrabales extramuros a principios delsiglo XI I , llamados Arabatalgidit (Arrabal Nuevo o CiudadNueva), que fueron necesarios para acoger a la importanteinmigración procedente del norte de África y de todoAl-Andalus. Junto al Alcázar y en el solar que ahora ocupala catedral se situó la primera mezquita. El desarrollo, laurbanización y la edificación de aquel tejido urbanoexterior se completó con el levantamiento de nuevascercas defensivas que, al mismo tiempo, fueron utilizadascomo acueducto. Esto explica la importante dimensiónde unas murallas que, construidas también como obrade ingeniería civil, debían adaptarse a la topografía delterreno. Por lo tanto, los nuevos límites de la ciudad noeran muy diferentes a los que f i jamos en la Palmapreindustrial del siglo XIX, ya que coinciden con el actuallecho de la Riera y con las Avingudas.

La ciudad intramuros de Madîna Mayurqa (sigloXI I) estaba estructurada en tres partes principales (Riera,1997) ( f igura 2) . En su núc l eo inter ior estaba l adenominada Urbs Vetus o Antigua Almudaina, que secorrespondía con la parte más antigua de la ciudadencerrada en las mural las romanas. Recurriendo aterminologías y procesos actuales, sería como el cascohistórico de la Madîna Mayurqa musulmana. En segundolugar situamos un barrio de reciente urbanización, elArrabal Nuevo o Araba talgidi t , local izado entre laAlmudaina, la muralla y el torrente de la Riera. Y en tercertérmino el Bebelgidit (Puerta Nueva), que García-Delgado(2004) identifica como un territorio probablemente sinedi f icar del imi tado por las murallas romana , de laAlmuda ina Mayor y por el muro del Alcázar de l aAlmudaina Real. Pero estamos ante una ciudad que,consecuenc ia de l dinamismo conoc ido durant e e l

dominio musulmán, cambiaba su fisonomía con celeridad.Antes de la conquista catalana-aragonesa de 1229, esesector de la Puerta Nueva se incorporó a la AlmudainaMayor, la urbe dejó de estar estructurada en aquellastres zonas y la Almudaina se especializó como un recintoadministrat ivo. En su interior se encontraban, entreotros, el alcázar, la mezquita aljama, la alcaicería y lasviviendas de funcionarios y otras personas ligadas alpoder civil y religioso (Riera, 1997). Al menos, existeconstancia de cuatro mezquitas. En la actualidad, laherencia arquitectónica islámica es visible sobre todoen el Palacio de la Almudaina, los baños de la calle CanSerra, algunas torres del Temple (Bab Gumara) y, aunqueno es fácilmente visible, en el barrio del Puig de SantPere.

El 31 de diciembre de 1229 Madîna Mayurqasucumbió ante el ejército catalán de Jaume I . Mallorcaentró en la Edad Media feudal de dominio cul turalcristiano. La nueva capital del Reino de Mallorca cambiósu nombre por el de Ciutat de Mallorca. Aunque la urbemantuvo el perímetro del período islámico y respetó enbuena medida su trazado urbano, el normal procesourbanizador leyó perfectamente las necesidades derivadasde las nuevas influencias culturales y del dinamismoeconómico. El sistema de distribución de agua islámicose mantuvo con pocos cambios durante el período feudal.Las nuevas necesidades residenciales no obligaron alderribo y el levantamiento de nuevas cercas debido a laimportante oferta de suelo vacante intramuros que, hastael momento, estaba ocupado por huertas y cementerios.

Así y todo, la ciudad transformó también sufisonomía y paisaje. En cuanto a la estructura urbanados aportaciones principales. La primera está relacionadacon la tímida introducción de normas de ordenación enlos nuevos espacios edificados, que se van a traducir enuna cierta regularidad de los trazados. El barrio de saCala trava es donde probablemente me jor podemosdetectar esta ordenación del tejido urbano. En segundolugar destacamos el nuevo significado que obtiene elespacio público, entendido como un lugar destinado aalbergar actividades comerciales, por tanto próximo alconcepto actual de plaza. Entre los cambios paisajísticossobresalen las obras de arquitectura civil y religiosa.Los conquistadores cristianos derribaron la mayor partede la herencia musulmana y la sustituyeron, al menoscuando se tra taba de obra rel igiosa , por la nuevasimbología cristiana. Durante este período de dominioartístico gótico se reconstruyó el Palacio de la Almudaina(siglo XIV) y se construyó la Seu (siglos XVI I I-XVI), elCastillo de Bellver (siglo XIV) y la Lonja (siglo XIV). Estaimportante act ividad arquitectónica coincide con elreinado de Jaume I I .

Desde el siglo XVI hasta principios del siglo XIX,la morfología urbana de Palma respondió a su condiciónde plaza fuerte. Las primeras operaciones dirigidas a lareforma interior y al embellecimiento son de la Ilustracióny las principales transformaciones urbanas de los siglos

FIGURA 2. La ciudad de los reinos de taifas (1015-1114)FUENTE: Rul lan (2002: 163)

Geografía urbana de Palma: la actividad turística en la forma y el desarrollo de la ciudad

-  La ciutat intramurs de Madîna Mayurqa (S.XII) estava estructurada en

tres parts principals: 1) Nucli interior: Urbs Vetus o Antiga Almudaina (A) La part més antiga de la ciutat tancada per murades romanes. 2)Arrabal Nou o Arabatalgidit: entre l’Almudaina, la murada i el torrent de la Riera 3)Porta Nova o Bebelgidit, territori probablement sense edificar delimitat per les murades romana, de l’Almudaina Major i el mur de l’Alcázar de l’Almudaina reial.

-  Madina Mayûrqa desplega el seu creixement especialment al subperíode de la taifa independent (1076- 1114)

-  És quan la murada musulmana assolirà el perímetre de les 90 hectàrees (el quart major perímetre de l’Al-Andalus d’aleshores) només superada per Toledo, Còrdova i Sevilla (Torres Balbás 1985: 105-6)

-  Pràcticament coincident amb el clos antic de l’actual ciutat. En aquesta època la ciutat és una de les més anomenades d’Al-Andalus i amb un notable esplendor intel·lectual.

Dinamisme i celeritat Plasmat en la fisonomia

Abans de la conquesta de 1229, un sector de la Porta Nova s’incorpora a l’Almudaina Major) La ciutat deixa d’estar estructurada en aquelles tres zones L’Almudaina s’especialitzà com un recinte administratiu. Al seu interior hi havia l’alcàzar, La Mezquita aljama, la alcaicería i les vivendes de funcionaris amb altres persones lligades Al poder civil.

Almudaina, Seu dels governadors Musulmans. Les obres de restauració Del S.XX destaparen Restes de l’època musulmana Com els banys Les torres I el conjunt conegut com Arc de Drassana.

Alcázar

-  Enfront de l'Almudaina es troba la Catedral de Palma on es trobava la mesquita.

-  El seu gran solar cobreix el que va ser mesquita, amb els seus patis i minaret, i part d'una necròpoli recentment descoberta.

-  Se sap que aquesta mesquita també havia estat construïda sobre una basílica romana.

-  Aquesta mesquita era la *aljama i probablement la més antiga de la ciutat. Es denominen mesquites *aljamas aquelles en les quals teòricament pot reunir-se tota la població per a l'oració dels divendres.

-  Se sap que restes del temple musulmà es van mantenir dins de la catedral fins al segle XVI, actualment, malgrat els esforços arqueològics realitzats, no ha estat possible localitzar les seves restes.

(http://fotosantiguasdemallorca.blogspot.com.es/2011/05/historia-de-palma2-la-ciudad-musulmana.html )

Des de la Catedral, i partint en adreça Aquest, s'arriba als banys àrabs, situats al carrer de Ca Serra. És segurament la construcció d'època islàmica millor conservada de les illes Balears

Aquest edifici, que pot datar-se durant la primera meitat del segle XII, va ser construït reutilitzant materials procedents d'edificis destruïts durant l'atac *pisà a Palma de 1114-1116. Dels cinc banys que se citen en el *Llibre del *Repartiment, aquests són els únics que s'han conservat fins als nostres dies.