Post on 10-Aug-2020
Pàgina 1 de 102 Els serveis socials més a prop
30 de gener de 2012
Els Serveis Socials més a prop
Informe del Programa
Memòria final
Pàgina 2 de 102 Els serveis socials més a prop
1. Introducció. 3
2. Descripció del context del municipi 5
3. Necessitats i justificació del Programa vinculat a les polítiques de prevenció i 7
promoció de l’autonomia personal
4. Descripció del Programa: 9
4.1. Objectius – Metodologia – Calendari
4.2. Equip de treball – coordinacions realitzades
4.3. Mostra estudiada
5. Resultats del Programa 21
6. Conclusions – Constatacions 79
7. Recomanacions. Propostes. Passos a seguir 86
8. Annexos 89
8.1. Qüestionari
8.2. Sistemes d’informació: recollida de dades i seguiment del programa
8.3. Base de dades dels resultats de les entrevistes realitzades
8.4. Autoritzacions signades per al tractament de la informació i la protecció de dades
Índex
Pàgina 3 de 102 Els serveis socials més a prop
Introducció
Pàgina 4 de 102 Els serveis socials més a prop
Introducció
El coneixement de les necessitats de la població amb major fragilitat social i la prevenció de la
dependència signifiquen augmentar l’eficàcia i eficiència dels serveis socials.
Aquest document és el resultat del treball desplegat, dins el programa “Els Serveis Socials més a prop”,
a la ciutat de Granollers, amb el que la Diputació de Barcelona dona suport als municipis amb la finalitat
d’afavorir l’accés als serveis, l’assistència personal i l’atenció domiciliària a les persones més grans
mitjançant accions d’informació i de detecció per al desplegament de polítiques proactives de prevenció
que facilitin un major coneixement per a una adequada planificació i gestió dels recursos. A través del
programa s’han realitzat entrevistes al domicili de les persones grans per informar-les sobre els recursos
socials existents i poder identificar situacions de risc i de necessitat així com la realització d’accions de
prevenció de la dependència. Es tracta d’un projecte adreçat a les persones grans de més de 80 anys
que no siguin usuàries dels Serveis Socials i que en la majoria dels casos desconeixen els serveis que
s’ofereixen.
La dependència tot i que presenta una major prevalença en la població
d’edat més avançada, no és conseqüència directa de l’envelliment sinó
el resultat de la combinació d’un conjunt de factors fisiològics,
psicosocials i ambientals sobre las que sí es pot intervenir i o el
programa “Els Serveis Socials més a prop” esdevé una important eina
de prevenció.
Envelliment
actiu
Determinants
econòmics
Determinants
socials
Determinants
conductualsDeterminants
personals
Accés als
serveis socials
i sanitarisEntorn físic
El projecte Els serveis Socials més a prop, s'emmarca dins el
catàleg de suport als serveis i a les activitats locals 2011 i, en
concret, dins els Plans locals d’autonomia personal i atenció a la
dependència amb l’objectiu de reforçar la capacitat
organitzativa i de gestió.
Pàgina 5 de 102 Els serveis socials més a prop
Descripció del context del municipi
Pàgina 6 de 102 Els serveis socials més a prop
Descripció del context del municipi
El municipi de Granollers amb una població de 60.000 habitants manté al igual que la resta de municipis i
de Catalunya en general una lleugera prevalença de gènere femení dins el col·lectiu de la gent gran i
especialment dins el grup d’estudi del programa “Els serveis socials més a prop”. En aquest municipi veiem
també en el conjunt de la població una lleugera prevalença del gènere femení, sent la població total
d’homes de 29.893 (49,82%) front a la població total de dones de 30.107 (50,18%). (Font Idescat 2011.)
Aquesta prevalença augmenta significativament amb l’edat. En concret a Granollers el canvi de prevalença
masculina cap a la femenina es produeix a partir de la població amb més de 45 anys. Dins de la franja
d’edat de les persones amb 80 i més anys contemplada dins el programa “Els Serveis Socials més a prop”,
com a població diana, observem com a Granollers el percentatge d’homes és d’un 34,46%, davant el de
les dones amb un 65,54%.
Els aspectes de gènere son variables altament significatives en la població gran i molt gran ja que es
troben contextualitzades dins d’una determinada cultura social que determina formes de vida, de relació
personal, de convivència i d’autonomia.
Un altre aspecte a tenir present és l’entorn i el context en que viuen, la situació geogràfica, la distribució
de la població en el municipi, els accessos als diferents serveis bàsics de la ciutat, la cultura social, les
relacions i els costums, etc.
La participació de l’Ajuntament de Granollers dins el programa “Els Serveis Socials més a prop”, ha estat
amb un total de 567 persones més grans de 80 anys de les que s’han pogut visitar i entrevistar un 70,5%.
Pàgina 7 de 102 Els serveis socials més a prop
Necessitats i justificació del Programa vinculat a les
polítiques de prevenció i promoció de l’autonomia personal
Pàgina 8 de 102 Els serveis socials més a prop
Necessitats i justificació del Programa
Les necessitats i justificació del projecte Els Serveis Socials més a prop, que despleguen els ajuntaments
amb la col·laboració i suport de la Diputació de Barcelona, vinculat a les polítiques de prevenció i
promoció de l’autonomia personal, radica en les següents constatacions:
• Un envelliment de la població.
• Un augment de necessitats d’atenció i informació a la població envellida.
• El desig de permanència de les persones grans en els seus domicilis.
• La necessitat d’identificar les necessitats per a una millor planificació dels recursos atesa la
limitació pressupostària existent.
La Promoció de l’Autonomia Personal la veiem reflectida en el desplegament de les diferents polítiques
socials i contemplada en el Pla de Mandat 2008-2011. El projecte Els Serveis Socials més a prop,
persegueix entre d’altres els següents objectius:
• Conèixer la situació en que es troben les persones que no són usuàries dels serveis socials al
municipi.
• Això permet avançar-se a la necessitat per tal de planificar una gestió més eficaç i eficient dels
recursos i serveis, a partir d’un coneixement exhaustiu de necessitats socials, per tal de donar
resposta de forma concreta i diferenciada a les persones en situació d’envelliment.
• Impulsar polítiques preventives a partir del desplegament de programes proactius d’informació,
detecció i prevenció que s’adaptin a les necessitats específiques de cada territori.
Pàgina 9 de 102 Els serveis socials més a prop
Descripció del Programa
Pàgina 10 de 102 Els serveis socials més a prop
Descripció del Programa (1/11)
El projecte Els Serveis Socials més a prop facilita als municipis el desplegament d’accions de
prevenció de la dependència i de promoció de l’autonomia personal permetent millorar l’eficàcia i
eficiència del serveis socials als municipis.
Els ajuntaments, com a administració més propera a la ciutadania, i amb competència plena en
l’atenció social primària (municipis de més de 20.000 habitants), acaben assumint una bona part de
l’atenció que aquesta població requereix.
L'objectiu del projecte és informar a la persona gran de més de 80 anys dels serveis i prestacions
socials municipals als quals pot accedir, valorar la seva situació personal, realitzar gestions bàsiques
per l'accés als Serveis Socials o derivar la persona, si fos el cas, al seu equip d'Atenció Social Primària
municipal de referència. Les dades que se n'extreuen permetran descriure la situació de la gent més
gran, i ajudaran a planificar nous serveis i a optimitzar els ja existents.
En concret els principals objectius del projecte són:
Valorar la situació de la persona.
Informar en el domicili sobre l’oferta de prestacions, serveis i entitats socials de la població.
Detectar, comunicar i derivar, si s’escau, situacions de risc o vulnerabilitat.
Realitzar gestions bàsiques per l’accés als serveis socials.
Afavorir la planificació de noves polítiques socials, a partir del coneixement de la realitat de
les persones grans de la població mitjançant un informe final d’anàlisi de resultats.
L’objectiu final del programa és la realització d’una diagnosi local sobre les situació general
d’aquest públic objectiu per tal que se’n pugui derivar un informe estadístic i poder
formular propostes de desenvolupament de nous projectes comunitaris d’acord amb les
necessitats i mancances detectades.
Pàgina 11 de 102 Els serveis socials més a prop
Descripció del Programa (2/11)
Metodologia de treball (1)
El programa s’ha desplegat a partir de 3 fases:
1. Fase de Planificació. Estableix el marc concret d’actuació.
Objectius: Delimitar l’abast del projecte. Concretar l’escenari de treball.
Preveure les necessitats operatives.
Establir les responsabilitats de l’equip del projecte.
Metodologia: Sessió de treball amb l’equip de seguiment de la Diputació de Barcelona i del Ens Local.
Anàlisi de documentació rellevant per al projecte.
Activitat: Establir les persones responsables per part de l’Àrea d’Atenció a les Persones de la
Diputació de Barcelona i de l’ajuntament adherit al projecte.
Establir la participació i seguiment del projecte.
Establir les dades a recollir en cada qüestionari i/o la possibilitat d’afegir altres variables
d’interès.
Establir els indicadors de seguiment i control per tal de garantir la qualitat dels treballs
realitzats.
Fixar el calendari d’execució, de seguiment i control.
Pàgina 12 de 102 Els serveis socials més a prop
Descripció del Programa (3/11)
Metodologia de treball (2)
El programa s’ha desplegat a partir de 3 fases:
2. Fase de Programació. Estudi de necessitats i intervenció en el municipi.
Objectius: Planificar i ordenar el territori.
Organitzar l’ equip d’intervenció d’acord amb les necessitats i el calendari previst.
Preparar el/la professional per a la correcta execució del treball.
Establir i programar les visites als domicilis.
Metodologia: Reunions de treball amb els responsables de la Diputació de Barcelona.
Reunions de treball amb els responsables de l’Ajuntament de Granollers.
Reunions de treball intern.
Activitat: Recollir el conjunt de dades definides prèviament de la població establerta del municipi.
Establir els professionals d’acord amb les necessitats, territori i calendari establert.
Organitzar el/la professional amb definició de tasques i funcions.
Informar i formar al professional en relació a les accions a desplegar i a les eines a utilitzar.
Programar les entrevistes domiciliàries a partir dels llistats de persones beneficiàries
lliurats pel serveis socials de l’ajuntament.
Programar els contactes telefònics.
Pàgina 13 de 102 Els serveis socials més a prop
Descripció del Programa (4/11)
Metodologia de treball (3) El programa s’ha desplegat a partir de 3 fases: 3. Fase d’execució. Desplegament de les accions directes establertes en el projecte. Objectius: Avaluar i recollir el conjunt de dades definides prèviament en la població establerta.
Realitzar accions d’assessorament en la prevenció en els domicilis.
Informar a les persones grans dels recursos socials que tenen el seu abast.
Detectar i comunicar situacions de risc i vulnerabilitat.
Metodologia: Realització de trucades telefòniques a la població establerta per explicar el projecte i per
concertar dia i hora per a la visita.
Realització de visites domiciliàries.
Realització de les accions de formació i informació en el domicili de les persones grans.
Realització d’accions conjuntes d’informació, coordinació i derivació als serveis socials.
Activitat: Realitzar les entrevistes domiciliàries, seguint el qüestionari proporcionat per la Diputació
de Barcelona, mitjançant el /la professional en treball social.
Visualitzar i valorar a la persona en el seu entorn.
Assessorar en matèria de prevenció de riscos.
Lliurar els tríptics i les informacions en els domicilis que l’ajuntament estableix.
Derivar casos urgents als equips dels serveis socials bàsics.
Realitzar petites gestions de tramitació de serveis socials municipals.
Facilitar a l’ajuntament l’accés (plataforma informàtica) a tots els qüestionaris realitzats en
el territori.
Pàgina 14 de 102 Els serveis socials més a prop
Descripció del Programa (5/11)
Metodologia de treball (4)
El programa s’ha desplegat a partir de 3 fases:
4. Fase de gestió de la informació
Objectius: Analitzar la informació recollida.
Elaborar el informe final. Recomanar propostes i millores al servei.
Comunicar els resultats del projecte
Realització d’accions de formació en la població al voltant de la prevenció de riscos a la llar*
(*Millora proposada)
Metodologia: Reunió de l’equip interdisciplinari per a valorar conjuntament la informació recollida.
Treball intern d’elaboració de la documentació.
Treball intern de preparació de l’exposició dels resultats del projecte.
Treball intern de preparació i realització de les xerrades de formació.
Activitat: Gestionar, la informació mitjançant bases de dades.
Registrar la informació recavada en les entrevistes realitzades a través de l’aplicatiu informàtic
específic.
Consolidar diàriament les dades de les entrevistes realitzades.
Facilitar el seguiment i evolució de les diferents actuacions del projecte, accedint als informes i
als qüestionaris realitzats.
Valorar la informació recollida i establir propostes d’actuació.
Elaborar els documents establerts i la presentació de resultats.
Elaborar i realitzar les xerrades de formació a la ciutadania.
Pàgina 15 de 102 Els serveis socials més a prop
Descripció del Programa (6/11)
Calendari de treball
CALENDARI DE TREBALL
Data Data Data Data
MUNICIPI Recepció del llistat Lliurament de les
cartes D’inici de les entrevistes
De finalització de les entrevistes
Granollers 5 d’octubre de 2011 5 d’octubre de 2011 17 d’octubre de 2011 23 de desembre de 2011
Pàgina 16 de 102 Els serveis socials més a prop
Descripció del Programa (7/11)
Procediment
• Recepció dels llistats de persones a visitar
• Planificació i programació de les entrevistes a realitzar
• Valoració. Realització de les entrevistes
• Realització de gestions bàsiques per l’accés als serveis socials
• Derivació de forma immediata, en cas d’urgència, als serveis socials municipals
• Gestió de la informació• Elaboració i lliurament de
documents
•• RealitzaciRealitzacióó dd’’accions de accions de
formaciformacióó (proposta de millora (proposta de millora
del servei)del servei)• Exposició de la memòria final
Pàgina 17 de 102 Els serveis socials més a prop
Descripció del Programa (8/11)
Equip de treball – Coordinació
Un dels pilars del programa ha estat el
treball en equip, la coordinació i la
comunicació, sent bàsic entre les
treballadores socials i el suport
administratiu.
L’equip de treball l’han integrat persones
de les diferents entitats.
A destacar també la implicació, la
coordinació i el treball en equip amb la
treballadora social referent de
l’Ajuntament, l’administrativa i/o altres
persones de l’equip dels Serveis Socials
municipals.
• Ajuntament
Cap de l'Àrea de Benestar Social: Francesc Martínez
Cap de Serveis Socials: Maria José Pareja
Treballadora Social Referent: Candi Pérez
Administrativa: Gemma Duran
• Aura
Direcció del projecte: Ascensió Finet
Coordinadora: Carme Olivera
Treballadores socials: Gemma Junoy
Anna Marin
Administrativa: Cristina Piriz
• Diputació
Persona responsable del Programa: Paco Plana
Tècnic del Programa: Montse Serra
REUNIONS DE COORDINACIÓ I SEGUIMENT
PRESENTACIÓ INICIAL SEGUIMENT FINAL
MUNICIPI Diputació -
Ajuntament - Aura Ajuntament – Aura
Diputació - Ajuntament - Aura
Treballador/es Socials
Diputació - Ajuntament - Aura
Granollers 8 de setembre 2011
(10:00h) 5 d’octubre 2011
(10:00h) 21 de novembre 2011
(9:00h) Segons necessitats
23 de desembre 2011 (10:30h)
Pàgina 18 de 102 Els serveis socials més a prop
Descripció del Programa (9/11)
Gestió dels Recursos Humans – Valors afegits en la selecció del personal:
El perfil de les treballadores socials que han participat en el programa, disposaven d’experiència
laboral prèvia, una d’elles, en serveis d’atenció a la gent gran i en concret a l’ajuntament de
Granollers, el que ha suposat una garantia en l’èxit del desenvolupament de la campanya.
Dins l’equip de treball ambdues treballadores socials residien a la comarca del Vallès Oriental, el que
garanteix un valor afegit en quan al coneixement del territori. Destacar en especial el fet que la
treballadora social de referència tenia experiència de treball a l’ajuntament de Granollers.
Per altra banda, el conjunt de professionals disposaven de capacitació i formació complementària.
Durant el programa es va reforçar amb una segona treballadora social que havia desplegat el mateix
programa en un altre municipi de la mateixa comarca.
Un altre valor afegit, ha estat la implicació i la tasca realitzada per l’administrativa, amb experiència
anterior en el desplegament de programes similars, clau en la citació de les visites, la detecció de
possibles incidències i preavís per l’equip, la coordinació i la comunicació tant amb serveis socials de
l’ajuntament, com amb les treballadores socials d’Aura.
Finalment esmentar, la excel·lent dinàmica de treball i coordinació establerta entre l’equip
professional de Aura i els responsables i en especial, la treballadora social referent i l’administrativa
del programa dins l’ajuntament de Granollers, així com el suport rebut en tot moment.
Pàgina 19 de 102 Els serveis socials més a prop
Descripció del Programa (10/11)
La caracterització dels perfils i la prevalença de l’envelliment a Catalunya mostra la
importància del projecte.
Edat Homes Dones Total
80 - 84 78.173 38,55% 124.613 61,45% 202.786 54,35%
85 - 89 40.215 33,67% 79.234 66,33% 119.449 32,01%
90 - 94 10.982 26,45% 30.539 73,55% 41.521 11,13%
95 i més 2.176 23,25% 7.185 76,75% 9.361 2,51%
Total 131.546 35,26% 241.571 64,74% 373.117 100%
Població de més de 80 anys i més a
Catalunya
Població de 80 anys i més a la Província
de Barcelona
Població de 80 anys i més a l’àmbit
metropolità
Població de 80 anys i més a Espanya
Població de 80 anys i més a Europa
5,01% 276.108 251.149 5,03% 4,40%
Font:
Indescat 2010.
Població diana: persones majors de 80 anys que no siguin usuàries dels serveis socials, tenint especial
atenció a aquelles persones que viuen soles i/o presenten una situació d’elevada vulnerabilitat.
Dades població Catalunya.
Edat Homes Dones Total
80 - 84 563 38,48% 900 61,52% 1.463
85 - 89 269 31,46% 586 68,54% 855
90 - 94 79 26,33% 221 73,67% 300
95 - 99 19 24,68% 58 75,32% 77
100 i més 1 14,29% 6 85,71% 7
Dades població Granollers
Font: Instituto Nacional de Estadística 2011
Pàgina 20 de 102 Els serveis socials més a prop
Descripció del Programa (11/11)
Mostra estudiada
L’ajuntament va facilitar un llistat, del qual s’han pogut
realitzar 400 entrevistes, el que suposa un percentatge
del 70,5%, 123 visites sense entrevista i 44 expedients
s’han tancat sense visita (sense cost econòmic).
En la distribució de les persones entrevistades per
gènere, veiem que el 53% són dones i el 47% són
homes, mantenint així una constant en la prevalença de
gènere.
La mostra estudiada representa al voltant del 15% en
relació al total de la població diana (major de 80 anys) i
un percentatge superior de participació d’homes en
relació al promig de dades de la població de Granollers.
Granollers Catalunya
Homes Dones Homes Dones
29.893 30.107 3.732.196 3.807.422
49,82% 50,18% 49,50% 50,50%
TOTAL TOTAL
60.000 7.539.618
Font: Indescat 2011
La població femenina continua en augment
Edat Homes Dones Total
80 - 84 563 38,48% 900 61,52% 1.463
85 - 89 269 31,46% 586 68,54% 855
90 - 94 79 26,33% 221 73,67% 300
95 - 99 19 24,68% 58 75,32% 77
100 i més 1 14,29% 6 85,71% 7
Dades població Granollers
Font: Instituto Nacional de Estadística 2011
Pàgina 21 de 102 Els serveis socials més a prop
Resultats del Programa
Pàgina 22 de 102 Els serveis socials més a prop
Presentació de resultats del Programa
El qüestionari de les entrevistes domiciliàries, consta de 15 apartats, amb diferents
indicadors i variables predeterminades.
• Identificació bàsica de la persona
• Identificació del qüestionari
• Variables sociodemogràfiques bàsiques
• Estructura familiar i xarxa relacional (suport social)
• Salut
• Valoració del risc
• Autonomia personal: AVD instrumentals i bàsiques
• Suport a les AVD
• Suport que la persona gran dóna a altres persones
• Ingressos
• Habitatge
• Relacions d’oci i temps lliure
• Recursos d’atenció social (coneix, utilitza i més informació)
• Pregunta d’interès municipal (opcional)
• Observacions del treballador social
Pàgina 23 de 102 Els serveis socials més a prop
Resultats del Programa: entrevistes realitzades
70,5%
21,7%
7,8%
Entrevistes realitzades
Entrevistes realitzades Visites sense entrevista Sense visita
97,49% 0,75%
1,25%
0,5%
0% 20% 40% 60% 80% 100%
La persona interessada
L’espòs/a
Un fill/a
Altres familiars
Altres persones
Persona que respon l'entrevista
L’ajuntament va facilitar un llistat inicial, del qual s’han
pogut realitzar 400 entrevistes, 123 visites sense
entrevista i 44 expedients s’han tancat sense visita (sense
cost econòmic).
ENTREVISTES
Total Realitzades
No realitzades
Visites sense entrevista
Sense visita
567 400 123 44
En les entrevistes realitzades, el 97,49% (390
persones) ha respost la persona interessada,
en un 1,25% (5 persones) el fill/a, en un 0,75%
(3 persones) l’espòs/a, i la resta han respost
altres familiars (0,5%: 2 persones).
En el moment de realitzar l’entrevista la persona
gran es trobava present en un 98,5% dels casos,
en un 0,75% (3 persones) la persona gran no es
troba en el domicili i en un 0,75% (3 persones)
no es trobava present en l’entrevista, però si que
estava en el domicili.
Pàgina 24 de 102 Els serveis socials més a prop
Defunció
Canvi de municipi
Ingrés indefinit en un centre residencial
Ingrés temporal en centre hospitalari o residencial
No viu al domicili (període de les entrevistes)
No vol respondre l’entrevista
Il·localitzable
Il·localitzable després d’haver concertat visita
Canvi de Domicili
Dins la xarxa de Serveis Socials
2,99%
0,6%
8,98%
32,93%
20,96%
3,59%
1,2%
1,8%
1,8%
1,8%
2,4%
2,99%
14,97%
1,2%
1,2%
Entrevistes no realitzades (motius)
Visites sense
entrevista
Sense visita
Resultats del Programa: persones no entrevistades
El total de persones no entrevistades és de 167, de les quals en 123 casos s’han realitzat intents de
localització o visita al domicili i 44 són els casos que s’han tancat sense visita. La gràfica il·lustra els motius de no
realització de l’entrevista, especificant si el tancament s’ha fet amb visita al domicili o només amb gestions de
trucades telefòniques.
De les 167 persones no entrevistades, en valors totals,
en el 47,9% (80 persones) no han volgut respondre
l’entrevista i el 22,16% (37 persones) no les hem
localitzat. La resta de motius s’especifiquen en la taula.
ENTREVISTES NO REALITZADES
Motius de no realització de l’entrevista
TOTAL %
Visites sense entrevista
Sense visita
Nº % Nº %
Defunció 8 4,79% 5 2,99% 3 1,8%
Canvi de municipi 0 0% 0 0% 0 0%
Ingrés indefinit en un centre residencial
4 2,4% 1 0,6% 3 1,8%
Ingrés temporal en centre hospitalari o residencial
5 2,99% 1 0,6% 4 2,4%
No viu al domicili (període de les entrevistes)
20 11,98% 15 8,98% 5 2,99%
No vol respondre l’entrevista
80 47,9% 55 32,93% 25 14,97%
Il·localitzable 37 22,16% 35 20,96% 2 1,2%
Il·localitzable després d’haver concertat visita
6 3,59% 6 3,59% 0 0%
Canvi de Domicili 4 2,4% 2 1,2% 2 1,2%
Dins la xarxa de Serveis Socials
3 1,8% 3 1,8% 0 0%
TOTAL 167 100% 123 74% 44 26%
Pàgina 25 de 102 Els serveis socials més a prop
La mitjana d’edat global és de 83,75 anys, sent
de 83,66 anys en les dones i 83,85 anys en els
homes. La següent gràfica mostra la distribució
per grups quinquennals, segons gènere.
La distribució de les persones entrevistades
per gènere, reflecteix la prevalença femenina
dins la variable envelliment amb un 53%
respecte al 47% que són homes.
Resultats del Programa: variables sociodemogràfiques (1/3)
La persona més gran és una dona de 102
anys, vídua, que viu amb la filla de 71
anys. També té una cuidadora 24h/dia.
53% 47%
Distribució segons gènere
Dones
Homes
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80-84 anys 85-89 anys 90-94 anys ≥ 95 anys
37,09%
11,78%
3,51% 0,75%
29,07%
14,04%
3,26% 0,50%
Distribució per grups quinquennals, segons gènere
Homes
Dones
Pàgina 26 de 102 Els serveis socials més a prop
En relació al lloc de naixement, en dades generals el 39,5% (158 persones) han nascut a la resta
d’Espanya, seguit d’un 24,5% (98 persones) que han nascut al municipi, un 18,5% (74 persones) a la
resta de Catalunya, un 16% (64 persones) a la comarca i un 1,5% (6 persones) han nascut a l’estranger.
Resultats del Programa: variables sociodemogràfiques (2/3)
La distribució, en relació al lloc de
naixement, reflexa els nivells
migratoris d’aquesta generació en
el municipi de Granollers. Al municipi A la comarca
Resta de Catalunya
Resta d’Espanya
Estranger
22,17%
14,15%
22,17%
40,09%
1,42%
27%
18%
14%
39%
2%
Lloc de naixement, segons gènere
Dones
Homes
24,5%
16%
18,5%
39,5%
1,5%
Lloc de naixement
Al municipi
A la comarca
Resta de Catalunya
Resta d’Espanya
Estranger
Pàgina 27 de 102 Els serveis socials més a prop
Resultats del Programa: variables sociodemogràfiques (3/3)
L’estat civil global mostra un 63,32% de persones grans que encara viuen amb la seva parella (92
dones i 160 homes), seguit d’un 32,66% que estan vidus/es (108 dones i 22 homes), un 3,27% solters
(11 dones i 2 homes), un 0,25% separats (1 home), un 0,25% divorciats (1 home) i també un 0,25% (1
home) que viu amb la seva parella de fet.
3,27%
63,32%
32,66%
0,25%
0,25% 0,25%
Estat civil (total)
Solter/a
Casat/da
Vidu/a
Separat/da
Divorciat/da
Parella de fet o ajuntats
Solter/a
Casat/da
Vidu/a
Separat/da
Divorciat/da
Parella de fet o
ajuntats
1,1%
85,6%
11,8%
0,5%
0,5%
0,5%
5%
44%
51%
Estat civil, segons gènere
Dones
Homes
Pàgina 28 de 102 Els serveis socials més a prop
12%
6%
1%
11,5%
3,76%
0,75% 0,5%
2,26%
0,25%
SÍ viuen sols
TOTAL Dones Homes
54%
20%
6% 1,3%
25,56%
8% 3% 0,75%
28,57%
12%
3% 0,50%
NO viuen sols
TOTAL Dones Homes
Convivència
Viuen sols TOTAL % Dones % Homes %
Sí 76 19% 64 30% 12 6%
No 324 81% 148 70% 176 94%
Altres 0 0% 0 0% 0 0%
Total 400 100% 212 100% 188 100%
En relació al tipus de convivència, en dades generals el
81% de les persones grans viuen amb algú i el 19% viuen
soles.
Resultats del Programa: estructura familiar i xarxa relacional (1/3)
En l’anàlisi de la convivència, segons la distribució per
grups d’edat i gènere, s’observa que del 19% de les
persones que viuen soles estan majoritàriament en el rang
d’edat de 80-84 anys (12%) i 85-89 anys (6%). Destacar que
la majoria de les persones grans que viuen soles són dones.
TOTAL Dones Homes
19% 30%
6%
81% 70%
94%
Convivència: viuen sols
Sí No Altres
Pàgina 29 de 102 Els serveis socials més a prop
La identificació de les persones que viuen habitualment amb
la persona gran al mateix domicili, es pot visualitzar en la
següent taula, en dades totals i també segons la distribució per
gènere.
Resultats del Programa: estructura familiar i xarxa relacional (2/3)
Destacar que la majoria dels homes que no viuen
sols, conviuen amb la parella (91%). En el cas de
les dones vídues habitualment conviuen amb la
seva filla (35%).
Un 92% de les persones tenen fills, un promig de
2,5 fills. Aquest fet reflexa la natalitat dins el primer
decenni de postguerra, anterior al baby boom de
finals del 50 i la dècada dels 60.
Quants fill/es tenen
Persones entrevistades
%
0 32 8%
1 77 19,3%
2 157 39,3%
3 64 16%
4 40 10%
5 12 3%
6 8 2%
7 4 1%
8 5 1,3%
CONVIVÈNCIA
Total Dones Homes
Persones amb
les que conviu
(parentiu)
Nº % Nº % Mitjana
edat Nº %
Mitjana
edat
Parella 250 77% 90 61% 84 anys 160 91% 79,2 anys
Fill/a 92 28% 52 35% 55,2 anys 40 23% 48,3 anys
Pares, sogres 0 0% 0 0% 0 0%
Nét/a 16 5% 11 7% 24,5 anys 5 3% 22 anys
Germà/na 12 4% 8 5% 83,5 anys 4 2% 80,6 anys
Altres familiars 23 7% 17 11% 62,2 anys 6 3% 54,8 anys
Altres no
familiars 8 2% 6 4% 62,1 anys 2 1% 55 anys
0
1
2
3
4
5 6 7 8
0
20
40
60
80
100
120
140
160
0 1 2 3 4 5 6 7 8 Nº p
erso
nes e
ntr
evis
tad
es
Nº fills
Nº fills que tenen
Nº fills que tenen
Pàgina 30 de 102 Els serveis socials més a prop
60%
2,7%
27%
0,3%
10%
Freqüència de contacte amb els fills
Diàriament
Diversos cops a la
setmana
Diversos cops al
mes
Ocasionalment
Sense contacte
NS/NC
Resultats del Programa: estructura familiar i xarxa relacional (3/3)
La majoria dels fills viuen al mateix municipi que els seus
pares (83,9%). En la gràfica, s’observa la distribució de
convivència dels fills en dades globals i segons el gènere de les
persones grans entrevistades.
En l’anàlisi de la xarxa relacional, la freqüència de
contacte amb els fills en la majoria dels casos és diàriament.
A banda de les persones amb les que conviu
durant la setmana, també es relacionen amb
d’altres persones. La següent gràfica mostra el
tipus de xarxa relacional segons gènere.
TOTAL Dones Homes
83,9% 84% 83,8%
16,1% 16% 16,2%
Fills/es que viuen al municipi
Sí No Altres
Familiars no
corresidents
Veïns Amics Ningú
38,65%
28,5% 27,54%
5,31%
27%
19%
48%
6%
Altra xarxa relacional amb qui mantenen contacte, segons gènere
Dones
Homes
Pàgina 31 de 102 Els serveis socials més a prop
Molt bona Bona
Regular Dolenta
11%
45%
31%
13%
25%
44%
22%
9%
Percepció de la salut
Dones
Homes
Resultats del Programa: Salut: percepció de la salut
En la percepció de la salut, en valors totals, un 45% de les
persones entrevistades consideren que la seva salut és bona, un
27% consideren que és regular, seguit d’un 17% que la
perceben com molt bona i un 11% la percep com dolenta. En la
gràfica de la dreta, es presenta la distribució de la
percepció de la salut per gènere.
Si es comparen amb la resta de les persones
de la seva edat, en valors totals, un 61%
perceben que estan millor, un 32% que estan igual
i un 7% que estan pitjor. En la distribució per
gènere, es veu com els homes perceben millor la
seva salut. Total Dones Homes
61% 57%
65%
32% 36%
29%
7% 7% 6%
Percepció de la salut en relació a la resta de persones de la seva edat
Millor Igual Pitjor
Pàgina 32 de 102 Els serveis socials més a prop
Resultats del Programa: Salut: caigudes (1/2)
En relació a la por a patir una caiguda, en valors globals,
un 59% manifesta no tenir por mentre que un 41% sí que ho
expliciten. En la gràfica de la dreta es poden visualitzar els
percentatges: totals i les distribucions per gènere. En la
distribució per gènere, es veu una diferència significativa
en que la majoria d’homes (76%) no tenen por a patir una
caiguda. En el cas de les dones el 56% sí que manifesten
tenir por a les caigudes.
De les persones entrevistades, en valors globals, un 17%
(49 dones i 19 homes) han patit alguna caiguda en
els últims 6 mesos. La resta de persones (83%) no han
patit cap caiguda.
El risc de caigudes en persones grans pot tenir una
repercussió biopsicosocial important. Per aquest
motiu, és bàsica la tasca preventiva.
Sí
No
TOTAL Dones
Homes
41%
56%
24%
59%
44%
76%
Tenen por a patir una caiguda
Sí No
0% 20% 40% 60% 80% 100%
Total
Dones
Homes
83%
77%
90%
17%
23%
10%
Han patit alguna caiguda en els últims 6 mesos
SÍ NO
Pàgina 33 de 102 Els serveis socials més a prop
Resultats del Programa: Salut: caigudes (2/2)
En la següent taula, es poden correlacionar les dades obtingudes en relació a tenir por a patir una
caiguda i haver-ne patit alguna . Així com també, la freqüència de les caigudes.
Ha patit alguna caiguda en els últims 6 mesos , totals i segons gènere
NO SÍ
Total Dones Homes Total Dones Homes
Té por a patir una caiguda
Nº % Nº % Nº % Nº % Freqüència Nº % Nº %
NO 219 54,9% 84 39,8% 135 71,8% 16 4%
D’1 a 2 vegades 9 4,2% 7 3,7%
De 3 a 4 vegades 0 0% 0 0%
De 5 a 7 vegades 0 0% 0 0%
Més de 8 vegades 0 0% 0 0%
SÍ 112 28,1% 78 37% 34 18,1% 52 13%
D’1 a 2 vegades 39 18,5% 10 5,3%
De 3 a 4 vegades 1 0,5% 2 1,1%
De 5 a 7 vegades 0 0% 0 0%
Més de 8 vegades 0 0% 0 0%
Total 331 83% 162 76,8% 169 89,9% 68 17% 49 23,2% 19 10,1%
Pàgina 34 de 102 Els serveis socials més a prop
72,4%
27,1%
0,5%
Estat nutricional (escala de risc)
Estat nutricional bo
(0-2)
Risc nutricional
moderat (3-5)
Risc nutricional alt (≥ 6)
Resultats del Programa: Salut: estat nutricional (1/4)
Els resultats de la valoració de l’estat
nutricional, en valors globals, mostren que
un 72,4% (290 persones) tenen un estat
nutricional bo, un 27,1% (108 persones) amb un
risc moderat i un 0,5% (1 home i 1 dona) amb
un risc nutricional alt. En la gràfica de la dreta
es pot visualitzar la distribució per gènere.
L’estat nutricional s’ha valorat amb l’escala Johnson i Kligman per a la detecció del risc de malnutrició
de les persones grans. Aquesta escala consta de deu ítems, de resposta dicotòmica (sí o no), que valoren:
la quantitat i el tipus d’aliment ingerits, les limitacions per fer la compra o per preparar el menjar, el
consum de fàrmacs i el guany o pèrdua involuntària de pes. La puntuació s’obté només de les respostes
afirmatives a les preguntes. Els resultats de l’estat nutricional es classifiquen en bo (0 a 2), risc nutricional
moderat (3 a 5) i risc nutricional alt (6 o més).
Dones Homes
69,8%
75,3%
29,7%
24,2%
0,5% 0,5%
Estat nutricional (escala de risc), segons gènere
Estat nutricional bo (0-2)
Risc nutricional moderat (3-5)
Risc nutricional alt (≥ 6)
Pàgina 35 de 102 Els serveis socials més a prop
Resultats del Programa: Salut: estat nutricional (2/4)
En aquesta gràfica podem observar la distribució dels resultats de l’escala de risc nutricional, per
grups d’edat.
De les 400 persones entrevistades, un 66% (265 persones: 148 dones i 117 homes) tenen entre 80-84
anys, un 26% (103 persones: 47 dones i 56 homes) tenen entre 85-89 anys, un 7% (27 persones: 14
dones i 13 homes) estan entre 90-94 anys i només un 1% (3 dones i 2 homes) tenen més de 95 anys.
En valors
totals, el risc
nutricional alt
(≥ 6) el tenen
1 dona de 80
anys, vídua,
que viu sola i 1
home de 89
anys, casat,
que viu amb la
seva dona de
86 anys.
80-84 anys 85-89 anys 90-94 anys ≥ 95 anys
0,3% 1%
17,6%
33%
19% 20%
82,1%
66%
81% 80%
Estat nutricional, distribució per grups quinquennals
Risc nutricional alt (≥ 6)
Risc nutricional moderat (3-5)
Estat nutricional bo (0-2)
Pàgina 36 de 102 Els serveis socials més a prop
25,5%
0,5%
0,5%
7,5% 0,3%
10,8% 73,5%
1,5%
0,3%
Ha tingut una malaltia o afecció que li ha fet canviar el tipus i/o
quantitat d’aliment que menja.
Faig menys de dos àpats al dia.
Menjo poca fruita, vegetals o productes làctics.
Prenc més de tres gots de cervesa, licor o vi, quasi a diari.
Tinc problemes dentals que fan difícil menjar.
No sempre tinc suficients diners per comprar el menjar que
necessito
Menjo sol/a la majoria de les vegades.
Prenc a diari tres o més fàrmacs receptats o per la meva compte.
Sense voler, he perdut o guanyat 5kg de pes en els últims sis mesos.
No sempre puc comprar, cuinar i/o menjar per mi sol per problemes
físics
Escala de Risc nutricional: puntuació dels ítems
Total
Resultats del Programa: Salut: estat nutricional (3/4)
En la gràfica es visualitzen els ítems que més puntuen de l’escala de risc nutricional (Johnson i
Kligman), en valors totals.
Pàgina 37 de 102 Els serveis socials més a prop
Ha tingut una malaltia o afecció que li ha fet canviar el tipus i/o quantitat d’aliment que menja.
Faig menys de dos àpats al dia.
Menjo poca fruita, vegetals o productes làctics.
Prenc més de tres gots de cervesa, licor o vi, quasi a diari.
Tinc problemes dentals que fan difícil menjar.
No sempre tinc suficients diners per comprar el menjar que necessito
Menjo sol/a la majoria de les vegades.
Prenc a diari tres o més fàrmacs receptats o per la meva compte.
Sense voler, he perdut o guanyat 5kg de pes en els últims sis mesos.
No sempre puc comprar, cuinar i/o menjar per mi sol per problemes físics
19,1%
0,5%
1,1%
9,6%
4,3%
72,9%
2,7%
31,1%
0,5%
5,7%
0,5%
16,5%
74,1%
0,5%
0,5%
Escala de Risc nutricional: puntuació dels ítems, segons gènere
Dones Homes
Resultats del Programa: Salut: estat nutricional (4/4)
La distribució dels ítems que més puntuen de l’escala de risc nutricional per gènere.
Pàgina 38 de 102 Els serveis socials més a prop
Resultats del Programa: Relació de les variables: estat nutricional i viure sol
S’han relacionat les variables: l’estat nutricional i el fet de si viuen sols, obtenint els següents
resultats.
En aquest cas, de les 76 persones que viuen soles (64 dones i 12 homes), el 76,3% tenen un
estat nutricional bo (49 dones i 9 homes), el 22,4% tenen un risc nutricional moderat (14 dones i 3
homes) i el 1,3% el risc és alt (1 dona, vídua, de 80 anys).
Estat nutricional, segons si viu sol
Total SÍ NO
Estat nutricional Nº % Nº % Nº %
Estat nutricional bo (0-2)
289 72,25% 58 76,3% 231 71,3%
Risc nutricional moderat (3-5)
109 27,25% 17 22,4% 92 28,4%
Risc nutricional alt (≥ 6)
2 0,5% 1 1,3% 1 0,3% SÍ (viu sol) NO (viu sol)
76,3% 71,3%
22,4% 28,4%
1,3% 0,3%
Estat nutricional, segons si viu sol
Estat nutricional bo (0-2)
Risc nutricional moderat (3-5)
Risc nutricional alt (≥ 6)
Pàgina 39 de 102 Els serveis socials més a prop
80-84 anys 85-89 anys 90-94 anys ≥ 95 anys
57,4%
31,7%
9,4%
1,5%
62,5%
26,67%
9,17% 1,67%
50%
39%
10%
1%
Test de Barber positiu, segons grups d'edat
TOTAL Dones Homes
TOTAL Dones Homes
50,5% 57%
44% 49,5%
43%
56%
Risc de dependència (Barber)
Sí No
Valoració de risc (total i segons gènere)
Situació de risc probable
TOTAL % Dones % Homes %
Sí 202 50,5% 120 57% 82 44%
No 198 49,5% 92 43% 106 56%
Total 400 100% 212 100% 188 100%
El Test de Barber s’ha utilitzat per valorar i detectar el risc de dependència en persones grans a nivell
comunitari. Aquest test és un indicador per fomentar la prevenció en les persones amb probable risc de
fragilitat i dependència. Consta de nou ítems, de resposta dicotòmica (sí o no). Cada resposta afirmativa és un
punt. Una puntuació total d’un punt o més és indicador de probable risc de dependència.
Resultats del Programa: valoració del risc (1/3)
En la gràfica de l’esquerra
s’analitza el 50,5% de
casos de probable risc, la
seva distribució per grups
d’edat, en valors totals i
per gènere.
De les persones entrevistades, en valors totals un 50,5% han
estat els casos de probable risc i el 49,5% no presenten risc de
dependència psicosocial.
Pàgina 40 de 102 Els serveis socials més a prop
32,5%
10%
5,3%
2,3%
0,3% 0,3%
Test Barber: respostes afirmatives
1
2
3
4
5
6
7
8
9
Resultats del Programa: valoració del risc (2/3)
La mitjana de respostes afirmatives ha estat de
1,59 sobre 9. En el gràfic de la dreta, s’observa la
distribució del número de respostes afirmatives
dels test amb puntuació ≥1 (situació de risc probable),
en valors totals.
Els gràfics inferiors, mostren la distribució del
número de respostes afirmatives per gènere.
33,5%
12,7%
7,1%
2,4% 0,5% 0,5%
1 2 3 4 5 6 7 8 9
Número de respostes afirmatives
Dones
31,4%
6,9%
3,2% 2,1%
1 2 3 4 5 6 7 8 9
Número de respostes afirmatives
Homes
Test Barber: respostes afirmatives, distribució per gènere
Pàgina 41 de 102 Els serveis socials més a prop
Resultats del Programa: valoració del risc (3/3)
Percentatge de respostes afirmatives a cada pregunta del Test de Barber.
19%
3,5%
0,3%
15%
5,3%
6,3%
5%
10,3%
16,3%
Viu sol/a? Es troba sense
ningú a qui acudir si
necessita ajuda? Si precisa ajuda, està
sol?
Hi ha més de dos
dies a la setmana
que no menja calent?
Necessita d’algú
que l’ajudi sovint?
Li impedeix la seva
salut sortir al
carrer?
Té sovint problemes
de salut que
l’impedeixin valer-se per si mateix?
Té dificultats amb la
visió que li
impedeixen realitzar activitats
habituals?
Li suposa molta
dificultat la
conversació perquè sent malament?
Ha estat ingressat a
l’hospital l’últim
any?
Pàgina 42 de 102 Els serveis socials més a prop
Autònom Dependència
lleugera
Dependència moderada
Dependència severa
Dependència total
52%
33%
6% 5%
4%
33,51% 35,68%
20,54%
5,95%
4,32%
Autonomia en AIVD (Lawton i Brody), segons gènere
Dones
Homes
44%
34%
13%
5% 4%
Autonomia en AIVD (Lawton i Brody)
Autònom
Dependència
lleugera Dependència
moderada Dependència
severa Dependència
total
Resultats del Programa: activitats instrumentals i bàsiques de la vida diària
En les entrevistes per valorar la capacitat de realització de les activitats de la vida diària (valoració funcional), s’ha
utilitzat l’Índex de Lawton i Brody per les Activitats Instrumentals de la Vida Diària (AIVD) i l’Índex de
Barthel per Activitats les Bàsiques de la Vida Diària (ABVD).
L’Índex de Lawton i Brody (AIVD) valora la capacitat funcional de la persona per realitzar les activitats que
li permeten adaptar-se al seu entorn i mantenir la independència a la comunitat (Baztán et al. 1994). Consta de
vuit ítems que valoren: capacitat per utilitzar el telèfon, anar a comprar, rentat de la roba, responsabilitat respecte
a la medicació, tenir cura de la casa, ús dels mitjans de transport, maneig dels seus assumptes econòmics i
preparació del menjar. Cada ítem es subdivideix en una sèrie d’opcions de resposta que poden ser puntuades amb
un valor 0 o 1. La puntuació total de l’escala oscil·la de 0 (dependència total) a 8 (independent). Aquestes
activitats tenen importants influències culturals (rol de gènere).
De les persones entrevistades, en valors
totals, el 44% són autònoms, el 34% amb
dependència lleugera, el 13% dependència
moderada, el 5% amb dependència severa i el 4%
amb dependència total.
La mitjana de la puntuació és de 6,51 (dependència lleugera)
sobre 8 (autònom), sent de 6,85 en les dones (dependència
lleugera) i de 6,13 en els homes (dependència lleugera).
Pàgina 43 de 102 Els serveis socials més a prop
Resultats del Programa: activitats instrumentals de la vida diària (1/4)
En la següent gràfica, es pot visualitzar la distribució del nivell d’autonomia en les AIVD, segons
grups d’edat i gènere.
Autònom
Dependència lleugera
Dependència moderada
Dependència severa
Dependència total
0,8% 1,8% 1,3% 1,5% 1,5%
0,3% 0,8% 0,5% 1% 1%
0,5% 1% 0,8% 0,5% 0,5%
90-94 anys Total
Dones
Homes
Autònom
Dependència lleugera
Dependència moderada
Dependència severa
Dependència total
0,3% 0,5% 0,5%
0,3% 0,25% 0,25%
0,25% 0,25%
>95 anys Total
Dones
Homes
Autònom
Dependència lleugera
Dependència moderada
Dependència severa
Dependència total
33,4% 22%
7,3% 2% 1,51%
22,6%
12%
1,3% 1% 0,25%
10,8%
10%
6% 1% 1,26%
80-84 anys Total
Dones
Homes
Autònom
Dependència lleugera
Dependència moderada
Dependència severa
Dependència total
9% 10,3%
4% 2% 1%
5% 4,8%
1% 1% 1%
4% 5,5%
3% 1%
85-89 anys Total
Dones
Homes
Nivell d’autonomia en AIVD, segons grups d’edat i gènere
Pàgina 44 de 102 Els serveis socials més a prop
Capacitat per utilitzar el
telèfon
Anar a comprar
Rentat de la roba
Responsabilitat respecte a la
medicació
Tenir cura de la casa
Ús dels mitjans de transport
Maneig dels seus assumptes
econòmics
Preparació del menjar
6%
39%
23%
15%
17%
11%
6%
34%
Àrees on necessiten més ajuda per les AIVD
Resultats del Programa: activitats instrumentals de la vida diària (2/4)
De totes les persones entrevistades, en el següent gràfic es mostra per àrees on necessiten més
ajuda per les AIVD.
Necessitat d'ajuda per les AIVD
Total Dones Homes
Escala Lawton i Brody: ítems
Nº % Nº % Nº %
Preparació del menjar 136 34% 27 13% 109 58%
Maneig dels seus assumptes econòmics
24 6% 14 7% 10 5%
Ús dels mitjans de transport
44 11% 27 13% 17 9%
Tenir cura de la casa 66 17% 24 11% 42 22%
Responsabilitat respecte a la medicació
58 15% 31 15% 27 14%
Rentat de la roba 91 23% 20 9% 71 38%
Anar a comprar 157 39% 93 44% 64 34%
Capacitat per utilitzar el telèfon
23 6% 11 5% 12 6%
Es visualitza clarament una diferenciació
en l’activitat d’anar a comprar, i també en
aquelles àrees que els homes habitualment
no les realitzen per factors culturals, com
per exemple la preparació del menjar i el
rentat de la roba.
Pàgina 45 de 102 Els serveis socials més a prop
Resultats del Programa: activitats instrumentals de la vida diària (3/4)
Necessita ajuda per les AIVD, total i segons gènere
Necessita ajuda
TOTAL % Dones % Homes %
Sí 167 42% 68 32% 99 53%
No 233 58% 144 68% 89 47%
Total 400 100% 212 100% 188 100%
En la gràfica, s’observa la distribució de la
necessitat d’ajuda per les AIVD, en dades
globals i la distribució per gènere de les persones
grans entrevistades.
Els homes mostren una major necessitat d’ajuda
(53%) que les dones (32%), bàsicament per
factors culturals, sent el motiu principal que no
ho han fet mai.
El territori, els costums i hàbits i les xarxes socials
i culturals naturals que es creen al voltant, juguen
un paper important en els resultats.
Sí
No
TOTAL Dones
Homes
42%
32%
53%
58%
68%
47%
Necessitat d'ajuda per les AIVD, total i segons gènere
Sí
No
Pàgina 46 de 102 Els serveis socials més a prop
Resultats del Programa: activitats instrumentals de la vida diària (4/4)
De les 167 persones (68 dones i 99 homes)
que necessiten ajuda per les AIVD (42%), els
principals motius són els que mostra la
gràfica circular.
Per gènere, hi ha diferències respecte als motius en
que les persones necessiten ajuda per les AIVD. En el
gràfic inferior, s’analitza la distribució, segons gènere,
d’aquest 42% de persones que necessiten ajuda.
26%
7%
41%
2%
24%
Motius de la necessitat d'ajuda per a les AIVD
La persona és físicament
dependent
La persona és psíquicament
dependent
No ho ha fet mai
Per dificultats desplaçament
o de accessibilitat.
Altres*
NS/NC
* Altres: persones amb mobilitat reduïda o limitacions pròpies de l'edat (procés d'envelliment normal),
disfunció sensorial (visual, auditiva), procés patològic en fase de rehabilitació (exemple; fractura d’húmer
secundària a una caiguda o procés postoperatori en fase de recuperació), procés patològic (cardiovascular,
càncer en tractament...) que comporta una situació de fragilitat o una menor autonomia personal per les AIVD.
Dones Homes
44,78%
13%
7,46% 6%
69%
4,48%
1%
43,28%
11%
Motius de la necessitat d'ajuda per les AIVD,
per gènere La persona és físicament dependent
La persona és psíquicament dependent
No ho ha fet mai
Per dificultats desplaçament o de accessibilitat.
Altres*
NS/NC
Pàgina 47 de 102 Els serveis socials més a prop
81,44%
16,49%
0,52% 1,03%
0,52%
Autonomia en ABVD (Barthel)
Autònom (100) Dependència lleugera (≥60) Dependència moderada (45-55) Dependència severa (20-40) Dependència total (≤20)
Resultats del Programa: activitats bàsiques de la vida diària (1/5)
L’Índex de Barthel (ABVD) valora la capacitat funcional per realitzar les activitats bàsiques de la persona,
dirigides a la seva autocura i mobilitat, que li donen la independència elemental i li permeten viure sense necessitar
ajuda contínuament d’altres persones (Baztán et al. 1994). Consta de deu ítems que valoren: capacitat per
alimentar-se, rentar-se, vestir-se, arreglar-se, deposició, micció, anar al lavabo, deambulació, pujar i baixar escales,
i transferències. Cada ítem es subdivideix de dues a quatre possibles respostes, les quals poden puntuar 15, 10, 5 o
0, segons la capacitat de la persona per realitzar l’activitat independentment i menys punts per realitzar-la amb
ajuda. La puntuació total de l’escala oscil·la de 0 (dependència total) a 100 (independent). Els resultats de l’Índex
es classifiquen en dependència total (<20), dependència severa (20-40), dependència moderada (45-55),
dependència lleu (≥60) i independent (100).
De les persones entrevistades, en valors totals, el 81,44%
són autònoms, el 16,49% amb dependència lleugera, el 0,52%
amb dependència moderada, el 1,03% amb dependència
severa i el 0,52% amb dependència total. En la gràfica de la
dreta, es poden visualitzar les diferències segons gènere.
La mitjana de la puntuació és de 95,84 sobre 100
(autònom), sent de 95,19 (dependència lleugera) en les
dones i de 96,58 (dependència lleugera) en els homes.
Autònom
(100)
Dependència
lleugera
(≥60)
Dependència
moderada
(45-55)
Dependència
severa (20-
40)
Dependència
total (≤20)
77,4%
21,15%
0,96% 0,48%
86,1%
11,1%
1% 1,1% 0,6%
Dones
Homes
Nivell d’autonomia en ABVD (Barthel)
per gènere
Pàgina 48 de 102 Els serveis socials més a prop
Resultats del Programa: activitats bàsiques de la vida diària (2/5)
En la següent gràfica, es pot visualitzar el nivell d’autonomia en les ABVD, segons grups d’edat i gènere.
Autònom (100)
Dependència lleugera (≥60)
Dependència moderada (45-55)
Dependència severa (20-
40)
Dependència total (≤20)
3% 3,6% 0,3%
1% 2,8%
2% 0,8%
0,3%
90-94 anys Total
Dones
Homes
Nivell d’autonomia en ABVD, segons grups d’edat i gènere
Autònom (100)
Dependència lleugera (≥60)
Dependència moderada (45-55)
Dependència severa (20-
40)
Dependència total (≤20)
20%
5,2% 0,5%
9%
2,6% 0,5%
11%
2,6%
85-89 anys Total
Dones
Homes
Autònom (100)
Dependència lleugera (≥60)
Dependència moderada (45-55)
Dependència severa (20-
40)
Dependència total (≤20)
59%
7,5% 0,3% 0,3% 0,3%
32%
5,7%
27%
1,8%
0,3% 0,3% 0,3%
80-84 anys Total
Dones
Homes
Autònom (100)
Dependència lleugera (≥60)
Dependència moderada (45-55)
Dependència severa (20-
40)
Dependència total (≤20)
0,3% 0,3% 0,3% 0,3%
0,3% 0,3% 0,3% 0,3%
>95 anys Total
Dones
Homes
Pàgina 49 de 102 Els serveis socials més a prop
Resultats del Programa: activitats bàsiques de la vida diària (3/5)
De totes les persones entrevistades, en el
següent gràfic es mostra per àrees on
necessiten més ajuda per les ABVD.
En la taula inferior es pot visualitzar la
distribució per gènere.
ABVD: activitats en les que necessita ajuda
Total Dones Homes
Índex de Barthel: ítems Nº % Nº % Nº %
Transferència 13 3,4% 8 3,8% 5 2,8%
Pujar i baixar escales 46 11,9% 33 15,9% 13 7,2%
Deambulació 35 9% 23 11,1% 12 6,7%
Anar al lavabo 9 2,3% 7 3,4% 2 1,1%
Micció 35 9% 22 10,6% 13 7,2%
Deposició 9 2,3% 6 2,9% 3 1,7%
Arreglar-se 10 2,6% 6 2,9% 4 2,2%
Vestir-se 34 8,8% 18 8,7% 16 8,9%
Rentar-se 42 10,8% 25 12% 17 9,4%
Alimentar-se 5 1,3% 3 1,4% 2 1,1% Alimentar-se
Rentar-se
Vestir-se
Arreglar-se
Deposició
Micció
Anar al lavabo
Deambulació (caminar, desplaçar-se)
Pujar i baixar escales
Transferència (llit-cadira)
1,3%
10,8%
8,8%
2,6%
2,3%
9%
2,3%
9%
11,9%
3,4%
Àrees on necessiten més ajuda per les ABVD
Pàgina 50 de 102 Els serveis socials més a prop
Sí
No
TOTAL Dones
Homes
15% 17%
12%
85% 83%
88%
Necessitat d'ajuda per les ABVD, total i segons gènere
Sí
No
Resultats del Programa: activitats bàsiques de la vida diària (4/5)
En la gràfica, s’observa la distribució de
la necessitat d’ajuda per les ABVD, en
dades globals i la distribució per gènere
de les persones grans entrevistades.
En la distribució per gènere, es pot
visualitzar una lleugera diferència, sent
les dones les que necessiten una major
ajuda per les ABVD (17%) en relació als
homes (12%).
Necessita ajuda per les ABVD, total i segons gènere
Necessita ajuda
TOTAL % Dones % Homes %
Sí 58 15% 36 17% 22 12%
No 331 85% 172 83% 159 88%
Total 389 100% 208 100% 181 100%
Pàgina 51 de 102 Els serveis socials més a prop
Resultats del Programa: activitats bàsiques de la vida diària (5/5)
De les 58 (15%) persones que necessiten ajuda
per les ABVD, el principal motiu és per dependència
física (64%: 23 dones i 14 homes), el 12% de
persones amb dependència psíquica (3 dones i 4
homes) i en la resta de casos és per altres motius.
Els resultats denoten el pes que cal contemplar
davant d’un deteriorament físic o cognitiu en
l’avaluació de l’autonomia personal.
En el gràfic inferior s’analitza la distribució, per
gènere, d’aquest 15% de persones que
necessiten ajuda.
64%
12%
24%
Motius de la necessitat d'ajuda per a les ABVD
La persona és físicament
dependent
La persona és
psíquicament dependent
Altres
NS/NC
Dones Homes
64% 64%
8%
18%
28%
18%
Motius de la necessitat d'ajuda per les ABVD, per gènere
La persona és físicament dependent
La persona és psíquicament dependent
Altres
NS/NC
Pàgina 52 de 102 Els serveis socials més a prop
91%
1%
1%
6%
1%
Recurs preferit en cas de necessitar ajuda per les AVD
Seguir vivint a casa amb atenció i cures
Viure en una residència temporalment
Viure permanentment en una residència
Viure llar compartida amb persones grans
Anar centre de dia i tornar cada nit a casa
Viure amb els fills/es
Cap
NS
NC
Resultats del Programa: recurs preferit en cas de necessitar ajuda per les AVD
Veiem la distribució del recurs preferit per gènere.
En cas de necessitar ajuda, se’ls pregunta quin
recurs preferiria. La majoria de les persones
entrevistades, el 91%, prefereixen seguir vivint a casa
amb atenció i cures. Això implica de cara al futur
repensar el desplegament de polítiques i serveis que
fomentin o permetin el manteniment de les persones
grans a la seva llar.
Dones Homes
90% 92,86%
2% 1,79%
8% 3,57%
1,79%
Recurs preferit en cas de necessitar ajuda AVD, per
gènere
Seguir vivint a casa amb atenció i cures
Viure en una residència temporalment
Viure permanentment en una residència
Viure llar compartida amb persones grans
Anar centre de dia i tornar cada nit a casa
Viure amb els fills/es
Cap
NS
NC
Pàgina 53 de 102 Els serveis socials més a prop
26,7%
73%
34,7%
22%
10,7%
2,7% 1%
5,3%
3%
16%
1% 4%
Dones Homes
Cuidador principal, per gènere
El marit / l’esposa
Filla
Fill
La nora o el gendre
Un altre familiar
Un servei privat d’ajuda a domicili
Un servei públic d’ajuda a domicili
Altres
Ningú
NS/NC
Resultats del Programa: suport a les activitats de la vida diària (1/3)
En el gràfic inferior, s’analitza la distribució
del cuidador principal per gènere.
En relació a les persones que necessiten ajuda
per les activitats de la vida diària
(instrumentals i/o bàsiques), el cuidador
principal és en aquest cas majoritàriament
vinculat a la família (89,2%) i amb una
significació important de la variable gènere.
Aquest fet mostra el manteniment del pes
cultural en els rols socials establerts.
49,3%
28,4%
5,4%
2%
4,1%
8,8%
2%
Cuidador principal
El marit / l’esposa
Filla
Fill
La nora o el gendre
Un altre familiar
Un servei privat d’ajuda a domicili
Un servei públic d’ajuda a domicili
Altres
Ningú
NS/NC
Pàgina 54 de 102 Els serveis socials més a prop
61,2%
1,4%
10,2% 27,2%
Cada dia
Diversos dies a la setmana
Un cop a la setmana
Cada quinze dies Mensualment
Ocasionalment
NS/NC
Freqüència amb què el cuidador principal presta ajuda
Total
TOTAL Dones Homes
75%
65%
86%
25%
35%
14%
El cuidador principal viu
Mateix domicili Fora domicili
Resultats del Programa: suport a les activitats de la vida diària (2/3)
En la gràfica de la dreta, es pot visualitzar on viu el cuidador
principal. En valors totals, el 75% (110 persones) viuen en el
mateix domicili i el 25% (36 persones) viuen fora del domicili. En la
distribució per gènere, hi ha una diferència significativa ja que en
els homes, el cuidador principal gairebé sempre (86%) viu en el
mateix domicili. I en les dones aquesta situació es dóna en el 65%
dels casos.
En la gràfica radial, es pot visualitzar la freqüència amb què
el cuidador principal presta atenció a la persona gran, en
valors totals. En la taula s’especifiquen les diferències
segons gènere.
El cuidador principal presta ajuda
Total Dones Homes
Freqüència Nº % Nº % Nº %
Cada dia 90 61,2% 35 47,3% 55 75,3%
Diversos dies a la setmana 2 1,4% 1 1,4% 1 1,4%
Un cop a la setmana 0 0% 0 0% 0 0%
Cada quinze dies 0 0% 0 0% 0 0%
Mensualment 15 10,2% 12 16,2% 3 4,1%
Ocasionalment 40 27,2% 26 35,1% 14 19,2%
NS/NC 0 0% 0 0% 0 0%
Total 147 100% 74 100% 73 100%
Pàgina 55 de 102 Els serveis socials més a prop
9%
36%
13,5%
2,2%
7,9%
24,7%
4,5% 2,2%
Altres persones que l'ajuden regularment
El marit / l’esposa
Filla
Fill
La nora / el gendre
Un altre familiar
Una treballadora de la llar
Un servei públic d’ajuda a domicili
Un servei privat d’ajuda a domicili
Altres
NS/NC
Resultats del Programa: suport a les activitats de la vida diària (3/3)
La representació gràfica de la dreta, permet visualitzar
quina és l’altra persona que ajuda regularment, a
les persones que necessiten suport a les AVD. En
aquest cas veiem que després de la persona cuidadora
principal continua sent la família (68,6%) qui
bàsicament dóna suport a la persona gran.
En el gràfic inferior, s’analitza la distribució d’altres
persones que l’ajuden regularment, per gènere dels
entrevistats.
8%
10,3%
38%
33%
10%
18%
4%
8% 7,7%
24% 26%
4% 5%
4%
Dones Homes
Altres persones que l'ajuden regularment, per gènere
El marit / l’esposa Filla Fill La nora / el gendre Un altre familiar Una treballadora de la llar Un servei públic d’ajuda a domicili Un servei privat d’ajuda a domicili Altres NS/NC
Pàgina 56 de 102 Els serveis socials més a prop
MOTIUS de la no administració del test de Goldberg
Nº %
El cuidador principal no està present durant l'entrevista
16 42%
El cuidador principal no vol respondre el test 0 0%
La persona gran és autònoma o amb dependència lleugera en les ABVD
20 53%
El treballador social no ho considera oportú 2 5%
TOTAL 38 100%
El test de Goldberg és un instrument per detectar possibles casos d’ansietat i depressió. Es pregunta al cuidador
principal, si ha presentat en les últimes dues setmanes algun dels símptomes als que fan referència els ítems. El
test consta de dues subescales, una d’ansietat i una altra de depressió, cadascuna s’estructura en quatre ítems
inicials de despistatge per determinar si és o no probable que existeixi el símptoma, i un segon grup de cinc ítems
que es pregunten només quan s’obtenen respostes positives a les preguntes de despistatge (≥2 en la subescala
d’ansietat, ≥1 en la subescala de depressió). Els ítems són de resposta dicotòmica (sí o no) i cada resposta
afirmativa és un punt. La puntuació total pot ser indicador de “probable cas” d’ansietat i/o depressió. Els punts de
tall són ≥4 per la subescala d’ansietat i ≥2 per la de depressió.
Resultats del Programa: suport a les activitats de la vida diària: test Goldberg (1/2)
En el cas que el cuidador principal presti atenció a diari o diversos dies a la setmana, s’estableix protocol per
passar el test de Goldberg, sempre que el cuidador principal estigui present durant l’entrevista, estigui disposat a
respondre i/o el treballador social ho consideri oportú.
En les entrevistes realitzades que tenien cuidador principal,
persona de referència, s’ha administrat el test de Goldberg
en un 64% dels casos. En els 38 casos (36%) que no s’ha
administrat el test de Goldberg, els 2 motius principals
són perquè la persona gran és autònoma o amb dependència
lleugera en les ABVD (53%), o perquè el cuidador principal no
està present durant l’entrevista (42%).
42%
53%
5% 0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
El cuidador principal no està present
durant l'entrevista
El cuidador principal no vol respondre el
test
La persona gran és autònoma o amb
dependència lleugera en les
ABVD
La treballadora social no ho
considera oportú
Motius de la NO administració del test de Goldberg
TOTAL
Pàgina 57 de 102 Els serveis socials més a prop
Resultats del Programa: suport a les activitats de la vida diària: test Goldberg (2/2)
Administració del test de Goldberg
TOTAL % Dones % Homes %
Sí 68 64% 35 33% 33 31%
No 38 36% 12 11% 26 25%
Total 106 100% 47 44% 59 56%
En la gràfica de la dreta, es visualitza els casos en els quals
el treballador social ha administrat el test de Goldberg.
En la taula, es detallen
els resultats segons
gènere de la persona
gran entrevistada.
En la gràfica s’analitza
el 64% dels casos en els
que s’ha administrat el
test de Goldberg, els
casos de probable
ansietat i/o
depressió. En la taula,
es detalla la distribució
segons gènere, en els
casos de probable risc.
Test de Goldberg
Total Dones Homes
Subescala d’ansietat Nº % Nº % Nº %
≥ 4: Ansietat probable 10 15% 2 6% 8 24%
Subescala depressió
≥ 2: Depressió probable 6 9% 1 3% 5 15%
64%
36%
Administració del test de Goldberg
Sí
No
Ansietat Depressió
15% 9%
85% 91%
Casos de probable ansietat i/ o depressió(test de Goldberg)
Sí No
Pàgina 58 de 102 Els serveis socials més a prop
48%
13%
39%
Cada dia
Diversos dies a la
setmana
Un cop a la setmana
Cada quinze dies Mensualment
Ocasionalment
NS/NC
Freqüència amb què atén a alguna persona
Total
Resultats del Programa: suport que la persona gran dóna a altres persones
En les entrevistes també s’ha valorat si la persona
gran dóna suport a altres persones. En la gràfica de
la dreta, es presenten la distribució en valors globals i
també per gènere.
En el cas que la persona gran doni suport a
d’altres, també s’ha identificat la freqüència amb
què ho fa.
Freqüència amb la què atèn a d'altres
Total Dones Homes
Freqüència Nº % Nº % Nº %
Cada dia 29 48% 16 50% 13 45%
Diversos dies a la setmana 0 0% 0 0% 0 0%
Un cop a la setmana 8 13% 5 16% 3 10%
Cada quinze dies 24 39% 11 34% 13 45%
Mensualment 0 0% 0 0% 0 0%
Ocasionalment 0 0% 0 0% 0 0%
NS/NC 0 0% 0 0% 0 0%
La persona gran entrevistada, quan dóna suport a una
persona discapacitada, en el 100% dels casos és a un
fill/a. Aquest suport el donen 6 dones vídues. La persona
més gran és una dona de 90 anys que viu amb dues
filles amb discapacitat intel·lectual (bon suport a nivell
de xarxa sociofamiliar).
78,8% 78,9% 78,6%
17,6% 15,7% 20%
2% 3,6% 1,6% 1,8% 1,4%
TOTAL Dones Homes
Suport que la persona gran dóna a altres
persones
No
Sí, persona gran
Sí, persona discapacitada
Sí, infants / menors
Pàgina 59 de 102 Els serveis socials més a prop
La font d’ingressos en la majoria dels casos és de prestacions
públiques (98,4%), excepte, en el 0,8% (3 persones: 2 dones i 1
home) que la font d’ingressos són privats i el 0,8% (3 dones)
que la font d’ingressos és l’ajuda de la família, ja que elles no
tenen cap ingrés propi.
98,4% 97% 99,5%
0,8% 1% 0,5% 0,8% 2%
Total Dones Homes
Font d'ingressos mensuals Prestacions públiques
Ingressos privats (lloguer, negoci...)
Ajuda de la família
Altres
Cap ingrés propi
Menys de 300 €
De 300 a 449 €
De 450 a 599 €
De 600 a 899 €
De 900 a 1.199 €
De 1200 a 1.400 €
Més de 1.400 €
NS/NC
6,8%
22,9%
5,5%
0,3%
23,9%
8,1%
9%
19,4%
4,5%
12,7%
30,2%
3,8%
0,5%
22,6%
1,9%
13,7%
10,4%
4,2%
14,6%
7,6%
25,4%
15,1%
2,7%
29,7%
4,9%
Grups d'ingressos mensuals individuals
Homes
Dones
Total
Resultats del Programa: ingressos (1/2)
S’ha valorat el nivell d’ingressos mensuals
individuals, establert en diferents rangs.
En valors totals, destacar, que el 23,9% (95 persones) tenen
ingressos entre 600-899€. El 19,4% (77 persones, bàsicament
homes) tenen ingressos de més de 1400€. El 22,9% (91
persones) tenen ingressos inferiors a 300€. Puntualitzar que
hi ha 27 dones que no tenen cap ingrés. En la distribució per
gènere, en general, els ingressos de les dones són inferiors al
dels homes. L’etiologia d’aquestes diferències, bàsicament, es
sustenten en factors socioculturals de l’època, adjudicant a la
dona els rols i la responsabilitat de tenir cura dels fills, altres
familiars i del treball domèstic. La incorporació de la dona al
món laboral ha estat més tard.
Pàgina 60 de 102 Els serveis socials més a prop
Resultats del Programa: ingressos (2/2)
En aquesta gràfica es pot veure com un 10% de les persones
entrevistades reben algun tipus d’ajut dels seus fills/es.
Entre les persones que reben algun tipus d’ajut dels
fills/es, en valors totals, el 35% (14 persones: 11 dones i
3 homes) és de tipus econòmic, el 2,5% (1 dona) és
alimentari i el 62,5% (25 persones) reben altres tipus
d’ajut. Les dones són les que reben un major ajut dels seus
fills/es.
Una usuària del Programa especifica
que és ella qui ha d’ajudar
econòmicament al seu fill, fent-li un
enviament mensual de diners.
* Altres: fer-li la compra, netejar , gestions, acompanyaments al metge, etc. Alguns dels usuaris conviuen amb els fills.
10%
90%
Reben algun tipus d'ajut dels seus fills/es
Sí No
35%
27,5%
7,5% 2,5% 2,5%
62,5%
30% 32,5%
Total Dones Homes
Tipus d'ajut que reben dels seus fills/es
Econòmic Alimentari
Roba Altres*
Pàgina 61 de 102 Els serveis socials més a prop
Resultats del Programa: Relació de les variables: estat nutricional i ingressos
S’han relacionat les variables: l’estat nutricional i el nivell d’ingressos econòmics, obtenint els
següents resultats. S’evidencia que hi ha d’altres factors a més de l’ingrés econòmic compensatori,
prevalent sobre les altres variables l’estat nutricional bo en el total de les franges econòmiques
establertes.
Cap ingrés propi
Menys de 300 €
De 300 a 449 €
De 450 a 599 €
De 600 a 899 €
De 900 a 1.199 €
De 1200 a 1.400 €
Més de 1.400 €
4,74%
17,4%
3,95%
0,26%
17,89%
6,05%
4,74%
16,84%
2,37%
6,32%
1,84%
7,11%
2,37%
4,21%
3,42%
0,26%
0,26%
Risc nutricional alt (≥ 6)
Risc nutricional moderat (3-5)
Estat nutricional bo (0-2)
Pàgina 62 de 102 Els serveis socials més a prop
Resultats del Programa: habitatge (1/4)
En la visita domiciliària es valora el tipus d’habitatge, els serveis dels quals disposa, l’accessibilitat i
també la percepció general que té la persona entrevistada del seu habitatge.
El règim de tinença de l’habitatge on viu la persona gran, en valors totals, principalment és de
propietat (78,79%), seguit del 9,34% que és propietat dels fills, un 7,58% és de lloguer, un 1,77% és ús
de fruit, un 2,27% altres i un 0,25% (1 dona) no sap/no contesta. En el gràfic, també s’analitza la
distribució i les diferències per gènere de les persones grans entrevistades.
Total Dones Homes
78,79%
72,38%
86%
7,58% 8,1% 7%
9,34% 14,29%
4% 1,77% 2,38% 1%
2,27% 2,38% 2% 0,25% 0,48%
Règim de tinença de l'habitatge
Propietat Lloguer Propietat dels fills Ús de fruit Altres NS/NC
Pàgina 63 de 102 Els serveis socials més a prop
100% 100%
61,5%
39,4%
60,6%
78,8%
2%
5,5%
100% 98,2% 100%
Aigua
corrent
Aigua
calenta
Ascensor Bany* Dutxa* Calefacció
de gas
Estufa de
llenya
Estufa de
butà
Rentadora Telèfon WC
Serveis de l'habitatge a on viu la persona gran
Resultats del Programa: habitatge (2/4)
La gràfica mostra els serveis amb els que compten els habitatges de les persones grans
entrevistades.
* Única resposta, només s'ha valorat el que utilitza més.
Pàgina 64 de 102 Els serveis socials més a prop
50%
9%
41%
Desnivell per accedir al seu habitatge
Sí
Sí, però amb ascensor
es pot evitar
No
Resultats del Programa: habitatge (3/4)
Dins els aspectes d’accessibilitat, s’ha valorat els desnivells per accedir a l’habitatge i també els
intradomiciliaris.
En l’accés a l’habitatge, se’ls preguntava si havien
de superar algun graó, rampa o desnivell al seu
domicili. En el 50% (200 habitatges) dels casos sí
que han de superar algun desnivell, el 9% (37
habitatges) el desnivell es pot evitar amb ascensor i
el 41% no han de superar cap desnivell.
En el domicili, s’ha valorat si totes les
estances estan al mateix nivell o hi ha
diversos nivells. En la majoria dels casos
(85%) tots els espais es mantenen al mateix
nivell, facilitant la mobilitat i els
desplaçaments.
85%
15%
Estances de l'habitatge
Totes les estances estan
al mateix nivell
Hi ha diversos nivells
Pàgina 65 de 102 Els serveis socials més a prop
88,89%
7,58%
3,28% 0,25%
Percepció general de la situació de l'habitatge
Correcte, no necessita cap modificació
Cal fer petites adaptacions que simplifiquen la mobilitat i l’accessibilitat Cal reformar alguna estança o millorar alguna instal·lació Cal fer una reforma en profunditat
NS/NC
Resultats del Programa: habitatge (4/4)
En l’entrevista se’ls ha preguntat quina percepció general
tenen de les condicions i accessibilitat del seu habitatge.
En la majoria dels casos (88,89%: 356 persones) consideren que
és correcte, i per tant que no s’ha de fer cap millora en el seu
habitatge. Un 7,58% (30 persones) consideren que cal fer
petites adaptacions per facilitar la mobilitat i l’accessibilitat, un
3,28% (13 persones) que cal reformar alguna estança o millorar
alguna instal·lació i un 0,25% (1 home) no sap/no contesta
Dones Homes
88% 90%
9% 6% 3% 3% 1%
Percepció general de la situació de l’habitatge, per gènere
Correcte, no necessita cap modificació
Cal fer petites adaptacions que simplifiquen la mobilitat i l’accessibilitat
Cal reformar alguna estança o millorar alguna instal·lació
Cal fer una reforma en profunditat
NS/NC
Pàgina 66 de 102 Els serveis socials més a prop
Veure la televisió
Escoltar la ràdio
Escoltar música
Llegir
Escriure
Manualitats
Fer labors
Jardineria
Cura d’animals domèstics
Altres
NS/NC
95%
12%
4%
58%
5%
5%
25%
5%
6%
22%
96%
8%
3%
56%
2%
5%
45%
7%
4%
18%
94%
16%
5%
61%
7%
5%
1%
3%
8%
26%
Activitats d'oci intradomiciliàries
Homes
Dones
Total
Resultats del Programa: relacions d’oci i temps lliure intradomiciliari
En les relacions d’oci, se’ls pregunta sobre les activitats de lleure que realitzen habitualment, tant
dins com fora de casa, destacant les que es desenvolupen dins de la llar.
Pàgina 67 de 102 Els serveis socials més a prop
93% 95%
7%
14%
4% 4%
61% 58%
3% 4,9% 8%
4,6%
43%
20%
11%
4% 8%
6%
20% 22%
SÍ (viu sol) NO (viu sol)
Activitats d'oci intradomiciliàries, segons si viu sol
Veure la televisió Escoltar la ràdio Escoltar música
Llegir Escriure Manualitats
Fer labors Jardineria Cura animals domèstics
Altres NS/NC
Resultats del Programa: Relació de les variables: activitats d’oci i viure sol
S’han relacionat les variables: les activitats d’oci intradomiciliàries i el fet de si viuen sols.
L’activitat d’oci amb major prevalença és veure la televisió (95% en valors globals) i llegir (58% en
valors globals). En el cas, sobretot, de les dones que viuen soles s’observa un increment en activitats
com fer labors i jardineria.
Activitats d'oci intradomiciliàries, segons si viu sol
Total SÍ NO
Tipus activitats Nº % Nº % Nº %
Veure televisió 379 95% 71 93% 308 95%
Escoltar ràdio 49 12% 5 7% 44 14%
Escoltar música 16 4% 3 4% 13 4%
Llegir 233 58% 46 61% 187 58%
Escriure 18 4,5% 2 3% 16 4,9%
Manualitats 21 5,3% 6 8% 15 4,6%
Fer labors 98 25% 33 43% 65 20%
Jardineria 20 5% 8 11% 12 4%
Animals domèstics 24 6% 6 8% 18 6%
Altres 87 22% 15 20% 72 22%
NS/NC 0 0% 0 0% 0 0%
Pàgina 68 de 102 Els serveis socials més a prop
Passejar
Fer excursions
Anar al casal o l’esplai
Practicar act. física o esportiva
Acudir a actes religiosos
Fer voluntariat
Jardineria
Horts
Cura d’animals domèstics
Cura animals de granja
Altres
NS/NC
72,8%
8%
14,5%
7,8%
2,5%
0,8%
3,5%
2%
0,8%
12%
65,1%
5,2%
10,4%
8%
3,8%
0,5%
2,4%
0,5%
0,5%
10,4%
81,4%
11,2%
19,1%
7,4%
1,1%
1,1%
4,8%
3,7%
1,1%
13,8%
Activitats d'oci extradomiciliàries
Homes
Dones
Total
Resultats del Programa: relacions d’oci i temps lliure extradomiciliari
En les relacions d’oci, se’ls pregunta sobre les activitats de lleure que realitzen habitualment fora
de casa.
Pàgina 69 de 102 Els serveis socials més a prop
Resultats del Programa: Relació de les variables: activitats d’oci i viure sol
S’han relacionat les variables: les activitats d’oci extradomiciliàres i el fet de si viuen sols.
L’activitat d’oci amb major prevalença és passejar (73% en valors globals).
Activitats d'oci extradomiciliàries, segons si viu sol
Total SÍ NO
Tipus d'activitats
Nº % Nº % Nº %
Passejar 291 73% 52 68% 239 74%
Fer excursions 32 8% 5 7% 27 8%
Casal o l’esplai de gent gran
58 15% 8 11% 50 15%
Activitat física o esportiva
31 8% 10 13% 21 6%
Acudir a actes religiosos
10 3% 3 4% 7 2%
Fer voluntariat 3 0,8% 1 1,3% 2 0,6%
Jardineria 14 3,5% 3 3,9% 11 3%
Horts 8 2,0% 1 1,3% 7 2,2%
Cura animals domèstics
3 0,8% 1 1,3% 2 0,6%
Cura animals de granja
0 0% 0 0% 0 0%
Altres 48 12% 12 16% 36 11%
NS/NC 0 0% 0 0% 0 0%
68%
74%
7% 8%
11%
15% 13%
6% 4%
2% 1,3% 0,6%
3,9% 3,4%
1,3% 2,2% 1,3%
0,6%
16%
11%
SÍ (viu sol) NO (viu sol)
Activitats d'oci extradomiciliàries, segons si viu sol
Passejar Fer excursions
Casal o l’esplai de gent gran Activitat física o esportiva
Acudir a actes religiosos Fer voluntariat
Jardineria Horts
Cura animals domèstics Cura animals de granja
Altres NS/NC
Pàgina 70 de 102 Els serveis socials més a prop
Resultats del Programa: Dificultat en la realització de les activitats d’oci
En relació si tenen alguna dificultat en la realització de les activitats d’oci, les dades obtingudes
mostren diferències segons gènere. El 42,3% de les dones no tenen dificultats per realitzar activitats
d’oci, i en el cas dels homes, aquesta situació es dóna en el 62,64%. Per tant, les dones són les que
expliciten tenir més dificultats per realitzar i/o participar en aquest tipus d’activitats. En el gràfic,
s’analitza la distribució i les diferències per gènere del tipus de dificultat que tenen.
Si, afectació sensorial
Si, cognitiva
Si, mobilitat reduïda
Si, accessibilitat
Falta informació activitats
Si, per estat d’ànim
No
NS/NC
4,81%
1,44%
46,63%
0,48%
1,44%
42,3%
2,88%
3,85%
2,75%
20,88%
0,55%
2,20%
62,64%
7,14%
Dificultats per realitzar activitats d'oci, per gènere
Homes Dones
Pàgina 71 de 102 Els serveis socials més a prop
Serveis socials municipals
Serveis d'Ajuda
Domiciliària
Teleassistència
Centre de dia
Casal
81,3%
41,6%
82,5%
82%
87,3%
84,9%
46,4%
87,2%
85,8%
88%
77,1%
36,2%
77,1%
77,7%
86,6%
Coneixement dels recursos d'atenció social del municipi
Homes
Dones
Total
Resultats del Programa: recursos d’atenció social (1/2)
La següent gràfica mostra la
distribució del coneixement
que tenen dels recursos
d’atenció social, en valors
totals i també les diferències per
gènere.
De les 400 persones
entrevistades, en general
(total) el recurs més conegut
és el Casal (87,3%), seguit del
servei de Teleassistència
(82,5%), el Centre de dia
(82%), els Serveis Socials
municipals (81,3%) i, en menor
percentatge, el Servei d’Ajuda
Domiciliària (41,6%).
Pàgina 72 de 102 Els serveis socials més a prop
Resultats del Programa: recursos d’atenció social (2/2)
La següent gràfica mostra la distribució dels
recursos d’atenció social més utilitzats, en
valors totals i també les diferències per gènere. De
les persones entrevistades, en dades totals, el
servei més utilitzat és el casal (12,4%).
En l’anàlisi per gènere, els usuaris del casal són
20 dones (9,5%) i 29 homes (15,6%).
Utilització dels recursos d'atenció social del municipi
Total Dones Homes
Recursos Nº % Nº % Nº %
Serveis socials municipals 20 5% 11 5,2% 9 4,8%
Serveis Ajuda Domiciliària 3 0,8% 2 0,9% 1 0,5%
Teleassistència 13 3,3% 8 3,8% 5 2,7%
Centre de dia 6 1,5% 3 1,4% 3 1,6%
Casal 49 12,4% 20 9,5% 29 15,6%
5% 5,2% 4,8%
0,8% 0,9% 0,5%
3,3% 3,8% 2,7%
1,5% 1,4% 1,6%
12,4%
9,5%
15,6%
Total Dones Homes
Utilització dels recursos d'atenció social
Serveis socials municipals Serveis d'Ajuda Domiciliària Teleassistència
Centre de dia Casal
Pàgina 73 de 102 Els serveis socials més a prop
Resultats del Programa: relació coneix i més informació dels serveis socials
S’han relacionat les variables dels serveis d’atenció social: conèixer i voler rebre més
informació, obtenint els següents resultats.
Relació entre:
Coneix Més Informació
Recursos Nº % Nº %
Serveis socials municipals 325 81,3% 8 2%
Serveis Ajuda Domiciliària 166 41,6% 6 1,5%
Teleassistència 329 82,5% 22 5,5%
Centre de dia 327 82% 2 0,5%
Casal 345 87,3% 3 0,8%
De les 400 persones entrevistades, en dades totals, es
detecta un alt nivell de coneixement dels serveis
d’atenció social, excepte el Servei d’Ajuda Domiciliària
que és del que en tenen un menor coneixement.
Destacar que el Programa Serveis Socials més a prop
facilita la informació general dels serveis socials del
municipi. Constatar que hi ha pocs casos que vulguin
rebre més informació. Les persones que sol·liciten més
informació, la primera demanda és del Servei del
Teleassistència (5,5%), seguit dels Serveis Socials
Municipals (2%), el Servei d’Ajuda Domiciliària (1,5%), el
Casal (0,8%) i el Centre de Dia (0,5%).
Serveis socials
municipals
Serveis d'Ajuda
Domiciliària
Teleassistència
Centre de dia
Casal
81,3%
41,6%
82,5%
82%
87,3%
2%
1,5%
5,5%
0,5%
0,8%
Relació dels recursos d'atenció social del municipi
Més Informació Coneix
Pàgina 74 de 102 Els serveis socials més a prop
Resultats del Programa: observacions dels entrevistadors/es (1/5)
L’apartat final del qüestionari recull les observacions i les valoracions subjectives del
professional que ha realitzat l’entrevista. Les dades valorades han estat la presència de terceres
persones durant l’entrevista, la valoració del professional referent a l’accessibilitat extradomiciliària, la
situació de l’habitatge, l’aspecte de la persona, el risc de sobrecàrrega de la persona cuidadora, el to de
l’entrevista i la fiabilitat i, finalment, la recomanació de seguiment que el/la treballador/a social realitza a
serveis socials.
El següent gràfic mostra la distribució de la presència
de terceres persones durant l’entrevista, en valors
totals i també les diferències per gènere. De les 400
persones entrevistades, en valors totals, a destacar
com a resultats més significatius, un 47% l’entrevista
es realitza amb presència de la parella, un 27,6% sense
observadors i un 19,8% amb presència dels fills/es.
En la distribució per gènere, hi ha diferències dels
resultats, destacant:
En el cas dels homes entrevistats, en la majoria dels
casos (85,1%), està present la parella (64,4%) o
l’entrevista es fa sense observadors (20,7%).
En el cas de les dones, les tres situacions amb major
prevalença són: en el 33,8% no hi ha observadors, en el
31,4% està present la parella i en el 28,1% l’entrevista
es realitza amb presència dels fills/es. Sense observadors
Parella
Fills/es
Germans/es
Altres familiars
Amics o veïns
Altres persones
27,6%
47%
19,8%
1,8%
2,8%
1%
33,8%
31,4%
28,1%
2,4%
3,3%
1%
20,7%
64,4%
10,6%
1,1%
2,1%
1,1%
Homes
Dones
Total
Pàgina 75 de 102 Els serveis socials més a prop
Subministrament Ventilació Neteja Ordre Altres*
68% 71% 73% 73,99%
28%
22%
25% 22,98%
4% 5% 2%
2,78%
0,25% 2% 0,25%
Situació de l'habitatge
Molt bona Bona Regular Dolenta
Resultats del Programa: observacions dels entrevistadors/es (2/5)
Les condicions d’accessibilitat externes a l’habitatge, segons
la valoració realitzada per les professionals, es considera en el
35% dels habitatges que són molt bones, en el 31% són bones, en
el 20% són dolentes i en el 14% són regulars.
Referent a la situació de l’habitatge, les treballadores socials
han observat que en la majoria d’habitatges es disposa d’unes
condicions molt bones o bones.
En la valoració de la situació de
l’habitatge, en general, hi ha
concordança entre les observacions
de les professionals i la percepció de
les persones grans.
Situació de l'habitatge
Molt bona Bona Regular Dolenta
Nº % Nº % Nº % Nº %
Subministrament 270 68% 111 28% 16 4% 0 0%
Ventilació 283 71% 86 22% 21 5% 7 2%
Neteja 288 73% 100 25% 8 2% 0 0%
Ordre 293 73,99% 91 22,98% 11 2,78% 1 0,25%
Altres* 0 0% 0 0% 1 0,25% 0 0%
* Altres: lavabo d’un habitatge en unes condicions regulars
35%
31%
14%
20%
Condicions d'accessibilitat externes a l'habitatge
Molt bona
Bona
Regular
Dolenta
Pàgina 76 de 102 Els serveis socials més a prop
Resultats del Programa: observacions dels entrevistadors/es (3/5)
L’aspecte de la persona, segons la valoració subjectiva
realitzada per les treballadores socials, es considera, en valors
totals, en el 99,5% és bona (bon aspecte), en un 0,25% (1
home) es detecta la higiene personal descuidada i en un 0,25%
(1 home) la roba descuidada. En el cas de les dones, el 100%
presenten bon aspecte.
Les professionals també ha valorat, segons la informació
obtinguda durant la visita domiciliària, si consideren que la
persona cuidadora pot patir sobrecàrrega. En el 87%
dels casos en els que hi havia cuidador principal, han
considerat que no hi ha risc de sobrecàrrega del cuidador i en
un 13% (26 persones) han detectat un possible risc de
sobrecàrrega del cuidador principal.
Bon aspecte
Higiene personal
descuidada
Cabells descuidats
Ungles descuidades
Roba descuidada
99,5%
0,25%
0,25%
100%
99%
0,5%
0,5%
Aspecte de la persona
Homes
Dones
TOTAL
87%
13%
Risc de sobrecàrrega del cuidador
No Sí
Pàgina 77 de 102 Els serveis socials més a prop
Resultats del Programa: observacions dels entrevistadors/es (4/5)
Les condicions de facilitat i to de
l’entrevista, segons la valoració
subjectiva realitzada per les
treballadores socials, en valors
totals, es considera que en el 92,5%
són molt bones, en el 7% són bones,
en el 0,25% (1 home) són regulars i
en el 0,25% (1 dona) són dolentes.
La gràfica mostra els valors totals i les
diferències segons gènere.
La fiabilitat de les respostes
recollides, en valors totals, en la
majoria dels casos (92,5%) es
considera molt bona; en la resta de
les entrevistes es considera bona
(7%), regular en el 0,25% (1 home) i
dolenta en el 0,25% (1 dona).
Molt bona Bona Regular Dolenta
92,5%
7%
0,25% 0,25%
93,87%
5,66% 0,47%
91%
8,5%
0,5%
Condicions de facilitat i to de l'entrevista
TOTAL Dones Homes
Molt bona Bona Regular Dolenta
92,5%
7%
0,25% 0,25%
93,87%
5,66% 0,47%
91%
8,5%
0,5%
Fiabilitat de les respostes recollides
TOTAL Dones Homes
Pàgina 78 de 102 Els serveis socials més a prop
En base a la valoració holística de la persona en el seu entorn habitual i les observacions recollides pel professional,
la gestió ha estat realitzar una recomanació de seguiment per part dels serveis socials de l’ajuntament. A
continuació, es mostra el resum de resultats de la gestió de seguiment de les entrevistes:
En la següent taula es poden visualitzar les diferències
per gènere, referent a la gestió de recomanació de
seguiment.
URGENT: s’han detectat 2 casos (0,5%) de
transmissió urgent de la informació al responsable de
serveis socials de l’ajuntament.
Urgent*: s’han detectat 11 casos (2,75%)
susceptibles de ser valorats, bàsicament pel Servei de
Teleassistència, sol·licitud de dependència i Serveis
d’Ajuda Domiciliària.
CURT TERMINI (< 6 mesos): s’han detectat 30
casos (7,5%) en els que es recomana fer un
seguiment de la persona abans de sis mesos per part
de serveis socials.
MIG TERMINI (≤ 1 any): la recomanació de
seguiment de la persona a 1 any, ha estat la que
s’ha realitzat en el 89,25% de les entrevistes
(357persones).
Recomanació de seguiment, total i per gènere
Total Dones Homes
Nº % Nº % Nº %
URGENT 2 0,5% 1 0,5% 1 0,5%
Urgent* 11 2,75% 9 4,2% 2 1,1%
Seguiment a curt termini (< 6 mesos)
30 7,5% 14 6,6% 16 8,5%
Seguiment a mig termini (≤ 1 any)
357 89,25% 188 88,7% 169 89,9%
Total 400 100% 212 100% 188 100%
Una de les treballadores socials ha indicat com urgent*,
tots els casos susceptibles de ser valorats per la
sol·licitud de determinats serveis i/o prestacions. 0,5%
2,75% 7,5%
89,25%
Recomanació de seguiment
URGENT
Urgent*
Seguiment a curt
termini (< 6 mesos)
Seguiment a mig
termini (≤ 1 any)
Resultats del Programa: observacions dels entrevistadors/es (5/5)
Pàgina 79 de 102 Els serveis socials més a prop
Conclusions - Constatacions
Pàgina 80 de 102 Els serveis socials més a prop
Conclusions – Constatacions (1/6)
La divulgació del programa i els canals d’informació estratègics són bàsics per facilitar l’accés
en els domicilis. En aquest municipi, s’ha realitzat una excel·lent divulgació i gestió de la
informació: la majoria dels usuaris han rebut les cartes i s’ha donat una resposta unificada a les
persones que han trucat o anat a l’ajuntament.
La comunicació i la coordinació entre l’administrativa d’Aura i l’administrativa referent de
l’ajuntament, ha estat clau per a la sectorització territorial i el progressiu enviament de cartes.
Aquest factor ha garantit el seguiment, el control de la campanya, optimitzant la informació
facilitada per l’ajuntament quan els usuaris han trucat o anat a l’ajuntament.
En les gestions telefòniques per concertar les visites no s’han detectat incidències, es
constata la predisposició de la gent i/o familiars per col·laborar en el Programa i l’administrativa, en
general, ha detectat que la gent de Granollers té una bona percepció i consideració dels Serveis
municipals. D’altra banda, transmetre també l’excel·lent valoració realitzada per
l’administrativa, d’Aura, en referència a l’organització i el funcionament dels Serveis
Socials: en la gestió de l’enviament de les cartes, la transmissió de la informació referent a trucades
o visites realitzades pels usuaris i/o familiars a l’Ajuntament, etc.
Destacar la predisposició, l’actitud i els recursos facilitats per part dels Serveis Socials de
l’Ajuntament. Agrair l’acollida que han tingut amb les dues treballadores socials d’Aura.
Puntualitzar també que la ubicació de les professionals, en el mateix ajuntament, ha permès la
comunicació i la coordinació amb l’equip de serveis socials municipals, optimitzant al màxim el
desenvolupament de la campanya.
Pàgina 81 de 102 Els serveis socials més a prop
L’experiència prèvia de l’administrativa d’Aura, en d’altres municipis i campanyes de
visites a domicili, ha facilitat la sectorització, la planificació de les visites i sobretot, la seva
implicació directa ha reforçat el treball de l’equip. D’altra banda, la proximitat territorial de les
treballadores socials i el coneixement del municipi ha facilitat el desenvolupament i
l’optimització de la campanya.
La majoria dels domicilis, han valorat molt positivament l’interès de l’ajuntament per
preocupar-se, apropar-se a la gent gran del municipi que no són usuàries de serveis socials
(iniciativa preventiva).
Constatar, que no s’ha detectat un grau de desconfiança ni dificultats per realitzar les visites
domiciliàries. Els motius que han facilitat l’accessibilitat, bàsicament, són: la carta de presentació i
la proximitat de l’Ajuntament (percepció que manifesten els usuaris quan han trucat o preguntat
sobre la campanya del Programa). Fins i tot, hi ha domicilis que ens han rebut amb un excés
de confiança, algunes de les situacions detectades són, per exemple, obrir-nos la porta sense
gairebé preguntar. En aquests casos, les treballadores socials han fet una tasca preventiva i
educativa, amb la finalitat de promoure la seguretat.
En general, la gent gran de municipi és molt receptiva, la rebuda i l’atenció en els domicilis ha estat
molt bona i amb una conversa molt distesa amb les persones entrevistades. Es detecta la
necessitat, de la gent gran per ser escoltada i poder expressar com estan, el que els
preocupa...
Conclusions – Constatacions (2/6)
Pàgina 82 de 102 Els serveis socials més a prop
La professionalitat, la implicació, el tracte proper, les actituds d’empatia i l’escolta activa, tant de
l’administrativa com de les treballadores socials han facilitat també l’accés als domicilis i la detecció
de possible casos de risc i/o de seguiment per part de serveis socials.
L’actitud, les habilitats comunicatives i l’experiència prèvia de les treballadores socials
(una d’elles, concretament en els serveis socials municipals) han estat un element
facilitador per a la realització de la campanya, la tasca informativa dels serveis socials municipals i
la signatura del full d’autorització per al tractament de la informació i per a la protecció de dades.
D’altra banda, l’experiència prèvia, també aporta un valor afegit a les entrevistes, en la
recollida d’observacions, en la recomanació de seguiment i en la gestió de la transmissió de casos
urgents a la persona responsable dels serveis socials municipals.
Constatar que la signatura del full d’autorització per al tractament de la informació i per a la
protecció de dades, s’ha realitzat sense incidències.
Un factor que ens ha dificultat i alentit el ritme de la campanya, ha estat el gran nombre
d’expedients sense telèfon o erronis. En aquests casos, hi ha una gestió de trucades molt
important i/o els 3 intents de localització a domicili, així com també, una major desconfiança dels
usuaris per ser entrevistats.
Conclusions – Constatacions (3/6)
Pàgina 83 de 102 Els serveis socials més a prop
• Destacar l’excel·lent coordinació i treball en equip entre les treballadores socials de
l’ajuntament i les treballadores socials d’Aura. El nivell de suport, seguiment dels casos,
immediatesa en les respostes i facilitats per part de serveis socials de l’ajuntament, s’ha valorat molt
positivament per part de l’equip d’Aura.
• Constatar la transmissió de la informació del desenvolupament del Programa i dels casos de
seguiment a curt termini, realitzada a través de diferents vies de comunicació: presencialment a
serveis socials (intercanvi d’impressions entre les treballadores socials), reunions...
Es constata que serveis socials té molt controlats els usuaris amb necessitats.
S’ha constatat, també, una xarxa comunitària de serveis socials i sanitaris ben connectada i
coordinada.
Estructura familiar i xarxa social com a punt fort a destacar: l’alt nivell de suport familiar i
sociocomunitari, sobretot en barris com el centre, amb una important xarxa veïnal.
Dels domicilis visitats, els matrimonis de gent gran s’ajuden mútuament (les treballadores socials,
puntualitzen que “es cuiden molt entre ells”).
En general, s’ha detectat que la gent de Granollers té una bona percepció i consideració dels
serveis socials municipals i de l’ajuntament.
Conclusions – Constatacions (4/6)
Pàgina 84 de 102 Els serveis socials més a prop
Constatar que les situacions d’aïllament i/o soledat no són significatives en aquest
municipi. El perfil dels usuaris que no participen o es vinculen a les activitats sociocomunitàries és
divers: persones que viuen en habitatges sense ascensor, sent una barrera arquitectònica que no els
permet sortir per les dificultats que tenen de mobilitat reduïda. En d’altres casos, les persones es
caracteritzen per fer una vida més familiar o tenir un caràcter més introvertit; així com també, hi té
influència: les motivacions, l’estil de vida, els valors generacionals, etc.
Referir que les treballadores socials han facilitat informació diversa, lliurada en la carpeta del
Programa, i també han realitzat una tasca divulgativa de com contactar amb serveis socials
(telèfon i adreça), en cas de necessitat. L’objectiu principal, ha estat informar dels recursos
d’atenció social del municipi, però sense generar expectatives.
S’ha detectat, la demanda de serveis d’ajuda per rebre un suport a les activitats
domèstiques. Constatar que alguns usuaris es mostren comprensius, en poder entendre, que hi ha
persones més necessitades per rebre aquest tipus de serveis i/o ajuts públics.
S’ha detectat, per part d’una de les treballadores socials, la preocupació d’algunes persones
grans en relació als fàrmacs genèrics. Puntualitzar que estan habituats amb els medicaments
originals de tota la vida, que els associen a una determinada forma, color/s, etc. I amb aquest canvi,
la inquietud principal és si els medicaments genèrics tenen la mateixa eficàcia.
Conclusions – Constatacions (5/6)
Pàgina 85 de 102 Els serveis socials més a prop
S’ha detectat, per part de l’altra treballadora social, com el col·lectiu de carters són grans
coneixedors de la realitat de cada barri, sobretot, per la seva tasca quotidiana i la
proximitat que tenen amb les persones grans. La treballadora social va tenir una conversa molt
interessant amb una cartera, la qual li va transmetre un recull de percepcions, preocupacions i
necessitats expressades per la gent gran del barri, en aquest cas, concretament del barri de Sant
Miquel, a on la seva percepció és que hi ha persones grans que s’han quedat més aïllades, com a
conseqüència dels canvis en el model de convivència, migracions, elevada rotació de veïns en alguns
edificis, etc. Puntualitzar l’interès, en general, dels carters per poder fer una trobada i un
intercanvi d'impressions amb els Serveis Socials municipals.
Constatar que aquestes deteccions de situacions i/o necessitats es van informar i transmetre, als
responsables i/o referents del Programa, en la reunió de finalització de la campanya els Serveis
Socials més a prop 2011.
Conclusions – Constatacions (6/6)
Pàgina 86 de 102 Els serveis socials més a prop
Recomanacions - Propostes
Pàgina 87 de 102 Els serveis socials més a prop
Recomanacions. Propostes (1/2)
Les recomanacions i propostes de millora del Programa Serveis Socials més a prop en el
municipi són:
Lliurar un llistat el més actualitzat possible i, sobretot, preveure accions de millorar per facilitar el
màxim nombre d’expedients amb telèfon.
El llistat de la pròxima edició es pot completar amb la base de dades d’aquesta campanya, a on hi
consten nous telèfons, actualitzacions i correccions.
L’acreditació del professional treballador/a social es podria millorar, establint un disseny oficial que
consti de fotografia, segell i signatura d’un càrrec per part de Diputació i/o l’Ajuntament, i establir el
període de realització de la campanya.
CARPETES: l’adreça i el telèfon de serveis socials, es podria editar i entregar en un format imant,
perquè ho puguin tenir a l’abast per si mai ho necessiten.
Pàgina 88 de 102 Els serveis socials més a prop
Recomanacions. Propostes (2/2)
Altres recomanacions i propostes en el municipi són:
Promoure una campanya informativa, dels fàrmacs genèrics, la seva eficàcia, la resposta als dubtes i
inquietuds, etc. Aquesta iniciativa es podria reforçar amb sessions educatives, tríptics, vídeos
formatius, etc.
Establir una reunió participada pels responsables de Serveis Socials i el col·lectiu dels carters, amb la
finalitat d’intercanviar experiències, percepcions i demandes d’aquests professionals. L’escolta activa
d’aquest col·lectiu és una oportunitat de millora i una font significativa: d’informació, de detecció de
probables situacions de risc, fragilitat i/o necessitats. D’altra banda, també pot ser una oportunitat
per dissenyar i promoure futures línees de col·laboració i de treball en equip. En aquest sentit, es
podrien establir estratègies per reforçar la divulgació de la campanya informativa del Programa
Serveis Socials més a prop, en pròximes edicions.
Pàgina 89 de 102 Els serveis socials més a prop
Annexos
Pàgina 90 de 102 Els serveis socials més a prop
Annex 1 Qüestionari (1/5)
Pàgina 91 de 102 Els serveis socials més a prop
Annex 1 Qüestionari (2/5)
Pàgina 92 de 102 Els serveis socials més a prop
Annex 1 Qüestionari (3/5)
Pàgina 93 de 102 Els serveis socials més a prop
Annex 1 Qüestionari (4/5)
Pàgina 94 de 102 Els serveis socials més a prop
Annex 1 Qüestionari (5/5)
Pàgina 95 de 102 Els serveis socials més a prop
SEGUIMENT PROGRAMA
AJUNTAMENT. (Accés consulta)
• Seguiment de l’evolució del Programa • Accés als qüestionaris (entrevistes)
Aura
Connexió a internet per publicar, diàriament, la feina realitzada (entrevistes, visites, etc.).
Sistemes d’informació per la recollida de dades i el seguiment del programa
AURA. (Accés edició i consulta)
• Accés als qüestionaris (entrevistes) • Seguiment de l’evolució del Programa
DIPUTACIÓ. (Accés consulta)
• Seguiment de l’evolució del Programa
(Restringit l’accés a les dades personals i qüestionaris – entrevistes)
Hi ha 3 nivells de seguiment del Programa, en funció del tipus d’usuari, es determina a les dades que té accés i les accions que pot realitzar (consulta, edició, etc.).
Annex 2 Gestió de l’aplicatiu informàtic i plataforma de seguiment
Pàgina 96 de 102 Els serveis socials més a prop
https://quest.itemvirtual.com
La Plataforma on-line, permet fer el seguiment del Programa a l’usuari, segons el nivell
d’accés autoritzat. Cada ajuntament, Diputació i Aura poden entrar a la plataforma amb una
identificació personalitzada i única (usuari i contrasenya).
• Diputació només té accés i autorització per fer un seguiment general de l’estat del
Programa i amb un accés totalment restringit a les dades personals i a les entrevistes
realitzades.
Annex 2 Plataforma de seguiment
Pàgina 97 de 102 Els serveis socials més a prop
Visualitzar el qüestionari realitzat
(RE) i les visites sense entrevista
(Nod), “clicant” a sobre del codi de
l’expedient. La resta d’expedients sense
visita, no es poden visualitzar, s’han
tancat des de la Plataforma
d’Assignacions (perfil administratiu), i
per tant no té qüestionari realitzat.
Estat de les entrevistes, vista general de l’evolució i l’estat
del programa
Detall de la població, informació específica de tots
els expedients. La cerca per DNI o cognom
• L’Ajuntament té un accés i autorització de consulta, durant el Programa, per poder fer-ne el
seguiment de l’estat i també poder visualitzar els qüestionaris de les entrevistes realitzades.
Annex 2 Plataforma de seguiment: Ajuntament
Pàgina 98 de 102 Els serveis socials més a prop
• Aura estableix 2 nivells d’autorització per accedir a la plataforma, segons el perfil de
l’usuari:
-Direcció i coordinació, tenen accés per realitzar el seguiment general i detallat del programa.
- El perfil administratiu, realitza les tasques d’organització de rutes, gestions telefòniques per
concertar visita, registre de trucades i visites, planificació i organització de l’agenda del/a
treballador/a social i tancament d’expedients sense visita.
Annex 2 Plataforma de seguiment: AURA administratives
Pàgina 99 de 102 Els serveis socials més a prop
• Les treballadores socials d’Aura, realitzen l’entrevista domiciliària
amb ordinador portàtil, utilitzant un aplicatiu informatitzat del
qüestionari. La informació es publica a diari per facilitar el seguiment
l’evolució del programa i la gestió dels casos per part de la persona
responsable de serveis socials de l’ajuntament.
Annex 2 Aplicatiu informàtic: qüestionari
Pàgina 100 de 102 Els serveis socials més a prop
Annex 3 Base de dades en format digital (1/2)
Es lliura en format digital la base de dades dels resultats de les entrevistes realitzades
Pàgina 101 de 102 Els serveis socials més a prop
Annex 3 Base de dades en format digital (2/2)
Es lliura en format digital la base de dades de les entrevistes no realitzades, especificant els
motius de no realització.
Pàgina 102 de 102 Els serveis socials més a prop
Annex 4 Autoritzacions signades per la persona
Es lliuren les autoritzacions signades,
per les persones entrevistades, per al
tractament de la informació i la
protecció de dades (format paper).