LA PRESSI

LA PETJADA

OBSERVACISobre un terreny pla i fcilment deformable (arena mullada) es posa un mateix prisma sobre dues cares de diferent superfcie. Sobserva que sobre la cara de menys superfcie (A) la petjada s ms profunda.EXPLICACILa fora amb la que el prisma deforma el terreny s deguda al seu pes que s el mateix per als dos prismes. La pressi s la relaci entre la fora exercida i la superfcie sobre la que saplicaQuan menor siga la superfcie sobre la que recolze el prisma majorser la pressi que exercir i ms profunda la petjada.

I NO EXPLOTA !

OBSERVACI:Si es xafa un globus sobre una xinxeta explota, per si es xafa sobre una superfcie ms gran, de varies xinxetes no explota!EXPLICACI:La pressi s la relaci que hi ha entre una forai la superfcie sobre la que saplica. A laugmentar la superfcie (ms xinxetes) la pressi exercida s menor.

COM QUE NO CAU ?

OBSERVACI:Es plena una botella daigua, assegurant-se de que no reste aire dins della. Es tapa la boca amb un paper i sobserva que laigua no cau encara que la botella es moga o estiga cap a baix.EXPLICACI:La pressi atmosfrica exterior s major que la que fa laigua.

EFECTE VENTURI

OBSERVACI:Es fica una fulla entre dos piles de llibres de la mateixa altura. Es bufa amb un tub per baix de la fulla i es xafa !!

Es fiquem dos globus unflats a la mateixa altura disposats a una distncia duns 20cm. Es bufa amb un tub entre els dos globus. els globus es junten !!.

EXPLICACI:La velocitat de les partcules de laire en la part per la que bufem s major i fan menys pressi, s per aix que la pressi atmosfrica xafa la fulla o junta els globus.

UNA FORA QUE TRENCA UN REGLE

OBSERVACI
Per baix dun peridic escampat sobre una taula es posa un regle de forma que sobresca una tercera part. Es colpeja rpidament lextrem del regle i sobserva que aquest es trenca !!EXPLICACILaire de damunt del peridic pressiona amb els seu pes sobre tota la superfcie del peridic. El valor de la pressi atmosfrica s de uns 105 Pa, que quan actua sobre una superfcie com la del peridic de S=05*04= 02 m2 exerceix una fora de F= 10502= 20000 N Si entra aire per baix aquesta pressi es contraresta i fcilment i sala el peridic.

EL XUPLA-GLOBUS

OBSERVACI:Sescalfa un matrs (o un llanda) am una mica daigua, quan sobserva que est ple de vapor daigua es tapa la boca amb un globus. Poc a poc el vapor daigua condensa i el globus sintrodueix dins del matrs!!. En el cas de la llanda quan est plena de vapor li peguem la volta dins duna cubeta amb aigua i sbitament es xafa !!EXPLICACIInicialment les pressions sobre les parets del globus (o la llanda) del vapor daigua interior i latmosfrica exterior sequilibren. Quan condensa el vapor daigua la pressi interior del matrs (i de la llanda) disminueix i la pressi atmosfrica obliga al globus a introduir-se en el matrs o xafa a la llanda.

ELS PULMONS

OBSERVACI:En el model construt el globus representa els pulmons, la botella la cavitat pulmonar i el guant el diafragma. Si sexerceix una suau pressi cap a dins sobre el guant (diafragma) sobserva que el globus (pulm) es desunfla (exhalaci). Si es tira del guant cap a fora sobserva que el globus (pulm) sunfla (inhalaci)EXPLICACI:Quan sestira del globus disminueix la pressi a linterior de la botella i entra aire, en canvi quan es pressiona el guant cap a dins augmenta la pressi dins de la botella que fa que isca laire del globus

EL SORTIDOR

OBSERVACISescalfa una mica daigua en un matrs erlenmeyer fins que es plene de vapor. Es tapa i rpidament sinverteix sobre un cristallitzador amb aigua, sobserva que pel tub ix aigua en forma de sortidor !!EXPLICACIQuan el vapor daigua entra en contacte, a travs del tub de vidre, amb laigua del cristallitzador, es condensa creant un buit a linterior del matrs. La pressi atmosfrica sobre la superfcie del cristallitzador fa que puje laigua pel tub.

UNITS PER A SEMPRE

OBSERVACISextrau laire que hi ha entre els dos hemisferis i sobserva que tirant dos persones dels extrems ja no poden separar-los. Aquest experiment va ser realitzat pel cientfic Von Guericke en 1654 en la ciutat de Magdeburgo utilitzant dos hemisferis metllics de 50 cm de dimetre. Desprs de fer el buit van fer falta ms de 8 cavalls en cada extrem per separar els hemisferis.EXPLICACIAl fer el buit en el interior la pressi atmosfrica externa s la que impedeix que es separen els hemisferis.

LA CAMPANA DE BUIT

OBSERVACISintrodueix un globus tancat amb poc daire dins de la campana. Quan es lleva laire de dins de la campana el globus sunfla !!EXPLICACIInicialment la pressi interior del globus est equilibrada amb la pressi exterior de laire que hi ha dins de la campana. Al llevar laire de la campana (fem el buit), la pressi interior del globus fa que augmente de volum.

AIGUA QUE BULL A 20 C !!

OBSERVACISintrodueix aigua en una xeringa, assegurant-se que no entre aire. Es tapa lorifici amb el dit i sestira de lmbol. Laigua comena a bullir a 20 C !!EXPLICACIQuan sestira de l'mbol no hi ha cap gas fent pressi sobre la superfcie del lquid i per ax el moviment que tenen les partcules a 20C s suficient per a que puguen escapar de la seua superfcie i formar vapor daigua.

BARMETRE DE MERCURI

OBSERVACI:Es plena un tub d1 metre de llarg amb mercuri, assegurant-se que no entre aire. Se li dona la volta sobre una cubeta plena de mercuri. Sobserva que cau part del mercuri per es mant una columna de 76 cm daltura. Aquesta experincia la va realitzar Torricelli en 1643 per a mesurar la pressi atmosfrica.Si utilitzem aigua laltura de la columna s molt ms gran.EXPLICACILa pressi atmosfrica exerceix una pressi sobre la superfcie de mercuri que es transmet i equilibra el pes la columna de mercuri. Com la densitat de laigua s inferior a la del mercuri la pressi atmosfrica pot mantindre una columna de ms altura. En lespai dins del tub on no hi ha mercuri no hi ha res, buit!!

A MS PROFUNDITAT MS LLUNY

OBSERVACI:En una botella es fan tres forats a diferent altura i es tapen amb plastilina. Sompli daigua i quan es lleva la plastilina dels tres forats sobserva que laigua ix amb ms velocitat i arriba ms lluny en el forat que es troba ms baix.EXPLICACI:La velocitat amb la que ix laigua depn de la pressi hidrosttica i aquesta augmenta amb la profunditatOn d s la densitat del lquid, g lacceleraci de la gravetat i h s la profunditat (altura des de la superfcie al punt). Com h3 > h2 > h1 La P3 > P2 > P1

PER QU NO ES POT EIXIR DUN COTXE QUE SENFONSA EN LAIGUA ?

OBSERVACI:Es plena una proveta amb aigua. Es tapa amb una xapa un dels extrems dun tub obert pels dos. Sintrodueix el tub en la proveta i es solta la xapa i sobserva que no cau. Si per dins del tub es posa aigua, quan el nivell de laigua dins del tub i en la proveta sigualen la xapa cau.EXPLICACI:Inicialment la xapa no cau perqu la PB (Patmosfrica + Phidrosttica) s major que la PA (Patmosfrica). En la segona situaci, quan el tub es plena daigua, es compleix que PA = PB i la xapa cau pel seu pes.

Quan un cotxe senfonsa en aigua inicialment es dona la situaci primera : la PB sobre la porta s superior a la PA e impedeix que es puga obrir. Quan el cotxe es plena daigua es dona la segona situaci i ja es pot obrir la porta.

PRINCIPI DE PASCAL

OBSERVACIEs fan diferents forats a una bola. Sacobla una xeringa a uns dels forats. Sompli la bola i la xeringa daigua, assegurant-se que no entre aire. Quan es comprimeix laigua de la xeringa, per tots els forats ix aigua amb la mateixa intensitat.EXPLICACIEls lquids no sn compressibles i transmeten la pressi creada en un punt amb la mateixa intensitat a la resta del fluid.

PREMSA HIDRALICA

OBSERVACIEs situa una pesa sobre lmbol B. Apliquem una fora sobre lmbol A i observem que aquesta fora es transmet i fa pujar fcilment la pesa que est sobre B.Si posem la mateixa pesa sobre A i apliquen fora sobre B, sobserva que costa ms pujar la pesa.EXPLICACIBasant-se en el principi de Pascal la pressi transmesa a travs dun fluid s mant constant en tots els punts, s per ax que PA = PBi a partir del concepte de pressi: De forma que com SB > SA la FB > FA

VASOS COMUNICANTS

OBSERVACISintrodueix un tub flexible en un vas de precipitats que cont aigua, es xupla i es passa aigua a un altre recipient que tamb cont aigua a menor altura. Sobserva que a travs del tub passa aigua de 1 recipient fins al 2 fins que el nivell de laigua en els dos recipients s igual.EXPLICACI:Inicialment: Com la ha > hb. i la pressi hidrosttica augmenta amb la profunditatPA > PB Final: Per assolir l'equilibri passar aigua de A a B fins que PA = PB. Aix passa quanha = hb.

TROMBA DE BUIT

OBSERVACIONSSobri laixeta per que laigua passe per la tromba. Tapem la boca del kitasatos amb la m. Poc a poc es nota com xupla el mecanisme i la m sadhereix a la boca.EXPLICACIQuan laigua passa per la tromba arrossega laire de linterior del matrs disminuint la pressi. Per damunt de la m actua la pressi atmosfrica que al no ser compensada per la pressi de baix, xafa la m contra el matrs.

MANMETRE

OBSERVACISintrodueix lembut a diferents profunditats en una proveta plena daigua. Sobserva que el lquid vermell del tub en U es desnivella ms quan major s la profunditat.EXPLICACIUn manmetre s un instrument para mesurar la pressi hidrosttica en linterior dels lquids. Aquesta pressi depn de la profunditat A ms profunditat major s la pressi hidrosttica que actua sobre lembut que la transmet al lquid del tub en U fent que es desnivelle.

Pulse para editar el formato del texto de ttuloHaga clic para modificar el estilo de ttulo del patrn

18/04/16

Pulse para editar el formato del texto de ttuloHaga clic para modificar el estilo de ttulo del patrn

Pulse para editar los formatos del texto del esquemaSegundo nivel del esquemaTercer nivel del esquemaCuarto nivel del esquemaQuinto nivel del esquemaSexto nivel del esquemaSptimo nivel del esquemaOctavo nivel del esquema

Noveno nivel del esquemaHaga clic para modificar el estilo de texto del patrn

Segundo nivel

Tercer nivel

Cuarto nivel

Quinto nivel

18/04/16