Són vegetals terrestres, generalment verds, que produeixen llavors, i una estructura típica de rel, tija i fulles, estructura que coneixem amb el nom de corm. Els Cormòfits són plantes vasculars, és a dir amb teixits conductors que permeten distribuir l'aigua, les sals minerals i els productes de la fotosíntesi per tota la planta. L'intercanvi de gasos es duu a terme a través d'obertures anomenades estomes.

Les cèl·lules vegetals s’agrupen formant teixits, i la seva estructura és molt variable, ja que depèn de la funció que han de dur a terme. N’hi ha que tenen capacitat de divisió (teixits embrionaris), mentre que d’altres han perdut aquesta capacitat (teixits adults). Els teixits s’agrupen per formar òrgans, que són la base del cos vegetatiu de la planta. L’arrel és l’òrgan encarregat de fixar la planta i de captar l’aigua i els nutrients del sòl, la tija transporta substàncies per tota la planta, alhora que la sosté, i a les fulles es realitza la fotosíntesi.

Les arrels són generalment les parts subterrànies de les plantes, amb tres funcions principals: primera, subjecten la planta al sòl,

ARREL

segona, absorbeixen aigua i minerals dels espais que hi ha entre les partícules del sòl; les propietats absorbents de les arrels augmenten gràcies als pèls radicals (regió pelífera), que creixen darrere de la pilorriza.

Tercera, l’arrel forma part del sistema de transport de la planta. Molt sovint l’aparell radical consta d’una arrel primària, de la qual arrenquen rels secundàries; el conjunt rep el nom de sistema radical axonomorf. Altres vegades l’arrel primària és substituïda per nombroses rels poc o molt ramificades, llavors tenim el sistema radical fasciculat.

Altres tipus d’arrels són les arrels napiformes, amb funció d’emmagatzematge d’aliment, com les pastanagues, les arrels adventícies i les arrels tuberoses.

Els nòduls de les arrels ocorren en les arrels de les plantes que s'associen amb bacteris que fan la fixació del nitrogen. Sota condicions limitants en nitrogen, les plantes que són capaces de fer-ho formen unes relacions de simbiosi amb soques de bacteris que tenen un hoste específic, aquestes bacteris reben el nom de rhizobiums. Aquest procés ha evolucionat moltes vegades dins la família fabàcia